La Capella Sixtina en 360º

• La Capella Sixtina en 360º
• Museus Vaticans
• Wikipèdia

El Guernica de Picasso en 3D

• A 3D Exploration of Picasso’s Guernica
• El Guernica de Picasso
• Bombardeig de Guernica

Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon. Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor. L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa. D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern.

Font: Enciclopèdia Catalana

El quadre pintat per Picasso que va donar pas al cubisme en l’art de la pintura, és fet a Barcelona quan Picasso vivia a prop del carrer d’Avinyó i per tant, el seu títol hauria de ser Les senyoretes del carrer d’Avinyó de Barcelona i no com és presenta internacionalment “Les senynoretes d’Avinyó”, nom posat pels francesos per a vincular-lo a la ciutat francesa d’Avinyó i desvincular-lo de Barcelona tot descatalanitzant-lo.

Font: Fundació d’estudis històrics de Catalunya

El MOMA celebra el centenari de ‘Les senyoretes d’Avinyó’, de Picasso, la pintura que marca l’inici de la modernitat i del cubisme, i estrella del museu americà
Senyoretes centenàries
Lara Bonilla
‘Les senyoretes d’Avinyó’

És l’obra cabdal de Picasso, el punt de partida del cubisme i la pedra angular del Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA). Les senyoretes d’Avinyó (1907), l’obra que va transformar l’art modern trencant amb els valors tradicionals de perspectiva i composició, compleix 100 anys. I el MOMA ho celebra amb una exposició que examina el seu procés de creació.

Les senyoretes d’Avinyó als 100 recull nou estudis preparatoris procedents de col·leccions privades i del Museu Picasso de París. “Picasso va pintar aquestes dones centenars de vegades, en postures, grups i angles diferents”, explica l’organitzadora de la mostra, Anna Swinbourne. A més d’aquest material previ s’exposen les obres Dos nus (1906) i Tors de dona amb gran orella (1907), que apunten la influència que el quadre va tenir en la trajectòria artística del pintor. El reduït nombre d’obres que s’exposen contrasta, però, amb l’intens treball de recerca i preparació que va fer Picasso abans de crear el quadre. Va començar a treballar-hi l’hivern del 1906 produint centenars d’estudis previs abans d’arribar a la composició final l’estiu del 1907. “Espero que després de visitar aquesta mostra, la gent entengui com es va arribar a crear el quadre i l’intens treball de creació que hi ha darrere”, explica Swinbourne, que ha hagut de resumir tot el procés en només una desena de pintures. Admet que hauria exposat un centenar d’estudis, però la manca d’espai -ocupa una petita sala- i de temps així com dificultats logístiques per traslladar les obres ho han impedit.

A Les senyoretes d’Avinyó, Picasso combina els cossos geometritzats dels nus femenins amb la descoberta de l’art africà, que va fer durant una visita al Trocadero de París, després de la qual les cares del quadre es convertirien en màscares. En les cinc figures hi descobrim trets de les estàtues egípcies, de l’art primitiu ibèric, del classicisme grec i de l’escultura africana. Picasso trenca amb les lleis de la perspectiva. A la figura asseguda, cara i esquena hi són visibles al mateix temps i el resultat és “una de les imatges més revolucionàries i enèrgiques de l’art”, assegura l’historiador John Golding.

L’art deixa de ser contemplació i el quadre es converteix en acció. L’espectador s’identifica amb el client invisible de les prostitutes d’un bordell del carrer Avinyó de Barcelona. En els dibuixos preliminars apareixien dues figures masculines que acabaran desapareixent en la composició final i, amb ells, també el missatge moralitzant segons el qual el vici es castiga amb la mort. Molts artistes de l’època van contraure la sífilis en les seves visites als bordells de l’època.

Les senyoretes d’Avinyó suposa el gran salt a l’avantguarda, però en el seu moment el quadre no va ser comprès i crítics, amics i artistes com Henri Matisse van reaccionar amb ràbia o amb burla. Leo Stein el va definir com una estupidesa; André Derain va vaticinar el suïcidi de Picasso, i Braque, molt gràfic, va dir que era “com beure petroli ardent”.

Així, no és estrany que l’obra no s’exhibís fins al 1916. “Per ell, crear aquesta obra era una cosa molt privada”, diu Swinbourne.

En canvi, avui dia les reaccions són molt diferents. “En els últims 100 anys no hi ha hagut cap obra que canviés tant el curs de l’art modern”, diu John Elderfield, comissari del departament de pintura i escultura del MOMA.

El títol de l’obra el va posar el poeta André Salomon. “Les senyoretes d’Avinyó, com m’irrita aquest títol!”, va comentar Picasso al marxant Daniel-Henry Kahnweiler el 1933. Però Avinyó era “una paraula familiar” per ell. “Jo vivia a menys de dues passes del carrer d’Avinyó on solia comprar els meus papers i aquarel·les i a més, l’àvia de Max Jacob era d’Avinyó. Solíem fer moltes bromes sobre el quadre”, recordava Picasso.

L’obra marca també un abans i un després en la història del MOMA. El museu la va comprar a un col·leccionista francès el 1939, coincidint amb el seu desè aniversari, i es va exhibir en el marc de l’exposició L’art del nostre temps durant la inauguració de la nova seu al carrer 53, on continua avui. Des de llavors és el pilar de la col·lecció permanent, que compta amb 54 obres més de Picasso. L’any 1988 va ser l’últim cop que es va cedir (a Barcelona), tot i que les peticions de préstec -i les negatives- són gairebé diàries. “Deixaries marxar la teva ànima?”, argumentava un exdirectiu del MOMA. Cap obra ha rebut un tractament similar al que el museu li ha dedicat en aquesta exposició.

Les senyoretes d’Avinyó es va restaurar per última vegada l’any 2004 i a partir del 30 de maig, una altra mostra, també al MOMA, ensenyarà el procés de conservació de l’obra. Entre altres curiositats, es podrà veure una instal·lació amb rajos X que ensenya els continus canvis en la composició que Picasso va fer directament sobre el llenç.

La celebració del centenari s’ho val. Un sol quadre va canviar el curs del segle XX “obrint el camí per a tot el que va venir després”, diu Swinbourne, inclòs el disseny, l’arquitectura i la planificació urbanística moderna, com recordava el crític John Berger.

Font: Avui, 10 febrer 2008

• Picasso
• MOMA

Gironès, Catalunya des de l’aire:

Girona, Viure Catalunya:

Gironès, Comarques.com:

Enllaços:

• Tres vídeos Edu3
• Un bon mapa
• Viquipèdia · Enciclopèdia catalana
• Pedres de Girona · Ciutat de Girona
• Museu d’Història de la ciutat · Atles literari de les terres de Girona
• Tapís de la Creació
• Més enllaços
• Panoràmiques: Pont de Ferro · Vistes 360 · Claustre de la catedral

Download link

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Text 1:

Spencer Tunick fotografia una multitud nua per protestar contra el canvi climàtic

Centenars de persones despullades han format una “escultura vivent” a la glacera Aletsch de Suïssa per cridar l’atenció sobre el canvi climàtic. Aquesta imatge ha estat fotografiada pel novaiorquès Spencer Tunick, famós per les seves imatges de multituds despullades en llocs públics a tot el món.

Tunick s’ha proposat posar èmfasi en els efectes de l’escalfament global a les glaceres suïsses. La iniciativa ha comptat amb la participació de l’organització ecologista Greenpeace que ha advertit que les glaceres suïsses hauran desaparegut el 2008 si l’escalfament global segueix al mateix ritme. La sessió fotogràfica s’ha fet tenint cura per a no causar cap impacte sobre l’ambient. Durant la sessió les temperatures han rondat els 10 graus.

Font: La Malla.net, 18/08/2007

Text 2:

El fotògraf Spencer Tunick bat el seu propi rècord i aplega 20.000 persones nues a Mèxic

Un mar de 20.000 nus El fotògraf nord-americà Spencer Tunick torna a superar el seu propi rècord i reuneix 20.000 persones nues a Mèxic, per formar part de les seves peculiars fotografies. La plaça del Zócalo, la tercera més gran del món, ha estat l’escenari escollit per a la creació de diferents figures amb milers de cossos nus. El 2003, Barcelona ja va aconseguir un rècord quan va reunir 7.000 persones.

El fotògraf nord-americà Spencer Tunick ha tornat a trencar un nou rècord. Ho ha fet a Mèxic, on ahir, prop de 20.000 persones es van despullar per participar en una sessió fotogràfica del polèmic artista. La plaça del Zócalo, la tercera més gran del món, ha estat l’escenari escollit per a la creació de diferents figures amb milers de cossos nus. L’any 2003 Barcelona ja va aconseguir un rècord en congregar 7.000 persones. Però ahir, fugint de la polèmica, Tunick va voler deixar clar que la seva obra no es basa en números, sinó en l’art i les formes. Els precedents:

• El Kûltur Büro Barcelona acull una mostra del fotògraf nord-americà Spencer Tunick
• El Raval exposa les fotografies de nus col·lectius que Spencer Tunick va fer a Barcelona
• Tunick presenta el “making off” de la fotografia feta amb 7.000 persones nues a Barcelona
• Més de 7.000 persones es despullen a Barcelona per posar per al fotògraf Spencer Tunick

Font: Telenotícies, 07-05-2007

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

• Viquipèdia

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

• Viquipèdia

Text:

El Picasso català
dimarts, 15 d’agost de 2006 | 13:08h

Pablo Ruiz Picasso arribà a Barcelona a l’edat de 14 anys, en poc temps s’integrà a l’elit intel.lectual i modernista barcelonina, els anys a la capital catalana foren claus pel seu desenvolupament artístic, probablement sense Els Quatre Gats la carrera del pintor hauria seguit un camí molt diferent i parlaríem de Georges Braque com l’únic iniciador del cubisme. Picasso era un pintor d’unes qualitats realment excepcionals, això és vàlid tant a Màlaga com a Galícia, igualment fora de Catalunya hauria arribat l’èxit i hauria estat un pintor conegut a la seva època, però és de suposar que sense l’empenta de la influència d’artistes com RUSIÑOL, Casas o Nonell, hauria trigat molt més a trencar amb l’estil academicista que li imposava el seu pare, avui en dia no seria un pintor gaire conegut fora del territori espanyol. He posat Rusiñol en majúscules pel convenciment que la fascinació que provocava a tothom el paisatgista català deuria influenciar fortament Picasso, no en va és coneguda l’afició de Pablo Ruíz per “El Greco” -afició que també mostrà Dalí anys més tard-, i curiosament fou Rusiñol qui en va recuperar la memòria quan a l’Estat espanyol El Greco era gairebé desconegut o bé ignorat i ridiculitzat. La història oficial però sembla decidida a ignorar expressament els fets, tot i que Picasso parlava català tan habitualment com ho feia en castellà o francès i que ell mateix es considerés català, les senyoretes que podeu veure a la fotografia són considerades per mig món tan franceses com el formatge de Camembert, el quadre, -pintat i inspirat a Barcelona- és sempre titulat “Les senyoretes d’Avinyó” i mai com s’hauria de dir correctament “Les senyoretes del carrer d’Avinyó”. Igualment la majoria de les biografies, inclús les editades a casa nostre, minimitzen la influència catalana de Picasso, la referència és sempre com a pintor malagueny i se’n destaca sempre la seva espanyolitat exagerada aprofitant la seva afició a la tauromàquia. La realitat però sempre és molt més complexa que els esquemes simplistes que la cultura oficial intenta imposar.

malagueño nació y murió
de pantalón corto en Galícia, de largo ya en Barcelona,
de acordeón universal en Francia
ciudadano de la libertad.

(Jose Manuel Alonso –Picasso, Neruda, Casals, Pablos universales)

En aquests temps en què sembla que electoralment interessa mostrar com a català només tot allò que es fa i es desfà al Principat, caldria que paréssim atenció en casos com aquest, sembla com si només poguéssim considerar com a catalans aquells que viuen i treballen a Catalunya i presenten un bon índex de mediocritat, quan la fama creua les fronteres, llavors en diem simplement, espanyol. Ara però és l’hora dels catalans ens diuen, “visca la mediocritat!” hauríem de contestar, per ser conseqüents.

Font: Els blocs de Vilaweb

Neoclassicisme, Romanticisme, Goya …

Urbanisme i arquitectura a finals del XIX. Escola de Chicago. Modernisme

Slide 1: Tema 10.- El camí de la modernitat 1.- La pintura impressionista: Sorolla ? 2.- El neoimpressionisme: ? Van Gogh ? ? Gauguin ? Cezanne Francesc Breva Franch 1

Slide 2: EL CAMÍ DE LA MODERNITAT LA PINTURA IMPRESSIONISTA Francesc Breva Franch 2

Slide 3: ÉDOUARD MANET Francesc Breva Franch 3

Slide 4: Francesc Breva Franch 4 Le déjeuner sur l’herbe

Slide 5: Olimpia Francesc Breva Franch 5

Slide 6: Retrat d’Emile Zola Francesc Breva Franch 6

Slide 7: El balcó Francesc Breva Franch 7

Slide 8: A la platja Francesc Breva Franch 8

Slide 9: Monet pintant al seu estudi flotant Francesc Breva Franch 9

Slide 10: Francesc Breva Franch 10 El bar del Folies Bergère

Slide 11: CLAUDE MONET Francesc Breva Franch 11

Slide 12: Francesc Breva Franch 12 La platja a Trouville

Slide 13: Impression soleil levant Francesc Breva Franch 13

Slide 14: Regates a Argenteuil Francesc Breva Franch 14

Slide 15: Les roselles Francesc Breva Franch 15

Slide 16: Pont a Argenteuil Francesc Breva Franch 16

Slide 17: Francesc Breva Franch 17 Interior de l’estació de Saint Lazare

Slide 18: La passejada Francesc Breva Franch 18

Slide 19: Catedral de Rouen Primer sol Amb temps gris A ple sol Francesc Breva Franch 19

Slide 20: El Tamesi a Westminster. Londres Francesc Breva Franch 20

Slide 21: Les cases del parlament. El sol a través de la boira Francesc Breva Franch 21

Slide 22: Les cases del Parlament. Londres. Francesc Breva Franch 22

Slide 23: Nenúfars. Els núvols Francesc Breva Franch 23

Slide 24: Nenúfars Francesc Breva Franch 24

Slide 25: Nenúfars. Reflex verd Francesc Breva Franch 25

Slide 26: Francesc Breva Franch 26 El jardí de l’artista a Giverny

Slide 27: EDGAR DEGAS Francesc Breva Franch 27

Slide 28: Francesc Breva Franch 28 La desfilada dels cavalls davant la tribuna. 1866

Slide 29: La classe de dança. 1873 Francesc Breva Franch 29

Slide 30: Francesc Breva Franch 30 Assaig del ballet. 1874

Slide 31: L’absenta. 1875 Francesc Breva Franch 31

Slide 32: Ballarina al’escenari. 1878 Francesc Breva Franch 32

Slide 33: Ballarina de catorce anys en tu-tú.1879 Francesc Breva Franch 33

Slide 34: Les planxadores. 1884 Francesc Breva Franch 34

Slide 35: Francesc Breva Franch 35 Carrera de cavalls. 1885

Slide 36: Tres ballarines en tu-tú violeta. 1895 Francesc Breva Franch 36

Slide 37: Dona pentinant-se. 1895 Francesc Breva Franch 37

Slide 38: AUGUSTE RENOIR Francesc Breva Franch 38

Slide 39: La llotja. 1874 Francesc Breva Franch 39

Slide 40: Retrat de Monet. 1875 Francesc Breva Franch 40

Slide 41: La primera sortida. 1875 Francesc Breva Franch 41

Slide 42: Francesc Breva Franch 42 Le Moulin della Galette. 1876

Slide 43: Francesc Breva Franch 43 Alfonsine Fournais. 1879

Slide 44: Francesc Breva Franch 44 Dinar dels barquers. 1879

Slide 45: Dinar dels barquers. 1881 Breva Franch Francesc 45

Slide 46: El gronxador. 1876 Francesc Breva Franch 46

Slide 47: La passejada.1906 Francesc Breva Franch 47

Slide 48: Banyistes. 1918 Francesc Breva Franch 48

Slide 49: Banyistes.1919 Francesc Breva Franch 49

Slide 50: CAMILLE PISARRO Francesc Breva Franch 50

Slide 51: El Pont Neuf un matí Francesc Breva Franch d’hivern. 51

Slide 52: Els terrats rojos. 1877 Francesc Breva Franch 52

Slide 53: El mercat de Dieppe un Francescassolellat. 1901 matí Breva Franch 53

Slide 54: Francesc Breva Franch 54 Boulevard de Montmartre

Slide 55: ALFRED SISLEY Francesc Breva Franch 55

Slide 56: Francesc Breva Franch 56 Pont de Villeneuve-la-Garenne. 1872

Slide 57: Francesc Breva Franch 57 Inundació. 1873

Slide 58: Neu a Louveciennes. 1874 Francesc Breva Franch 58

Slide 59: Matí boirós. 1874 Francesc Breva Franch 59

Slide 60: Francesc Breva Franch 60 Inundació a Port Marly. 1876

Slide 61: Moret-sur-Loing. 1891 Francesc Breva Franch 61

Slide 62: GEORGES SEURAT Francesc Breva Franch 62

Slide 63: Vesprada de diumenge a Francesc Breva Franch 63 l’illa de la Grande Jatte. 1884

Slide 64: BERTHE MORISOT Francesc Breva Franch 64

Slide 65: Marina. 1869 Francesc Breva Franch 65

Slide 66: El bany. 1885 Francesc Breva Franch 66