Avui escoltarem una música que us agradarà molt, és una “marxa“.
La va escriure un músic anglès anomenat KENNETH ALFORD. És aquest:
Què en sabem de l’autor?:
Kenneth Joseph Alford, és un pseudònim de Fredrick Joseph Ricketts, considerat el millor compositor de marxes d’Anglaterra, de les quals, la més coneguda és La Marxa del Coronel Bogey, que formà part de la banda sonora de la pel·lícula El Pont sobre el riu Kuai (1957) .
Al 1895 va entrar com a music al Royal Irish Regiment, posteriorment, al 1927, va passar a ser el director dels Royal Marines. Es va retirar al 1944.
Conegut com “El rei anglès de les marxes” era considerat l’equivalent anglès de l’americà John Philip Sousa.
Vols escoltar aquesta famosa marxa? Segur que els peus se te’n van i tu també et poses en moviment….
Ara la pots veure “xiulada” pels soldats en un fragment de la pel.lícula:
Ben segur que VIVALDI no es podia imaginar que algú seria capaç d’interpretar el seu famós concert de “La Primavera” de “Les quatre Estacions” no amb violins sinó amb un altre instrument…. la Veu !!!
Per als tradicionals seguidors de Vivaldi aquí podeu escoltar el seu concert i fer també algunes activitats que segur us agradaran.
En resposta a un comentari de la Mar de 6è us presento les seves tres propostes de MÚSICA DE PRIMAVERA.
La primera la coneixem…. és “La Primavera” de Vivaldi. Les altres dos són dos cançons interpretades per dos grans músics catalans,Mª del Mar Bonet i Joan Manel Serrat.
El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home al camp del treball i la societat, en general.
M’ha semblat interessant remarcar , en especial, el paper de la Dona Treballadora “música”, perquè d’aquestes dones a la història se’n parla ben poc.
He trobat un video que recull algunes d’aquestes “grans” dones. N’hi ha des de la Prehistòria fins als nostres dies. Són dones que han treballat per la música i amb la música. Veieu-les:
Us deixo també una cançó molt bonica que canten a dúo Lucrecia i Pau Donés, de Jarabe de Palo, que pregunta perquè les dones no escriuen més cançons….
Parlem altre cop de MÚSICA DESCRIPTIVA. Es tracta d’una obra del compositor noruec Edvard Grieg.
Què en sabem de l’autor ?
Edvard Grieg, compositor noruec (1843-1907).
Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música.
Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.
Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“
Podem veure l’argument de l’obra en aquest petit video:
Gioachino Rossini va néixer un 29 de febrer de 1792, en any de traspàs.
Ahir dimecres es van complir 220 anys d’aquella data i és per això que Google ha decidit retre-li tribut canviant el seu logo per mostrar una representació de la seva obra.
Fa 220 anys que Gioachino Rossini va néixer a Pesaro, Itàlia. El compositor es va fer famós per les seves òperes, en concret les bufes És per això que els amfibis del gegant d’internet apareixen representats en una de les obres més importants del compositor italià: ‘El Barber de Sevilla‘.
La història d’aquesta òpera gira entorn d’un comte espanyol, Almavivia, enamorat de Rosina una jove noble. El seu professor Bartolo té la intenció de casar-s’hi i no deixar caure en els braços del comte, però Fígaro, el barber, amb la seva ajuda fa possible el matrimoni dels amants. Les quatre granotes de Google representen Rosina, la soprano, Fígaro el barber a punt d’afaitar a Bartolo ia Almavivia, també en escena tocant el piano esperant el seu torn per declarar-se a la seva estimada.
Aquí us en deixo un fragment, que correspon a la cavatina di Figaro: “Largo al factotum della citta“
Cada curs la Flora ens parla d’un músic ben conegut per tots nosaltres, es tracta de W.A.MOZART. Aquest curs ens el torna a presentar amb aquest wix ple de videos, jocs i activitats .
Quan escoltem una música segur que ens imaginem el que debia pensar el compositor quan la va escriure. 
