A classe hem après una cançó ben especial. Pel títol sembla de nens petits però la lletra, quan la llegeixes, et fa adonar que no és pas així. Es diu L’estranya joguina i és una cançó folk americana de Tom Paxton.
L’escoltem?
Aquí teniu la lletra per si voleu aprendre-la:
Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-,
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.
Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.
Fa zippp!… i es mou,
i-toppp!, si en té prou,
brrrm,!, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou.
En veure’l, jo vaig obrir uns ulls!
Vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.
primer, vaig tocar el primer,
i l’altre després;
corria amunt i avall pel pis,
jo me l’escoltava com…
Tornada
I gira-li que tomba-li,
del dret a l’inrevés;
ara se’n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és!
El pare riu, que riu, que riu,
jo vinga a plorar.
Però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar.
Tornada
Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara que ja m’he fet gran,
tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé,
n’està embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets…
