ACTIVITAT 22 – CONSTRUIM UNA PEIXERA

Volem fer una peixera que doni resposta a la pregunta inicial: Què necessiten els peixos per viure?

Ens posem en rotllana i formulem la pregunta inicial i ens preguntem si ara ja sabem respondre-ho.

– Mehdi: “ Sí, ja podem dir què necessiten els peixos. Primer aigua perquè si no es moren.”

– Hugo S. : “ I bombolles d’aire per respirar”.

– Òscar: “ Comida para comer, aunque comen poco”.

– Gabriella: “Plantas y algas porque tambien son su alimento”.

La mestra els mostra una caixa de cartró amb forma similar de peixera i pregunta:

-Mestra: Què podem fer amb això?

– Sara: “ Podem fer una peixera”.

– Mestra: Per què has pensat en una peixera?

– Sara: “ Perquè estem parlant de peixos i té forma de peixera”.

Mestra: Voleu que fem el que ha dit la Sara i fem la nostra peixera?

Tots els nens diuen que sí.

Mestra: Què hem de posar a la peixera?

– Dídac: “ Piedras, plantes y algas”.

Mestra: Per què?

– Dídac: “ Perquè els peixos ho necessiten. Asi es mas parecido a dónde viven de verdad. Si no lo ponemos nos pasará como con los peces de verdad que se murieron.

Mestra: “ Què més hem de posar a la peixera?

-Yasser: “ Agua”.

-Mestra: “ Com ho podem fer? La capsa és de cartró.

– Gabriela: “ Con papel azul”.

-Òscar: “ Tambien tenemos que hacer peces, sinó sería una pecera vacía”.

  • Entre tots decidim organitzar-nos per grups i que cada grup s’encarregui d’elaborar un element de la peixera. Sorgeixen tres grups:

– Grup 1: Nens que faran peixos.

– Grup 2: Nens que faran plantes, algues i pedres.

– Grup 3: Nens que faran l’aigua.

-Quan ja ho tenim tot fet, ho posem en comú i comencem a muntar entre tots la peixera i es van escoltant comentaris:

Mehdi: “ Que bien os han salido las plantes, se parecen a las de verdad”.

Gabriella: “Hemos hecho solo piedras porque las roca son dificiles de hacer”.

-Iris: “ Yo he hecho el pez nemo porque es de agua salada”.

Òscar: “ Nos está quedando muy bien la pecera”.

  • Quan tenim muntada la peixera, tots els nens mostren alegria i satisfacció i pregunto:

Mestra: Hem fet tots els elements que necessita un peix per viure?

Mehdi: “ Sí lo hemos hecho todo menos las burbujas de aire”.

Òscar: “ Eso no lo podemos hacer, porque lo hacen los peces cuando respiran”.

Mestra: Però és important que ho digueu tot .

20160318_150110

  • Amb aquesta activitat, tothom ha sigut partícip, s’ha treballat en grup i han hagut de posar-se d’acord en com fer-ho. Compartir idees i construir en comú sol ser difícil però en aquesta activitat no han mostrat dificultat.

M’ha servit com a activitat d’avaluació acabant amb la mateixa pregunta que es va començar però amb la diferència que ara era jo qui la formulava i ells han donat la resposta a través d’un treball d’experimentació, verificació, imaginació, observació, formulació d’hipòtesis i construcció d’esquemes mentals.

 

 

 

 

 

 

 

 

ACTIVITAT 21 – ELS NENS DE 3R ENS ENTREVISTEN

Aprofitant que els nens de tercer estan treballant el tema dels peixos , han vingut a la nostra classe ha fer-nos unes preguntes ja que nosaltres tenim una peixera.

Els nens s’han mostrat molt motivats en tot moment i amb moltes ganes de demostrar el que saben.

Hem fet una rotllana al costat de la peixera i primer els hem fet cinc cèntims (amb l’ajuda de l’esquema que tenim a l’aula) del que havíem treballat i sabíem. Posteriorment els hem convidat a que ens fessin les preguntes que ells ja tenien preparades. Nosaltres els anàvem contestant i mostrant a la peixera o a l’esquema de la pissarra perquè ho veiessin millor.

[youtube]https://youtu.be/R9ZBtiz7n_I[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/uEP4T_wjDp0[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/Z-ZU9s2Vv8Q[/youtube]

A l’acabar els hem convidat a que s’apropessin per veure millor la peixera i si volien preguntar alguna cosa que ho fessin. Han sorgit preguntes com:

Són d’aigua calenta o freda?

– En les brànquies hi ha l’opercle, sabeu perquè serveix?

-Quina funció tenen les escates?


 

L’activitat ha estat molt motivadora i pràctica per tots, tant els nostres alumnes de P4 com pels grans de 3r:

– Els nens de P4 s’han sentit importants de veure que els nens grans volien saber coses que ells sabien.

-Ha servit d’avaluació per part de la mestra i per part d’ells ja que coneixien les respostes d’allò que els preguntaven i ho vivien amb tota normalitat i satisfacció.

-Ha sigut un treball cooperatiu on tothom hem aprés de tots.

Posteriorment hem fet una autoavaluació en forma de rúbrica d’aquesta activitat per tal de fer-los conscients del seu aprenentatge, de les dificultats que troben en el camí i com les poden solucionar.

20160331_093552 20160331_093744

-M’ha sobtat com nens que van participar molt en l’activitat amb els nens de 3r s’han auto avaluat negativament, i a l’inrevés, nens que no van participar o que es van mostrar més desmotivats han valorat molt positiva la seva actuació. Es veu el grau d’exigència i la percepció diferent de cadascú.

 

ACTIVITAT 20 – EL PEIX PER FORA

Dividim el grup-classe en grupets de 5 nens/es cadascun i els donem un peix dibuixat amb cartronets de les parts ( cua, cap, brànquies, aleta, ull, escates) i els demano que construeixin  el peix.

Posteriorment cada grup exposa quines eren les parts del peix. Tothom ho fa bé.


Jo volia que sortís la idea que el peix té escates i jo no havia donat les escates però després he pensat que era molt difícil que aparegués aquesta idea si ells no la tenen ( no poden dir una cosa que no saben).


– Seiem tots en rotllana i els mostro un paper amb escates , llavors ràpidament comencen a sortir les primeres afirmacions:

  • Mehdi: “ Són escates”.
  • Mestra: Com ho saps?
  • Mehdi: “ Perquè quan va vindre l’expert que sap molt de peixos i va obrir el peix , va treure les escats i les va posar en aquest paper.”
  • Mestra: On estaven les escates?
  • Àlex, “ Encima del pez”.
  • Gabriella: “ En su piel”.
  • Mestra: Per què deuen servir?
  • Àlex: “ Para que brillen en el agua”.
  • Yasser: “ Para que sean más bonitos los peces”.
  • Mestra: Nosaltres tenim escates?
  • Hugo S.:” No. Nosotros tenemos piel”.
  • Mestra: Com podem saber per què tenen i per a què serveixen les escates dels peixos?
  • Mehdi: “ Podem investigar”.
  • Àlex:” O preguntarle a un experto”.

Entre tots escrivim un email a l’expert per preguntar-li:

  1. Per què serveixen les escates?
  2. Tots el peixos tenen escates?
  3. Totes les escates són iguals?

Mentre esperem la resposta, mirem per Internet  imatges de peixos amb escates i veiem que no totes són iguals ni del mateix color.

20160304_101614

  • Mehdi:” ¿Son duras o blandas las escates”?

Anem a mirar-ho . Agafem lupes i observem les escates,les toquem i veiem que són molt petites, dures i de color gris.

Al cap d’una estona, l’expert en peixos arriba a l’aula amb dos alumnes de 6è  que saben molt de peixos i ens responen als nostres dubtes.

Els nens els hi formulen les preguntes que havíem escrit abans.

[youtube]https://youtu.be/nHnRxsu-lfs[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/0JGC2xZdvnI[/youtube]

  • Mehdi: “ Per què serveixen les escates”?
  • Nens de 6è: “ Són un element protector. Tots els animals tenen una capa per protegir-se de l’aigua, del vent, del fred… Nosaltres tenim pèls, els peixos escates, les aus plomes.”
  • Experta en peixos: “ Mireu , aquí tinc una ploma d’ocell. Si plou, l’ocell es mulla?
  • Mehdi: “ Sí, perquè no poden tenir paraigües o impermeables com nosaltres.
  • Àlex: “ Las plumas se mojan”.
  • Experta en peixos: Anem a comprovar-ho.

Mulla la ploma amb aigua però veiem que l’aigua no traspassa la ploma , es queda amunt.

-Mehdi: “ Entonces los pájaros no se mojan, las plumas los protegen”

Mirem diferents imatges d’animals i quines són les capes protectores. Es queden molt sorpresos de veure la finalitat.

Els nens de 6è ens porten unes escates de paper i ens expliquen com van col·locades i ens conviden a que nosaltres les posem. Els nens s’engresquen en col·locar-les correctament i observo com el nen que no les col·loca correctament té un company al costat que li va indicant com fer-ho.

[youtube]https://youtu.be/fGQs7lQr0HU[/youtube]


A l’hora de preguntar, encara hi ha molts nens que no saben formular preguntes, només exposen la seva idea.

Quan treballen en petit grup els propis nens agafen el rol de mestres davant el company que no diu la idea correcta. Serveix com auto aprenentatge i com a eina d’autoavaluació.

ACTIVITAT 19 – COM ÉS UN PEIX PER DINS?

Presentem al grup-classe un peix real, una truita, com les que vam veure al mercat. Parlem del que veiem . Surten totes les parts del peix sense haver-ho treballat específicament ( cua, aleta, boca, dents, ulls , cos, brànquies…).

Sorgeix la pregunta de si el peix té llengua i observem que sí que en té.

Tots els nen toquen el peix i observen que és suau i verbalitzen la idea preconcebuda que tenen:

-Àlex: “Es suave. Yo pensaba que no sería así”.

-Yasser. “ La cua también es suave”.

-Mehdi: “ Como siempre están dentro del agua debe de ser por eso”.

Parlem de què poden tenir dins el cos, fem imaginar i que sorgeixin hipòtesis per després verificar-les i assentar coneixements.

Sorgeixen comparances amb el nostre cos: cor, panxa, os…

-Fem una observació directa de l’interior del peix i veiem i expliquem:

  • La respiració del peix a través de les brànquies i ho comparem amb nosaltres . Consultem Internet i veiem que nosaltres no tenim brànquies sinó pulmons.
  • Òrgans. Cor, fetge, intestins…
  • Sang: els sobte veure que tenen sang com nosaltres.
  • La caca
  • Bufeta natatòria: Expliquem la funció i ràpidament comencen a fer les seves pròpies afirmacions.

Mehdi: “ Ya lo entiendo. Sirve para que floten dentro del agua”.

Àlex: “ Por eso los peces suben y bajan dentro del agua”.

Mehdi:  “Es una bolsa llena de aire”.

Fem l’experiment amb un globus perquè realment entenguin el mecanisme.

[youtube]https://youtu.be/if-RuVPiW9o[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/eBRTWR8VZig[/youtube][youtube]https://youtu.be/b_N2W8LUCco[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/–aNaDc6c4o[/youtube][youtube]https://youtu.be/zc30qnC8RoY[/youtube]

  • Vèrtebra i espines: expliquem la funció comparant-la amb la nostra columna vertebral i davant la pregunta , per què deuen servir les espines?
  • Hugo S. :” Para protegir lo que tienen dentro si se dan un golpe”.

Davant d’aquesta afirmació, expliquem que nosaltres tenim costelles que fan aquesta funció i ens les toquem per veure la relació.


Amb aquesta activitat s’ha pogut observar i fer evident l’evolució que han fet a nivell d’idees de pensament, de construcció i relació de sabers/aprenentatges. Podem dir que es veu:

-Nens ( en general) lliures de donar les seves idees.

-Fer hipòtesis adaptant el seu pensament.

– Interès a fer experiments.

 

ACTIVITAT 18 -REPRESENTACIÓ D’UN PEIX

– A partir de l’observació directa que hem fet al mercat, demano als nens que representin un peix amb plastilina. Posteriorment els faig comparar amb el que havien fet abans d’anar al mercat per tal que observin i siguin conscients del seu propi aprenentatge, de la seva evolució.

– Observo que nens que en la sortida al mercat només observaven però no verbalitzaven o ho feien poc, a l’hora de fer la representació han fet una evolució ja que posen més detalls.

[youtube]https://youtu.be/-h2R2UPKgZU[/youtube]

ACTIVITAT 17 – VISITA AL MERCAT DEL BARRI

-Visitem el mercat del barri per observar els peixos.

L’objectiu és fer una observació més directa i vivencial dels peixos: com són? són iguals? tenen dents? són durs o tous? com són les escates? mides dels peixos? colors? formes? diversitat dels peixos? Etc.

-Quan arribem a la parada del peix, es sorprenen de veure tants peixos, grans , petits,de colors diferents…

-Àlex:” Jo vull veure el tauró”

-Hugo S. :”No està el barbo cerezo”.

-Sara: “ Aquest peix té dents, però són més petites que les nostres”.

-Gabriella: “ Este no tiene dientes”.

-Mestra: “Per què uns sí  tenen i altres no?

-Hugo S.: “ A lo mejor son mayores y se les caen como a nosotros”

( Fan una similitud d’un ésser viu amb un altre.)

Veuen que hi ha marisc però no els sobte que les característiques físiques siguin tan diferents. No li donen importància.

– Una peixatera els deixar tocar un llamàntol i ens fa gràcia com es mou i li preguntem allò que ens sobte de manera espontània:

-Àlex: “ ¿Por qué tiene una goma en las patas?”

       – Peixatera: “ Porqué como está vivo, si nos coge el dedo nos puede hacer daño”.

-Hugo S.: “ Por qué estan encima del hielo”?

       -Peixatera: “Para que se conserve mejor y no se seque”.

-Gabriella.” ¿Puedo tocarlo?” “Es muy duro”.

-Sara: “¿Donde tiene la boca? No la veo.”

També toquen un bou de mar i cargols de mar.

Passem per una parada on la peixatera agafa un peix molt gran i el tallen a parts petites:

-Àlex: “ No tiene sangre. ¿Por qué?”

– Hugo S. : Los tiburones si tienen sangre , yo lo he visto en la tele”.

-Àlex: “ Silvia, (preguntant a la mestra) tenemos que investigar porque estos  peces  no tienen sangre y el tiburón sí.”

-Nayelis: “ Será porque el tiburón es grande y estos peces son pequeños”.

Durant la passejada pel mercat, anaven sortint conceptes i idees que havíem treballat a l’aula : els peixos de mar beuen aigua i els de riu no. No tenen nas com el nostre. Com no estan a l’aigua aquests peixos estan morts, etc…

Han relacionat idees a través de l’observació i experimentació de la realitat.

ACTIVITAT 16 – REPRESENTACIÓ AMB PLASTILINA D’UN PEIX

-Per tal de fer una avaluació continua de com és un peix amb les seves parts, demanem que representin un amb plastilina. Volem saber si amb tot el treball que porten i el fet de tenir la peixera a la classe , tenen clar les parts del peix abans de fer una observació més directa.

-Observem que a diferencia del primer dia que els vam fer dibuixar un peix i molts nens dubtaven i no sabien com fer-ho , ara no és així. Tots tenen la idea clara i no dubten en reproduir-ho . La majoria ( sense haver-ho treballat directament) representa les parts bàsiques del peix ( cua, aleta, cos i cap ( sense nas)).

20160219_101543 20160219_102426 20160219_104849 20160219_104919 (1)[youtube]https://youtu.be/pG7KfMZIcgg[/youtube]

ACTIVITAT 15

QUÈ HI HA EN EL RIU I EN EL MAR?

-Fem rotllana i fem un repàs d’allò que sabem dels peixos:

-On viuen?

-Què necessiten per viure?

-Diferencia entre mar i riu.

-Què hi ha al mar? I al riu? Similituds i diferencies.

Posteriorment demano que ho dibuixin a la fitxa. Que dibuixin que hi ha, què podem trobar al mar i què podem trobar al riu. Aquesta feina em servirà d’avaluació referent al tema de l’entorn. ( Avaluació continua).

-Observo al veure els dibuixos que tothom té clar que necessiten els peixos ( referint-nos a l’entorn) per viure, les diferencies i similituds entre el riu i el mar.


Quan abans he fet la conversa hi havia nens que no han parlat o que no han mostrat iniciativa en explicar algun coneixement. En canvi, a l’hora de dibuixar tothom ho ha plasmat sobre el paper. Les informacions i les experiències han arribat a tots.

Activitat 14

MESURA TAURÓ.

QUAN ES FACI GRAN CABRÀ A LA PEIXERA?

-Aquesta qüestió els amoïnava des de l’inici del projecte. És una pregunta que han fet moltes vegades i que ara ja tenim eines per resoldre-la.

-Busquem informació del Tauró Bala i veiem que el màxim que pot arribar a mesurar són 45 cm.

-Gabriella: “ Ahora tenemos que medir la pecera para saber si cabrá o no”.

-Sara: “ Amb cinta mètrica”.

-Agafem la cinta mètrica i veiem que la peixera mesura 3o cm i llavors preguntem: Què passa?

-Àlex: “ El tauró bala cuando crezca no cabrá”.

-Mestra: Per què?

-Òscar: “ Porque la pecera es más pequeña . Él se hará grande y no cabrá”.

-Mestra: I què haurem de fer?

-Gabriella: “ Cuando crezca y ya no quepa, habrá que sacarlo de la pecera y volverlo al mar”.

-Mestra: Com ho fem això?

-Hugo S. : “ Posem el tauró en un lloc que tingui aigua i el ficarem al cotxe i anirem a la platja que hi ha mar”.

-Nayelis: “ Sí, porque si no hay agua se morirà. La necesita para vivir”.

-Mestra: Això ho hem de fer ara o més endavant?

-Àlex: “ Més endavant”.

-Hugo S. :” Porque ahora el tauró bala es pequeño y cabe en la pecera. Hay que esperar a que crezca más.

– Mestra: Com creixerà?

-Sara: “ Menjant. Si menja es farà gran com nosaltres”.

Amb cinta aïllant posem la mesura al terra del tauró i de la peixera per tal que ho vegin millor tots els nens.

 


 

-Conceptes matemàtics: -cinta mètrica com a eina de mesura.

                                           – més gran, més petit.

                                           -comparació.

– Relació d’un altre esser viu ( peix) amb les nostres característiques ( menjar per fer-se gran com nosaltres).

-Relació d’idees d’allò que anem treballant.


Observo que ara són més àgils mentalment en relacionar accions i fets. Ho fan per ells mateixos amb les experiències viscudes ( majoritàriament a l’aula).