Monthly Archives: maig 2011

Bombolles químiques

Per: Noelia i Nerea.

Desprès de tornar de Setmana Santa, vam fer les jornades de la química. L’últim dia de la setmana de la química, el divendres vam fer uns sobre les bombolles de sabó que es tractava a fer bombolles amb diferents objectes.
La 1ra activitat, anava sobre veure veure com les bombolles flotaven sobre els troços de gel de dints d’una capsa.
La 2na activitat anava sobre un comptagotes i una bossa de plàstic. Consistia en tirar aigua amb el comptagotes a la bossa de plàstic i agafava forma de gota. En canvi al tirar sabó l’aigua s’extreia el plàstic per la tensió superficial de les molècules de l’aigua que el sabó desfà.
La 3ra activitat anava d’agafar formes geomètriques i per fer diferents tipus de bombolles.

També amb uns objectes de fer bombolles, vam fer unes bombolles molt grans diferents a les que fem nosaltres.

A tots ens van agradar molt aquestes activitats i ens ho vam passar molt bé!!!!

Residu Mínim

Per Xènia

Un dilluns vam anar a visitar dues plantes on es tracten els nostres residus: la planta de triatge (brossa inorgànica) i la planta de compostatge (brossa orgànica).
Primer vam anar a Molins de rei on està la planta de triatge. Allà vam parlar del residu mínim, que és el model de recollida d’escombraries que fem a Castellbisbal.
Després ens van explicar el procés que segueixen a la planta, que consisteix en:
1-Arriben els camions amb la brossa inorgànica, i els pesen amb la càrrega.
2-Descàrreguen la càrrega i pesen el camió sense res (tara) per saber quanta càrrega portaven.
3-Una màquina, trenca les bosses, i les posa a una cinta transportadora.
4-Des d’allà, la cinta arriba a un lloc tancat, on hi ha dos homes, que intenten treure els residus més grans: fustes, ferralla,…
5-Quan ha passat pels dos homes, passa per una màquina, que és diu tromel, que és com un gran tambor de rentadora amb forats que dona voltes on intenta separar la brossa inorgànica de l’orgànica que no hauria d’haver arribat a la planta. Els residus més petits de 7mm surten i la brossa inorgànica segueix el seu procés. Amb aquesta brossa orgànica que ha sortit pel tromel es fa compost de baixa qualitat perquè no només hi ha orgànica sinó d’altres residus barrejats.
6-Llavors, la brossa inorgànica que segueix per una cinta transportadora passa per un lloc on hi ha tres dones que separen els plàstics per tipus: pet, film, tretrabrick…
7-Segidament tota la deixalla que queda passa per un iman i agafa coses de ferro i un altre aparell agafa l’alumini.
8-Amb totes les coses diferent que es van separant, es fan bales per portar-les als diferents recuperadors per tornar a fer plàstics…

Quan vam acabar vam anar cap a Torrelles, on hi ha la planta de compostatge. Allà vam parlar de les tres R, reduir, reutilitzar i reciclar i després ens van explicar el funcionament de la planta, que consisteix en:
1-Arriben els camions algun amb l’esporga i d’altres amb la brossa orgànica, i els pesen amb la càrrega.
2-Descarreguen la càrrega i pesen el camió sense res (tara) per saber quanta càrrega portaven.
3-Observem que a més de brossa orgànica hi han altres residus que no hi haurien de ser, per això els passen per un tromel on intenten que les bosses de plàstic i residus més grans quedin dins del tromel i l’orgànica quedi més neta.
4-Junten l’esporga (triturada) i la brossa orgànica i fan piles i les deixen allà durant uns tres mesos. Els que fan el procés de compostatge són els microorganismes: bacteris i fongs… i com són éssers vius els hem de donar el que necessitin la temperatura adequada, aigua, oxigen i menjar, que es la brossa orgànica, com que menjen molt i treballen molt la temperatura de la pila puja i com fa fred a fora sembla que surti fum de les piles. Al pujar les temperatures també moren els microbis dolents. A les piles feia una mica de pudor.
5-Quan se’ls va acabant el menjar marxen i vol dir que ja hem transformat la brossa orgànica amb compost. Com que encara queden plàstics trencats que no es poden posar al terra ho tornem a passar per un tromel per treure’ls.
6-Aquest compost acabat que fa olor a terra de bosc i el vam poder tocar i olorar. Aquí imiten el procés que fa la natura als boscos per transformar orgànica i esporga en compost.
7-Aquest compost el venen a comprar els pagesos i jardiners per posar-lo al terra i donar-li nutrients. Hem tancat al cicle de la matèria orgànica.

El més important de tot és que ens van ensenyar que hem de separar bé els residus a casa per facilitat els dos processos i recuperar més materials, sobretot hem de separar bé la inorgànica de la orgànica.

Double-decker bus

Per Pablo
El mateix dia que vam anar a l’educació viaria a la tarda ens va visitar un nou professor, però aquest no era de l’escola, era Irlandès! Va parlar de diverses coses com: Si vulgues ser un animal jo seria un/a… També va fer coses que nosaltres no faríem, per exemple; escriure a la finestra… Però no va acabar aquí, tot es va fer més divertit, van portar un autobús de 2 pisos, que ens hi van deixar pujar

Però que va acabar malament perquè uns nens es va quedar a dalt de l’autobus per una baralla insultant-se. Aleshores va vindre una bronca per un seguit de fets abans que aquest. Ens vam quedar sense projecte i separats per 4 files a fer feina individual en comptes de seure en grup com sempre. Tot i això, va ser el millor dia de tot el trimestre només aquella estona.

El cor de la classe

Per Bernat
Oh when the saints, go marching in,
Oh when the saints go marching in,
Oh lord i want to be than number,
Oh when the saints go marching in.
Aquesta és l’estrofa que portem cantant els coristes de la classe des que vam començar piscina. El nostre grup es diu 6.B fm i el formem:
1ª Veu (la que ens va ensenyar l’Alberto de mùsica): Guillem i Bernat (que soc jo, the best…)
2ª Veu (la que ens va ensenyar l’Alberto de música): el Rubén.
3ª Veu (que ens la vam inventar el nosaltres,): el Pau.
4ª Veu (que també la vam inventar nosaltres,): el Màrius.
coro
El grup actua normalment els divendres als viatges d’anada i tornada a la piscina, ens molen les cançons de tot tipus, clar que cantem tant bé que quan afinem es trenquen els vidres, jajajajajajajajajajajajajaja. No, no cola.
Algun dia segur que farem un petit concert, però, no “ansiem”, “ànsies”.
Esperem que us agradi.
Adeu. Oh yeah.