¿Sabes la solución de estas adivinanzas?

Soy un señor muy señoril
puedo ser amarillo, rojo o multicolor
y cuando andas,
me estrello contra el suelo.
¿Qué soy?

Mi esqueleto es de acero,
mi piel de cristal
Si miro hacia arriba
no veo el final.
¿Qué soy?

Siempre vas conmigo,
te gusta combinarme
si no me llevas te avergüenza.
¿Qué soy?

A veces señorita a veces vieja
siempre me gusta dejar
las cosas limpias.
Siempre me verás en las casas.
¿Qué soy?

Digo hola y adiós
estoy seguro de que se más que tú
y estoy calvo
¿Qué soy?

Tengo la talla grande
la nariz de color rojo
¿Quién soy?

Fa molt  temps hi havia un home que es deia Carles que era molt però que molt pobre. Moltes vegades no menjava perquè no tenia diners per comprar aliments, anava de poble en poble per intentar menjar però va passar una cosa increïble.
Un dia va trobar un pedra brillant, va pensar que si la venia li donarien diners. De camí es va trobar una moneda i es va alegrar molt. Més tard es va trobar un bitllet de 10 euros i va saltar d’alegria. Es va parar i va pensar: Això no serà la pedra que dóna sort?
No podia ser, era impossible. Va comprar una butlleta de loteria. El sorteig era aquella mateixa tarda. Va esperar i quan era l’hora ja estava molt nerviós. Va sentir el número: 90654278. Havia guanyat!! Va saltar tant, que una mica més  toca el cel.
A partir d’aquell moment va poder menjar, treballar i va ser molt feliç.

Diego

Vet aquí una vegada en les precioses muntanyes de París hi vivia l’alienígena més famós que mai havia existit, es deia Berni.
Berni tenia una vida més normal del que semblava, fins que un dia es van posar a talar els arbres de la muntanya. Aquell dia va treure la seva fúria interior i es va disposar a atacar a tothom que trobava. Justament per allà estaven uns reporters del Canal 2 de notícies i ho van gravar tot. En sentir la notícia va esclatar l’alerta entre els ciutadans i les ciutadanes de Downtown. Van fer que les tropes defensores elevessin l’alerta de color taronja a color vermell, però de sobte es va aturar l’alerta: Berni havia marxat de la Terra. Les forces locals van posar-se les medalles però qui el va aniquilar va ser en coronel Mr. Brown. Li va ser concedit el premi Nobel de la Pau. Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Carlos

Des d’Espanya…

I des de molts altres països..

HEM ARRIBAT A LES 25.000 VISITES!!!!!

Era una vegada un noi es va barallar amb una bruixa i ella li va fer un encanteri, el va convertir en un monstre. Ell molt trist es va amagar en un castell esperant que alguna princesa el rescatés i que l’alliberés de l ‘encanteri.
Al poble moltes princeses volien anar a buscar-lo, però elles no eren capaces de posar-se una armadura. Hi havia una noia que es deia Namia i el seu pare l’insistia per què anés a trobar-lo. Així que ella després de molt pensar-ho, no es va negar. Es va posar l’armadura de la seva mare, que tenia guardada de quan va rescatar al seu pare, va agafar l’espasa i va marxar cap al bosc. En un camí molt estret va caure i va entrar. De sobte va veure un castell molt gran i va decidir entrar.
– Sóc la princesa que ve a alliberar-te d’aquí – va dir ella.
De sobte algú va baixar les escales i va dir:
-No em miris, he de fer-te un petó perquè desaparegui l’encanteri – Dient això, va sortir del seu amagatall i ho va fer, però ella li va donar una bufetada.
– No ho entenc!! Perquè no ha desaparegut?
– Com que no ha desaparegut? – va dir ella molt estranyada.
Va mirar-lo, es va espantar i es va dirigir cap a la porta. I ell va dir:
– Què fas? On vas? No tinguis por! No te’n vagis si us plau! Estic sol i vull un amic… – ho va dir plorant, així que ella es va quedar amb ell per no deixar-lo sol.
Va passar molt temps, cada vegada els agradava més estar junts.  Fins que un dia van anar a la platja, ell tot alegre li va dir:
– Ets molt bona amiga.
De sobte es va transformar en el qui era!
– Què bé! T’has transformat! – va dir ella.
Ell la va mirar i li va fer un petó.
– Gràcies -va dir i tot seguit van anar cap al poble per casar-se.

Shirley