A 6è hem estudiat una nova Forma Musical: la SIMFONIA.
Una Simfonia és una obra composta per a una orquestra en la qual estan representades totes les famílies d’instruments: Es tracta d’un tipus d’obra de llarga durada que s’estructura en diverses parts anomenades moviments, i generalment solen ser quatre.
Un exemple de Simfonia és la famosa Simfonia nº 8 o INACABADA de Franz Schubert. Consta només de dos moviments i durant molt temps es va pensar que Schubert havia mort sense arribar a concloure-la.
Escoltarem el pimer moviment. Està format per dos temes, A i B. El fragment que els uneix s’anomena pont.
Franz Peter Schubert (Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 – Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositoraustríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.
Si vols escoltar més obres d’aquest autor CLICA AQUÍ.
El compositor va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.
Aquest és Camille Saint Saëns:
Els nens i nenes de 2on hem escoltat el fragment que fa referència al cigne. L’escoltem?
Els instruments que representen el cigne són el piano i el violoncel, tots dos de la família de la corda.
Però ben segur que al.lucinaràs amb aquest nou instrument electrònic que pot reproduir gairebé a la perfeccció el so del violoncel. Es tracata del THEREMIN, un dels primers instruments electrònics de la història i el més antic que a perdurat fins a avui.
I aquesta és una de les més grans virtuoses de la música electrònica:
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell.
Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”.
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?”
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec.
Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo.
Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.
Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”.
Aquí teniu la lletra. És d’un músic auatríac anomenatFranz Gruber (1787-1863):
Santa Nit
(Noche de Paz… Santa Noche)
Santa nit, plàcida nit
els pastors han sentit
l’al leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant
el messies és nat!
el messies és nat!
Santa nit, plàcida nit
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.
Santa nit!, plàcida nit!
El Jesus, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimir,
per l’home redimir
També teniu la lletra en castellà
Noche de paz
Noche de Dios, Noche de paz;
claro sol brilla ya,
y los ángeles cantando están:
“gloria a Dios, gloria al Rey eternal”.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
Noche de Dios, noche de paz:
Nueva luz celestial.
Floreció la feliz Navidad:
Es palabra y mensaje de paz.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
VOLEU SABER LA VERITABLE HISTÒRIA D’AQUESTA NADALA ?
Franz Xaver Gruber nació en Hochburg (Austria) y con 20 años empezó a trabajar como organista y sacristán en el pueblecito austríaco de Arnsdorf, siendo también organista de la iglesia de San Nicolás de la cercana ciudad de Oberndorf, donde era párraco Joseph Mohr, haciéndose desde entonces ambos muy amigos.
Sucedió que el día de Nochebuena de 1818 el órgano de la iglesia se rompió y Gruber se quedó anonadado pues no se podía imaginar una Misa del Gallo sin música. Ambos, Mohr y Gruber no sabían qué podrían hacer, a tan solo unas horas del comienzo de la misa. Entonces a Mohr le vino a la memoria un pequeño poema que él mismo había compuesto dos años atrás y propuso a Gruber hacer un pequeño arreglo de urgencia, para dos voces y guitarra, que era lo único que tenían a mano. Efectivamente, en esa Nochebuena, Mohr tocó la guitarra y cantó la voz de tenor, mientras que Gruber, que había realizado el arreglo musical, cantó la voz de bajo.
Esa fue la única ocasión en que ambos amigos cantaron juntos “Stille Nacht” (Noche de Paz), pues al siguiente año Mohr fue destinado a la ciudad de Kuchl. Por otra parte el órgano de San Nicolás fue pronto reparado por el constructor de órganos Karl Mauracher quién, interesado por la anécdota de la pasada Nochebuena, se llevó la composición a su ciudad natal, en el Tirol.
El tiempo pasó para Gruber sin volver a oir nada más sobre la canción, pero mientras tanto ésta viajó a Nueva York y de ahí a Berlín, donde el rey de Prusia se interesó especialmente por ella, ordenando que se localizara la partitura original, llegando esta petición curiosamente a Franz Gruber que por aquella época, ya en 1854, era organista y director de coro en Hallein, población situada a tan solo unos kilómetros de Salzburgo.
Gruber escribió entonces, en respuesta al rey de Prusia, un artículo con el título: “La verdadera historia de la canción de navidad Noche de Paz” en la que contaba la historia aquí resumida.
Franz Gruber murió el 7 de junio de 1863 y fue enterrado en el pequeño cementerio de la iglesia parroquial de Hallein. En su lápida puede leerse: “Lo que él nos enseñó en su canción y anticipó en el mundo de la música, él lo está viendo ahora en la realidad, en la abundancia celestial del bien, la belleza y la verdad“.
Sí, sí…… encara som a la tardor però avui hem fet una audició que ens transporta a un lloc nevat i on fa fred, on els trineus tirats per cavalls llisquen per sobre la neu i tothom va d’excursió ben abrigat.
Hem escoltat un ” Passeig musical amb trineu” de Leopold Mozart, el pare de Wolfang Amadeus Mozart.
Leopold Mozart, compositor austríac (1719-1787) que ha passat a la posteritat com a pare que prudentment i sistemàticament va ajudar a desenvolupar el talent dels seus fills Maria Anna i Wolfgang Amadeus, els dos únics supervivents dels set fills que va tenir el matrimoni Mozart; com a autor del primer mètode de violí conegut mundialment i, finalment, com a compositor.
Va compondre obres de caràcter religiós, serenates, concerts, música de circumstàncies, simfonies i divertiments. Leopold Mozart compongué música «popular» (melodia fàcil i una composició senzilla amb períodes clars perquè tothom pogués comprendre la seva música ). Ell volia que les seves composicions agradessin el públic i li permetessin de guanyar diners.
El Passeig musical amb trineu és una obra «d’humor musical». Fou composta per a les festes de carnaval d’Ausgburg, al mes de gener de 1756, quinze dies abans del naixement de Wolfgang Amadeus. S’hi descriu el viatge en trineu d’un grup de persones que es dirigeixen a una festa. A mig camí descansen i després continuen el viatge; arriben a la sala de ball, ballen les danses alemanyes i, finalment, tornen a casa.
Vols escoltar-lo?
Ara escoltaràs un altre fragment on els excursionistes han arribat a alguna caseta al bosc a través de la neu i descansen prop del foc mentre escolten renillar i moure’s els cavalls que són a l’estable.
Va néixer el 1732 en el sí d’una família modesta. El seu pare, Mathias, era constructor de carros i músic afeccionat. La seva mare, Anna Maria Koller, era cuinera a la casa del comte Harrach, senyor de Rohrau. Era el segon dels dotze fills que va tenir la parella, només sis dels quals van arribar a adults.
Als sis anys es va introduir en l’aprenentatge de la música de la mà del seu oncleAls vuit anys, i gràcies a la seva bonica veu de soprano entra com a nen cantor a la capella de la catedral de Sant Esteve de Viena. Es va continuar formant musicalment i hi va aprendre a tocar el clavecí i el violí.
En els seus últims anys, Franz Joseph Haydn creà l’oratori“La Creació”, la seva obra mestra. El compositor clàssic austríac expresà la seva visió de la creació, como estava exposada a la Santa Bíblia. “La Creació” de Joseph Haydn és considerada el seu més gran treball.
Avui, per fi, els nens i nenes de Cicle Mitjà hem anat a l’Auditori de les Corts amb motiu de la celebració del “Dia de la Música”, organitzada pel Centre de Recursos Pedagàgics de les Corts.
Un grup de cinc músics, que també han fet d’actors, ballarins i actors, ens han fet un recorregut per la vida de W.A.MOZAT a través de la música que el genial compositor va composar en les diferents etapes.
Ha estat molt interessant i hem après més sobre Mozart.
Potser la Forma Musical que més et sona és la del CONCERT.
La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. Deriva de l’italià concertare que té el significat de ‘afirmar, disputar‘, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar‘, és a dir, estar d’acord.
Del primer significat, “disputa“, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb el seu moment de protagonisme.
Generalment es poden distingir en la música clàssica tres tipus de concert:
Concert Barroc: Participen un o dos instruments acompanyats per una petita orquestra barroca.
Concert Clàssic: Participen generalment un instrument solista que juga a preguntes i respostes amb l’orquestra acompanyant. Solen constar de 3 moviments. El primer moviment sol ser allegro, i segueix la forma sonata. El segon moviment sol ser lent, generalment adagio o errant. Segueix una estructura bitemática. El tercer moviment sol ser ràpid, generalment va rondar o minueto.
Concert Romàntic o Virtuós: Participen un instrument solista, amb gran capacitat expressiva i virtuosisme, que centra l’atenció del concert. L’orquestra sol tenir una finalitat acompanyant.
Escoltarem primer un concert barroc, el concert per a solista de Vivaldi “Il Gardellino”, on l’instrument solista és la flauta.
Aquest any i amb motiu de la celebració del “dia de la música” el Centre de Recursos Pedagògics ha organitzat unes audicions, adreçades al cicle mitjà de primària, per acostar la música de Mozarta l’alumnat dels centres educatius de les Corts.
És una sessió en la qual cinc músics-actors-ballarins-cantants polifacètics, fan un recorregut per la vida del compositor a través de la música que va anar fent en les diferents etapes: hi ha música de piano, de cambra, òpera, dansa, participació del públic i …
Per això, abans de la sortida, potser et cal refrescar el què saps d’aquest gran músic.
