Atenció !!!
Els nens i nenes de 1er ens canten un “secret“……
Endevineu quin és ????
Encara que esteu de vacances no està de més cantar de tant en tant, oi?
Ja fa uns anys que vam descobrir una bonica dansa de Benvinguda que es balla a l’oest d’Àfrica. Es tracta del “FUNGA ALAFIA“. I com ens agrada tant quan estem a 3er l’aprenem i la ballem.
Encara que és una mica secret els petits de P3 entan aprenent una cançó sobre un “Drac” una mica especial que cantaran el dia 23 d’abril davant els pares en l’acte dels Jocs Florals.
Si mai heu intentat crear algun ritme diferent amb un grup d’amics i els sons de les vostres boques, us recomano Incredibox, una aplicació en què podeu practicar diverses combinacions sense por de perdre cap amistat.
Només hem de donar a cada un dels PERSONATGES una responsabilitat: cors, veus, instruments, percussió … diferents sons que aniran entrant fins a tenir el muntatge complet.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
Versió extreta del Costumari de Joan Amades:
Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…
Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…
Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.
La recordem ???
Els “peixos” de P5 li canten a la Vella Quaresma.La Vella Quaresma, segons la història, era una dona gran que durant el Carnestoltes lluitava amb el Rei “Carnestoltes” per evitar tot el xivarri, desfasament i banquets que es donaven aquests dies. Al final guanyava la Vella Quaresma i es passava a una època de dejuni, ordre i calma. Cada dissabte de Quaresma se li treia un peu a l’anciana per descomptar una setmana fins a la Pasqua. Aquest diumenge estava permès menjar peix. Era una manera també de fer-menjar als nens, amenaçant-los amb que si no menjaven vindria “Jaia Serrada” (que era com se la denominava a Mallorca, d’on es diu que és originària) i se’ls enduria.
Actualment, a les escoles, s’utilitza com una mena de calendari que ens indica quant temps queda fins les vacances de Setmana Santa. La Vella s’ha de col · locar el Dimecres de Cendra i cada divendres se li va tallant un peu.
Aquest matí els cargols de P3, els ocellets de P4 i els peixos de P5 han anat a l’Auditori a fer una audició anomenada “Girasons“.
“Mestres” és un programa centrat en la feina diària i en l’experiència professional dels mestres i professors d’educació infantil, Primària i Secundària a Catalunya.
“Les noves tecnologies han entrat a l’escola sense picar a la porta, han vingut per quedar-s’hi i encara no és clar quin paper tindran en l’aprenentatge. Els alumnes ja han nascut amb un teclat a la mà, i molts mestres han hagut de fer un esforç per adaptar-s’hi.”
CANÇÓ: Els tres Tambors by FloraT
Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalan. Pot ser d’origen provençal. També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels “tres tambors que venen de la guerra“, finalment, rebutja l’amor de “la filla del bon rei“.
Fruit de la seva popularitat, diversos compositors n’han fet versions i arranjaments musicals. Les cançons populars, segons Oriol Martorell, s’han anat creant anònimament segons les circumstàncies i costums de cada moment. S’han anat transmetent oralment de generació en generació fins que, davant de noves modes i nous tipus de vida i cultura, van començar a oblidar-se i a perdre’s. Malgrat això, a partir de la Renaixença catalana, alguns historiadors, literats i músics van intentar recollir-les, estudiar-les, revaloritzar-les i fer-les conèixer de nou.
“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.
En aquest joc teniu tres ajuts que es podran fer servir només una vegada:
Procura reservar aquestes ajudes per a les preguntes que realment no sàpigues contestar.
El Concurs Internacional de Música Maria Canals és un concurs de piano que se celebra cada any al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home al camp del treball i la societat, en general.