Els invasors de la web!

Sisè
  • Inici
  • Qui som?
  • Què llegim?
  • Escriu. Narracions breus
  • Històries fantàstiques
  • Jocs Florals
  • Enigma de la setmana
  • Fòrum
  • AGENDA
  • Contacte

Saps trobar les errades? (27)

30 març 2011

Tots els dies, durant tres hores, tocaba el tanbor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va puder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
-No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvii el temps!
Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
-És massa egoista -va dir.
I era sempre invern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels abres.
Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
-Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
Per una bretxa hoberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus brassos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delísia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

(fragment “El gegant egoista”, OSCAR WILDE)

Categories
Llengües
Etiquetes
Fem de detectius
Comentaris RSS
Comentaris RSS

« Pueblos en venta Quin descontrol! »

36 respostes a “Saps trobar les errades? (27)”

« Comentaris anteriors
  1. Karoliina ha dit:
    7 abril 2011 a les 18:22

    Holaa 🙂

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  2. fernanda* ha dit:
    7 abril 2011 a les 17:35

    ERRADES 27:
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvïi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hivern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels arbres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciossa. Va sonar tan dolçament a les seves oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més bella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic quadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  3. nelson ha dit:
    6 abril 2011 a les 12:46

    ola os dego la errades 27:
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tamvor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvïi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hivern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels arbres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament a les seves oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més bella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic quadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  4. anabel ha dit:
    6 abril 2011 a les 12:45

    hola a tots aqui ni ha les errades (27):
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern
    adeuuuuuuu

  5. Daniela ha dit:
    6 abril 2011 a les 10:32

    Tots els dies, durant tres hores, tocaba el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvïi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del jegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hivern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven emmig dels arbres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament a les seves oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més bella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic quadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  6. ♥♥♥Adriana♥♥ ha dit:
    6 abril 2011 a les 10:12

    Aqui teniu la resposta profes:
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.
    Gracies per escoltar-me

  7. dustin ha dit:
    4 abril 2011 a les 14:11

    holaaaaa
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  8. Ariadna Garcia Amador ha dit:
    3 abril 2011 a les 14:48

    Holaa:
    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  9. maiker ha dit:
    2 abril 2011 a les 19:07

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  10. Zoila ha dit:
    1 abril 2011 a les 22:19

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alé era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de vo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardíns, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hinvern a casa del gegant, i el vent del Nord, la pedra, el gel i la neu densaven emmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirad en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I votant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets habien lliscat al jardí encimellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la hespa. Era un bonic cuadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  11. KiiArAA** ha dit:
    1 abril 2011 a les 20:08

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tenor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisares. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre infern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encamellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus bressos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadret. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  12. ♥Alba♥ ha dit:
    1 abril 2011 a les 18:58

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tenor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisares. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre infern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encamellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus bressos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadret. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  13. fernanda* ha dit:
    1 abril 2011 a les 16:59

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tenor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisares. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre infern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encamellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus bressos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadret. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  14. fernanda* ha dit:
    1 abril 2011 a les 16:59

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tenor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisares. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre infern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels abres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encamellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus bressos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadret. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern

  15. Nimvhar ha dit:
    1 abril 2011 a les 15:29

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pissarres. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hivern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels arbres.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rei passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    errades 27:

    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encimbellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus braços sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic quadre. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

  16. cristian anchundia ha dit:
    1 abril 2011 a les 15:27

    hooola!!!!!!!!!!

    Tots els dies, durant tres hores, tocava el tambor sobre la sostrada del castell, fins que va trencar moltes pisares. Llavors es va posar a donar voltes al voltant del jardí, tan ràpid com va poder. Anava vestida de gris i el seu alè era de gel.
    -No comprenc per què la primavera triga tant a arribar -deia el gegant egoista quan mirava per la finestra i veia el seu jardí blanc i fred-. Tant de bo canvi el temps!
    Però la primavera no arribava ni l’estiu tampoc. La tardor va portar fruits d’or a tots els jardins, però no en va donar cap al del gegant.
    -És massa egoista -va dir.
    I era sempre hivern a casa del gegant, i el ven del Nord, la pedra, el gel i la neu dansaven enmig dels après.
    Un matí el gegant, estirat en el seu llit, però despert ja, va sentir una música deliciosa. Va sonar tan dolçament als seus oïdes, que va imaginar-se que els musics del rey passaven per allí. En realitat, era un passerell que cantava davant de la seva finestra; però com no havia sentit a un pardal al seu jardí des de feia molt de temps, li va semblar la música més vella del món.
    Llavors la pedra va deixar de ballar sobre el seu cap i el vent del Nord de rugir. Un perfum deliciós va arribar fins a ell per la finestra oberta.
    -Crec que ha arribat a la fi la primavera -va dir el gegant.
    I botant del llit va abocar-se per la finestra i va mirar. Què va ser el que va veure? Perquè va veure un espectacle extraordinari.
    Per una bretxa oberta en el mur, els noiets havien lliscat al jardí encamellant-se a les branques. Sobre tots els arbres que aconseguia veure hi havia un noiet, i els arbres se sentien tan feliços de sostenir novament als noiets, que s’havien cobert de flors i agitaven graciosament els seus brassos sobre els caps dels nens. Els pardals voletejaven cantant amb delícia, i les flors reien aixecant els seus caps sobre la gespa. Era un bonic cuadret. Només en un racó, en el racó més apartat del jardí, seguia sent hivern.

« Comentaris anteriors

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Articles

Acudits Addiccions Agenda Alimentació Animals Arts Barça Bloc Botigues Cinema comiat Conferències Convivència Descripcions Drets i deures Endevinalles English Enquestes Entrevistes Escola Esport Expliquem contes Fem de detectius Fem de periodistes Festes Fotos Històries fantàstiques Humans Humor Jocs Jocs florals Llengües Medi Ambient Monuments Música Personatges Planetes Plàstica Poemes Publicitat Salut Tecnologies Televisió Vacunes Videos

Calendari

març 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

* Consulta *

  • Biblioteques a l’Hospitalet
  • Diccionari Català
  • Diccionari English-Castellà
  • Diccionari multilingüe
  • Diccionario Castellano
  • Eduwiki
  • Enciclopèdia Catalana
  • Mitjans digitals
  • Sinònims i antònims
  • Verbs conjugats

- Blocs / Webs -

  • Bloc d’Educació Física
  • El nostre llibre digital
  • Els blocs més actius
  • La Xafardera de Sisè
  • Pau Delclòs
  • Web de l’escola

Anglès

  • halloween
  • In English…
  • jocs anglès
  • jocs halloween
  • Les tres bessones. Un monstre a casa.
  • Our english friends

Castellà

  • Análisis de frases
  • Caza las sílabas
  • Descifra el mensaje
  • Descubre frases misteriosas
  • El cofre de las palabras
  • Escribe correctamente
  • La construcción de textos
  • Las letras del faraón
  • Ortografía
  • ortografia castellana
  • Ortografíate
  • Pasatiempos
  • Practica la ortografía
  • Sujeto y predicado
  • Tipos de textos

Català

  • Cavall Fort.Sant Jordi.
  • Creem històries.
  • Creem la nostra llegenda de Sant Jordi
  • Enigmes
  • Esbrina el codi
  • Jocs de memòria i trencaclosques
  • juguem amb la poesia
  • Lectura eficaç
  • Locucions
  • Morfosintaxi
  • Què llegeixes?
  • Sant Jordi.
  • Tenen diftong?
  • Una de dues
  • Velo-paraules
  • Vols conèixer noves lectures? Endisa-t’hi!

Ciutadania

  • Drets dels Infants
  • Drets humans
  • Joc drets de la infància

estiu

  • activitats estiu

Festes i tradicions

  • Carnaval
  • Creem postals
  • Sant Jordi. Origen i definició.

Internet

  • Compte amb la webcam
  • Internet amb seny
  • Navegació segura

Matemàtiques

  • càlcul mental
  • Comemates
  • Divisions per dues xifres
  • Espai i forma
  • Jocs matemàtics
  • Juga amb les mates
  • Matemàgic
  • Quantes multiplicacions fas bé en 2 min?
  • U1-Nombres primers
  • U10-Coordenades del pla
  • U2-Arrels quadrades
  • U2-Com fer arrels quadrades?
  • U2-Potències
  • U2-Potències en base 10
  • U2-Troba els divisors
  • U3- Les parts d’un nombre (fraccions)
  • U3- Relació de parts amb fraccions
  • U3- Resta de fraccions
  • U3-Divisió de fraccions
  • U3-Fracció d’un nombre
  • U3-Reduir fraccions a comú denominador
  • U4-De fraccions a decimals
  • U4-Dècimes, centèssimes, milèssimes
  • U4-Descomposició nombres decimals
  • U4-Divisions decimals al dividend
  • U4-Divisions decimals al dividend i divisor
  • U4-Divisions decimals al divisor
  • U4-Fraccions decimals
  • U4-Multiplicar decimals
  • U4-Multipliquem decimals
  • U4-Restes decimals
  • U4-Sumes decimals
  • U5-Angles
  • U5-Angles complementaris i suplementaris
  • U5-Els angles i les mesures
  • U5-Graus, minuts i segons
  • U5-Mesurem objectes
  • U5-Tipus d’angles
  • U6-Circumferència i cossos geomètrics
  • U6-El perímetre
  • U6-Figures circulars a l’entorn
  • U6-Longitud de la circumferència
  • U6-Polígons
  • U6-Repàs dels polígons
  • U7-Comprem amb descompte
  • U7-Descomptes al mercat
  • U7-Percentatge i proporcionalitat
  • U7-Percentatges
  • U7-Proporcionalitat
  • U8-Àrees

Medi Social i Natural

  • “Pasapalabra” d’animals
  • alimentació
  • Aristòtil
  • Copèrnic
  • El Big Bang
  • El tsunami
  • Galileu
  • Honoloko
  • Joc de la prehistòria
  • La oca de las ciencias
  • La Terra
  • Les vacunes: un tema prou conegut per vosaltres!
  • Plató
  • U10-Espanya. On és..?
  • U10-Identifica comunitats autònomes
  • U10-Les comunitats autònomes
  • U12-Mapa d’europa
  • U12-Països d’Europa
  • U2-A veure si has entès la unitat? (els éssers vius)
  • U3-El gust
  • U3-El tacte
  • U3-Els sentits: sopa de lletres
  • U3-L’oïda
  • U3-L’olfacte
  • U3-La vista
  • U3-Òrgans dels sentits
  • U4-Aparells reproductors
  • U4-La menstruació
  • U4-La reproducció humana
  • U9-Espanya. El relleu.
  • U9-Espanya. Rius i mars.
  • U9-Les costes d’Espanya
  • U9-Relleu d’Espanya
  • U9-Rius d’Espanya

Música

  • Karaoke
  • Karaoke
  • Mozart
  • Músiques del món
  • Stravinski

Plàstica

  • Dibuixa
  • Estora pel ratolí
  • Fes de Picasso
  • Mil cares

Varis

  • Agudeza visual
  • Astronomia
  • Bicicla’t
  • Decorador d’interiors
  • Joc d’en Doll
  • Joc de granotes
  • Jocs Bob Esponja
  • Jocs Can Seixanta
  • Jocs per la ment
  • Lluvia de letras
  • Puzzles
  • Sant Jordi
  • Scrabble
  • Sudoku
  • Tangram
  • Tasta’m
  • Trencaclosques
  • Tres en ratlla
  • Troba diferències

Comentaris recents

  • Cristoo en
  • carles en Adéu!!!!!
  • ♥Alba D♥ en Despedida
  • Kaarooliinaa en Despedida
  • Zoila en Despedida
  • Montse en Adéu!!!!!
  • Patrycja en Despedida
  • sandra en Adéu!!!!!
  • Patrycja en Adéu!!!!!
  • Zoila en Adéu!!!!!

Ens han visitat..

contador de visitas

El temps

El tiempo en Hospitalet de Llobregat, L´

Tradueix a…

Ens presentem…

Accés

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org
rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox