Aquest curs passat els nois i noies de 6è van fer aquesta presentació sobre els GRANS COMPOSITORS de la Música Culta.
He pensat que us aniria bé per al treball que els de Cicle Superior m’heu de fer.
En aquesta web els nois i noies de 5è trobareu informació sobre les diferents ÈPOQUES DE LA HISTÒRIA MUSICAL
El nois i noies de 6è poden trobar també informació sobre els COMPOSITORS de Música Culta per al treball-qüestionari que m’han de presentar
Al Cicle Superior continuem parlant de la MÚSICA CULTA.
Com ja saps molts són els Compositors que han passat al llarg de la Història de la Música. Aquí et presento una petita representació d’aquests músics.
En aquest quadre pots trobar tota la informació necessària per a conèixer-los una mica més.
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
![]() |
BIOGRAFIA |
Segur que tots hem sentit parlar durant aquests anys que fem música al cole de músics com Mozart, Beethoven, ….. també de formes musicals com l’òpera, la simfonia, ….. i d’obres com ” Les quatres estacions ” o ” La cinquena simfonia “, entre altres.
Però el que no sabem prou bé és com va originar-se aquest fenòmen tan important que anomenem MÚSICA i com s’ha anat perpetuant durant tants i tants segles.
Escoltem aquest video que ens parla dels Orígens de la Música:
Veiem ara, en una breu pinzellada, l’evolució de la música per les diferents èpoques de la nostra història. Cal aclarir, però, que només farem referència a l’evolució del què entenem com a MÚSICA CULTA.
Aquest curs hem parlat que la Música es pot classificar en tres tipus:
Avui aprofondirem només en una, en la Música Popular, que segons “La Gran Enciclopèdia de la Música” és el mateix que “ Música moderna que parteix del model de música marcat pels Beatles“.
Sabem que a les cultures més antigues ja hi havia músics que componien cançons encomanadisses que la gent retenia amb facilitat a la memòria. Aquestes cançons pertanyen al que anomenem música popular.
La música popular s’ha desenvolupat sobretot en nuclis urbans i s’ha transmès principalment a través de cançoners. Hi ha moltes cançons populars d’autor conegut. D’altres són anònimes perquè en desconeixem el compositor.
Aquest tipus de música, anomenada música popular urbana, va adquirir un gran desenvolupament a mitjan segle XX amb l’arribada d’un nou ritme: el Rock&Roll . Aquest gènere, nascut als Estats Units, va conquerir en pocs anys els adolescents de tots cinc continents.
Els músics de Rock, entre els quals n’hi havia de molt joves, es van convertir en una mena d’herois a imitar i van vendre milions de discs.
El Rock és la música popular més estesa del nostre temps.
Aquests músics són imprescindibles de conèixer si parlem dels orígens del rock. Els coneixes?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8yRdDnrB5kM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_1Qo1eaWF8c" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2QwksrmMnlE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si vols saber més sobre la Història del Rock CLICA AQUÍ. O mira aquesta presentació en power point.
El Rock, entès com a Música lleugera o popular urbana, és una música destinada a l’entreteniment.
El Rock o Rock and roll és un estil musica que encara que té els seus inicis a la mateixa Roma no es desenvolupa fins al segle XIX i principis del XX gràcies a dos invents: el gramòfon i el fonògraf , que enregistraven i reproduien el so, als EEUU.
Ningú no va inventar el Rock. Neix de la fusió de tres gèneres musicals:
El nom Rock avui en dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.
Cadascun d’aquests instruments té una funció específica:
– una guitarra elèctrica és la principal, la que fa la melodia.
– l’altra guitarra elèctrica és la rítmica, la que fa els acords.
– el baix elèctric toca les notes greus que fa de “coixí” a la melodia
i que juntament amb la bateria proporciona una base rítmica.
– la bateria que marca el ritme.
Entre els diversos grups i intèrprets que han practicat el pop i les seves derivacions cal esmentar Cheap Trick, Stevie Wonder, Michael Jackson, Madonna, Dionne Warwick, Badfinger, Posies, Withney Houston, Pet Shop Boys, Everly Brothers, ABBA, Fleetwood Mac, Kinks, Jam, Oasis, Sade, Tequila o Alejandro Sanz.
Als Països Catalans, els grups més destacats pel que fa al pop han estat Sirex, Duble Buble, La Madam,Gossos, Ja t’ho diré, Sopa de cabra, Sau, Els Pets i Lax’n’busto.
A Catalunya també va sorgir l’anomenat ROCK CATALÀ
A 6è , dins la Història de la Música, hem estudiat unes quantes FORMES MUSICALS.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7oEX_GDcPqE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Fem un petit repàs:
RONDÓ: és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.
MARC ANTOINE CHARPENTIER
PRELUDI, “TE DEUM”
ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
GIUSEPPE VERDI
“LA TRAVIATTA”
TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.
FRANZ SCHUBERT
“LA TRUITA”
CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italià concertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.
ANTONIO LUCIO VIVALDI
“LES QUATRE ESTACIONS”
Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.
Hem quedat força empatats !!!
FRANZ JOSEPH HAYDN morí a Viena el 31 de maig del 1809. Per això aquest any 2009 celebrem el seu bicentenari.
Franz Joseph Haydn fou un compositor austríac del Classicisme. És un representant del Classicisme vienès en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven. La seva carrera musical va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme, gràcies a una vida més llarga del que era habitual a l’època.
Va néixer el 1732 en el sí d’una família modesta. El seu pare, Mathias, era constructor de carros i músic afeccionat. La seva mare, Anna Maria Koller, era cuinera a la casa del comte Harrach, senyor de Rohrau. Era el segon dels dotze fills que va tenir la parella, només sis dels quals van arribar a adults.
Als sis anys es va introduir en l’aprenentatge de la música de la mà del seu oncleAls vuit anys, i gràcies a la seva bonica veu de soprano entra com a nen cantor a la capella de la catedral de Sant Esteve de Viena. Es va continuar formant musicalment i hi va aprendre a tocar el clavecí i el violí.
En els seus últims anys, Franz Joseph Haydn creà l’oratori “La Creació”, la seva obra mestra. El compositor clàssic austríac expresà la seva visió de la creació, como estava exposada a la Santa Bíblia. “La Creació” de Joseph Haydn és considerada el seu més gran treball.
Aquí tens tres fragments d’aquesta obra:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BQoNM-f9G0w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9GMegjPz_g0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vAxXDt9dOrE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]