Aquesta peça ben segur l’has escoltat algun cop o l’has vist cantar per cantants negres. Es titula THE MARCHING SAINTS o WHEN THE SAINTS GO MARCHING IN.
“When the Saints Go Marching In“, sovint es refereix com “els Sants”. És un himne evangelic dels Estats Units que ha tingut sobre determinats aspectes de la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia és més propensa a escoltar-la interpretada per una banda de jazz.
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música fúnebre de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz”, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, un grup tocaria la melodia com un cant fúnebre.
Oh when the Saints, go marching in,
Oh when the Saints go marching in,
Well I want to be in that number,
When the Saints go marching in.
Oh when the sun, begins to shine,
Oh when the sun begins to shine,
Well I want to be in that number,
When the sun begins to shine.
Oh when the Saints, go marching in,
Oh when the Saints go marching in,
Well I want to be in that number,
When the Saints go marching in.
Ara la pots escoltar amb la veu del gran LOUIS ARMSTRONGamb la seva banda de jazz.
Louis Armstrong (4 d’agost de 1901 – 6 de juliol de 1971), també conegut com a Satchmo o Pops, va ser un dels grans músics de jazzdel segle XX. Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat transformà el jazz en un estil de música popular.
Tot i que primer va guanyar fama com a trompetista, també va ser un dels més influents cantants de jazz.
Segur que algun cop has escoltat aquesta animada cançó popular nord-americana i hi has identificat el banjo, instrument de corda pinçada de so molt peculiar.
Aquí tens la partitura per a tocar-la amb flauta. T’hi animes?
El viajó desde Alabama, con su banjo tan feliz,
desde ahí se fue a Luisiana, su amorcito estaba allí.
Huvo lluvia en el camino, pero a él no le importó,
caminaba noche y dia , si cantaba esta Canción.
CORO:
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
En la noche tuvo un sueño, en el catrin que dormía.
Vió a Susana en la montaña, en su eterna fantasia.
Ella siempre estaba triste y en sus ojos vió dolor.
Esperaba noche y dia el regreso de su Amor.
CORO:
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
El viajó desde Alabama, con su banjo tan feliz.
Desde ahí se fué a Luisiana, su amorcito estaba allí.
Huvo lluvia en el camino, pero a él no le importó.
Caminaba noche y dia , si cantaba esta Canción.
CORO.
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
Oh Susana, no llores más por mi.
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
Oh Susana, no llores mas por mi
Viajare desde Alabama, con mi banjo para ti
Viajaré desde Alabama, con mi banjo para ti.
Us atreviu amb aquesta nova peça? Es tracta d’una cançó popular anglesa d’autor desconegut que ha estat versionada molts cops. Potser una de les més conegudes és la que va fer el duo americà Simon & Garfunkel.
El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.
Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.
Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.
Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l’àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
“Ara és nat a l’establia,
Déu infant, fill de Maria”,
FUM, FUM, FUM
A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.
Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.
Per damunt la neu
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rebent
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells
com argentins joiells
res bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit.(dues vegades)
Tot cobert de neu
llevat dels nostre cor,
per això ara cantem tots,
la cançó dels trineu;
i voli la illusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s’afermi la nostra amistat.
Practiquem l’anglès ? Doncs aquesta és la lletra per a que la cantis:
Jingle Bells
Dashing through the snow
On a one-horse open sleigh
Over the fields we go
Laughing all the way;
Bells on bob-tail ring
making spirits bright
What fun it is to ride and sing
A sleighing song tonight
Jingle bells
jingle bells
jingle all the way!
O what fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
A day or two ago
I thought I'd take a ride
And soon Miss Fanny Bright
Was seated by my side;
The horse was lean and lank;
Misfortune seemed his lot;
He got into a drifted bank
And we
we got upsot
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
A day or two ago
the story I must tell
I went out on the snow
And on my back I fell;
A gent was riding by
In a one-horse open sleigh
He laughed as there
I sprawling lie
But quickly drove away
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
Now the ground is white
Go it while you're young
Take the girls tonight
And sing this sleighing song;
Just get a bob-tailed bay
two-forty as his speed
Hitch him to an open sleigh
And crack! you'll take the lead
Jingle Bells
Jingle Bells
Jingle all the way!
What fun it is to ride
In a one-horse open sleigh
Aquí teniu la lletra. És d’un músic auatríac anomenatFranz Gruber (1787-1863):
Santa Nit
(Noche de Paz… Santa Noche)
Santa nit, plàcida nit
els pastors han sentit
l’al leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant
el messies és nat!
el messies és nat!
Santa nit, plàcida nit
Ja està tot adormit
vetlla sols en la cambra bressant
dolça mare que al nin va cantant
dorm en pau i repòs
dorm en pau i repòs.
Santa nit!, plàcida nit!
El Jesus, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimir,
per l’home redimir
També teniu la lletra en castellà
Noche de paz
Noche de Dios, Noche de paz;
claro sol brilla ya,
y los ángeles cantando están:
“gloria a Dios, gloria al Rey eternal”.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
Noche de Dios, noche de paz:
Nueva luz celestial.
Floreció la feliz Navidad:
Es palabra y mensaje de paz.
Duerme el Niño Jesús,
Duerme el Niño Jesús.
VOLEU SABER LA VERITABLE HISTÒRIA D’AQUESTA NADALA ?
Franz Xaver Gruber nació en Hochburg (Austria) y con 20 años empezó a trabajar como organista y sacristán en el pueblecito austríaco de Arnsdorf, siendo también organista de la iglesia de San Nicolás de la cercana ciudad de Oberndorf, donde era párraco Joseph Mohr, haciéndose desde entonces ambos muy amigos.
Sucedió que el día de Nochebuena de 1818 el órgano de la iglesia se rompió y Gruber se quedó anonadado pues no se podía imaginar una Misa del Gallo sin música. Ambos, Mohr y Gruber no sabían qué podrían hacer, a tan solo unas horas del comienzo de la misa. Entonces a Mohr le vino a la memoria un pequeño poema que él mismo había compuesto dos años atrás y propuso a Gruber hacer un pequeño arreglo de urgencia, para dos voces y guitarra, que era lo único que tenían a mano. Efectivamente, en esa Nochebuena, Mohr tocó la guitarra y cantó la voz de tenor, mientras que Gruber, que había realizado el arreglo musical, cantó la voz de bajo.
Esa fue la única ocasión en que ambos amigos cantaron juntos “Stille Nacht” (Noche de Paz), pues al siguiente año Mohr fue destinado a la ciudad de Kuchl. Por otra parte el órgano de San Nicolás fue pronto reparado por el constructor de órganos Karl Mauracher quién, interesado por la anécdota de la pasada Nochebuena, se llevó la composición a su ciudad natal, en el Tirol.
El tiempo pasó para Gruber sin volver a oir nada más sobre la canción, pero mientras tanto ésta viajó a Nueva York y de ahí a Berlín, donde el rey de Prusia se interesó especialmente por ella, ordenando que se localizara la partitura original, llegando esta petición curiosamente a Franz Gruber que por aquella época, ya en 1854, era organista y director de coro en Hallein, población situada a tan solo unos kilómetros de Salzburgo.
Gruber escribió entonces, en respuesta al rey de Prusia, un artículo con el título: “La verdadera historia de la canción de navidad Noche de Paz” en la que contaba la historia aquí resumida.
Franz Gruber murió el 7 de junio de 1863 y fue enterrado en el pequeño cementerio de la iglesia parroquial de Hallein. En su lápida puede leerse: “Lo que él nos enseñó en su canción y anticipó en el mundo de la música, él lo está viendo ahora en la realidad, en la abundancia celestial del bien, la belleza y la verdad“.