La meva escola d’Equador. Richard

La meva escola era molt maca. Tenia moltes aulles i patis. Hi havia molts i moltes nois i noies.
anàvem sempre d’uniforme. El dilluns anàvem ben vestits perquè havíem de cantar l’himne del nostre país i del nostre institut.
M’agradava molt perquè anàvem a l’escola des de les 7:30 fins a les
12:30. El que no m’agrada d’aquí és que aquí estem molt de temps a l’escola, això és l’únic que no m’agrada.
Allà tenia molts companys i companyes i anàvem en autobus lligant amb les noies d’altres instituts.
Per pujar a l’autobús només havíem de pagar 12 centavos, que equival 9 centims.
També havia un altre torn de classe, des de la una fins a les sis de la tarda. A esa hora era més maco pujar als autobusos perquè posaven uns llums blaus foscs i música.

Rich@rd

LA MEVA ESCOLA D’ EQUADOR. GAUNER

El meu instintut és molt maco perquè és gran, i té molts alumnes que són bons amics i també s’aprén molt. Té una pista de futbol i una de bàsquet i dos pistes més. També té un bar per quan els alumnes sorten al patì .
Les professores són molt bones perquè t’expliquen el que no entens,
Casa meva estava molt lluny del meu col·legi que es deia “JOSE MARIA VELASCO IBARRA”
A l’escola d’ equador només s’estudiava fins a la 1h 30

GAUNER

la meva escola a cuba .**Yarelis**

La meva escola a Cuba es diu Manuel Bisbé Alberni i és molt bonica. Hi ha moltes classes pels alumnes, quan arribem a l’ escola a les 7:45am ens quedem al carrer uns minuts fins que la directora diu que es pot entrar. Quan entrem a l’escola anem al pati i cantem l’himne nacional de cuba i saludem la bandera. Després anem a la nostra l’aula i fem les classes. A la meva escola es va amb uniforme de color groc. Se surt al pati a les 10:30am, pots anar a qualsevol dels tres patis que hi ha i pots jugar a pilota, futbol, basquet, a bales, a corda, o pots portar joguines de casa per jugar amb les teves amigues. Hi ha altres jocs com les “yaquis” o les cartes. Abans de sortir al pati feien tres classes, després del pati feien les altres classes fins a l’hora d’esmorzar. A aquesta hora d’esmorzar podiem anar a la biblioteca a mirar les noticies de la tele o a llegir. Nosaltres feien classes com mates, castellà, anglès informàtica, educació física, història, biologia, etc. Quan treballaven a classes no es podia parlar perquè els professors s’enfadaven, i quan arribava la profe d’anglès havia que aixecar-se i posar-se bé l’uniforme i seure quan ella ho demanès.
A mi agrada més la meva escola de Cuba perquè és molt bonica i molt més gran que aquesta.
n51999103732_2883

La meva escola de Bolívia. Melissa

La meva escola de Bolívia és deia “FE I ALEGRIA. Era molt més gran que aquest institut.
A les classes hi havia entre 25 i 30 alumnes, començàvem a Preescolars fins a Batxillerat. Teníem 3 patis, 2 eren grans i 1 era petit, també hi havia un porxo força gran.
Els agradaven tenir jardins molt macos. Per anar al porxo o a un altre lloc, havies de passar per uns passadissos amb moltes flors. M’agradava molt perquè era tot alegre.
Les classes començaven a les 8:00h i acabaven a les 13:30 hores.

La meva Escola de Senegal. Diakhalaye

La meva escola de Senegal està a la ciutat de Saraya i és molt gran.
Hi ha dos lavabo i una biblioteca i un pati gran. A l’hora del pati els nens juguen a futbol i a basket i les noies salten a corda.
Hi ha tres classe de primer i dos de segon, dos de tercer i un de quart. L’escola està a un km de la ciutat. Entrem a les vuit del matí. Al mig de hi ha la bandera de Senegal.
Vols visitar la meva escola el senegal? M’agrada molt la meva d’abans.

La meva escola de Cuba. Raimel

La meva escola de Cuba és més gran que la de Granollers. Està al centre de la ciutat de Cienfuegos que és la ciutat més bonica de Cuba.
A la classe hi ha molts nens i nenes. Totes les classes eren en castellà i una en anglès, però al pati nosaltres parlàvem castellà. Al pati jugàvem a moltes cosses: “al pilla pilla” o a veisbol, mai jugàvem a futbol.
Portàvem uniforme que era dels colors de la bandera de Cuba.
Els nens i nenes es portàvem bé perquè si no els professors s’enfadàvem i ens pegàvem.
Cada matí cantàvem l’himne i havíem de saludar la bandera com els militars, i després entràvem a classe. Ens deixàvem anar al lavabo. Fèiem classe des de les 8 del matí fins les 4:30, no sortien al mig dia com aquí, era tot el dia allà a l’escola.

La meva escola de Romania

La meva escola de Romania es deia ”Mihai Voda” i estava situada al centre d’un poble que es deia ”Pleasa”.
És molt petita, té sols vuit aules. A cada aula hi ha vint nens. És molt antiga.Té un pati molt gran, en què nosaltres menjàvem i jugàvem a futbol i a voleibol.
Els nens són més tranquils que els d’aquí, però tambè hi ha nens que molesten i que no volen aprender.
Les classes duren sis hores i entre mig tenim 15 minuts de descans.
Els professors no ens deixen fer el que volem. Quan entren a l’aula ens aixequem i diem ”buna ziua”, que significa ”bon dia”. A sobre de la porta hi ha la bandera de Romania.
L’escola d’aquí és més gran i més bonica, però a mi m’agrada mès l’escola de Romania perquè aquí he estudiat cinc anys.imagine1