[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_1gDak14xrI[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_1gDak14xrI[/youtube]
L’avaluació que duem a terme a la nostra escola és una avaluació contínua que té en compte els diferents moments que van sorgint al llarg de tot projecte.
Les mestres fem servir diferents eines, però la principal és l’observació. Amb graelles que ens elaborem nosaltres mateixes, anem recollint les dades que ens són útils per l’avaluació tenint en compte els criteris que ens hem marcat.
La nostra metodologia que té les estones de conversa i rotllana com a element molt important en el dia a dia, ens facilita sentir la veu dels nostres alumnes on també es veu molt reflectit el seu procés d’aprenentatge. Però com no és suficient, també traiem informació d’estones de treball individual o eines avaluatives i motivadores com el Kahoot.

En aquest bloc sobre l’avaluació, fent autocrítica, creiem que encara hem d’evolucionar en l’aspecte d’avaluar el treball en equip obtenint dades individualitzades. Tenint en compte que al cicle inicial no tenim elaborades rúbriques d’observació del treball en grup i que els alumnes es troben en un moment de lectoescriptura que requereix molt acompanyament, ens costa trobar el temps i estratègia per poder observar a cada alumne i apreciar la seva evolució i aportació dins del grup.
Finalment esmentar la veu de l’alumne dins l’avaluació, al finalitzar el projecte sempre fan una autoavaluació on es contemplen diferents aspectes: el moment que més t’ha agradat, l’adquisició de coneixements, el treball en grup (dificultats, actituds…), etc. Observem que és una bona eina, perquè dona l’oportunitat d’expressar aspectes que verbalment no havien comunicat.
COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL:
En el nivell que treballem els alumnes fan un gran projecte, però ens trobem que dins d’aquest hi ha com petits temes dels que acabem fent un producte final. Per exemple, dins del projecte dels animals s’han tractat diversos aspectes com les famílies, el perill d’extinció, els hàbitats… i de cadascun d’aquests en sortia un producte que recollia el que s’havia treballat:
Les presentacions dels productes finals sempre van dirigides als companys de classe i en algun cas de l’escola. Alhora també aprofitem l’eina del bloc perquè aquesta comunicació arribi a les famílies.
Quan els alumnes es preparen les exposicions es gestionen entre ells: què diran i en quin ordre ho faran. Es fa en rotllana i es demana sempre un clima de respecte pels companys, així es veuen molt bé les estratègies d’organització que entre ells han tingut.
Dels diversos projectes que es treballen durant el curs, en funció del caràcter més o menys lliure i/o guiat del mateix, la resposta sol ser múltiple. En els nostres projectes no es parteix d’una pregunta inicial, sinó que una provocació els convida a fer una investigació/recerca.
La informació ens arriba des de diverses fonts:
La transferència d’informació queda molt ben reflectida en la dinàmica del que nosaltres anomenem coteaching, en el qual els alumnes/as treballen continguts i competències en altres llengües (anglès, castellà…) i són conscients d’aquests aprenentatges.
El nostre projecte al curs de primer del cicle inicial té una gran diversitat d’agrupaments. Hi ha activitats individuals, altres que es fan en parelles o bé en grups cooperatius, tot depenent de la proposta i objectiu de l’activitat.
Quan una activitat implica treballar en petit grup, són els alumnes qui trien, o bé perquè escullen els companys que volen o perquè trien el tema que més els engresca investigar o treballar.
Com ens estem iniciant en el treball per grups cooperatius, considerem que tot plegat són moltes novetats i la posada en pràctica d’aquesta metodologia ja donarà peu a anar establint rols al llarg de tota l’etapa de primària, temporitzant les propostes, etc… però sí que fins al moment s’han definit les tasques a realitzar perquè aprenguin a organitzar-se i comencin a esdevenir més autònoms.
A partir de l’eix del projecte i de les necessitats o contradiccions que sorgeixen es proposen les diferents activitats i tasques.
En aquesta primera fase del projecte, la recerca s’introdueix en funció de les preguntes i dubtes que han sorgit en relació al tema triat. Les activitats proposades han de ser guiades pel mestre, de tal manera que quedin ben pautades per tal d’assolir l’objectiu final. Això no vol dir que el projecte esdevingui tancat i rígid, sinó que és el propi desenvolupament del mateix i la interacció amb els nens/es el que proporciona una possible diversitat de nous interessos. Nosaltres creiem que això vol dir que el projecte és viu, que enriqueix tant el procés com la finalitat del mateix.
La tasca per projectes té una gran importància en el nostre projecte educatiu, d’aquesta manera les franges horàries diàries d’hora i mitja s’adeqüen a la metodologia emprada. És un espai que els alumnes/es en són coneixedors i que està habilitat físicament dins l’aula (espai de rotllana, catifes…). Una de les parts fixes de laclasse és un suro on anem creant tots junts un mapa d’aprenentatges, ja que creiem que facilita el seguiment del projecte.
La rotllana és l’espai compartit on les idees, les reflexions, l’avaluació, la coavaluació esdevé com un fil conductor.
Per a fer públic tot allò que passa a l’aula, fem servir les exposicions de treballs als passadissos de l’escola i pengem els nostres treballs, fotografies i vídeos al bloc de l’escola.
Ja hem dit anteriorment que el treball per projectes és un dels eixos bàsics del nostre projecte educatiu. Com a claustre de professors/es, es consensua i arribem a acords a llarg termini sobre el treball que durem a terme aquell curs. De fet, dins la nostra programació hi ha tres projectes durant el curs (a més d’un número indeterminat de mini projectes que tenen una breu durada). En aquests tres projectes, s’incorporen tant els objectius com les competències a treballar.
Hem de tenir en compte que tot el desenvolupament dels diferents projectes s’han ajustat a les decisions de claustre i de cicle, i que cada mestre de la nostra escola és conscient de la manera de treballar: guiatge del mestre, què es demana als alumnes/as i el rol que els diferents mestres (especialistes-coteaching) tenen en aquest procés.
La documentació del projecte es fa principalment via bloc (Dia a dia Paco Candel).
http://blocs.xtec.cat/inicialpacocandel/
Hem de dir que fem una valoració molt positiva del treball per projectes, com a claustre hi creiem fermament, però que també som molt exigents amb nosaltres mateixes i sempre trobem coses a millorar i aportacions d’altres companys/es molt enriquidores.
A la nostra escola, a finals del curs passat, vam plantejar-nos en una trobada pedagògica deixar establerts uns “temes” de l’àmbit de coneixement del medi per a cada curs i així assegurar-nos que es treballen una vegada al llarg de l’escolaritat.
| Medi social i cultural | Medi natural | |
| 1r | Entorn: la meva escola | Ésser viu: animals |
| 2n | Entorn: el meu barri | Ésser viu: plantes |
En aquest procés de decisions ens van sorgir molts dubtes:
En aquest intercanvi d’opinions i neguits, la nostra decisió va ser fer com una barreja, amb una intenció ben clara que, tot i deixar establerts els temes, es treballaria amb la metodologia de projectes, és a dir, que depenent del grup-classe el mateix tema treballat d’animals podia variar força d’un curs a l’altre.
Així, en aquests moments, ens trobem en el primer curs on provem de fer aquesta metodologia de temes establerts treballats a partir de projectes que en cap cas han d’excloure les oportunitats d’enriquir el treball del dia a dia amb les aportacions dels nostres alumnes. No cal dir que a finals de curs valorarem cóm ha anat l’experiència!
Un cop s’apropa l’inici del segon trimestre on sabem que a cada curs s’ha de treballar un projecte amb uns continguts que nosaltres hem marcat ens sorgeix la gran qüestió: com l’iniciem?
En aquest cas a cicle inicial vam decidir fer-ho a partir d’una provocació que motivi i engresqui als alumnes, és a dir, que desperti el seu interès! Així que vam fer que arribés una carta d’un personatge la Nanuq i en Takoda, un esquimal i un indi que estaven molt interessats per conèixer altres animals diferents dels que veuen pel seu territori:
A partir d’aquesta provocació, se’ls convida a fer un dibuix i un escrit on aboquen tots els seus coneixements previs, d’aquesta manera donem veu a tot l’alumnat. Posteriorment, mitjançant una exposició d’aquests dibuixos, sorgeix una conversa on comparteixen els seus interessos i coneixements previs. Tanmateix comencen a sorgir debats i contrasten les seves opinions.
Quan iniciem el projecte ens ha sorgit la dificultat de compartir el que farem, el que aprendrem i el que s’avaluarà amb antelació perquè els alumnes es trobin implicats en aquesta planificació. Per aquest motiu vam decidir fer-ho compartint amb ells però sobre la marxa, és a dir, dia a dia, i alhora d’aquesta manera els anem preparant de cara als projectes que entomaran al cicle mitjà.
Dins d’aquest projecte ens hem trobat que han sortit diferents subapartats o temes (famílies d’animals, alimentació, hàbitats, perill d’extinció…), així que hem anat fent diferents productes finals per cadascun d’aquests, perquè pensem que era un tema molt ampli com per fer un sol recull final tenint en compte que són alumnes de primer i que és la primera vegada que s’enfronten a la metodologia de treball per projectes.
Els diferents productes finals són comuns per tot l’alumnat, però es resolen de diferent manera, és a dir, alguns són de producció individual com el lapbook on cada alumne ha de resoldre la seva tasca i altres són en agrupament de 4-5 alumnes, com la cadena alimentària.
Una vegada realitzem els productes finals sempre busquem una manera de poder-los compartir, ja sigui mitjançant exposicions que es fan davant d’altres companys o es pengen al bloc, penjant les nostres produccions al passadís de l’escola, etc… perquè creiem que la millor manera de veure si han assolit el que han treballat és explicant-ho als altres i tot té més finalitat si es comparteix.
L’escola Paco Candel neix fa 6 cursos amb un projecte educatiu fruit de les ganes de canvi i de voler fer una escola enriquidora per els nostres alumnes.
Durant el curs passat, partint d’una formació que vàrem fer amb en Gino Ferri, la nostra mirada es va centrar en la manera d’entomar el treball per projectes. Més enllà dels projectes tradicionals del què sabem, com ho sabem i què volem saber i tal com diu la Neus Sanmartí, volíem centrar la mirada en crear projectes d’aprenentatge que siguin, per ells mateixos, processos educatius compartits amb els nens i nenes i que esdevinguin claus per aprenentatges futurs.
Aquest curs 2016/2017 hem introduït un gran canvi qualitatiu, fruit del debat i consens de tot el claustre de mestres: la transformació de l’horari en franges més àmplies que ens permet entomar els projectes com a eix vertebrador de totes les àrees.
És en aquest context que un gran nombre de mestres de l’ escola ens hem incorporat a la XARXA CB com un espai que ens dona l’oportunitat per reflexionar, compartir les nostres pors, angoixes i ganes de tirar endavant aquest nou repte i que ens ajudi en acabar el curs a fer una valoració crítica i ajustada de les expectatives creades.
Encara ens queda camí ja que alguns dels projectes que treballem aquest curs són lliures però d’altres queden acotats dins d’uns “blocs temàtics” de l’àmbit de coneixement del medi i així assegurar-nos que es treballen una vegada al llarg de l’escolaritat. Aquest trajecte el farem plegats a la xarxa i ens enriquirem de les experiències compartides.
Des de l’escola Paco Candel documentarem dos projectes: