Aquí teniu primer els peques i després els grans:
S’acosta el NADAL i ja comencem a preparar-nos !!!Per això he preparat aquest WIX on hi trobareu de tot: Cançons, peces de Flauta, Audicions, Musicogrames i tot sobre la tradició del Nadal.
Espero que us agradi !!!
Amb motiu de la celebració del “Dia de la Música”, el Centre de Recursos Pedagògics ha organitzat unes audicions per acostar la música tradicional a l’alumnat dels centres educatius de les Corts.
Hi anem els nois i noies de 3er i 4rt. Us deixem aquí les CORRANDES que hem preparat:
De la Xina, del Perú, del Brasil o d’Uruguay.
Ens agrada molt la flauta per cantar i per ballar.
I així Santa Cecília molt contents hem celebrat.
Cliqueu la imatge i veureu les imatges i els videos de la jornada:
Vols escoltar-la ?
NADALA: Sant Josep fa bugada ( Tradicional catalana ) by FloraT
Aquí teniu la lletra per si la voleu cantar:
Sant Josep fa bugada
a dintre d’un morter.
Hi posa una flassada,
també un travesser.
La Verge Maria hi posa un llençol,
i els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol.
Al.leluia, al.leluia.
Sant Josep fa dinada,
posa l’olleta al foc.
Amb naps i cansalada
ja bull a poc a poc.
La Verge Maria hi posa uan col.
l els àngels canten, la, do, re, mi, fa, sol.
Al.leluia, al.leluia.
Sant Josep fa fornada
amb la pasta i el llevat.
I després ell la tasta:
-“Quin pa ben encertat !”.
La Verge Maria fa non-non al bressol.
l els àngels…
( Hi ha espai per a fotos i video que penjarem el dia de la festa )
Avui farem especial atenció en un instrument de la família de la corda. Et dono tres pistes. A veure si endevines de quin es tracta:
CLICA aqui sota per conèixer el timbre d’un altre tipus de guitarra.
Si vols jugar una mica amb aquesta guitarra clica aquí:
Us deixem les fotos i un resum de les músiques que hem escoltat en el següent Wix:
CANÇÓ: El monstre de l’estany de Banyoles by FloraT
Ens ho diu la història d’un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.
Com veureu tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se’ls endrapava com qui no menja res.
I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.
Aquí en teniu la lletra:
1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va.
2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.
3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.
4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.
5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.
