Textos i organigrames

1.1.- Del text informatiu al text didàctic
1.2.- Text i organigrama didàctics. Variables bàsiques
1.3.- Estructura d’un organigrama. Elements, jerarquies i relacions
1.4.- Elaboració d’un organigrama a partir d’un text didàctic
1.5.- Llistats i organigrames

Organigrames teòrics

2.1.- Estructura triangular bàsica: elements i relacions
2.2.- Estructura triangular bàsica: augment d’elements
2.3.- Visualització de la jerarquia i de l’evolució temporal
2.4.- Estructures triangulars i circulars de tres nivells
2.5.- Organigrames funcionals

Organigrames reals

3.1.- Seqüència temporal. Evolució geològica d’Espanya
3.2.- Comparació: comerç, immigrants i societat receptora
3.3.- Circuit-oposició: moviments migratoris
3.4.- Gradació de dificultats: moviments migratoris
3.5.- De l’organigrama al dibuix

Dibuixos informatius

4.1.- Migracions i moviments pendulars
4.2.- Paisatge del litoral valencià
4.3.- Model de creixement de la ciutat espanyola
4.4.- Àrea Metropolitana: estructura territorial
4.5.- Àrea Metropolitana: elaboració d’un perfil
4.6.- Àrea Metropolitana: anàlisi d’un perfil

Dibuixos-treball

5.1.- Elaboració d’un organigrama
5.2.- Dinàmica general de la població
5.3.- Dinàmica dels factors biològics
5.4.- Dinàmica dels factors socioeconòmics
5.5.- Tipus d’evolució de la població

Amb la creació recent del Dipòsit Digital de la UB, dins de l’apartat dedicat a la docència (OMADO) i la col·laboració de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya del Departament d’Educació es posen a l’abast del professorat de secundària i batxillerat una relació de materials per a la creació de recursos didàctics en geografia propis.

Els temes que es tracten constitueixen una part del programa de l’assignatura optativa d’especialitat de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, anomenada Recursos didàctics en geografia i que fou pensada per als estudiants que volen dedicar-se a l’ensenyament. Cada tema està construït i elaborat per a explicar, als estudiants de la Facultat, la diversitat de formes i sistemes que té el professorat per transmetre uns continguts, per a desenvolupar unes habilitats i per a buscar la col·laboració i les aportacions dels estudiants en la construcció del coneixement.

Per tal de facilitar l’accés als materials al professorat de secundària i batxillerat, s’ha preparat per a cada tema una versió específica que explica els objectius essencials i l’ús adequat de cadascun dels temes.

Els materials estan formats per textos, llistats, organigrames teòrics i reals, dibuixos informatius i dibuixos/treball, i són recursos polifuncionals (en diferents formats electrònics) en relació a l’edat i capacitat dels estudiants i a l’etapa del procés d’aprenentatge.

Josep Pons Granja
Professor Titular Emèrit del Departament d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona

Font: http://www.xtec.cat/recursos/socials/recursgeo/index.htm

La gossa astronauta

Moscou
Es compleixen 50 anys del vol espacial de la gossa Laika
Actualitzat a les 13:03 h 03/11/2007

Fa 50 anys, la petita gossa Laika volava cap a l’espai. Va ser el 3 de novembre del 1957 quan un coet la va enlairar a l’”Sputnik-2″. Un viatge que no havia fet ningú abans i que va suposar el primer pas per explorar més enllà del cel. Rússia i tot el món espacial commemora ara el seu vol. Laika era una gossa petita, capturada pels carrers de Moscou, que reunia els requisits físics de fer menys de sis quilos i de 35 centímetres d’alçada. Els científics van creure que un animal de carrer, acostumat a lluitar diàriament per la supervivència, suportaria més bé l’experiment que no pas un gos de raça. Tot i així, va morir poc després del llançament.

Oficialment, es va anunciar que Laika havia de tornar a la Terra en paracaigudes però va morir sense dolor al cap d’una setmana en òrbita. En realitat, l’animal només va sobreviure unes hores després del llançament, i va morir a causa de la calor i, sobretot, del pànic. De fet, les presses propagandístiques de la carrera espacial van fer que s’amagués que Laika la llançaven sense mòdul de retorn i, per tant, ja estava decidit que sacrificaria la vida per demostrar la resistència dels éssers vius en condicions d’ingravidesa.

Aquests fets, però, no fan més que engrandir la llegenda de la primera exploradora espacial. Laika va passar a la història quan va ser enviada a l’espai a bord de l’”Sputnik-2″ el 3 de novembre de 1957, un mes després del llançament de la primera nau espacial, l’”Sputnik”.

Precursora d’un somni

El màxim dirigent soviètic, Nikita Kruschev, volia commemorar el 40 aniversari de la Revolució d’Octubre amb la posada en òrbita del primer coet tripulat. Una utopia per a l’ésser humà en les condicions actuals, però factible per a un animal. Hi havia d’haver una sèrie de condicions i un gos era la millor opció.

Aquí apareix Laika, una petita gossa reclutada en els carrers de Moscou i que havia estat entrenada durant diversos anys per viatjar a l’espai. Havia estat seleccionada entre centenars perquè complia amb els requisits físics, però també per la seva resistència. De fet, l’animal va superar amb nota els mateixos exàmens i proves que després s’aplicarien als humans.

Per desgràcia, per satisfer les demandes de Kruschev, el pare de la cosmonàutica soviètica, Serguéi Koroliov, va haver d’improvisar sobre la marxa una càpsula espacial sense mòdul de tornada. La vida de Laika tenia data de caducitat perquè la gossa mai podria tornar a la Terra i sacrificaria la seva vida per demostrar la resistència dels éssers vius a les condicions d’ingravidessa.

Laika va viatjar a l’interior d’una cabina agafada amb un arnès especial. Bevia aigua a través d’uns dispensadors i menjava en forma de gelatina. Les seves constants vitals es van mantenir normals durant l’ascens i l’entrada en òrbita però després només va sobreviure durant unes cinc o set hores.

El primer cosmonauta de la història, Yuri Gagarin, va haver d’esperar tres anys i mig per complir la utopia de solcar les estrelles.

Un història propagandística

Els fets reals de la curta odissea de Laika no es van saber fins al 2002. Fins llavors, s’havia dit que Laika va morir en calma després d’una setmana d’òrbita terrestre. A més, s’assegurava que hi havia un dispositiu preparat perquè tornès a la Terra en paracaigudes.

El científic de l’Institut de Problemes Biològics de Moscou, Dmitri Maláshenko, va desvetllar el misteri el 2002 durant un congrés espacial a Houston: Laika havia mort a causa de la calor i al pànic.

Una estàtua en la seva memòria

Ara, un cop se sap la veritat, membres de l’equip que va ensinistrar en la dècada dels anys 50 del segle passat els “gossos astronautes” han erigit a la sortida de l’estació de metro Dinamo de Moscou una estàtua a la seva memòria. Laika va ser l’últim gos a ser enviat a l’espai en una nau sense sistema de tornada.

En total, l’URSS va realitzar 29 vols espacials amb gossos entre el juliol de 1951 i el setembre de 1962, dels quals vuit van acabar en tragèdia, mentre que la resta de gossos van poder tornar en paracaigudes

Font: 3cat24