Entra en el Wix i segueix la música de la mà d’un musicograma:
“Tot el que necessites és amor“ és un vídeo musical creat pels nens de les aldees SOS–infantil a Zàmbia, Índia i Zimbabwe.
Repassem primer la cançó ?
Els Picapedra, de Hanna–Barbera va ser una de les sèries animades més reeixides de la història de la televisió.
Fred Flintstone i Barney Rubble eren Pere Picapedra i Pau Marbre. Reflectien la classe mitjana de la societat nord-americana amb les seves sortides al camp, barbacoes al jardí, partides de bitlles i un vehicle familiar. Les sofertes esposes, Betty i Vilma havien d’aguantar les idees de Pere i la complicitat obligatòria de Pau, d’on mai sortien bé.
Després de tants anys, encara segueixen tenint audiència al voltant del món.
Podríem destacar els següents instruments, tot i que també es feien servir en altres celebracions. La relació d’alguns d’aquests instruments amb el Carnestoltes es podria atribuir al seu ús en antigues cerimònies per tal de contactar amb altres esperits o divinitats.
És un instrument molt rudimentari i primitiu fet amb una bufeta de porc lligada a la punta d’una canya, per sobre hi passen d’un a tres cordills que es freguen amb un altre bastó com si es toqués el violí o el violoncel. El seu so és greu i sord. Antigament s’utilitzava en cerimònies pesqueres als pobles costaners.
També utilitzat per les poblacions costaneres.
Consisteix en una vara plana o llengüeta de canya o fusta, més o menys rectangular i fina, lligada a l’extrem d’un cordill. Aquesta es fa girar ràpid a l’aire i produeix un brunzit intens i agut. És classificat com a aeròfon giratori dins la classificació de Hornsbostel-Sachs.
És una canya d’uns dos pams de llarg amb un tall de dalt a baix i que sona picant contra el palmell de la mà.
Tub de paper de seda enganxat amb un fi filferro i al capdamunt un tros de canya. Es bufava força a prop de la cara d’una altra persona per molestar.
Vols veure’n alguns?
