Com ens hem organitzat…

Amb la intenció de gestionar els nostres recursos de la manera més productiva, els nostres alumnes van treballar en petitis grups heterogenis d’entre quatre o cinc persones per potenciar la implicació directa. Cada grup es van repartir els càrrecs següents: guionista, actor, editor de vídeos, atrezzo i vestuari. Un cop decidit el tema de cada grup (normes d’un espai determinat del centre), els alumnes van redactar el guió i el contingut del vídeo.

Durant una setmana, els alumnes van utilitzar les instal·lacions del centre per assajar i gravar els vídeos (laboratori de Ciències Experimentals, biblioteca, vestuari, classe, consergeria…). La gravació es va integrar dins de l’horari lectiu i va afectar algunes matèries. En tot moment, els alumnes van estar acompanyats del professorat.

La veu dels alumnes

Tenint en compte que l’alumne és el nucli de l’aprenentatge, la seva veu és important. Per això hem parlat de la importància de l’autoavaluació com a procés d’aprenentatge, la importància de saber-se valorar a un mateix i de prendre consciència del propi aprenentatge. Els hem explicat diferents tècniques d’autoavaluació i la que més els ha agradat ha estat la rúbrica.

A partir d’aquí hem decidit entre tots confeccionar una rúbrica amb aquells aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de dur a terme aquest projecte. Els alumnes han decidit fer una graella gradual per avaluar el nivell d’assoliment, d’esforç i d’entesa al llarg de tot el treball del projecte.

A més, com a cloenda s’han afegit dues preguntes personals, una enfocada a la part que més els ha agradat i l’altra, una proposta de millora de cara a propers projectes.

 

Avaluació

Pel que fa al procés d’avaluació, s’ha dut a terme de diverses maneres; hem llançat preguntes a l’aire que els alumnes han anat contestant, han fet exposicions dels diferents ítems que hem decidit que treballaríem i, d’altra banda, hem fet servir unes rúbriques d’autoavaluació on els nens han analitzat el seu procés d’aprenentatge.

En referència al treball en equip, s’ha anat valorant l’aportació de cadascun dels membres en el treball del dia a dia i, després el treball més globalitzat a partir de l’exposició del portaveu del grup. Tota aquesta informació s’ha recollit en una graella d’observació directa per part dels mestres.

Producte final

El producte final realitzat en aquest projecte ha estat un Lapbook individual que mostra  la informació recollida en les cartolines. El format del Lapbook s’ha decidit en assemblea. Els alumnes l’han pogut decorar i organitzar lliurament, al seu gust, i un cop acabat han fet una presentació als grups de segon.

Finalment els alumnes s’emporten el producte final a casa per explicar-ho i compartir amb les famílies el seu procés d’aprenentatge.

Implementació

Pel que fa a la implementació d’aquest  projecte, vam partir de la  pregunta : “Les plantes poden créixer sense aigua?” i, a partir d’aquí van sortir diferents respostes i alhora noves preguntes com ara:

Un arbre és una planta?

Com neixen les plantes?

El sol fa créixer les plantes?

Podrien creixer sense sol? I sense aigua o aire?

Quines parts té una planta?

Es va crear  un debat i converses entre els alumnes on el mestre tenia el paper de moderador i de guia. Entre ells van anar relacionant les idees i els conceptes que tenien prèviament i amb això van confegir noves hipòtesis i, finalment, construir nous aprenentatges.

A partir de la informació prèvia i l’elaborada, els alumnes han documentat les seves feines amb unes petites cartolines retallades de formes diferents en les que van anotant la informació recopilada. Cada cartolina és una informació que després quedarà recollida en un Lapbook individual.

A més, per donar resposta a algunes preguntes de les que van sorgir vam plantar unes quantes llavors en tests i situacions diferents per veure quin procés de creixement tenia la planta segons les condicions en que les posem:

  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb aigua.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb un altre líquid (Coca-cola).
  • Una llavor sense res més.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol, però sense regar.
  • Una llavor amb cotó fluix, contacte amb el sol i regada amb aigua però tapada per impedir el pas d’oxígen.
  • Una llavor amb cotó fluix i regada amb aigua però sense contacte amb el sol.
  • Una llavor sense cotó fluix però amb la resta d’elements.

 

 

 

 

Metodologia

La metodologia utilitzada per dur a terme aquest projecte és variada. Hem treballat de manera individual, en parelles, en grups… i ens hem iniciat en els rols, primerament creant la figura del portaveu, que és qui donarà veu al seu grup i exposarà tot allò que el seu grup vulgui comentar.

Pel que fa al rol del mestre, ha estat com a guia i conductor de les activitats, aportant la informació necessària per dur a terme les activitats i proporcionant un clima a l’aula adequat per poder compartir experiències, diàlegs i propiciant un aprenentatge de caire més cooperatiu i per a construir entre tots.

En relació a les activitats i la cerca d’informació, partim dels coneixements previs dels alumnes i els relacionem amb els nous continguts apresos i/o cercats a les diferents fonts d’informació.

Habitualment la cerca d’informació la fan a casa i a les sessions d’informàtica, després dediquem una estoneta a les hores de medi per poder exposar la informació trobada als companys, establir un diàleg i d’aquesta manera construir la informació entre tots.

Institut Maria Aurèlia Capmany

L’institut Maria Aurèlia Capmany està situat al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. El curs 2017-2018 vam començar a formar part de la Xarxa CB per modificar la metodologia i l’avaluació del  treball de síntesi de 2nESO per part d’un equip multidisciplinar de professors. Això representà una revisió dels continguts del TS -el riu Llobregat. Tot mantenint la temàtica, vam incloure altres activitats en diferents formats.

Després de l’experiència del TS de 2n, ens vam encoratjar i vam continuar amb la revisió i modificació del TS de 1r.

Metodologia

La metodologia per a dur a terme aquest projecte és molt variada, les tasques són distribuides en grups, en parelles, de manera individual… Quan són en grup, intentem que siguin el més heterogenis possibles i que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions, després hi haurà un portaveu que farà públic a la resta de la classe, les conclusions a les que han arribat. La idea és que es vagin introduint en els rols i que cadascú tingui una tasca assignada dins del grup.

El mestre en aquest cas, té un paper de guia i acompanyant alhora, ja que els alumnes tenen grans idees però sovint s’han de reconduir, aprofundir, modificar… en funció dels interessos del grup.

Pel que fa a la recerca, habitualment es demana als alumnes que prenguin un compromís de participació, així doncs se’ls demana que siguin curiosos, inquiets i un pèl crítics, que cerquin informació al seu entorn més proper, no només als llibres. Per exemple, en una de les sessions en què es van teballar les fulles, molts alumnes van portar fulles reals per poder observar-ne la seva forma, color, duresa, etc. D’altra banda, a l’escola també fem ús de l’aula d’informàtica i, per tant algunes sessions són dedicades a la cerca d’informació amb l’ajuda de les TIC.

Un cop recollida la informació necessària, els alumnes exposen als seus companys les seves informacions i conclusions i es genera un petit debat a classe en què els alumnes opinen, comenten les diferències o similituds entre les diverses informacions, i finalment elaborem entre tots les definicions i explicacions que donaran cos al nostre projecte.

Per últim, fem ús de les rúbriques d’autoavaluació per què ells mateixos puguin valorar el seu procés d’aprenentatge.

Planificació

No tenim un leit motiv del projecte, sinó que hem partit dels continguts del currículum i l’hem adaptat a aquesta metodologia de treball. Ara bé, sempre es tenen en compte les preguntes, interessos, coneixements previs i inquietuds dels alumnes.

Per incorporar i provocar aquestes idees i preguntes hem presentat dues situacions, l’una dins de l’aula, en què s’han ofert una sèrie de materials relacionats amb el tema (fulles, terra, llavors, regadores, llibres de plantes…); i l’altra a fora de l’aula, en què se’ls ha demanat als alumnes que es fixin en el seu entorn més proper i es plantegin idees o preguntes que després incorporarem i aprofitarem per construir el nostre projecte.

El nostre projecte QR

La nostra tasca docent incideix en dues vessants, l’estrictament acadèmica i una d’humana que ens impulsa a crear un clima adequat per al desenvolupament i creixement personal dels alumnes. És per això, que hem engegat un projecte de difusió de les NOFC sota el guiatge del professorat i el protagonisme de l’alumnat.

En primer lloc, el professorat ha recollit la normativa relativa als diferents espais que comparteix tota la comunitat educativa. La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes entenguin aquest marc normatiu, la necessitat d’interioritzar-lo i fer-ne difusió. Així doncs, hem distribuït la normativa dels diferents espais del centre entre l’alumnat de 1r d’ESO (aula ordinària, biblioteca, consergeria, laboratoris, passadissos, lavabos, gimnàs, vestuaris, tallers, aules d’idiomes i pati).

Cada grup s’ha dividit en petits subgrups d’entre 4 i 6 alumnes. A cadascun d’aquests se li ha assignat un espai per estudiar les normes associades. A més, dels diferents rols de cada membre del subgrup (secretari, director, portaveu, actors, assistent de vestuari i atrezzo).

En segon lloc, La temporització del projecte s’ha fixat en la setmana del 19-23 de març de 2018. Cada dia d’aquesta setmana s’han dedicat 3 hores per a la realització d’aquest projecte. Això ha comportat el supressió d’algunes classes en benefici de la difusió de les NOFC.

Finalment, el resultat esperat és la creació de diferents vídeos de menys d’un minut que reflecteixin clarament les normes dels diferents espais. La qual cosa esdevindrà el mitjà de difusió principal del conjunt de les NOFC per al nou alumnat.

Fins a la propera,

Victòria Hernández. Raül Laguna.