ACTIVITAT 20 – EL PEIX PER FORA

Dividim el grup-classe en grupets de 5 nens/es cadascun i els donem un peix dibuixat amb cartronets de les parts ( cua, cap, brànquies, aleta, ull, escates) i els demano que construeixin  el peix.

Posteriorment cada grup exposa quines eren les parts del peix. Tothom ho fa bé.


Jo volia que sortís la idea que el peix té escates i jo no havia donat les escates però després he pensat que era molt difícil que aparegués aquesta idea si ells no la tenen ( no poden dir una cosa que no saben).


– Seiem tots en rotllana i els mostro un paper amb escates , llavors ràpidament comencen a sortir les primeres afirmacions:

  • Mehdi: “ Són escates”.
  • Mestra: Com ho saps?
  • Mehdi: “ Perquè quan va vindre l’expert que sap molt de peixos i va obrir el peix , va treure les escats i les va posar en aquest paper.”
  • Mestra: On estaven les escates?
  • Àlex, “ Encima del pez”.
  • Gabriella: “ En su piel”.
  • Mestra: Per què deuen servir?
  • Àlex: “ Para que brillen en el agua”.
  • Yasser: “ Para que sean más bonitos los peces”.
  • Mestra: Nosaltres tenim escates?
  • Hugo S.:” No. Nosotros tenemos piel”.
  • Mestra: Com podem saber per què tenen i per a què serveixen les escates dels peixos?
  • Mehdi: “ Podem investigar”.
  • Àlex:” O preguntarle a un experto”.

Entre tots escrivim un email a l’expert per preguntar-li:

  1. Per què serveixen les escates?
  2. Tots el peixos tenen escates?
  3. Totes les escates són iguals?

Mentre esperem la resposta, mirem per Internet  imatges de peixos amb escates i veiem que no totes són iguals ni del mateix color.

20160304_101614

  • Mehdi:” ¿Son duras o blandas las escates”?

Anem a mirar-ho . Agafem lupes i observem les escates,les toquem i veiem que són molt petites, dures i de color gris.

Al cap d’una estona, l’expert en peixos arriba a l’aula amb dos alumnes de 6è  que saben molt de peixos i ens responen als nostres dubtes.

Els nens els hi formulen les preguntes que havíem escrit abans.

[youtube]https://youtu.be/nHnRxsu-lfs[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/0JGC2xZdvnI[/youtube]

  • Mehdi: “ Per què serveixen les escates”?
  • Nens de 6è: “ Són un element protector. Tots els animals tenen una capa per protegir-se de l’aigua, del vent, del fred… Nosaltres tenim pèls, els peixos escates, les aus plomes.”
  • Experta en peixos: “ Mireu , aquí tinc una ploma d’ocell. Si plou, l’ocell es mulla?
  • Mehdi: “ Sí, perquè no poden tenir paraigües o impermeables com nosaltres.
  • Àlex: “ Las plumas se mojan”.
  • Experta en peixos: Anem a comprovar-ho.

Mulla la ploma amb aigua però veiem que l’aigua no traspassa la ploma , es queda amunt.

-Mehdi: “ Entonces los pájaros no se mojan, las plumas los protegen”

Mirem diferents imatges d’animals i quines són les capes protectores. Es queden molt sorpresos de veure la finalitat.

Els nens de 6è ens porten unes escates de paper i ens expliquen com van col·locades i ens conviden a que nosaltres les posem. Els nens s’engresquen en col·locar-les correctament i observo com el nen que no les col·loca correctament té un company al costat que li va indicant com fer-ho.

[youtube]https://youtu.be/fGQs7lQr0HU[/youtube]


A l’hora de preguntar, encara hi ha molts nens que no saben formular preguntes, només exposen la seva idea.

Quan treballen en petit grup els propis nens agafen el rol de mestres davant el company que no diu la idea correcta. Serveix com auto aprenentatge i com a eina d’autoavaluació.

ACTIVITAT 18 -REPRESENTACIÓ D’UN PEIX

– A partir de l’observació directa que hem fet al mercat, demano als nens que representin un peix amb plastilina. Posteriorment els faig comparar amb el que havien fet abans d’anar al mercat per tal que observin i siguin conscients del seu propi aprenentatge, de la seva evolució.

– Observo que nens que en la sortida al mercat només observaven però no verbalitzaven o ho feien poc, a l’hora de fer la representació han fet una evolució ja que posen més detalls.

[youtube]https://youtu.be/-h2R2UPKgZU[/youtube]

ACTIVITAT 15

QUÈ HI HA EN EL RIU I EN EL MAR?

-Fem rotllana i fem un repàs d’allò que sabem dels peixos:

-On viuen?

-Què necessiten per viure?

-Diferencia entre mar i riu.

-Què hi ha al mar? I al riu? Similituds i diferencies.

Posteriorment demano que ho dibuixin a la fitxa. Que dibuixin que hi ha, què podem trobar al mar i què podem trobar al riu. Aquesta feina em servirà d’avaluació referent al tema de l’entorn. ( Avaluació continua).

-Observo al veure els dibuixos que tothom té clar que necessiten els peixos ( referint-nos a l’entorn) per viure, les diferencies i similituds entre el riu i el mar.


Quan abans he fet la conversa hi havia nens que no han parlat o que no han mostrat iniciativa en explicar algun coneixement. En canvi, a l’hora de dibuixar tothom ho ha plasmat sobre el paper. Les informacions i les experiències han arribat a tots.

Activitat 14

MESURA TAURÓ.

QUAN ES FACI GRAN CABRÀ A LA PEIXERA?

-Aquesta qüestió els amoïnava des de l’inici del projecte. És una pregunta que han fet moltes vegades i que ara ja tenim eines per resoldre-la.

-Busquem informació del Tauró Bala i veiem que el màxim que pot arribar a mesurar són 45 cm.

-Gabriella: “ Ahora tenemos que medir la pecera para saber si cabrá o no”.

-Sara: “ Amb cinta mètrica”.

-Agafem la cinta mètrica i veiem que la peixera mesura 3o cm i llavors preguntem: Què passa?

-Àlex: “ El tauró bala cuando crezca no cabrá”.

-Mestra: Per què?

-Òscar: “ Porque la pecera es más pequeña . Él se hará grande y no cabrá”.

-Mestra: I què haurem de fer?

-Gabriella: “ Cuando crezca y ya no quepa, habrá que sacarlo de la pecera y volverlo al mar”.

-Mestra: Com ho fem això?

-Hugo S. : “ Posem el tauró en un lloc que tingui aigua i el ficarem al cotxe i anirem a la platja que hi ha mar”.

-Nayelis: “ Sí, porque si no hay agua se morirà. La necesita para vivir”.

-Mestra: Això ho hem de fer ara o més endavant?

-Àlex: “ Més endavant”.

-Hugo S. :” Porque ahora el tauró bala es pequeño y cabe en la pecera. Hay que esperar a que crezca más.

– Mestra: Com creixerà?

-Sara: “ Menjant. Si menja es farà gran com nosaltres”.

Amb cinta aïllant posem la mesura al terra del tauró i de la peixera per tal que ho vegin millor tots els nens.

 


 

-Conceptes matemàtics: -cinta mètrica com a eina de mesura.

                                           – més gran, més petit.

                                           -comparació.

– Relació d’un altre esser viu ( peix) amb les nostres característiques ( menjar per fer-se gran com nosaltres).

-Relació d’idees d’allò que anem treballant.


Observo que ara són més àgils mentalment en relacionar accions i fets. Ho fan per ells mateixos amb les experiències viscudes ( majoritàriament a l’aula).

 

SESSIÓ 11

DIFERENCIA ENTRE AIGUA DE RIU I AIGUA DE MAR.

-Entre tots recordem què necessita un peix per viure i ho enumerem.


-S’obté que les necessitats de l’entorn que coneixen per haver participat activament al introduir-les en la peixera ( algues, plantes…) les tenen molt presents ja que estan basades en l’experiència. El menjar,l’aigua i respirar s’han deduït.

 


 

-Ens endinsem en quina diferencia hi ha entre aigua de riu i aigua de mar i surten idees com:

-Hugo S.: Al mar hi ha més aigua que al riu.( s’ha de demostrar que no és real).

-Àlex: el mar és de color verd/ blau i el riu només és blau.

-Sara: Al mar hi ha peixos grans i al riu petits. ( s’ha de demostrar que no és real).

-Gabriella: El mar és salat i el riu no.

-Mestra: Com ho saps?

-Gabriella. “ El otro dia tu dijiste que los peces de mar bebían agua porque el agua es salada y tenian que beber”.

-A partir d’aquí , mirem per Internet i veiem que l’aigua del riu normalment és d’un color més intens que el del mar ( independentment dels fons marí que hi hagi).

Decidim experimentar : posem 2 gots d’aigua de l’aixeta ( surt la idea que l’aigua de l’aixeta ve del riu Besòs). Un got el deixem tal qual i a l’altre li posem sal. Veiem que quan remenem la sal desapareix i fa canviar el color de l’aigua.

El pot amb aigua dolça és transparent i net.

El pot amb aigua salada és opaca.

A mida que anem posant sal, arriba un punt que la sal ja no es dissolt i baixa al fons del pot. ( es satura= mar mort)

20160205_095959

20160205_100000 20160205_100247 20160205_100253 20160205_100310 20160205_100500 20160205_100637 20160205_100639 20160205_100743 20160205_100745 20160205_100909 20160205_101012 20160205_101313 20160205_101739 20160205_101912 20160205_101943 20160205_101949 20160205_101952

Tastem l’aigua dolça de riu i l’aigua salada i observem que no ens agrada i que ens fa tenir més set i més ganes de veure aigua. Ho relacionem amb la idea que va sorgir la setmana anterior on els peixos de riu no beuen però els de mar sí. ( Relació d’idees, construcció d’esquema mental)

Tianyu: “ Tengo sed, como los peces de mar”.

Mehdi: “Por eso los peces del mar beben agua , por la sal”.

-Yasser: “ ¡Es verdad!”

Un cop ja hem arribat a aquesta conclusió experimentant ( tastat l’aigua) la principal diferència entre aigua dolça i aigua salada; anem a veure si l’afirmació del color de l’aigua és certa o no.

-Posem una gota de colorant alimentari a cada recipient d’aigua. Remenem amb la cullera i observem que en el pot d’aigua dolça el color és viu i intens i en canvi en el pot d’aigua salada és més apagat i no nítid.

-Àlex: “ Aquí esta la diferencia. Es lo que decia yo”.

-Mehdi: “ la sal hace cambiar el color”.

-Kayla: “ Es verdad, yo también lo estoy viendo”.

Certesa a partir d’una observació prèvia i posterior experimentació.

20160205_102913

SESSIÓ 10

ENTORN DEL PEIX A LA PEIXERA

20160119_102229

20160119_111857

-Recordem entre tots què necessita la nostra peixera perquè sigui el més semblant possible a l’entorn natural dels peixos.

-Recordem els elements que hem comprat: pedres grans, pedres petites, plantes i els toquem i observem.

20160129_09404420160129_094106

Fem la pregunta : “Què passarà quan introduïm la pedra dins l’aigua?”

Fem hipòtesis:

-Hugo S: “Se irá para el suelo porque pesa”

-Gabriela: “ Se irá hasta el suelo para que los peces puedan nadar”

Comprovem què passa: Què caurà abans un paper o una pedra?

Els nens diuen el què creuen que passarà i després ho verifiquem i veiem que la pedra cau primer al terra perquè pesa més. Donem a cada nen la pedra i el paper perquè s’adonin què pesa més.

– Introduïm tots els elements dins la peixera i que la dibuixin tal qual.

20160129_09525020160129_095706 (1) 20160129_095753 20160129_110950

Sorprèn que nens que a nivell de llenguatge oral fan bones relacions, bones  hipòtesis i saben explicar perfectament tot el què passa o succeirà,  a l’hora de fer la representació a partir d’un dibuix, aquest és més senzill o més esquemàtic . En canvi nens que no saben expressar-ho correctament o mostren dificultats,  a l’hora de dibuixar-ho ho fan molt descriptivament demostrant que també han arribat al coneixement i ho poden demostrar amb una altra eina que no és la verbal.


 

-Representació

-Relació d’idees

-Imaginació

 

 

 

SESSIÓ 7

RESPOSTA DE L’EMAIL DE L’EXPERT

Recordem  entre tots l’email que vam escriure a l’expert i quines eren les preguntes que li vam fer:

  • Comes diu el metge d’animals?
  • Per què han mort els peixos?

Estem a l’expectativa de saber si ens ha respòs o no i veiem que Si. Llegim l’email i apuntem a la pissarra la resposta del per què han mort:

-No s’han adaptat a la peixera perquè el seu entorn és diferent al de la peixera.

– El metge d’animals es diu VETERINARI.

emasil

Decidim cercar informació de com és l’entorn en el fons del mar i del riu i veiem que els peixos, per viure, tenen: roques, plantes, sorra, algues…

Ens adonem que la nostra peixera no té res d’això i decidim que ho comprarem perquè:

  • Estiguin més còmodes (Gabriela)
  • Para que los otros peces no mueran tambien (Àlex).
  • Para que se parezca al sitio donde viven los peces (Sara).

 -Extreure la informació important d’un text.

 -Entendre la idea de pregunta- resposta= COMUNICACIÓ

 -Relació de idees.