Arxiu de la categoria: Aprenem

Aquest apartat conté els articles que evidencien els aprenentatges que s’han produït durant la realització del projecte.

ACTIVITAT 20 – EL PEIX PER FORA

Publicat el per
Respon

Dividim el grup-classe en grupets de 5 nens/es cadascun i els donem un peix dibuixat amb cartronets de les parts ( cua, cap, brànquies, aleta, ull, escates) i els demano que construeixin  el peix.

Posteriorment cada grup exposa quines eren les parts del peix. Tothom ho fa bé.

Jo volia que sortís la idea que el peix té escates i jo no havia donat les escates però després he pensat que era molt difícil que aparegués aquesta idea si ells no la tenen ( no poden dir una cosa que no saben).

– Seiem tots en rotllana i els mostro un paper amb escates , llavors ràpidament comencen a sortir les primeres afirmacions:

  • Mehdi: “ Són escates”.
  • Mestra: Com ho saps?
  • Mehdi: “ Perquè quan va vindre l’expert que sap molt de peixos i va obrir el peix , va treure les escats i les va posar en aquest paper.”
  • Mestra: On estaven les escates?
  • Àlex, “ Encima del pez”.
  • Gabriella: “ En su piel”.
  • Mestra: Per què deuen servir?
  • Àlex: “ Para que brillen en el agua”.
  • Yasser: “ Para que sean más bonitos los peces”.
  • Mestra: Nosaltres tenim escates?
  • Hugo S.:” No. Nosotros tenemos piel”.
  • Mestra: Com podem saber per què tenen i per a què serveixen les escates dels peixos?
  • Mehdi: “ Podem investigar”.
  • Àlex:” O preguntarle a un experto”.

Entre tots escrivim un email a l’expert per preguntar-li:

  1. Per què serveixen les escates?
  2. Tots el peixos tenen escates?
  3. Totes les escates són iguals?

Mentre esperem la resposta, mirem per Internet  imatges de peixos amb escates i veiem que no totes són iguals ni del mateix color.

20160304_101614

  • Mehdi:” ¿Son duras o blandas las escates”?

Anem a mirar-ho . Agafem lupes i observem les escates,les toquem i veiem que són molt petites, dures i de color gris.

Al cap d’una estona, l’expert en peixos arriba a l’aula amb dos alumnes de 6è  que saben molt de peixos i ens responen als nostres dubtes.

Els nens els hi formulen les preguntes que havíem escrit abans.

[youtube]https://youtu.be/nHnRxsu-lfs[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/0JGC2xZdvnI[/youtube]

  • Mehdi: “ Per què serveixen les escates”?
  • Nens de 6è: “ Són un element protector. Tots els animals tenen una capa per protegir-se de l’aigua, del vent, del fred… Nosaltres tenim pèls, els peixos escates, les aus plomes.”
  • Experta en peixos: “ Mireu , aquí tinc una ploma d’ocell. Si plou, l’ocell es mulla?
  • Mehdi: “ Sí, perquè no poden tenir paraigües o impermeables com nosaltres.
  • Àlex: “ Las plumas se mojan”.
  • Experta en peixos: Anem a comprovar-ho.

Mulla la ploma amb aigua però veiem que l’aigua no traspassa la ploma , es queda amunt.

-Mehdi: “ Entonces los pájaros no se mojan, las plumas los protegen”

Mirem diferents imatges d’animals i quines són les capes protectores. Es queden molt sorpresos de veure la finalitat.

Els nens de 6è ens porten unes escates de paper i ens expliquen com van col·locades i ens conviden a que nosaltres les posem. Els nens s’engresquen en col·locar-les correctament i observo com el nen que no les col·loca correctament té un company al costat que li va indicant com fer-ho.

[youtube]https://youtu.be/fGQs7lQr0HU[/youtube]

A l’hora de preguntar, encara hi ha molts nens que no saben formular preguntes, només exposen la seva idea.

Quan treballen en petit grup els propis nens agafen el rol de mestres davant el company que no diu la idea correcta. Serveix com auto aprenentatge i com a eina d’autoavaluació.

ACTIVITAT 19 – COM ÉS UN PEIX PER DINS?

Publicat el per
Respon

Presentem al grup-classe un peix real, una truita, com les que vam veure al mercat. Parlem del que veiem . Surten totes les parts del peix sense haver-ho treballat específicament ( cua, aleta, boca, dents, ulls , cos, brànquies…).

Sorgeix la pregunta de si el peix té llengua i observem que sí que en té.

Tots els nen toquen el peix i observen que és suau i verbalitzen la idea preconcebuda que tenen:

-Àlex: “Es suave. Yo pensaba que no sería así”.

-Yasser. “ La cua también es suave”.

-Mehdi: “ Como siempre están dentro del agua debe de ser por eso”.

Parlem de què poden tenir dins el cos, fem imaginar i que sorgeixin hipòtesis per després verificar-les i assentar coneixements.

Sorgeixen comparances amb el nostre cos: cor, panxa, os…

-Fem una observació directa de l’interior del peix i veiem i expliquem:

  • La respiració del peix a través de les brànquies i ho comparem amb nosaltres . Consultem Internet i veiem que nosaltres no tenim brànquies sinó pulmons.
  • Òrgans. Cor, fetge, intestins…
  • Sang: els sobte veure que tenen sang com nosaltres.
  • La caca
  • Bufeta natatòria: Expliquem la funció i ràpidament comencen a fer les seves pròpies afirmacions.

–Mehdi: “ Ya lo entiendo. Sirve para que floten dentro del agua”.

–Àlex: “ Por eso los peces suben y bajan dentro del agua”.

–Mehdi:  “Es una bolsa llena de aire”.

Fem l’experiment amb un globus perquè realment entenguin el mecanisme.

[youtube]https://youtu.be/if-RuVPiW9o[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/eBRTWR8VZig[/youtube][youtube]https://youtu.be/b_N2W8LUCco[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/–aNaDc6c4o[/youtube][youtube]https://youtu.be/zc30qnC8RoY[/youtube]

  • Vèrtebra i espines: expliquem la funció comparant-la amb la nostra columna vertebral i davant la pregunta , per què deuen servir les espines?
  • Hugo S. :” Para protegir lo que tienen dentro si se dan un golpe”.

Davant d’aquesta afirmació, expliquem que nosaltres tenim costelles que fan aquesta funció i ens les toquem per veure la relació.

Amb aquesta activitat s’ha pogut observar i fer evident l’evolució que han fet a nivell d’idees de pensament, de construcció i relació de sabers/aprenentatges. Podem dir que es veu:

-Nens ( en general) lliures de donar les seves idees.

-Fer hipòtesis adaptant el seu pensament.

– Interès a fer experiments.

 

ACTIVITAT 18 -REPRESENTACIÓ D’UN PEIX

Publicat el per
Respon

– A partir de l’observació directa que hem fet al mercat, demano als nens que representin un peix amb plastilina. Posteriorment els faig comparar amb el que havien fet abans d’anar al mercat per tal que observin i siguin conscients del seu propi aprenentatge, de la seva evolució.

– Observo que nens que en la sortida al mercat només observaven però no verbalitzaven o ho feien poc, a l’hora de fer la representació han fet una evolució ja que posen més detalls.

[youtube]https://youtu.be/-h2R2UPKgZU[/youtube]

ACTIVITAT 17 – VISITA AL MERCAT DEL BARRI

Publicat el per
Respon

-Visitem el mercat del barri per observar els peixos.

L’objectiu és fer una observació més directa i vivencial dels peixos: com són? són iguals? tenen dents? són durs o tous? com són les escates? mides dels peixos? colors? formes? diversitat dels peixos? Etc.

-Quan arribem a la parada del peix, es sorprenen de veure tants peixos, grans , petits,de colors diferents…

-Àlex:” Jo vull veure el tauró”

-Hugo S. :”No està el barbo cerezo”.

-Sara: “ Aquest peix té dents, però són més petites que les nostres”.

-Gabriella: “ Este no tiene dientes”.

-Mestra: “Per què uns sí  tenen i altres no?

-Hugo S.: “ A lo mejor son mayores y se les caen como a nosotros”

( Fan una similitud d’un ésser viu amb un altre.)

Veuen que hi ha marisc però no els sobte que les característiques físiques siguin tan diferents. No li donen importància.

– Una peixatera els deixar tocar un llamàntol i ens fa gràcia com es mou i li preguntem allò que ens sobte de manera espontània:

-Àlex: “ ¿Por qué tiene una goma en las patas?”

       – Peixatera: “ Porqué como está vivo, si nos coge el dedo nos puede hacer daño”.

-Hugo S.: “ Por qué estan encima del hielo”?

       -Peixatera: “Para que se conserve mejor y no se seque”.

-Gabriella.” ¿Puedo tocarlo?” “Es muy duro”.

-Sara: “¿Donde tiene la boca? No la veo.”

També toquen un bou de mar i cargols de mar.

Passem per una parada on la peixatera agafa un peix molt gran i el tallen a parts petites:

-Àlex: “ No tiene sangre. ¿Por qué?”

– Hugo S. : Los tiburones si tienen sangre , yo lo he visto en la tele”.

-Àlex: “ Silvia, (preguntant a la mestra) tenemos que investigar porque estos  peces  no tienen sangre y el tiburón sí.”

-Nayelis: “ Será porque el tiburón es grande y estos peces son pequeños”.

Durant la passejada pel mercat, anaven sortint conceptes i idees que havíem treballat a l’aula : els peixos de mar beuen aigua i els de riu no. No tenen nas com el nostre. Com no estan a l’aigua aquests peixos estan morts, etc…

Han relacionat idees a través de l’observació i experimentació de la realitat.

ACTIVITAT 13

Publicat el per
Respon

QUÈ ÉS MÉS IMPORTANT PELS PEIXOS RECORREGUT LLARG PERÒ AMB POCA AIGUA (POC PROFUND) O RECORREGUT CURT AMB MOLT AIGUA (PROFUND)?

-Formulem la pregunta als nens i tenen clar que el més important pels peixos és que hi hagi molta aigua perquè la necessiten per viure.

Fem l’experiment i utilitzem un peix de plàstic que ens ha portat un nen de la classe. Observem que on hi ha molta aigua, el peix pot fer més coses, nedar cap amunt, cap avall i té més espai per moure’s; en canvi, on el recorregut és més llarg però té poca aigua veiem que el peix no pot fer moltes coses.

-Hugo: “ Donde hay más agua es más profundo”.

-Sara: “ Así se puede mover mejor el pez”.

-Gabriella: “ Como nosotros en la piscina que tenemos más espacio”.

-Mestra: Llavors que passa aquí que hi ha menys aigua?

-Àlex: “ Que no se pueden mover los peces”.

-Mestra: Per què?

-Àlex: “Porque tienen que moverse donde hay agua , si hay menos agua tienen menos trozo para moverse”.

-Hugo S. :” Es menos profundo.

-Dídac: “ Es como nosotros cuando nos bañamos en la bañera.”

-Mestra: Què passa a la banyera?

-Dídac: “ Que hay poca agua y no podemos hacer muchas cosas”.

 

-Com ha sortit el concepte PROFUND/ POC PROFUND fem l’ experimentació amb ells. Ens imaginem que la classe és el fons del mar i nosaltres som peixos.

-Hugo S.:” Toda la clase es agua”.

-Mestra: “Exacte, és molt profund i tenim molt espai.

Nedem com si fóssim peixos per tota la classe.

Ara ens imaginem que estem en un lloc poc profund amb poca aigua. Ens fiquem sota la taula.

-Mestra: “ Què ha passat? On hem estat millor dels dos espais?

-Àlex: “ En el mar porque teniamos más espacio para movernos”.

-Hugo: “ Donde había mucha agua”.

-Kayla: “ Si es verdad, el sitio profundo, porque debajo de la mesa no cabiámos”.

-Dídac: “ Claro, no cabíamos porque era poco profundo”.

-Mestra : Què vol dir poc profund?

-Hugo: “ Que hay menos agua”.

-Àlex: “ Y no podemos movernos tanto”.

-Sara: “ Los peces necesitan mucha agua para moverse”.

 

En el moment de viure l’experiència per ells mateixos han vist més clarament les necessitats dels peixos.

Activitat 12

Publicat el per
Respon

ELS PEIXOS VIUEN ON HI HA AIGUA, SEGUR?

-Parlem entre tots d’on viuen els peixos i sorgeix la idea que viuen on hi ha aigua però el Mehdi recorda que un altre dia vam parlar i vam dir que a la piscina no vivien els peixos perquè no era aigua natural.

Llavors busquem informació i trobem rius grans, petits, mars grans i petits i un mar que té un nom que crida l’atenció: “ Mar Mort “i ens preguntem perquè es deu dir així:

-Àlex: “porque hay muertos”

-Mehdi: “ porque debe ser agua mala y si te bañas allí te mueres”.

-Mirem quins peixos viuen en el mar Mort i descobrim que NO viuen peixos per l’alta concentració de sal.

-Hugo S.:” El otro dia probamos el agua del mar y estaba muy mala. Si tiene mucha sal los peces no pueden vivir allí.

-Kayla: “ Entonces los peces no viven donde hay agua, sinó donde estan mejor”.

Han fet relació d’idees d’aprenentatges i conceptes sorgits d’altres sessions. Això ajudarà a que el nou aprenentatge es vagi assentant.

-Acabem de reforçar aquesta idea i sorgeix una altra vegada la idea preconcebuda que en el riu viuen peixos petits i en el mar peixos grans.

-Mirem per Internet i veiem que en el mar hi ha peixos de totes mides. Agafem la mida del Tauró i la mesurem (260cm). Veiem que correspon a dos nens estirats a terra. Dibuixem a mida real un tauró.

20160212_094209 20160212_094932 20160212_095116

20160212_100836 20160212_102858
 20160212_102659

Mirem quins peixos viuen en el riu i descobrim que també hi ha de totes mides. Agafem el peix més gran de riu “Dofí Rosa” que mesura 250 cm i el comparem amb el Tauró. Veiem que aproximadament són iguals.(correspon a dos nens estirats a terra sense contar les mans). També dibuixem a mida real el Dofí Rosa.

-Hem comparat els dos dibuixos i es quedaven molt sorpresos de veure que mesuraven aproximadament el mateix. Hem agafat la cinta mètrica i ho hem tornat a mesurar veient que era molt llarg.

-Amb la mesura ha sortit la idea que ells a casa també tenen una cinta mètrica per mesurar la paret quan el papa vol penjar un quadre o quan la mama els mesura per veure si han crescut.

Llavors ens hem mesurat i hem vist que el que mesuràvem nosaltres no era igual que el tauró o el dofí rosa.

20160212_103043 20160212_103103 20160212_103123 20160212_103314

A partir del treball amb els peixos hem comprés la utilitat d’una eina de mesura.

– Si en el riu viu el dofí rosa que és molt gran…penseu que en el riu hi ha molta o poca aigua?

-Hugo S.: ”Haurà rius amb molta i rius amb poca aigua depenent dels peixos que visquin”.

–Ha fet una conclusió després d’haver comprovat tota una sèrie d’informacions.

-Relació d’idees.

-Amb aquesta activitat  s’han trencat idees preconcebudes, s’han  fet moltes relacions diverses que han ajudat a anar ampliant el nou aprenentatge i que aquest es vagi assentant.

 

SESSIÓ 11

Publicat el per
Respon

DIFERENCIA ENTRE AIGUA DE RIU I AIGUA DE MAR.

-Entre tots recordem què necessita un peix per viure i ho enumerem.

-S’obté que les necessitats de l’entorn que coneixen per haver participat activament al introduir-les en la peixera ( algues, plantes…) les tenen molt presents ja que estan basades en l’experiència. El menjar,l’aigua i respirar s’han deduït.

 

 

-Ens endinsem en quina diferencia hi ha entre aigua de riu i aigua de mar i surten idees com:

-Hugo S.: Al mar hi ha més aigua que al riu.( s’ha de demostrar que no és real).

-Àlex: el mar és de color verd/ blau i el riu només és blau.

-Sara: Al mar hi ha peixos grans i al riu petits. ( s’ha de demostrar que no és real).

-Gabriella: El mar és salat i el riu no.

-Mestra: Com ho saps?

-Gabriella. “ El otro dia tu dijiste que los peces de mar bebían agua porque el agua es salada y tenian que beber”.

-A partir d’aquí , mirem per Internet i veiem que l’aigua del riu normalment és d’un color més intens que el del mar ( independentment dels fons marí que hi hagi).

Decidim experimentar : posem 2 gots d’aigua de l’aixeta ( surt la idea que l’aigua de l’aixeta ve del riu Besòs). Un got el deixem tal qual i a l’altre li posem sal. Veiem que quan remenem la sal desapareix i fa canviar el color de l’aigua.

El pot amb aigua dolça és transparent i net.

El pot amb aigua salada és opaca.

A mida que anem posant sal, arriba un punt que la sal ja no es dissolt i baixa al fons del pot. ( es satura= mar mort)

20160205_095959

20160205_100000 20160205_100247 20160205_100253 20160205_100310 20160205_100500 20160205_100637 20160205_100639 20160205_100743 20160205_100745 20160205_100909 20160205_101012 20160205_101313 20160205_101739 20160205_101912 20160205_101943 20160205_101949 20160205_101952

Tastem l’aigua dolça de riu i l’aigua salada i observem que no ens agrada i que ens fa tenir més set i més ganes de veure aigua. Ho relacionem amb la idea que va sorgir la setmana anterior on els peixos de riu no beuen però els de mar sí. ( Relació d’idees, construcció d’esquema mental)

Tianyu: “ Tengo sed, como los peces de mar”.

Mehdi: “Por eso los peces del mar beben agua , por la sal”.

-Yasser: “ ¡Es verdad!”

Un cop ja hem arribat a aquesta conclusió experimentant ( tastat l’aigua) la principal diferència entre aigua dolça i aigua salada; anem a veure si l’afirmació del color de l’aigua és certa o no.

-Posem una gota de colorant alimentari a cada recipient d’aigua. Remenem amb la cullera i observem que en el pot d’aigua dolça el color és viu i intens i en canvi en el pot d’aigua salada és més apagat i no nítid.

-Àlex: “ Aquí esta la diferencia. Es lo que decia yo”.

-Mehdi: “ la sal hace cambiar el color”.

-Kayla: “ Es verdad, yo también lo estoy viendo”.

Certesa a partir d’una observació prèvia i posterior experimentació.

20160205_102913

SESSIÓ 9

Publicat el per
Respon

QUÈ NECESSITA UN PEIX PER VIURE?

-Entre tots pensem coses que necessiten els peixos per viure recordant la nostra experiència amb els peixos durant aquests dies. Surten algunes idees però veig que sempre parlen els mateixos. Dividim el grup- classe en petits grups i que parlin sobre el tema i després ho posem en comú. Surt el següent:

– Necessiten: menjar, beure aigua, aigua, respirar, algues, plantes , roques…

Hem anat a la biblioteca de l’escola per veure si els llibres que tracten de peixos i tenen informació també ens deien el mateix i hem vist que sí.

D’aquí hem fet la pregunta de sí havíem vist algun peix beure aigua. Com no ho sabien amb certesa hem buscat i hem descobert que si viuen al mar beuen aigua per la sal i si viuen al riu no. Hem parlat de com és l’aigua del riu i la del mar.

Hugo S.: Pot ser els del mar necessiten beure aigua perquè en el mar hi ha més aigua i en el riu poca. ( S’ha de demostrar que això no és així).

  • Amb la idea que necessiten respirar per viure ha sortit que no tenen nas i ho fan amb la boca . Les bombolles són aire.

Hem buscat si era veritat que no tenien nas i hem descobert que no tenen nas però brànquies si i amb això respiren. (Hem d’aprofundir més en aquest aspecte.)

  • Ha sortit la idea que necessiten moltes coses semblants a les nostres. Hem fet un llistat de similituds i diferencies amb nosaltres.

 

Observo que parlar en gran grup va bé quan ja tenen una idea però per pensar o informar-se veig que funciona millor en petit grup i que posteriorment ho posin en comú.

  • Extreure informació de llibres.
  • Comparació = similituds/ diferencies dels peixos amb nosaltres.

 

 

SESSIÓ 8

Publicat el per
Respon

ON HAN ANAT ELS PEIXOS MORTS QUE VAM TIRAR PEL FORAT?

-Recordem entre tots què vam fer amb els peixos morts ( tothom ho recorda!).

– Mostrem a la PDI un mapa de Santa Coloma on apareix l’escola, el riu i el mar i fem la relació que de l’escola han anat a parar al mar.

20160122_114621 (3) IMG-20160118-WA0027 (1)

– Gabriela: porque allí estarà con su familia y amigos.

  • Faig la pregunta:

On viuen els peixos?

-Òscar:  “ On hay agua”

-Sara: “ a la piscina , al mar, al riu”.

-Nayelis: “ donde hay agua hay peces”.

-Jo : “ Heu vist peixos quan aneu a la piscina?”

– Hugo S.: “No, a la piscina no hay peces pero en los rios y en el mar si.”

-Àlex: “ Es verdad, en la piscina no hay peces”.

  • Agafen la certesa que els peixos només viuen als rius i al mar.

-Àlex: “ Al riu viuen peixos petits i al mar peixos grans”.

  • Per què?

-Hugo S.: “ Porque en el rio hay poca agua y en el mar hay mucha”

-Àlex: “ El tiburón no cabría en el rio”.

  • Agafen un altra certesa: riu poca aigua= peixos petits

mar molta aigua: peixos grans.

Han de descobrir que no és cert!

 

 

-Quan acaben la conversa expliquem la feina de la fitxa. Tenen molt clar que el riu s’uneix al mar i els peixos han retornat al seu hàbitat natural.

A l’acabar la fitxa voluntàriament , uns quants nens es posen davant la PDI i expliquen als nens del voltant el recorregut que van fer els peixos morts i la unió del riu amb el mar.

-Relació d’idees: de la claveguera al riu i al mar perquè és on està la seva família.

-Representació: traç del recorregut.

[youtube]https://youtu.be/PtFh81mj0gM[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/Ic7XMVbvs6U[/youtube]

 

 

Encara no ha sortit la idea d’aigua dolça i salada.