Category Archives: Dansa

Ens movem amb la música….. Fem Dansa !

sin-titulo-1

“La dansa és un art consistent en expressar-se mitjançant moviments del cos al ritme de la música.

La dansa és una forma d’expressió.

L’home s’ha expressat a través de les arts des de la seva aparició a la Terra, i d’aquesta manera manifestat alegries, tristeses, desitjos, emocions, comandes i agraïments.

La dansa doncs, és moviment. I un moviment molt especial ja que requereix de cinc elements fonamentals, els quals s’interrelacionen per transmetre un missatge artístic: ritme, expressió corporal, moviment, espai i color”.

Els nois i noies de 4rt hem volgut expressar amb el cos el que ens ha inspirat una música. Hem escoltat “Cançó de Solveig” d’Eduard Grieg.

Aquí teniu els nostres treballs.

Ballem “LA MANIERA” a P4

sin-titulo-21Coneixeu aquest cançó-dansa? Es diu el BALL DE LA MANIERA

És el ball de la maniera,

pel davant i pel darrere;

és el ball de la maniera,

pel darrere i pel davant.

Estira, estira, estira la cama,

arronsa, arronsa, arronsa el peu.

Estira, estira, estira la cama,

arronsa, arronsa, arronsa el peu.

ENS VOLS VEURE BALLAR? DONCS AQUÍ ENS TENS…

A 1er ballem el PATATUF

sin-titulo-14

El Patatuf és el ball infantil per excel·lència dins el Seguici Popular. La dansa és extremadament senzilla i sembla que el picament de mans amb tres cops seguits que efectuen els balladors va originar, onomatopeicament, el nom del ball. Els tres cops de picar amb les mans seguits semblen haver originat, per un procediment d’onomatopeia, el nom del Patatuf.

Aquest ball està àmpliament documentat a Catalunya. S’ha dit que no és un ball genuïnament tarragoní ja que no sortia dins el Seguici Popular però en realitat era una de les danses més pròpies del Carnaval de la ciutat. Recuperat el 1980 per l’Esbart Santa Tecla.

AVUI L’HEM BALLAT EL NENS I NENES DE 1er

Agrupació Instrumental: la COBLA

La COBLA és una agrupació instrumental típica de casa nostra, de Catalunya, on predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.

logo-la-cobla

Veiem ara en profunditat els instruments que integren la COBLA:

La cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments són:

  • Asseguts davant d’esquerra a dreta:
    – El flabiol és l’encarregat de fer l’entrada i els contrapunts. El toca el mateix músic que toca el tamborí . El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla i amb el seu “toc” fa l’acompanyament a les sardanes.
    – El tible, segon i primer, és un instrument de la família de vent de fusta. Té un so agut.
    – La tenora, primera i segona, és un instrument de vent de fusta, amb el pavelló metàl·lic. És el que sol fer la melodia i té un to greu.
  • Drets a darrere d’esquerra a dreta:
    trompeta, segona i primera, és un instrument de vent de metall, el més agut de la família que trobem a la cobla.
    trombó de pistons, és un instrument de vent de metall, generalment de pistons, també s’incorpora el de vares.
    fiscorn, primer i segon, és l’instrument de vent de metall més greu de la cobla.
    contrabaix, és l’únic instrument de corda de la cobla. Combina l’arquet i el pizzicatto.

Ara que ja coneixes una mica millor la cobla vols jugar i veure el què has après ? Clica aquí sota.

JUQUEM AMB LA COBLA I LA SARDANA

Continuem jugant?

logo-joc-cobla

Ara escoltarem una Sardana. La va escriure el compositor català Enric Morera.

Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és reconegut per les seves sardanes corals amb títols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L’Empordà. La seva obra s’adscriu a l’estètica neoromàntica i és una magnífica mostra del nacionalisme musical català.