El Bloc de les Ciències Socials a l’ESO i al Batxillerat

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.· Font de les animacions: BBC

· Viquipèdia
· Hugo Rafael Chávez Frías, nascut a Savaneta 1954 · Veneçuela GREC
· Huracà Chávez, Trenta Minuts

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Text:

Aquest diumenge hi ha eleccions presidencials a Veneçuela i totes les enquestes donen com a guanyador Hugo Chávez, el carismàtic líder polític que molts consideren l’hereu a Llatinoamèrica de Fidel Castro. Aquest reportatge intenta respondre a la pregunta de qui és Hugo Chávez i què és la seva revolució bolivariana, que aixeca tant una gran passió com un gran odi, a dins i a fora del país.

En els immensos barris pobres dels voltants de la capital, Caracas, la Revolució ha canviat la vida de milions de pobres fins ara completament exclosos dels enormes beneficis que el país rebia del petroli.

La gran riquesa econòmica del país són els petrodòlars. El reportatge ensenya les activitats als barris de les Missions d’Educació, que han canviat completament l’aspecte dels immensos cinturons de misèria de Caracas.

En alguns anys, la Veneçuela de Chávez s’ha convertit en un símbol de la resistència al neoliberalisme i a l’hegemonia dels Estats Units. Hugo Chávez i la seva revolució no paren de provocar passions contradictòries. Els seus mètodes poden molestar o, com a mínim, desconcertar, però al marge de les caricatures es manté en el poder des de fa vuit anys gràcies al suport reiterat de milions de persones que, per primer cop, senten que la democràcia els té en consideració.

A Veneçuela, la clase política tenia un enorme deute social per pagar. Chávez ho ha començat a fer. És de la millor manera? Seguirà el seu camí per la via democràtica? Cedirà a la temptació d’abusar del seu enorme poder? Es deixarà engolir per la burocràcia i la corrupció? Al marge d’aquestes qüestions, el chavisme ha passat a ser als barris populars de Veneçuela un sentiment profundament ancorat en la consciència social. En el cor d’una regió d’enormes recursos naturals i on la desigualtat entre rics i pobres no para de créixer, més d’un país té posats els ulls en tot el que passi a Veneçuela. L’huracà Chávez no ha acabat d’originar temporals i tempestes.

El reportatge ensenya els reservistes voluntaris. Davant del que es percep com una amenaça que pot desestabilitzar el país, 30.000 persones s’han integrat en els batallons de reservistes voluntaris. Una organització que no para de créixer i que espera arribar als 300.000 membres l’any que ve.

També es destaca la Missió Miracle, l’operació humanitària més gran de la història, que es desenvolupa amb la col·laboració de Cuba. Durant els pròxims deu anys es pretén operar de la vista sis milions de pacients amb pocs diners de tot Llatinoamèrica i de manera gratuïta. També es dóna veu a membres de l’oposició que critiquen el populisme d’Hugo Chávez.

Font: Trenta Minuts, TV3

Text:

12/11/2007 08.40
Caracas
Chávez pregunta a Joan Carles I si coneixia l’intent colpista del 2002 i el titlla de toro salvatge

“Per què no calles?” Unes paraules, les pronunciades pel rei Joan Carles, que passaran a la història de les cimeres iberoamericanes. El monarca va perdre els nervis després que Hugo Chávez no deixés d’interrompre José Luis Rodríguez Zapatero quan aquest defensava Aznar dels insults que li havia adreçat el president veneçolà. El rei va abandonar el recinte.
mes gran mida del text

El president de Veneçuela manté el pols qüestionant l’actitud del rei Joan Carles a la sessió de clausura de la Cimera Iberoamericana i el paper d’Espanya a Llatinoamèrica. Considera que el rei estava desesperat i diu que no el va sentir ni veure però que li han dit que es va posar “com un toro salvatge”. A més, ha preguntat al rei si estava assabentat del cop d’estat del 2002. El “Per què no calles?”, la frase que li va llançar el rei a Hugo Chávez, ha obert polèmiques en fronts múltiples, en política exterior però també en política interior.
Hugo Chávez no està disposat a tancar així com així l’incident entre Zapatero, el rei i ell mateix a Santiago de Xile. Per segona vegada en menys de 24 hores s’hi ha referit per explicar en una conversa amb periodistes el seu relat dels fets. Assegura que no va sentir ni veure el monarca espanyol perquè estava concentrat en les paraules de Zapatero i la seva rèplica. Va ser més tard, doncs, quan li van explicar què li havia dit Joan Carles I.

“M’han dit que membres de la delegació espanyola van haver d’agafar el rei”, i amb el seu habitual to irònic ha afegit que “es va posar com un toro salvatge… si ell no s’atura… jo no sóc torero, però jo olé”. En resposta a si es penedia del que havia fet, Chávez ha dit que no, que després de veure les imatges la seva conclusió és que “no vaig cometre cap error”.

De fet, ha tornat a qüestionar la política exterior espanyola i s’ha preguntat si és el monarca el que la dirigeix. En aquest sentit ha interpel·lat Joan Carles demanant-li si sabia del cop d’estat que va intentar derrocar-lo el 2002 i que el va mantenir 48 hores apartat del poder. Un intent colpista al qual, segons ell, va donar suport l’anterior govern espanyol, presidit per José Maria Aznar.

Tot i no parar d’atiar el foc, el president veneoçalà ha assegurat que espera que aquest incident no enterboleixi les relacions amb Espanya, per immediatament afegir que li sembla un “exabrupte que vingui un rei a cridar-li ara calla a un president”. Hores abans ja havia recordat al rei que “ningú pot ordenar a un cap d’Estat que calli” i ha reiterat les desqualificacions envers Aznar.

El gran amic d’Hugo Chávez, el líder cubà Fidel Castro, ha donat suport a les crítiques llançades pel president veneçolà a la Cimera Iberoamericana. Com fa regularment des que està tancat al seu domicili per motius de salut, Castro ha publicat a la premsa un article d’opinió. En aquesta ocasió ha donat suport, literalment, a la crítica demolidora cap a una Europa que pretén donar lliçons. En la seva reflexió, Castro, no esmenta directament Espanya.

Fronts externs i interns

L’enfrontament entre el rei Joan Carles i Hugo Chávez ha obert diversos fronts. L’un és el diplomàtic, amb les relacions bilaterals sota mínims i el paper espanyol al continent qüestionat des d’alguns països. A l’espera de les conseqüències que pugui tenir per a la política exterior espanyola, ha quedat clar que ja ha tingut repercussions en l’escena política de l’Estat. A l’Argentina, el president del govern espanyol insistia en el respecte com a eina fonamental pel diàleg.

Mentre que Zapatero explicava que l’expresident Aznar li havia trucat per agrair-li el suport –una trucada que, segons el mateix Zapatero, és la primera que rep d’ençà que va guanyar les eleccions–, des del Partit Popular han atribuït la responsabilitat de l’incident a la mala política exterior del govern, concretament a les seves “amistats perilloses”.

Però ha estat a Catalunya on s’han sentit les veus més crítiques amb l’actitud del rei. El conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha criticat les actituds de “hooligans” i considera que a la cimera no es van guardar les formes. Des del seu partit i també des d’Iniciativa per Catalunya han anat més enllà. Joan Ridao ha titllat el rei de prepotent i desafiant, i Joan Herrera ha considerat les paraules del rei d’inacceptables. Per Convergència i Unió, en canvi, el rei i Zapatero van defensar de la dignitat democràtica del país. Els socialistes catalans, a més, han lamentat que el PP centri les seves crítiques en el govern i no en l’actitud del president Chávez.

Tot plegat ha situat la figura del rei al centre del debat públic en un moment que la institució ja no passava pel moment de més popularitat.

Font: Telenotícies, TV3

. Viquipèdia

. Petroli i política 

Text:

L’oleoducte Txad – Camerun

Al llarg de 1.050 quilòmetres, des de Doba, al Txad, fins al port camerunès de Kribi, a l’oceà Atlàntic, l’oleoducte Txad – Camerun transporta des de fa tres anys 225.000 barrils de petroli diaris. Es tracta d’una obra faraònica, fruit de l’acord entre els estats del Txad i el Camerun, un consorci de grans petrolieres (Exxon, Chevron i Petronas) i el Banc Mundial, amb preocupants impactes ambientals i socials, com posen de manifest organitzacions de tots dos països africans.

El projecte Oleoducte Txad – Camerun comprèn l’oleoducte pròpiament dit i l’explotació dels camps petrolífers de Doba. Si comptem que el Txad, el cinquè país més pobre del món, va trobar petroli en aquesta zona l’any 1969, petroli que no pot ni refinar (no té capacitat tècnica) ni treure al mercat, immers en una guerra civil interminable, recaptarà durant els 30 anys d’explotació de l’oleoducte entre 2 i 5 bilions de dòlars. Si comptem que l’economia del Camerun (125a per IDH) se’n va anar en orris quan els preus del cacau i del cafè es van enfonsar en els mercats internacionals a principi dels 80, i que els seus índexs de desenvolupament humà van en regressió; si compte que el Camerun, dèiem, rebrà en el mateix període uns 500 milions de dòlars, no és estrany que llencin les campanes al vol, especialment els seus mandataris, que en treuen molt profit.

Les inversions necessàries per a un pla tan “benèfic” procedeixen d’un consorci format per Exxon (40%), Chevron (25%), totes dues nord-americanes, i la malàisia Petronas (35%), i dels governs del Txad i del Camerun. La ruïnosa situació dels dos països van fer necessari l’aval del Banc Mundial, que va aportar els 130 milions de dòlars necessaris, només el 3% del total, però de gran valor simbòlic, ja que la seva capacitat de pressionar els governs el converteix en garant polític que les condicions d’explotació seran beneficioses per a les grans companyies. El cost total del projecte és de 3,5 bilions de dòlars, i la seva execució va ser gestionada per dos consorcis creats a l’efecte: Cameroon Oil Transportation Company (COTCO) i la Tchad Oil Transportation Company (TOTCO).

Massa bonic per ser veritat. El mateix Banc Mundial va classificar l’oleoducte com un projecte de classe A, categoria que, en aquest cas, no qualifica excel·lència, sinó risc; per exemple, aquesta qualificació requereix un Pla de Gestió Ambiental i un Estudi d’Impacte Ambiental. El traçat de l’oleoducte discorre per zones de gran valor ambiental i cultural, especialment al Camerun, on travessa territoris d’espessa jungla d’enorme biodiversitat, habitada pels bagyeli (pigmeus). L’oleoducte destrueix llocs sagrats per a ells.

Organitzacions ecologistes i de drets humans van reclamar modificacions en el projecte inicial, i van aconseguir algunes modificacions que evitaven el pas per zones molt sensibles. No obstant això, la seva petició d’una moratòria de dos anys no va ser atesa.

Com tants altres països del Sud, el Txad i el Camerun són països rics (en recursos) les poblacions dels quals viuen en la pobresa. La postura de moltes organitzacions no és tant la d’oposició frontal al projecte com a les condicions en què es du a terme. Els obstacles, no obstant això, són grans. D’una banda, els interessos de les grans companyies petrolieres; de l’altra, uns governs que tenen el més que dubtós honor d’encapçalar la llista de països més corruptes del món, segons Transparency International. Al desembre de l’any 2000, el govern del Txad va comprar armes que alimenten la guerra civil per valor de 4 milions de dòlars, procedents dels ingressos del petroli.

Els beneficis per al conjunt de la població, no obstant això, són més que dubtosos. A Doba, dos anys després de la posada en marxa del projecte, l’escola que suposadament havia regalat Exxon tenia un enorme forat sota la pissarra i el centre de salut no tenia les condicions elementals d’higiene i d’equipació

Amb el començament de les obres van començar els problemes. Van néixer les màfies locals que fan d’ETT i que es queden amb la meitat del sou del treballador. Hi va haver un augment preocupant de la prostitució en un país durament atacat per la sida.

El somni de la inversió més gran en la història de l’Àfrica subsahariana, el cost total de la qual ha estat de 3.700 milions de dòlars, i els beneficis de la qual, només al Txad, es van estimar en 3.800 milions de dòlars durant els 10 primers anys, s’ha convertit, per a la part més pobre de la població, en un malson. L’André Deoutol, a qui van comprar les terres de les quals vivia tota la família per un bou petit, es queixa: “Som més pobres que abans, els preus han pujat, les famílies s’han desestructurat”.

També al Txad una part de la societat civil es mobilitza, amb suport d’organitzacions del Nord. Intermón-Oxfam du a terme des de fa anys el projecte Programa de bon govern a partir de la gestió dels ingressos petroliers i de l’Estratègia Nacional de Reducció de la Pobresa, que pretén crear un sistema de seguiment de la transparència de l’Estat en la gestió dels ingressos públics derivats del petroli i millorar les capacitats estratègiques, tècniques i organitzatives de la societat civil.

Font: Intermón Oxfam

Text:

16/08/2004 19.07

Petroli

Un atac a un oleoducte iraquià espanta el mercat del cru i el Brent arriba a 44 dòlars

Les informacions que parlen d’un atac contra un oleoducte del sud de l’Iraq han trencat la calma que vivia el mercat del petroli, i això ha fet que el barril de Brent hagi superat per primera vegada els 44 dòlars. Ha tocat els 44,11 dòlars. Ara, però, el cru de referència a Europa ha baixat de nou i cotitza a 43,83 dòlars, només un 0,1% per sota del tancament de divendres en el mercat de Londres. La por de nous atemptats contra conduccions petrolieres del sud de l’Iraq va provocar aquest cap de setmana el tancament provisional del principal oleoducte.

En un primer moment, la victòria d’Hugo Chávez ha portat una mica de serenor als mercats energètics, que estaven molt pendents del referèndum perquè Veneçuela és el cinquè exportador mundial de cru. D’entrada, la promesa de Chávez de garantir l’estabilitat del mercat petrolier ha fet que el barril de Brent obrís a la baixa, però les acusacions de frau electoral i la inestabilitat a l’Iraq han fet que el cru tornés a pujar.

L’atemptat a l’Iraq ha afectat un petit pou petrolier, però el mercat està nerviós i n’hi hagut prou perquè el cru reprengués la tendència alcista. Una tendència que s’havia aturat amb el compromís del president veneçolà, Hugo Chávez, de garantir l’estabilitat al mercat petrolier.

Així, a primera hora de la tarda el barril de referència a Europa ha tornat a marcar un nou rècord i ha superat per primera vegada els 44 dòlars. Ara cotitza una mica per sota, a 43,9, una xifra lleugerament superior del tancament de divendres al mercat de Londres.

Pel que fa als mercats borsaris, Londres ha guanyat un 1,1%, París un 0,9% i Frankfurt un 1,4%. El mercat espanyol ha estat inactiu perquè s’ha traslladat a aquest dilluns la festa de la mare de déu d’agost. Pel que fa a l’euro ha fixat un canvi oficial de 1,23-37 dòlars.

Font: Telenotícies

· Enllaços: Web Socials · Viquipèdia · Internet a l’aula · GREC · Buxaweb

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

· Font de les animacions: BBC

Neoclassicisme, Romanticisme, Goya …

Urbanisme i arquitectura a finals del XIX. Escola de Chicago. Modernisme

Slide 1: Tema 10.- El camí de la modernitat 1.- La pintura impressionista: Sorolla ? 2.- El neoimpressionisme: ? Van Gogh ? ? Gauguin ? Cezanne Francesc Breva Franch 1

Slide 2: EL CAMÍ DE LA MODERNITAT LA PINTURA IMPRESSIONISTA Francesc Breva Franch 2

Slide 3: ÉDOUARD MANET Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Francesc Breva Franch 4 Le déjeuner sur l’herbe

Slide 5: Olimpia Francesc Breva Franch 5

Slide 6: Retrat d’Emile Zola Francesc Breva Franch 6

Slide 7: El balcó Francesc Breva Franch 7

Slide 8: A la platja Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Monet pintant al seu estudi flotant Francesc Breva Franch 9

Slide 10: Francesc Breva Franch 10 El bar del Folies Bergère

Slide 11: CLAUDE MONET Francesc Breva Franch 11

Slide 12: Francesc Breva Franch 12 La platja a Trouville

Slide 13: Impression soleil levant Francesc Breva Franch 13

Slide 14: Regates a Argenteuil Francesc Breva Franch 14

Slide 15: Les roselles Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Pont a Argenteuil Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Francesc Breva Franch 17 Interior de l’estació de Saint Lazare

Slide 18: La passejada Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Catedral de Rouen Primer sol Amb temps gris A ple sol Francesc Breva Franch 19

Slide 20: El Tamesi a Westminster. Londres Francesc Breva Franch 20

Slide 21: Les cases del parlament. El sol a través de la boira Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Les cases del Parlament. Londres. Francesc Breva Franch 22

Slide 23: Nenúfars. Els núvols Francesc Breva Franch 23

Slide 24: Nenúfars Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Nenúfars. Reflex verd Francesc Breva Franch 25

Slide 26: Francesc Breva Franch 26 El jardí de l’artista a Giverny

Slide 27: EDGAR DEGAS Francesc Breva Franch 27

Slide 28: Francesc Breva Franch 28 La desfilada dels cavalls davant la tribuna. 1866

Slide 29: La classe de dança. 1873 Francesc Breva Franch 29

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Assaig del ballet. 1874

Slide 31: L’absenta. 1875 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Ballarina al’escenari. 1878 Francesc Breva Franch 32

Slide 33: Ballarina de catorce anys en tu-tú.1879 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: Les planxadores. 1884 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: Francesc Breva Franch 35 Carrera de cavalls. 1885

Slide 36: Tres ballarines en tu-tú violeta. 1895 Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Dona pentinant-se. 1895 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: AUGUSTE RENOIR Francesc Breva Franch 38

Slide 39: La llotja. 1874 Francesc Breva Franch 39

Slide 40: Retrat de Monet. 1875 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: La primera sortida. 1875 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Le Moulin della Galette. 1876

Slide 43: Francesc Breva Franch 43 Alfonsine Fournais. 1879

Slide 44: Francesc Breva Franch 44 Dinar dels barquers. 1879

Slide 45: Dinar dels barquers. 1881 Breva Franch Francesc 45

Slide 46: El gronxador. 1876 Francesc Breva Franch 46

Slide 47: La passejada.1906 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Banyistes. 1918 Francesc Breva Franch 48

Slide 49: Banyistes.1919 Francesc Breva Franch 49

Slide 50: CAMILLE PISARRO Francesc Breva Franch 50

Slide 51: El Pont Neuf un matí Francesc Breva Franch d’hivern. 51

Slide 52: Els terrats rojos. 1877 Francesc Breva Franch 52

Slide 53: El mercat de Dieppe un Francescassolellat. 1901 matí Breva Franch 53

Slide 54: Francesc Breva Franch 54 Boulevard de Montmartre

Slide 55: ALFRED SISLEY Francesc Breva Franch 55

Slide 56: Francesc Breva Franch 56 Pont de Villeneuve-la-Garenne. 1872

Slide 57: Francesc Breva Franch 57 Inundació. 1873

Slide 58: Neu a Louveciennes. 1874 Francesc Breva Franch 58

Slide 59: Matí boirós. 1874 Francesc Breva Franch 59

Slide 60: Francesc Breva Franch 60 Inundació a Port Marly. 1876

Slide 61: Moret-sur-Loing. 1891 Francesc Breva Franch 61

Slide 62: GEORGES SEURAT Francesc Breva Franch 62

Slide 63: Vesprada de diumenge a Francesc Breva Franch 63 l’illa de la Grande Jatte. 1884

Slide 64: BERTHE MORISOT Francesc Breva Franch 64

Slide 65: Marina. 1869 Francesc Breva Franch 65

Slide 66: El bany. 1885 Francesc Breva Franch 66

Slide 1: JOAQUIM SOROLLA Francesc Breva Franch 1

Slide 2: Francesc Breva Franch 2 Autoretrat.

Slide 3: Xiquets a la platja Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Pesca Francesc Breva Franch 4

Slide 5: Escena de platja. Francesc Breva Franch 5

Slide 6: La pesca de la tonyina. Francesc Breva Franch 6

Slide 7: Francesc Breva Franch 7 I encara diuen que el peix és car.

Slide 8: La tornada de pescar. Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Francesc Breva Franch 9 Les veles. 1916

Slide 10: La platja de Zarautz. Francesc Breva Franch 10

Slide 11: Jardí de El Alcazar de Sevilla. Francesc Breva Franch 11

Slide 12: VINCENT VAN GOGH Francesc Breva Franch 12

Slide 13: Francesc Breva Franch 13 Els menjadors de creïlles. 1885

Slide 14: Francesc Breva Franch 14 El café per la nit. 1888

Slide 15: La cadira de Van Gogh. 1888. Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Els girasols. 1888 Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Dormitori de l’artista a Arlés.1889 Francesc Breva Franch 17

Slide 18: Autoretrat. 1889 Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Autoretrat amb orella embenada. 1889 Francesc Breva Franch 19

Slide 20: Francesc Breva Franch 20 Lliris. 1889.

Slide 21: La nit estrelada.1889 Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Francesc Breva Franch 22 Camp de blat amb xiprer. 1889

Slide 23: El doctor Gachet. 1890 Francesc Breva Franch 23

Slide 24: L’església d’Auvers-sur-Oise. 1890 Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Carrer de poble a Auvers. 1890 Francesc Breva Franch 25

Slide 26: PAUL GAUGUIN Francesc Breva Franch 26

Slide 27: Francesc Breva Franch 27 La visió després del sermó. (Jacob lluitant amb l’àngel).1888

Slide 28: El Crist groc. 1889. Francesc Breva Franch 28

Slide 29: Francesc Breva Franch 29 Paisatge de Bretanya.1889

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Dones tahitianes a la platja. 1891

Slide 31: Arearea. 1892 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Francesc Breva Franch 32 L’esperit dels morts vela. 1892

Slide 33: Autoretrat. 1893 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: D’on venim?, on anem? .1897 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: El cavall blanc. 1898 Francesc Breva Franch 35

Slide 36: PAUL CEZANNE Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Autoretrat. 1875 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: Camí a Chantilly. 1888 Francesc Breva Franch 38

Slide 39: Francesc Breva Franch 39 Els jugadors de cartes. 1890

Slide 40: Banyistes. 1890 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: Dona amb cafetera. 1890 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Natura morta amb pomes. 1895

Slide 43: Mont Sainte Victoire. 1897 Francesc Breva Franch 43

Slide 44: Carrer de Mongeroult. 1898 Francesc Breva Franch 44

Slide 45: Francesc Breva Franch 45 Natura morta amb pomes i taronges. 1899.

Slide 46: Francesc Breva Franch 46 Mont Sainte Victoire. 1902

Slide 47: Mont Sainte Victoire. 1902 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Francesc Breva Franch 48 Les grans banyistes. 1906