 |
 |
 |
 |
Editorial |
El tema del mes |
La veu de….. |
Recursos |
 |
 |
 |
 |
Pràctiques de referència |
Novetats mediateca |
Notícies |
Proper full |
 |
Enguany hem encetat el curs amb una important novetat que ve directament des de les Direccions generals de centres de Primària i de Secundària, i que afecta directament la formació permanent del professorat: la FIC, la Formació Interna de Centre.
Com veureu, es tracta d’un nou plantejament de la formació i allò que comporta com a diferència és: 1) l’absència de la figura d’un formadors/a extern/a que imparteix els continguts temàtics, i 2) el compromís per part dels equips docents d’anar avançant en la mateixa línia de centre amb la finalitat d’anar transferint els coneixements apresos a l’aula. En primer lloc, l’absència de formador/a és suplert pels materials autoformatius que estan treballats sessió a sessió, en una progressió lògica i perfectament estructurada, els quals són facilitats via on-line, segons la tria de cadascun dels itineraris formatius (o cursos), i que van pautant els continguts a treballar així com el progrés del treball intern per part del grup. En segon, cal remarcar que el compromís sorgeix de la necessitat de superar aquells punts febles (mancances objectives o bé possibles amenaces) que han estat detectats principalment a partir dels resultats de les proves diagnòstiques d’avaluació externa , i que són les que -com a grup- hem de ser capaços/ces de poder capgirar a través d’unes eines que garantisquen els bons resultats acadèmics de l’alumnat.
Així doncs, els instruments que aporten estes activitats de formació, més enllà dels propis objectius i continguts temàtics, són instruments metodològics i/o organitzatius que donen molt de rendiment en el treball del grup. Es tracta del següents: la contínua pràctica reflexiva com a instrument d’autoavaluació dels aprenentatges; el treball competencial, especialment en les matèries instrumentals; la detecció i difusió de les bones pràctiques d’aula; i, en darrer terme, la transferència dels coneixements apresos durant la formació a l’aula, a través de les programacions del professorat. Finalment, la successiva avaluació externa i continuada dels nostre alumnat, ens confirmarà (o no, en el pitjor dels casos) si estem treballant en la direcció que hem traçat tenint en compte la pròpia realitat contextual.
Tot est nou plantejament de la FIC requerix un esforç complementari que els docents hem de saber abocar com un valor afegit a la nostra tasca docent quotidiana, en el ben entès que ens permetrà d’aconseguir, més enllà de l’actualització de les nostres competències professionals, créixer també com a grup. Per això, una altra aportació de la FIC, com qualsevol altra formació en centre, és la de cohesionar l’equip a través d’una nova metodologia de treball que és la de l’aprenentatge entre iguals, des d’un plantejament en horitzontal.
Els canvis i nous plantejament socials i educatius del moment en què estem immersos demanen, sens dubte, una nova manera d’aprendre a través de xarxes d’intercanvi de coneixements, xarxes docents que són en essència la filosofia de la formació FIC. Mai com ara, els efectes de la formació han depès tant de nosaltres, per avançar envers a uns resultats educatius (concepte més ampli que el de resultats estrictament acadèmics…), que contribuiran a millorar la qualitat de l’ensenyament en general.
En el present Full, des dels Serveis Educatius del Montsià hem difondre esta nova modalitat de formació entre el professorat. Hem anat desglossant tots aquells aspectes que cal conèixer per tal d’anar vencent les possibles resistències i recels que la novetat pugui crear. Ens cal no només l’esforç sinó sobretot la confiança davant els nous plantejaments de la FIC.
Formació interna de centre ( FIC)
El nou equip tècnic dels equips dels Serveis d’Innovació i Formació de l’Educ. Infantil, Primària i Secundària, constituït a partir de la penúltima legislatura del govern de la Generalitat (març de 2011), han dissenyat per al present curs 12-13 una nova línia de formació permanent del professorat en el si dels centre, la FIC, fruit de la coincidència de dos circumstàncies: En primer lloc, l’acabament del Pla Marc de Formació 2005-2010, que va ser prorrogat un curs més per temes conjunturals, i, en segon, la coincidència de dos aspectes importants, social i educatiu respectivament: l’escassetat de recursos econòmics, i la consolidació dels equips docents en el marc d’una línia d’autonomia pedagògica i curricular dels centres.
A continuació passem a presentar-vos tots aquells aspectes que configuren aquest nou enfocament, pensat per donar continuïtat i qualitat a la formació en el si dels centres educatius.
Què ofereix el Departament ?
Per ajudar els centres en el seu procés de reflexió metodològica col·lectiva, el Departament d’Ensenyament:
A qui s’adreça?
Poden participar en la FIC tots els centres d’educació infantil i primària i d’educació secundària. A l’ escola ha d’implicar una majoria de mestres del claustre, i en el cas de l’institut, una majoria del professorat d’un o de més departament didàctic, segons l’itinerari triat.
L’activitat formativa tindrà una durada de 30 hores, organitzades en dos blocs: un d’unes 20 hores, de treball conjunt de tot l’equip docent, i un altre d’unes 10 hores, de treball individual o en petit grup.
Estructura dels itineraris formatius:
Què requereix?
Proposta d’ itineraris del Departament d’Ensenyament Curs 12-13:
Un dels objectius de la FIC és oferir oportunitats per generar dinàmiques de treball que facilitin el debat i la reflexió de manera compartida i sistemàtica. És definir conjuntament:
Es proposa fer una anàlisi col·lectiva dels resultats de les proves internes i externes que disposi el centre per tal de definir conjuntament l’objectiu de millora d’acord amb el seu projecte educatiu. Aquesta anàlisi contribuirà a l’èxit final del procés de formació.
És important de bon començament establir dinàmiques participatives de treball ja que d’elles en dependrà, en bona part, el grau d’implicació del professorat i l’èxit de la formació.
S’ofereix el document “Full per a la tria dels itineraris de primària i secundària” en format de text i en pdf que proposa una manera de dinamitzar aquesta tria i de fer-ho de manera participativa.
Educació infantil i primària
1. Competència comunicativa:
Escriure des de les àrees:
|
- Es parteix del principi que l’ensenyament i l’aprenentatge de l’expressió escrita comença a l’educació infantil, abans que els nens i les nenes dominin el codi escrit, i continua al llarg de tota la vida
- Reflexió sobre l’ensenyament de l’escriptura al llarg de l’educació obligatòria i un canvi en les pràctiques docents actuals.
|
Parlar per escriure:
|
- Es parteix del principi que a partir del treball de la conversa amb una metodologia organitzada i sistemàtica s’ ajudarà a trobar resposta a alguns aspectes de la llengua escrita: l’ús i l’instrument
- Hi ha també activitats model de conversa exploratòria i de gestió de les activitats orals - Durant la realització de l’itinerari, les participants han de fer activitats que incorporin la parla per a la producció d’algun dels documents escrits. |
2. Competència Matemàtica:
Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica:
|
- Saber com treballar la competència matemàtica és una de les preocupacions més freqüents en aquesta àrea, i les dificultats del professorat per concretar com es pot ajudar que l’alumnat la desenvolupi són importants. - D’altra banda, els centres es veuen en la necessitat de prendre acords sobre aquesta qüestió, i sovint, a nivell col·lectiu, es reprodueixen les mateixes dificultats. - Aquesta proposta d’itinerari intenta facilitar aquesta tasca i pretén que els centres guanyin coherència en aquest tema concret: avançar en la competència matemàtica de l’alumnat . |
El Calcul:
|
- Es pretén que l’alumnat pugui donar una resposta ràpida en la majoria dels casos i que desenvolupi criteris per triar entre diverses formes d’afrontar els càlculs.
- Els algorismes i la calculadora han de tenir un paper en la comprensió, cal que vagin més enllà de proporcionar respostes mecàniques. - Es dedicarà l’itinerari a dibuixar un mapa dels components del càlcul i a ajudar a compartir decisions sobre com es pot anar fent aquesta evolució. - Es proporcionaran enllaços per ampliar recursos, donat que el tema és tan ampli que resultarà molt difícil aprofundir-hi tant com seria desitjable. |
Educació Secundària
1. Competència comunicativa:
Escriure des de les matèries:
|
L’itinerari s’estructura en tres parts:
|
Escriure a les classes de llengua:
|
L’itinerari s’estructura en tres parts:
|
1. Competència matemàtica
Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica a l’educació secundària obligatòria:
|
- Saber com treballar la competència matemàtica és una de les preocupacions més freqüents en aquesta àrea, i les dificultats del professorat per concretar com es pot ajudar que l’alumnat la desenvolupi són importants.
- D’altra banda, els centres es veuen en la necessitat de prendre acords sobre aquesta qüestió, i sovint, a nivell col·lectiu, es reprodueixen les mateixes dificultats. - Aquesta proposta d’itinerari intenta facilitar aquesta tasca i pretén que els centres guanyin coherència en aquest tema concret: avançar en la competència matemàtica de l’alumnat . |
La geometria a l’ Educació Secundària Obligatòria:
|
- Es proposa contribuir a donar línies de millora metodològica per al treball a l’aula de les idees geomètriques, tot avançant cap un enfocament més qualitatiu, contextualitzat i constructiu del coneixement geomètric
- Es pretén contribuir a passar des d’una geometria molt descriptiva cap a una geometria més constructiva, des d’una geometria més basada en fórmules cap a una geometria més reflexiva. - L’ús de material manipulable i de programes de geometria dinàmica, com el GeoGebra, poden fer bones aportacions en aquest sentit. |
Més Info: http://www.xtec.cat/formaciotic/aux/video.html
La formació interna de centre (FIC) recull la tradició de treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització metodològica del professorat dels centres, donant valor a la seva experiència i saber, per afavorir l’increment de l’èxit educatiu de l’alumnat.
Aquesta nova modalitat de formació vol promoure un procés col·lectiu de reflexió i de dinamització interna del centre educatiu a partir de conèixer i reconèixer en quins aspectes es pot millorar i en quins cal avançar. Es fonamenta en el valor que aporta una formació en el propi centre:
Per totes aquestes raons, la formació interna de centre promou el creixement col·lectiu i el desenvolupament de projectes educatius compartits.
Aquesta manera d’entendre la formació se sustenta en estudis sobre innovació educativa realitzats fora i dins de casa nostra que identifiquen el centre innovador com una organització que aprèn. En aquesta línia, Andy Hardgreaves afirma que una font important de satisfacció per al professorat és la seva implicació a generar processos d’innovació a l’aula i al centre.
Aquests processos tenen sentit quan són fruit del treball col·laboratiu del conjunt de mestres o professorat d’un centre educatiu. En aquest línia, el treball en equip i el diàleg professional són fonamentals per entendre i fer possible aquest procés.
Cal trobar maneres per implicar els mestres i el professorat en els processos de canvi, per contribuir a desenvolupar el sentit de pertinença del concepte de transformació, oferir més oportunitats per aprendre i liderar i per establir la cultura de la col·laboració i actualització professional continuada.
(Andy Hardgreaves. Adaptació)
Durant molt de temps la formació permanent entesa com a actualització profesional s’ha adreçat directament a l’individu com a agent de canvi metodològic i millora de la qualitat dels ensenyaments. La FIC introdueix un nou paradigma, adreça la formació al col·lectiu de docents d’un centre educatiu i posa l’èmfasi en la idea de diàleg professional i de reflexió en col·laboració com a elements fonamentals de canvi i transformació i, com a conseqüència, de la millora dels resultats de l’alumnat.
L’aprofitament de la formació recau en dos subjectes: el centre i el docent. Per al centre, la formació realitzada es concreta en acords que ajuden a perfilar i a fer més sostenible el projecte educatiu; per al docent, la formació pren forma en una actualització metodològica amb repercussió directa a l’aula.
El lideratge d’aquesta activitat formativa recau en el centre, i és per això que es defineix la figura d’un equip de coordinació que gestiona i organitza les sessions de formació amb l’ajut de materials i orientacions.
Per contribuir al diàleg professional i vincular la formació amb la transferència a l’aula, es demana la planificació de propostes didàctiques que impliquen l’experimentació a l’aula i la reflexió posterior. Requisits imprescindibles per avançar col·lectivament cap a una actualització metodològica que pot contribuir a la millora dels resultats dels aprenentatges.
Per ajudar els centres en aquest procés de reflexió metodològica col·lectiva i per avançar cap a l’èxit educatiu, el Departament d’Ensenyament ha iniciat aquesta modalitat formativa a tot el territori, el curs escolar 2012-2013.
Els centres que opten per acollir-se a aquesta iniciativa poden fer-ho a partir d’uns itineraris formatius guiats a l’entorn de les competències comunicativa i matemática o a partir d’itineraris propis que el centre construeix segons les necessitats i els interessos particulars, i que han d’incorporar les característiques d’aquest tipus de formació.
En el primer cas, els itineraris que s’ofereixen per a la competència matemàtica són:
La tria dels temes ha estat fruit de l’estudi dels resultats de les proves d’avaluació externa que s’han fet des del Consell Superior d’Avaluació i que identifiquen uns aspectes amb marge de millora evident.
Aquests itineraris proposen un camí de treball organitzat segons l’estructura següent:
Els itineraris incorporen:
Aquests equips de coordinació disposen del suport d’una persona del centre de recursos pedagògics (CRP) o dels serveis educatius. Aquesta persona col·labora, sempre que cal, en els aspectes organitzatius i de seguiment de l’activitat.
El Departament d’Ensenyament va incloure la FIC al Pla de formació de zona com a nova modalitat formativa i durant el primer trimestre del curs escolar 2012-13 els centres educatius han pogut optar-hi. Es pot trobar informació sobre aquesta formació en una pàgina web dins el portal Xtec.
Els diferents serveis territorials i els corresponents centres de recursos pedagògics n’han fet la difusió i han donat suport als centres educatius per ajudar-los en la tria de l’itinerari. Més d’un centenar de centres han optat per aquesta modalitat formativa tant amb itineraris guiats com amb itineraris propis.
Actualment s’està fent el seguiment conjuntament amb els serveis territorials i els CRP, la informació que es reculli i la valoració d’aquesta primera edició de la FIC han de servir per anar ajustant i polint alguns aspectes i projectar actuacions futures: oferir més itineraris formatius per respondre als interessos dels centres, definir altres vies de formació en xarxa que incorporin el concepte d’escola que aprèn…
S’ha fet evident que els centres educatius poden ser recreats, revitalitzats, renovats d’una manera sostenible no per norma o per llei sinó per entendre’ls com organitzacions que aprenen.
(Peter Senge. Adaptació)
La tesi de Peter Senge ens ajuda a reflexionar sobre aquest model formatiu i a consolidar-lo. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament vol contribuir amb la formació interna de centre a l’èxit escolar.
El treball que s’ofereix és fruit de la col·laboració entre dues institucions implicades en la formació: el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Vallès Occidental VI (Montcada i Reixac, Ripollet i Santa Perpètua) i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquest article serveix per millorar les competències matemàtiques del alumnat a partir d’un procés de formació. Continuar aprenent ens fa estar actius, ens fa adonar de tendències noves i ens ajuda a descobrir que mai no ho acabem de saber tot. En les línies que segueixen, s’ explica de quina manera la formació rebuda ha revertit a les aules i com s’ha aconseguit que acabi formant part de la vida del centre.
Es planteja quines conseqüències directes i indirectes pot comportar la manca de pressupost en els temes de formació del professorat. Cal plantejar-se també si els equips docents poden aportar els valors afegits que est canvi requerix.
El tema central de l’article és la concepció de l’escola com a espai de coneixement. Els ‘entorns de coneixement’ tenen en comú com a funció suavitzar els riscos individuals, posar a disposició recursos operatius i configurar estructures de ressonància per a les innovacions.
L’aprenentatge entre iguals en el marc de l’escola, segons la visió de l’experiència de Carme Pablo, com a mestra i asesorar alhora. ‘Sovint, la meva aportació consisteix a aconseguir que el professorat esdevingui conscient que té prou habilitats per generar canvis i que aquests canvis són necessaris’ (Carme Pablo)
Un llibre interessant per entendre i valorar el tema de les xarxes de coneixement compartit, tema que es troba a la base de la filosofia de la FIC (Formació Interna de Centre).
 PARLAR PER ESCRIURE.
Centre.- Escola Lligallo del Gànguil (Lligallo del Gànguil – Camarles). |
 ESCRIURE A L’ESCOLA. ESCRIURE DES DE LES ÀREES.
Centre.-Col·legi Santa Teresa (Mora d’Ebre). |
L’Escola Sant Blai – ZER Terra Alta presenta el seu programa: Voleu Conèixer el nostre entorn?
Programa que ofereix activitats guiades per part dels mestres i alumnes del seu centre per altres centres que visiten la Via Verda de la Terra Alta. Té l’ objectiu d’ apropar el seu entorn als alumnes de les escoles visitants generant l’ aprenentatge entre iguals.
Més info: Tríptic Escola de Bot.
Any Espriu
El 10 de juliol es compliran 100 anys del naixement de Salvador Espriu. Per això la Generalitat de Catalunya va designar el 2013 com l’Any Espriu. Fins el desembre s’organitzaran actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu per difondre i actualitzar l’obra de l’escriptor i per fer memòria del seu compromís cívic. De fet, el lema de l’any és “Ens mantindrem fidels”.
A continuació us adjuntem els enllaços d’interès on trobareu tot de notícies sobre l’efemèride i també un conjunt de propostes didàctiques per treballar l’obra de l’autor a l’aula.
http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions2013/anyespriu
1r Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica
Es convoca aquest premi organitzat conjuntament pel Departament d’Ensenyament, el Departament d’Agricultura i el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Podran optar al premi tots els centres educatius d’Educació infantil, primària i secundària o llar d’infants de Catalunya que hagin desenvolupat al llarg del curs escolar 2011-2012 un projecte o una experiència relacionats amb la producció agrària o l’alimentació ecològica.
El termini de presentació finalitza el dilluns 8 d’abril de 2013
Bases del concurs i inscripció ho porta l’Associació Mamaterra
Nova web del Departament d’Estat dels EEUU per a l’aprenentatge de l’anglès
L’Oficina d’Educació i Cultura del Departament d’Estat dels Estats Units ha engegat una nova pàgina web amb recursos i materials per a l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera, així com per al foment del coneixement de la societat i la cultura dels EUA. Es diu American English:
Més info: http://www.americanenglish.state.gov/
Convocatòria projectes Vídeomat 2013
Des del CREAMAT fan arribar informació sobre, el projecte vídeoMAT2013 que estan posant en marxa. Primera edició d’un projecte en el qual els i les alumnes creen vídeos on es responen preguntes que posen de manifest les aplicacions de les matemàtiques o la seva presència en l’entorn.
El termini d’inscripció és del 21 de gener al 4 d’abril.
Al bloc videomat.cat podeu trobar les bases de participació i tota la informació relacionada amb el projecte.
http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/
Activitats del Parc Natural Cadí-Moixeró
Des del Centre d’Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró i el seu entorn, ubicat a Bellver de Cerdanya, ens arriba informació sobre l’oferta de les activitats i visites escolars que es poden fer al centre.
Més info: http://www.bellverecoturismecerdanya.cat/activitats-en-grup
XVI edició de l’Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM)
S’ha obert el termini d’inscripció a la XVI edició de l’Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) que va començar el passat 7 de gener i s’acabarà el 24 de maig. Aquesta activitat s’adreça als alumnes de primària i secundària, i tant la participació com l’entrada als monuments és completament gratuïta.
Participar a l’EFIM consisteix en visitar i fotografiar o filmar un monument. Els participants han de formar part d’un col·lectiu escolar i han d’estar acompanyats d’un professor responsable del grup. L’edat dels alumnes participants ha de ser d’entre 10 i 20 anys.
Les bases de participació es troben al web de l’Experiència Fotogràfica.
Presentació nou material didàctic: El museu explora. Obres d’ art a examen
El Museu Nacional d’Art de Catalunya posa a la vostra disposició el material docent a l’entorn de l’exposició El museu explora. Obres d’art a examen. Els continguts estan adequats als nivells de 6è d’Educació Primària, ESO i Batxillerat.
Més info: http://www.mnac.cat/doc/lan_001/docents_Explora.pdf
Porres, Alfred.- Relaciones pedagógicas en torno a la cultura visual de los jóvenes. Editorial Octaedro, Barcelona, 2012, 94 pp.
A continuació us donem a conèixer una publicació que tracta de nous plantejaments dins del món de l’ensenyament, l’autor de la qual és Alfred Porres, professor del Dep. d’Educ. Visual i Plástica de l’INS Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita i que creiem molt interessant. En breu, al Centre de Recursos del Montsià es realitzarà una presentació de l’esmentat material a càrrec del mateix autor. Us n’adjuntem una referència.
D’altra banda, a la revista ‘Cuadernos de Pedagogía’ (núm. 430, gener de 2013) , l’Alfred Porres publica un interessant article dins del tema del mes sobre les relacions dels jóvens amb el saber. L’article en qüestió porta per títol ‘Sujetos que preguntan’.
Alfred Porres Pla és doctor per la Universitat de Barcelona i membre del grup d’investigació consolidat Esbrina, Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis. Tracta de concebir la relació pedagògica com un encontre entre subjectes. El fet d’intentar unes altres narratives per a l’educació i explorar les relacions entre cultura visual i subjectivitat són només alguns dels focus que emergixen de la cruïlla de ser professor de secundària, investigador i artista visual d’art contemporani.
A través de les històries dels/de les jóvens i de les seues creacions visuals, l’obra els/les convertix en protagonistes i narradors/es. El llibre explora també la posició dels/de les alumnes com a productors/es d’una cultura pròpia que, sovint, no és entesa pels més grans, ja siguen la pròpia família o els docents.
El proper Full Informatiu abordarem el tema de les competències bàsiques, des d’una doble perspectiva: el desplegament dels currículums específics a partir de la documentació proposada pel Departament d’Ensenyament i, d’altra banda, aprofundirem en la competència matemàtica, des del punt de vista del treball a l’aula.
Esperem que els temes que tractem us siguen útils, i des de la comissió del Full Informatiu del Montsià, us convidem a fer-nos arribar les vostres propostes temàtiques per a les properes edicions del Full.
XXI Jornades Pedagògiques de l’Anglès
Els dies 15 i 16 de febrer es van celebrar la vintiunena edició de les Jornades Pedagògiques de l’Anglès a l’ESC Consol Ferré d’Amposta. Per tal d’atendre els diferents nivells del professorat assistent, les sessions es distribuïxen de forma paral·lela entre els nivells de primària i de secundària, de manera que els/les participants es van distribuint a partir d’aquest doble itinerari que respon a interessos diferents.
Des de fa ja diverses edicions, es vol donar més èmfasi a les pràctiques de referència dels centres del territori, entre les quals destaquen les activitats CLIL, tant a primària, secundària i com també als cicles formatius. Practiques que s’intercalen també amb les ponències a càrrec d’experts/es del món de la docència de la llengua anglesa.
Com a novetat respecte a anteriors cursos, les jornades d’enguany han comptat amb la col.laboració i suport d’alumnes del cicle formatiu de turisme de l’INS Montsià, les quals van realitzar tasques informatives i d’atenció al públic en general.
XVI Jornades Pedagògicomusicals
El proppassat dissabte 9 de març es van celebrar la setzena edició de les Jornades Pedagògicomusicals. Es van realitzar a l’ESC Miquel Granell d’Amposta i van comptar amb un parell d’experts de renom, en Xavier Muñoz i el sr. Carles Bernús, els quals van conduir respectivament, dos tallers monogràfics que tractaven sobre el ritme reciclat, i el treball en l’aula musical activa. Les Jornades Musicals del Montsià, que se celebren amb una periodicitat anual, s’inclouen dins del Pla de Formació de la comarca del Montsià, i han comptat en la present edició amb la participació de més d’una cinquantena de professorat, tant dels centres de primària com de secundària.
Desplegament de les competències bàsiques
El passat 20 de febrer, a la sala d’actes dels Serveis Territorials, l’equip de la direcció general de Secundària van presentar els documents del desplegament de les competències bàsiques que permetran donar coherència al currículum de secundària, i lligar-ho al tema de l’avaluació amb les concrecions pertinents. La mateixa reunió, amb l’equip de la direcció general de Primària, van vindre al territori el 13 de març per realitzar la mateixa presentació corresponent al currículum de primària. A ambdós presentacions van ser convocats els equips directius dels centres de secundària i de primària respectivament, i també el professorat dels serveis educatius.
La documentació esmentada establix, en cada etapa educativa i per cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les puga aplicar a l’aula.
Podeu accedir als documents específics al següent enllaç:
|
|
|
|
Editorial |
El tema del mes |
La veu de….. |
Recursos |
|
|
|
|
Pràctiques de referència |
Novetats mediateca |
Notícies |
Proper full |
 |
Esta acció experimental ha estat impulsada des de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, per tal que puga ser dissenyada com a pla pilot durant el present curs, per ser implentada durant el següent curs 2013-14. El pilotatge serà dut a terme per un conjunt de 100 centres educatius, públics i concertats, d’arreu del territori, amb la intenció que en cursos posteriors puga ser incorporada en el marc curricular obligatori dins del segon cicle de l’ESO a tot Catalunya.
L’objectiu principal de l’acció és que tot l’alumnat, en un moment o altre de l’ensenyament obligatori, conega i aprenga a implicar-se socialment en una acció de voluntariat que es posa al servei de l’entorn més proper. La metodologia que s’ha escollit per dur a terme esta acció social és l’aprenentatge servei, una metodologia que molts centres han posat en pràctica de forma voluntària gràcies als vincles establerts en molts casos per les dinàmiques de col.laboració creades entre les entitats i els centres educatius, en els marcs dels Plans Educatius d’Entorn de les ciutats.
A la demarcació territorial de Terres de l’Ebre, han estat 8 centres de secundària els qui voluntàriament han volgut formar part d’esta acció experimental que, d’entrada, es preveu en dos fases: 1) Disseny del projecte (amb informació, formació sobre la metodologia de treball, i encaix en el currículum) i 2) Implementació del projecte: Execució, avaluació i propostes de millora. Durant el present curs, es portarà a terme la fase 1; i al curs 2013-14, es realitzarà la segona fase d’implementació del projecte. Es preveu que siga al juny de 2014, un cop tretes les valoracions del pilotatge, quan hi haja una extensió del projecte a la resta de centres de Catalunya.
A la comarca del Montsià, seran tres els centres que iniciaran l’impuls del servei comunitari a l’ESO:
1) INS R. Berenguer IV (Amposta). Es preveu que es faça alguna acció d’apadrinament entre l’alumnat de l’ESO i de l’alumnat de sisè dels centres de primària de la ciutat, per tal de crear xarxes amb la finalitat d’afavorir els processos d’integració de l’alumnat nou, en la vida escolar del centre; i paral.lelament, que s’ajude en la implementació d’un nou projecte de la ciutat anomenat ‘No et facis fora’.
2) INS. M. Sales i Ferré (Ulldecona). S’estudia la creació d’un projecte de parelles lectores intergeneracionals, afavorint els intercanvis (tant infantils com a les llars d’avis), amb la possibilitat de lligar-ho també a accions divulgatives en col.laboració amb la biblioteca municipal.
3) INS. Sòl-de-Riu (Alcanar). El projecte apunta cap a algun tipus d’iniciativa de col·laboració amb la guarderia municipal (Minuts menuts) i l’espai lúdic de la biblioteca municipal.
Com podeu comprovar, durant el primer trimestre de curs s’estan començant a definir a cadascun dels tres centres les línies d’actuació que es concretaran a partir del segon i tercer trimestre del present curs. A banda, s’ha creat també la comissió que impulsarà el servei comunitari a cadascun dels centres, i la persona de referència que liderarà el projecte. en cada institut. A partir de la concreció de la línia de treball escollida, es contactarà amb l’entitat social municipal que ha de rebre el servei comunitari, se la farà partícip de la formació i també se la vincularà al disseny del projecte concret.
El present Full pretén donar a conèixer esta nova acció experimental del Servei Comunitari, a partir de les diferents seccions (bibliografia, la veu de l’expert, …). Esperem que us siga d’interès no solament als centres pilot, sinó també a la resta per conèixer les noves tendències curriculars del Dep. d’Ensenyament, i que creiem que responen a l’adaptació de les noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge davant una societat canviant.
IMPULS DEL SERVEI COMUNITARI PER A L’ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
INTRODUCCIÓ
Catalunya prové d’una llarga tradició de participació cívica i solidària dels ciutadans i ciutadanes en la vida social amb un important teixit associatiu.
L’ aprenentatge servei
El Departament d’Ensenyament considera l’Aprenentatge Servei com la metodologia més adient per dur a terme el Servei Comunitari. L’Aprenentatge Servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Es concreta en un projecte en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat alhora que ofereix un servei, aprèn a ser ciutadà i a desenvolupar el compromís cívic.
Són moltes les bones pràctiques d’aprenentatge servei que els centres educatius de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de diferents entitats, administracions locals o programes existents. Així mateix el Departament d’Ensenyament l’any 2010, en col·laboració amb el Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei, va elaborar un document Aprenentatge i servei en el marc dels Plans educatius d’entorn.
El Departament d’Ensenyament impulsarà aquesta acció experimental amb la col·laboració de cent centres educatius, de les administracions locals, del Centre Promotor d’Aprenentatge i Servei, de la Federació Catalana d’ONGD, del Consell Nacional de la Joventut, de la Federació del Voluntariat de Catalunya i d’ entitats del tercer sector.
OBJECTIUS
Respecte a l’alumnat:
Respecte al centre educatiu:
Respecte al context o a l’ entorn educatiu:
PRINCIPIS
Els principis que regeixen el Servei Comunitari són:
1. Educació en valors. Una acció educativa basada en l’experiència, la vivència i la construcció d’hàbits i valors.
2. Participació activa i democràtica. La participació activa de l’alumnat en un servei que es du a terme en benefici de la comunitat
3. Resposta a les necessitats socials emergents. L’atenció de necessitats reals i sentides per la comunitat.
4. Treball en xarxa i corresponsabilització. El treball en xarxa dels diferents agents educatius d’un territori a partir d’uns objectius compartits.
5. Millora constant. Indicadors que permetin fer un seguiment i elaborar propostes de millora.
METODOLOGIA: L’APRENENTATGE SERVEI
La relació circular que s’estableix entre l’aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L’aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit i funcionalitat a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció.
L’impacte educatiu de l’Aprenentatge Servei s’ha detectat en diferents àmbits: acadèmics i cognitius, cívics, vocacionals i professionals, ètics i morals, personals i socials.
IMPLEMENTACIÓ AL TERRITORI
Els agents implicats per impulsar el servei comunitari en un territori i les tasques a desenvolupar són:
Centres Educatius. Per tal d’enfortir el lligam entre centre i entorn el més desitjable és la vinculació dels projectes de Servei Comunitari al Projecte educatiu de centre i que la comunitat educativa l’assumisca.
Professorat. Per desenvolupar un projecte de Servei a la comunitat, és convenient que el professorat tinga uns coneixements conceptuals i metodològics bàsics sobre aprenentatge i servei, així com també que vegen la relació entre estos tipus de projectes i les activitats educatives quotidianes.
L’alumnat. És l’actor principal d’estos projectes. En est procés, els participants prenen consciència social i la seva implicació personal respon a objectius i implicacions col·lectives on poden oferir i donar un servei i no només rebre’n i, a més, aprenen continguts curriculars bàsics.
Professionals dels Serveis educatius. Són coneixedors del territori i per la seva activitat professional tenen relacions freqüents amb els centres educatius i les entitats socials de l’entorn. En aquelles zones on hi ha Pla educatiu d’entorn, esta serà la plataforma organitzativa que facilitarà la gestió del projecte.
Entitats culturals i socials. Estes entitats són l’altre grup d’agents imprescindibles per portar a terme els projectes de Servei Comunitari. En est sentit una de les accions fonamentals és evidenciar la dimensió educativa de l’activitat d’estes entitats.
Administracions locals. El seu coneixement sobre les necessitats emergents i el mapa de recursos i entitats de la zona i la seva capacitat de crear una plataforma organitzativa estable convertix els ajuntaments en agents clau per al desenvolupament i la sostenibilitat del servei comunitari.
EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES:
L’aprenentatge servei és una metodologia que presenta dues cares en íntima relació: l’aprenentatge i el servei a la comunitat. L’aprenentatge servei (ApS) no és tan sols una estratègia d’aprenentatge perquè els alumnes adquireixin més i millors coneixements, encara que òbviament es tracta que optimitzin els seus aprenentatges. Tampoc es tracta únicament d’un conjunt de tasques de voluntariat per sensibilitzar l’alumnat i donar-los l’oportunitat de contribuir al bé comú, encara que, per descomptat, és una bona idea incorporar l’ajuda a la comunitat com a dinamisme formatiu. L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Una metodologia que en unir aprenentatge i servei els transforma i afegeix valor a tots dos, i a més crea nous i inesperats efectes positius.
A continuació ens aproximarem a aquesta metodologia a través d’una definició i de tres exemples. Comencem per la definició: l’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i tasques de servei a la comunitat en una sola activitat ben articulada que pren la forma d’un projecte educatiu. Aquest projecte està pensat perquè els participants aprenguin enfrontant-se a necessitats reals sobre les quals és possible intervenir amb possibilitats de millorar la situació.
Pel que fa als exemples, es fa aprenentatge servei quan un centre demana voluntaris entre el seu alumnat i els forma per rebre i guiar nois i noies immigrants que s’incorporen durant el curs, està oferint als voluntaris una experiència educativa de primera magnitud. Quan un Banc de Sang munta un sistema de col·laboració amb les institucions educatives per donar formació científica sobre els temes que li són propis i alhora demana la col·laboració dels joves per dinamitzar una campanya de donació de sang al seu barri, està contribuint a fer que prenguin consciència d’una necessitat no sempre visible i els dóna l’oportunitat d’exercir una acció cívica de solidaritat. Quan diversos centres educatius d’una població i una associació interessada en la història local munten un sistema de recuperació de la memòria històrica a través de la narració oral que les persones grans dirigeixen a la parella d’alumnes reporters que els ha correspost, estan creant una activitat amb múltiples objectius: conèixer una època històrica de la ciutat, relacionar joves i avis, responsabilitzar els alumnes en una tasca cívica de recuperació del passat que després es mostrarà al conjunt de la població i, sens dubte, en aquest cas aprendre història i socials. Tres exemples d’aprenentatge servei entre els molts que pot oferir una metodologia pedagògica tan versàtil.
Darrere de l’aps hi ha una manera d’entendre la ciutadania, una concepció de l’aprenentatge i una aproximació a l’educació civicomoral.
L’aps es fonamenta en una manera d’entendre la ciutadania que, a més dels reconeixement dels drets individuals i de l’acord sobre un mínim de normes comunes, creu que la ciutadania, en una societat democràtica, s’ha d’entendre com la participació informada, responsable, activa i en col·laboració amb altres ciutadans, per tal d’executar projectes que no busquen exclusivament el benefici privat, sinó el bé del conjunt de la societat.
L’aps també es fonamenta en una concepció de l’aprenentatge que se separa de la memorització per acostar-se a la recerca, que es distancia de l’èxit individual per trobar formes de cooperació i que s’allunya de l’academicisme per buscar la significació i el relleu social d’allò que s’aprèn. El nucli de l’aprenentatge el trobem en la recerca feta en col·laboració i aplicada a temes de relleu.
Finalment, l’aps es fonamenta en una manera d’entendre l’educació moral que compta amb valors, que prepara els joves per prendre decisions personals i que els forma per a la deliberació, però que de manera prioritària tracta de construir un conjunt d’hàbits oberts de valor. És a dir, un conjunt de pautes d’acció complexes que inclouen pensaments, comportaments i sentiments, i que predisposen els joves a actuar d’acord amb uns valors. No es tracta de formar robots morals, sinó persones autònomes i virtuoses.
L’aprenentatge servei és una metodologia que s’obre a les necessitats reals de la comunitat. Vol trencar l’aïllament que de vegades pateixen els centres i la llunyania de la realitat que solen arrossegar els programes. Es pretén que l’escola s’obri a la vida i sigui sensible als problemes, dificultats o deficiències que presenta el seu entorn proper, o sovint també més llunyà. En ambdós casos es vol arribar a l’aspecte central que estem considerant: la presa de consciència d’algun aspecte que podria millorar amb la intervenció de l’alumnat. L’aprenentatge servei comença amb un exercici d’anàlisi de la realitat i de crítica per determinar quin tipus d’intervenció podem dur a terme per millorar el que ens sembla incorrecte o simplement indignant. Quan els alumnes d’una classe fan una enquesta per veure com és la vida de la gent gran del barri i quines necessitats experimenten, s’adonen, amb tota probabilitat, de moltes deficiències que no poden pal·liar, però probablement seran capaços de determinar alguna acció, potser petita però significativa, que sí que poden dur a terme.
L’aprenentatge servei és una metodologia que no es limita a la detecció de les necessitats, sinó que per sobre de tot pretén implicar els joves en la realització d’un servei a la comunitat. Per significar el mateix que designa l’expressió servei a la comunitat s’han emprat també termes com ara intervenció o participació ciutadana, compromís cívic, ajuda als altres, acció solidària, responsabilitat social o voluntariat. Tant si s’utilitza un terme com un altre, per servei entenem una acció real, que va més enllà de les paraules o les intencions, i que se centra en la realització d’una contribució a la comunitat. S’allunya tant com es pot de l’assistencialisme i busca que entre qui dóna i qui rep l’ajuda es creï un llaç d’afecte i de reciprocitat. Les possibilitats del servei a la comunitat s’obren a una rica tipologia: en uns casos són ajudes directes a persones que les necessiten, altres vegades l’ajuda la rep una col·lectivitat, però en altres casos els receptors són més difusos, com per exemple quan es fan tasques de difusió d’informació, de defensa de l’entorn, de col·lecta de béns o de recerca.
L’aprenentatge servei no és només detecció de necessitats i servei a la comunitat, sinó que a tot això se li afegeix una forta preocupació per vincular ambdós elements a l’aprenentatge de continguts i competències. Les maneres de dur a terme la connexió entre servei i aprenentatge poden ser variades. De vegades es parteix d’un contingut per buscar la manera com podem relacionar-lo amb alguna necessitat social. En altres casos, es parteix d’una possibilitat de servei que s’ha de relacionar amb les matèries escolars. Sempre, però, servei i aprenentatge han de trobar alguna forma de relació que permeti aplicar el coneixement al servei i, d’altra banda, el servei ha de proporcionar experiències per millorar i impulsar l’adquisició de nous coneixements.
Voldríem acabar destacant un aspecte que mereix un moment d’atenció. L’aprenentatge servei no pot ser una iniciativa impulsada des de l’aïllament i la soledat. A més de col·laboració entre persones es necessita gairebé sempre una forta col·laboració entre institucions: el partenariat. L’obertura de les escoles al seu entorn, la recerca d’espais de servei i les tasques de connexió amb les entitats socials tenen com a finalitat última aconseguir la col·laboració entre institucions educatives i socials per dur a terme projectes d’aprenentatge servei. Els centres escolars difícilment poden accedir amb garanties a espais de servei sense l’ajuda d’entitats socials especialitzades en la temàtica que pretén tractar l’activitat d’aprenentatge servei. Per tant, bona part de les propostes d’aprenentatge servei requereixen les creació de llaços entre centres educatius i entitats socials. Per aconseguir-ho cal que les escoles estiguin disposades a obrir-se a l’entorn, a buscar vies de col·laboració i a destinar certa quantitat d’energia per aconseguir-ho. D’altra banda, les entitats socials han d’oferir possibilitats de servei realment útils a la comunitat. Quan es produeix una col·laboració adequada, l’organització de l’activitat se simplifica i és més fàcil plantejar una experiència educativa per als nois i noies.
Les diferents experiències es poden consultar, entre altres, a:
Altres publicacions:
Revistes educatives:
Aprendizaje servicio: el préstamo domiciliario
Cinta Forcadell Vericat (INS Montsià)
Descobrint les potencialitats del jovent de Badalona Sud amb l’APS
 ELS IAIOS DE L’ONADA ENS EXPLIQUEN LA LLEGENDA DE SANT JORDI.
Centre.- Escola Carles III (Sant Carles de la Ràpita. |
|
 ENS DIVERTIM EN ANGLÈS!
Centre.- Institut Les Planes (Santa Bàrbara) |
Novetats XTEC
