El Programa Intensiu de Millora a l’ESO és una iniciativa que va engegar el Dep. d’Ensenyament el curs 2013-14, amb l’objectiu de millorar els resultat acadèmics de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge. L’esmentat programa pretén seguir la línia d’actuació encetada a primària del SEP (Suport Escolar Personalitzat), amb la intenció afegida d’oferir punt de suport complementaris a la dificultat que representa per a molts/moltes alumnes el canvi d’etapa educativa, de primària a secundària, tant pel grau de dificultat dels continguts curriculars com també, en molts dels casos, com pel canvi del context escolar o de centre, i a més, canvi d’etapa madurativa a nivell personal.
Els antecedents del PIM els podem trobar en una campanya que va dissenyar el Dep. d’Ensenyament anomenada ‘Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar’, que es va concretar com un ‘Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018’, com a resposta dels reiterats resultats de les proves PISA, i la seua comparació amb els estàndards educatius de la resta de països d’Europa. Els objectius que contempla l’esmentat pla són els següents:
-
Millorar el nivell competencial a primària
-
Millorar el nivell competencial dels alumnes d’ESO
-
Millorar el rendiment acadèmic dels alumnes d’ESO i augmentar la taxa de graduats d’ESO (> al 85%)
-
Reduir la taxa d’abandonament escolar (>15%)
-
Millorar el rendiment dels alumnes en les proves PISA
-
Millorar el nivell competencial del alumnes en llengües estrangeres (marc per al plurilingüisme)
Les fites que marquen estos objectius fan pensar, de lluny, en el treball per objectius (model de planificació estratègica) que plantejaven els antics Plans d’Autonomia de Centre, que comportaven uns ferms compromisos de millora de resultats educatius i acadèmics lligats a importants dotacions pressupostàries aplicables a partir de les estratègies escollides per cada centre i les actuacions que se’n derivaven. La realitat econòmica del moment fa pensar en models organitzatius que puguen aportar mesures per suplir la dotació extrapressupostària, sense deixar de banda els objectius previstos a mitjà i a llarg termini, en benefici –sempre- de tot l’alumnat.
El Programa Intensiu de Millora a l’ESO es preveu que siga una mesura ‘específica i temporal’, adreçada a alumnat amb dificultats generalitzades d’aprenentatge que té com a objectiu general promoure les competències bàsiques (en l’àmbit lingüístic i matemàtic). L’autonomia organitzativa i la flexibilitat de cada centre és la que permetrà concretar est pla que –ben entès- hauria de permetre treballar en grups reduïts, sense separar els alumnes afectats del grup ni de la dinàmica general de la classe, atès que no es tracta d’alumnat amb necessitats educatives especials greus i permanents.
Des que va sorgir la iniciativa, des del Servei Educatiu del Montsià, s’ha intentat realitzar un seguiment per observar com ha cristal·litzat en els centres de la comarca i hem pogut observar que no està sent fàcil de trobar un encaix adient a les diferents realitats dels centres, en el ben entès que l’esmentada mesura s’està aplicant amb més o menys encert, sense deixar de perdre de vista els objectius per millorar els indicadors de qualitat dels centres i, en general, l’èxit de l’alumnat. Amb la finalitat d’ajudar a difondre models funcionals, a l’apartat de bones pràctiques del present monogràfic hem exposat dos models organitzatius de centres diferents. Esperem que el conjunt de les informacions que conté la present edició del Full ajude als equips docents dels nostres centres a trobar un plantejament eficaç i exitós del PIM.
