Una Dansa Africana: “FUNGA ALAFIA”
Leave a reply
Category Archives: Cançó
Els petits de P3 preparen una cançó sobre un “Drac” per Sant Jordi
Encara que és una mica secret els petits de P3 entan aprenent una cançó sobre un “Drac” una mica especial que cantaran el dia 23 d’abril davant els pares en l’acte dels Jocs Florals.
De moment l’estem assajant. La voleu veure ?
Cantem L’HEREU RIERA, una cançó popular catalana
Avui aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.
L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
Aquí teniu la lletra: Versió de Catalunya
Versió extreta del Costumari de Joan Amades:
Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…
Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…
Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.
I aquí la dansa:
Quins records aquesta cançó de Primavera….
Eren els nois de 3er que ara estan a 4rt els que van cantar aquesta preciosa cançó de PRIMAVERA:
La Primavera ja és aquí
La recordem ???
P5 canta a la VELLA QUARESMA
Els “peixos” de P5 li canten a la Vella Quaresma.
La Vella Quaresma, segons la història, era una dona gran que durant el Carnestoltes lluitava amb el Rei “Carnestoltes” per evitar tot el xivarri, desfasament i banquets que es donaven aquests dies. Al final guanyava la Vella Quaresma i es passava a una època de dejuni, ordre i calma. Cada dissabte de Quaresma se li treia un peu a l’anciana per descomptar una setmana fins a la Pasqua. Aquest diumenge estava permès menjar peix. Era una manera també de fer-menjar als nens, amenaçant-los amb que si no menjaven vindria “Jaia Serrada” (que era com se la denominava a Mallorca, d’on es diu que és originària) i se’ls enduria.
Actualment, a les escoles, s’utilitza com una mena de calendari que ens indica quant temps queda fins les vacances de Setmana Santa. La Vella s’ha de col · locar el Dimecres de Cendra i cada divendres se li va tallant un peu.
Més música sobre la PRIMAVERA !!!!
En resposta a un comentari de la Mar de 6è us presento les seves tres propostes de MÚSICA DE PRIMAVERA.
La primera la coneixem…. és “La Primavera” de Vivaldi. Les altres dos són dos cançons interpretades per dos grans músics catalans, Mª del Mar Bonet i Joan Manel Serrat.
A veure si us agraden !!!
CANÇÓ Popular Catalana: “Els tres Tambors”
Ela nens i nenes de 4rt han après aquesta bonica cançó popular catalana: “Els tres tambors“. Ha costat una mica doncs la lletra no és gens fàcil.
Després ens hem repartit els personatges i n’hem fet els dibuixos.
A l’hora d’enregistrar l’audio hem triat uns quants solistes.
CANÇÓ: Els tres Tambors by FloraT
I aquest és el resultat:
Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalan. Pot ser d’origen provençal. També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels “tres tambors que venen de la guerra“, finalment, rebutja l’amor de “la filla del bon rei“.
Fruit de la seva popularitat, diversos compositors n’han fet versions i arranjaments musicals. Les cançons populars, segons Oriol Martorell, s’han anat creant anònimament segons les circumstàncies i costums de cada moment. S’han anat transmetent oralment de generació en generació fins que, davant de noves modes i nous tipus de vida i cultura, van començar a oblidar-se i a perdre’s. Malgrat això, a partir de la Renaixença catalana, alguns historiadors, literats i músics van intentar recollir-les, estudiar-les, revaloritzar-les i fer-les conèixer de nou.
La PRIMAVERA ja és aquí !!!
Sembla que la Primavera ja ha arribat i, amb ella, les nostres ganes de cantar !!!
Recordem les cançons que hem après durant aquests anys ?
A 6è toquem una peça Pop. Americana: “The Marching Saints”
Us proposo de tocar amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.
“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.
