Es tracta de la Música Descriptiva del compositor anglès A.W. KETÈLBEY anomenada ” En un Mercat Persa “.
Abans que us expliqui res d’aquesta obra esolteu amb atenció i penseu…….. què és el que Ketèlbey ens vol dir amb la seva música ?
Avui parlarem d’un músic rus: Piotr Ilitx Txaikovski.
Què en saps de l’autor? :
Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.
Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El Trencanous.
Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.
Què en saps de la seva obra: El TRENCANOUS ?
La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.
El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.
La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments:
Ara pot veure i escoltar aquest relat animat sobre EL TRENCANOUS:
Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal. A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar. Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou. Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.
En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.
Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.
L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…
Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.
Escolta per última vegada alguns fragments del ” TRENCANOUS”
Avui treballarem la MÚSICA DESCRIPTIVA amb un músic anglès anomenat Albert Ketelbey.
Què en sabem de l’autor?:
Albert Ketelbey compositor anglès (1875-1959).
Començà la seva carrera com a director d’orquestra, dirigint música de teatre. Els darrers anys de la seva vida, després de la segona guerra mundial, es dedicà a la música lleugera i popular. Fou director musical de la firma Columbia Graphophone Co.
Curiós compositor que ha arribat a la majoria de nosaltres amb tan sols tres obres musicals: En un mercat persa, En el jardí d’un monestir i En el jardí d’un temple xinès.
Saps què és la música descriptiva?
” És aquella música que, per mitjà dels sons dels instruments i sense posar-hi paraules, explica una història, una situació, un paisatge o un sentiment.
Quan escoltis la música, pensa en el que vol explicar i pensa si et sembla que el compositor ho aconsegueix. “
En un mercat Persa és una obra amb un marcat aspecte pictòric i descriptiu que ens apropa a un concorregut mercat de Bagdad amb el seu ambient colorista. El compositor ens descriu el que passa en un dia de mercat, des del
començament, quan van arribant els diferents personatges, fins al final, quan tots pleguen i el mercat resta solitari.
Els deu quadres de què consta són:
1. Els camellers arriben.
2. Els captaires demanen almoina.
3. La princesa arriba al mercat envoltada dels seus servents.
4. Els acròbates del mercat.
5. Els encantadors de serps.
6. Arriba i passa pel mercat el califa.
7. Es tornen a escoltar els captaires.
8. La princesa se’n va.
9. Els camellers continuen el seu camí.
10. El mercat queda solitari.
Què t’imagines que està passant mentre escoltes la música?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_keonPGsMVQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/L21i8CVk1mk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Avui et presento un altre comopositor de MÚSICA DESCRIPTIVA. Es tracta d’Eduard Grieg.
Què en saps de l’autor ?:
Eduard Grieg, compositor noruec (1843-1907).
Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música. Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.
Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra avui n’escoltaràs els dos fragments més coneguts.
Escolta primer ” El matí“.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qAMLCDnCLzs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara escolta “En el palau del rei de la muntanya” i fixa’t en el regulador de l’obra.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dRpzxKsSEZg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols escoltar i veure l’obra ” Peer Gynt “ clica aquí sota, t’agradarà!!!
Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876
Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu? Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava. Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries. Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors. En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat/ de debò, la bonica Solveig.
Vols jugar amb PEER GYNT? Clica aquí i et sorprendràs.