” Dotze cantants professionals es constitueixen en cor de cambra per oferir-nos en aquest concert un repertori virtuós i a l’hora divertit i variat. Les possibilitats de la veu cantada, diferents agrupacions vocals, músiques de diferents èpoques i una posada en escena adequada, faran que ens sigui realment difícil deixar d’escoltar. “
Aquests som nosaltres. Ha estat un concert molt sorprenent !!!!
El passat 2 de febrer es va enregistrar el video de la nova versió de We are the World en benefici de les víctimes del terratrèmol d’Haití..
Durant sis hores, van participar de la gravació més de cent cantants, pràcticament el doble dels que van estar en la versió de 1985. Quina diversitat d’artistes, pel que fa a gèneres i edats: des de Tony Bennett (83) fins Justin Bieber (15), passant per Carlos Santana (62) i Barbra Streisand (67).
En el vídeo podem veure a Keith Urban, Pink, Jeff Bridges, Vince Vaughn, Usher, Lil Wayne, Toni Braxton, Snoop Dogg, Natalie Cole i Josh Groban, Jonas Brothers-entre d’altres-, encara que es veu que al realitzador li agrada molt Celine Dion perquè va fer que aparegués bastant.
Una curiositat: “We Are The World For Haití 2010” es va gravar en el mateix estudi de Los Angeles que es va utilitzar per fer la versió amb Michael Jackson.
Aquest altre vídeo va ser enregistrat per la Fundació We Are The World. Va ser creat amb un propòsit: recaptar fons per al devastadora terratrèmol d’Haití.
És un tema benèfic en el qual han participat 70 artistes llatins. Tot el que es recapti anirà a parar a les víctimes del sisme d’Haití. Entre d’altres, canten en la cançó Chayanne, Paulina Rubio, Ricky Martin, Andy García, Carlos Santana, Thalía i Natalia Jiménez.
L’Oda a l’ Alegria (An die Freude en alemany) és una obra escrita pel poeta Friedrich von Schiller al 1785. La censura canvià el nom de l’ Oda a la Llibertat, que passà a ser l’ Oda a l’ Alegria.
Friedrich Schiller (1786)
Al 1793, a l’edat de 23 anys, Ludwig van Beethoven va conèixer l’obra de l ‘escriptor alemany, i des d’aquell moment manifestà la seva inspiració i desig de posar-li música. Així sorgí la seva Novena Simfonia en RE Menor, Op. 125 de la qual el moviment final és per a cor i solistes sobre l’ Oda de la Alegria de Schiller. Aquesta peça musical ha pasado a ser l’Himne Europeu.
Aquesta peça ben segur l’has escoltat algun cop o l’has vist cantar per cantants negres. Es titula THE MARCHING SAINTS o WHEN THE SAINTS GO MARCHING IN.
“When the Saints Go Marching In“, sovint es refereix com “els Sants”. És un himne evangelic dels Estats Units que ha tingut sobre determinats aspectes de la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia és més propensa a escoltar-la interpretada per una banda de jazz.
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música fúnebre de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz”, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, un grup tocaria la melodia com un cant fúnebre.
Oh when the Saints, go marching in,
Oh when the Saints go marching in,
Well I want to be in that number,
When the Saints go marching in.
Oh when the sun, begins to shine,
Oh when the sun begins to shine,
Well I want to be in that number,
When the sun begins to shine.
Oh when the Saints, go marching in,
Oh when the Saints go marching in,
Well I want to be in that number,
When the Saints go marching in.
Ara la pots escoltar amb la veu del gran LOUIS ARMSTRONGamb la seva banda de jazz.
Louis Armstrong (4 d’agost de 1901 – 6 de juliol de 1971), també conegut com a Satchmo o Pops, va ser un dels grans músics de jazzdel segle XX. Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat transformà el jazz en un estil de música popular.
Tot i que primer va guanyar fama com a trompetista, també va ser un dels més influents cantants de jazz.