Ja fa setmanes que estem preparant les actuacions per al Festival de Nadal. Són dies intensos, d’assaigs, d’hores de pati ocupades amb el teatre o aquell ball que costa una miqueta…. de nervis, d’il.lusió i de ganes de fer-ho molt bé per a oferir als pares una bona actuació.
Hem volgut ensenyar-vos una miqueta d’aquests assaigs per a que aneu agafant més ganes de veure’ns el dia del Festival.
Aquests són els d’INFANTIL. Que bonics que són !!!!
RONDÓ: és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.
MARC ANTOINE CHARPENTIER
PRELUDI, “TE DEUM”
ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
GIUSEPPE VERDI
“LA TRAVIATTA”
TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.
FRANZ SCHUBERT
“LA TRUITA”
CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italiàconcerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italiàconcertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.
ANTONIO LUCIO VIVALDI
“LES QUATRE ESTACIONS”
Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.
Avui parlarem d’un tipus de VEUque els nens i nenes de Cicle Superior han pogut escoltar aquest passat divendres a l’Abadia de Montserrat. És la Veu de l’ESCOLANIA DE MONTSERRAT.
L’Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania.
L´Escolania de Montserrat està ubicada dintre de l´espai que conforma l´Abadia de Montserrat. L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s’ha convertit en les darreres dècades en l’acte diari més concorregut del Santuari, així com el VIROLAIen la peça més cantada i estimada.
Recordem què vol dir això de VEUS BLANQUES:
En aquest altre esquema tens classificada la VEU BLANCA. Busca-la i escolta-la !
