Quan vam començar a parlar de quina metodologia creiem que era la ideal per dur a terme el projecte vam necessitar temps per reflexionar-hi i decidir-ho. Tot i que som quinze mestres, el nostre claustre és divers i hi havia opinions de tot tipus.

Després de parlar-ne força, vam acordar que durant les setmanes que havíem establert donaríem prioritat al projecte i, si calia, seríem flexibles en la organització horària. El treball per projectes té sentit com a metodologia globalitzadora i, per tant, ens semblava adient fer-ho així, intentant que cada àmbit tingués el pes horari que havia de tenir.

A més, en algunes escoles es va decidir treballar amb tots els alumnes a la vegada, desfent els grups amb els que funcionen al llarg del curs.

Durant les primeres activitats havien de sorgir preguntes dels alumnes que ens ajudessin a donar una direcció al projecte i que fes que a ells els interessés investigar i treballar per  aconseguir les respostes.

En les diferents activitats i en totes les escoles es treballava alguns moments individualment, per parelles, en grup cooperatiu… no es seguia una metodologia sempre igual pel que fa a la organització dels grups.

El que més clar teníem era que volíem utilitzar una metodologia que ens permetés anar prenent decisions mentre el projecte anava avançant.