Els invasors de la web!

Hola nois, sóc a la infermeria, us preguntareu per què.
Doncs hi ha una noia que es diu Jana. Era el seu aniversari , i és clar, no sabia què regalar-li i estic boig per ella….
Tres hores abans estava parlant amb el Rafa… llavors la vaig veure, tan maca, tan bonica,… aaaaaiiiiiii…..
Tornant a la història… vaig recordar el seu aniversari: el 9 de setembre .
Vaig anar a preguntar al Rafa però ell no entén de noies. Qui em podia ajudar era l’Anna, em va dir que havia d’investigar tot allò que li agradés. I jo com sóc tan tossut, vaig decidir seguir-la a tot arreu.
Primer es va quedar al lavabo quasi mitja hora, va sortir i va anar a parlar per telèfon, una altra mitja hora, fins que vaig descobrir una cosa molt interessant i vaig veure que parlava amb un noi més gran que ella, com uns 5 o 6 anys. Em vaig quedar de pedra i com un ximple. Vaig començar córrer i de sobte em vaig veure al terra. M’havia donat un cop al cap. Un professor em va veure i em va portar a la infermeria i aquí em veieu ben trist
Després van venir tots els companys de la classe per acompanyar-me i de sobte vaig escoltar que l’Anna parlava amb la Jana i li deia:
– On està el teu oncle?
– Marxava avui, m’esperava a la sortida de l’escola.
Em vaig quedar bocabadat, aquell noi que vaig veure amb ella era el seu tiet! Ja em semblava que eren una mica semblants… Després per assegurar-me li vaig preguntar a l’Anna i ella em va dir:
– Jo creia que tu ja ho sabies, que has parlat amb ella?
– Sí, no és que la vaig seguir -vaig dir
– Si que estàs boig! jajaja…

Shirley

Era una nit molt freda i fosca d’hivern, com tots els dies a Edimburg, l’Stela sovint pensava en què seria de la seva vida si continuava vivint en aquella ciutat plena de foscor. Li semblava que els dies cada vegada eren més curts i la vida se li anava molt ràpid. Tenia 12 anys però faltaven dos dies per al seu aniversari. Va passar aquell dia i ja només li faltava un per fer 13 anys.
L’ Stela sempre havia estat una nena molt bona, responsable, estudiosa i molt educada, però no només amb els seus pares sinó que també ho era amb la gent desconeguda.
Feia ja un any més o menys, quan complia dotze, que les seves amigues i ella passaven per la pubertat i notaven canvis, algunes es començaven a portar-se malament, d’altres començaven a fumar, a beure i fins i tot algunes a drogar-se.
Però l’Stela va notar canvis diferents, no sabia com però els cabells se li van anar tornant liles, cada vegada li agradaven els colors més foscos, com per exemple ara el seu color preferit era el negre. El que l’Stela no sabia era que la seva mare era una bruixa, però no una bruixa com totes les que us imagineu, s’assemblava molt a una persona humana comuna, tant que no et podies adonar.
A part de tot això l’ Stela havia notat aquells canvis perquè ella també era una bruixa, tot i que encara que ella no ho sabia.
Ho va saber quan un dia la va trobar parlant amb el seu pare molt preocupada per això de les bruixes, va escoltar que li ho dirien al dia següent (el dia del seu aniversari).
Quan va escoltar tot això es va sentir molt decepcionada amb els seus pares, sobre tot amb la seva mare que era en qui més confiava. Va arribar el dia del seu aniversari i els seus pares se’n van adonar que li passava alguna cosa. Ella com que mai els havia mentit els va dir que
estava així pel que havia escoltat la nit passada. Els seus pares ho van lamentar moltíssim perquè no volien que ho sabés d’aquella manera.
Van parlar i ho van solucionar tot , després d’aquell dia l’Stela va canviar totalment, la seva vida va ser més divertida, va aprendre coses noves. Però en un accident la seva mare va morir així que ella i el seu pare van viatjar a un altre lloc per a viure millor i ho van aconseguir.
La vida de l’Stela va ser una història que al llarg de la seva vida molts han explicat, algunes vegades canviant alguna cosa i d’altres no.

Daniela