Després de l’aventura que Orfeu va viure amb els Argonautes es va casar amb Eurídice. Un dia Eurídice caminava per un camí, juntament amb els Nàiades, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d’Aristeu, un pastor rival d’Orfeu. Ella escapa, però en la seva carrera trepitja inadvertidament un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Va morir a la vegada que pensava en el seu estimat. Quan el seu estimat va descobrir el cos sense vida d’Eurídice va decidir anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, i va cantar
Es va atrevir per amor al que cap home mai havia gosat fer: emprendre un viatje terrible als Inferns.
Orfeu va anar a buscar a Caront (ell va ser un dels barquers d’Hades, l’encarregat de guiar les ombres errants dels difunts al l’altre banda del riu) i li demana que el porti al món dels morts, Caront es nega. Llavors Orfeu per aconseguir el que vol decideix fer us de la seva màgia i li toca una cançó amb la seva lira. Caront embruixat, accepta a portar a Orfeu on ell vol.
Quan Orfeu arriba a l’altre costat del riu, camina fins a arribar a les portes, les portes que són vigilades per Cèrber (gos d’Hades, un monstre de tres caps). Llavors Orfeu, per poder passar, va recitar una cancó amb la seva lira i va aconseguir arribar Inferns.
“I amb ella <Equidna> diuen que s’uní el terrible, violent i injust Tifó, amb la donzella d’ulls vius. I, prenyada, infantà fills intrèpids: de primer parí el gos Ortro per Geríon; en segon lloc, deslliurà un prodigi de no dir, el ferotge Cèrber, gos de lladrucs de bronze d’Hades, de cinquanta caps, despietat i furient. “
Hesíode, Teogonia, 306-312
“Allí davant es drecen les entances ressonants del déu subterrani, el vigorós Hades i de la temible Persèfone. I un gos esgarrifós guarda l’entrada, despietat, que es val de funestes argúcies. Als qui hi entren els saluda amb la cua i ambdues orelles, però no els permet de tornar a eixir, ans, a l’aguait, devora tot aquell que atrapa escapolint-se de les portes.
Hesíode, Teogonia, 767-773
Justament al arribar, es troba amb Perséfone (deesa dels Inferns) i amb Hades, i per a ells va cantar amb la seva lira demanant que els hi tornès l’ànima de la seva estimada. L’embruixament de la seva veu, no va poder negar-li el que ell demanava, i així va ser. Mai ningú va recitar un cant tant preciós als Inferns, mai un amor havia estat tan lluitat abans, i la súplica d’Orfeu va arribar fins al racó més llunyà del món dels morts, i per un instant el temps es va aturar en aquell lloc tan fosc i tan putrefacte. Persèfone i Hades accedeixen a tornar-li la vida d’Eurídice, però amb una condició, va dir Hades: “has d’anar agafat de la seva mà, posar-te davant seu i caminar pel camí que us portarà fins el món dels vius, però a més, no podràs mirar-la als ulls, si la mires el joc haurà acabat i la teva estimada es quedarà atrapada al món dels morts per sempre.” Junts travessen el camí que hi ha dels Inferns al món dels vius, i quan Orfeu ja té els peus a la terra dels vius es gira, no conscient de que Eurídice encara tenia un peu al món del morts. Llavors en aquell mateix moment, en aquell mateix instant que es va girar va veure com perdia la seva estimada, va veure com s’allunyava d’ell per sempre.
Orfeu intenta tornar amb totes les seves forces al món del morts, però no el deixen tornar. Llavors Orfeu trist marxa.
Mort d’Orfeu
Orfeu víctima del més gran desconsol, va haver de tornar sol a la Terra. Va renunciar a la companyia dels humans i va caminar errant, des de llavors, per les solituds agrestes de Tràcia cantant i plorant les seves penes als acords de la seva lira. Les pedres, els rierols i els arbres, entre els quals tenia els únics amics, l’escoltaven complaguts.
Les Bacants enamorades del poeta van intentar seduir-lo, i ell com encara seguia enamorat d’Eurídice va fugir lluny d’aquelles dones, de les Bacants. Les dones el van seguir i el van aconseguir atrapar, furioses de la fugida d’Orfeu van esbocinar la seva roba i van esquinçar el seu cos.
El seu cap va caure per les aigües deixant escoltant la seva veu, i aquell lloc al van anomenar santuari al seu honor. Fet trossos el seu cos, la seva ànima, al fi lliure, va poder partir cap als Inferns, i allà juntament amb Eurídice van poder vagar cantant i cantant a l’amor més gran que a la mort…