Daily Archives: 15 desembre 2009

La meva escola de Bolívia. Melissa

La meva escola de Bolívia és deia “FE I ALEGRIA. Era molt més gran que aquest institut.
A les classes hi havia entre 25 i 30 alumnes, començàvem a Preescolars fins a Batxillerat. Teníem 3 patis, 2 eren grans i 1 era petit, també hi havia un porxo força gran.
Els agradaven tenir jardins molt macos. Per anar al porxo o a un altre lloc, havies de passar per uns passadissos amb moltes flors. M’agradava molt perquè era tot alegre.
Les classes començaven a les 8:00h i acabaven a les 13:30 hores.

La meva Escola de Senegal. Diakhalaye

La meva escola de Senegal està a la ciutat de Saraya i és molt gran.
Hi ha dos lavabo i una biblioteca i un pati gran. A l’hora del pati els nens juguen a futbol i a basket i les noies salten a corda.
Hi ha tres classe de primer i dos de segon, dos de tercer i un de quart. L’escola està a un km de la ciutat. Entrem a les vuit del matí. Al mig de hi ha la bandera de Senegal.
Vols visitar la meva escola el senegal? M’agrada molt la meva d’abans.

La meva escola de Cuba. Raimel

La meva escola de Cuba és més gran que la de Granollers. Està al centre de la ciutat de Cienfuegos que és la ciutat més bonica de Cuba.
A la classe hi ha molts nens i nenes. Totes les classes eren en castellà i una en anglès, però al pati nosaltres parlàvem castellà. Al pati jugàvem a moltes cosses: “al pilla pilla” o a veisbol, mai jugàvem a futbol.
Portàvem uniforme que era dels colors de la bandera de Cuba.
Els nens i nenes es portàvem bé perquè si no els professors s’enfadàvem i ens pegàvem.
Cada matí cantàvem l’himne i havíem de saludar la bandera com els militars, i després entràvem a classe. Ens deixàvem anar al lavabo. Fèiem classe des de les 8 del matí fins les 4:30, no sortien al mig dia com aquí, era tot el dia allà a l’escola.

La meva escola de Romania

La meva escola de Romania es deia ”Mihai Voda” i estava situada al centre d’un poble que es deia ”Pleasa”.
És molt petita, té sols vuit aules. A cada aula hi ha vint nens. És molt antiga.Té un pati molt gran, en què nosaltres menjàvem i jugàvem a futbol i a voleibol.
Els nens són més tranquils que els d’aquí, però tambè hi ha nens que molesten i que no volen aprender.
Les classes duren sis hores i entre mig tenim 15 minuts de descans.
Els professors no ens deixen fer el que volem. Quan entren a l’aula ens aixequem i diem ”buna ziua”, que significa ”bon dia”. A sobre de la porta hi ha la bandera de Romania.
L’escola d’aquí és més gran i més bonica, però a mi m’agrada mès l’escola de Romania perquè aquí he estudiat cinc anys.imagine1

La meva escola d’Equador. Joselyn

La meva escola era molt gran i tenia 4 pisos, perquè els professors dormien a la escola i tenien un pis per ells.
A l’escola, estudiàvem des de primària fins a secundària i per aixó era molt gran.
Nosaltres portàvem uniforme, la samarreta blanca amb una corbata blava i la faldilla llarga de color blau fosc. La meva escola tenia 3 classes A,C,E. A les classes hi podia haver des de 25 a 37 alumnes en cada aula.
A l’hora del pati teníem 40 minuts de descans. També hi havia una cantina, però no ens deixàvem anar a la cantina si no era l’hora d’esbarjo.
Nosaltres només teníem classes pel matí i per la tarda podíem fer el que volguéssim.
Si els alumnes de la classe no estàvem callats, ens donàvem un cop a la mà amb el regle.
La fi de curs era molt bonica perquè ens donàvem els diplomes de l’escola, de tenir bona actitud, comportament i estudi.
Jo tinc 7 diplomes de l’escola, comportament i bona actitud, de quan era petita.
El que puc dir de la meva escola és això i que és la millor d’Equador.

Joselyn.

LA MEVA ESCOLA D’EQUADOR. ZULEY

La meva escola era molt bonica i tenia un pati molt gran. Al meu institut no havia menjador perquè
tots els nens i nenes sortien a les dotze i no tornaven a l’escola fins l’altre dia a tres quarts de vuit del matí.
A la meva escola havia moltes aules d’infomàtica i música entre d’altres ¡ un bar .
Les cadires eren individuals .
Cada any es feien concursos de bàsquet i futbol i escollien una noia que representés cada curs i cada equip després escollien una que era la guanyadora.

El meu institut d’Equador. jairo

El meu institut, quan vivia a Equador, era molt maco,
era el doble de gran que el Carles Vallbona, tenia dues
piscines també teniem una sala d’actes que era molt gran.
Jo per anar el meu institut anava caminant, sortia de casa meva
a dos quarts d’una. Quan arribava d’hora ens quedàvem a fora amb uns amics. Utilitzàvem uniforme: la camisa era de color blanc i els pantalons eren de color blau fosc, també utilitzàvem corbata.
Tots els dilluns quan entràvem a l’institut catávem l’himne del meu país
i després del pati cantàvem l’himne de l’institut.
Sortíem de l’institut a les 5 i ja no tornàvem fins a l’altre dia.
També féiem balls que es dèiem novatada.
A final de curs féiem jocs esportius com basquet, futboll, etc.
El que no m’agradeva era anar amb uniforme.
Axí era la meva escole d’ Equador.