AVALUACIÓ

L’avaluació que duem a terme a la nostra escola és una avaluació contínua que té en compte els diferents moments que van sorgint al llarg de tot projecte.

Les mestres fem servir diferents eines, però la principal és l’observació. Amb graelles que ens elaborem nosaltres mateixes, anem recollint les dades que ens són útils per l’avaluació tenint en compte els criteris que ens hem marcat.

La nostra metodologia que té les estones de conversa i rotllana com a element molt important en el dia a dia, ens facilita sentir la veu dels nostres alumnes on també es veu molt reflectit el seu procés d’aprenentatge. Però com no és suficient, també traiem informació d’estones de treball individual o eines avaluatives i motivadores com el Kahoot.

En aquest bloc sobre l’avaluació, fent autocrítica, creiem que encara hem d’evolucionar en l’aspecte d’avaluar el treball en equip obtenint dades individualitzades. Tenint en compte que al cicle inicial no tenim elaborades rúbriques d’observació del treball en grup i que els alumnes es troben en un moment de lectoescriptura que requereix molt acompanyament, ens costa trobar el temps i estratègia per poder observar a cada alumne i apreciar la seva evolució i aportació dins del grup.

Finalment esmentar la veu de l’alumne dins l’avaluació, al finalitzar el projecte sempre fan una autoavaluació on es contemplen diferents aspectes: el moment que més t’ha agradat, l’adquisició de coneixements, el treball en grup (dificultats, actituds…), etc. Observem que és una bona eina, perquè dona l’oportunitat d’expressar aspectes que verbalment no havien comunicat.

COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL

PRODUCTE FINAL

Tot seguint la línia de treball del nostre projecte i del nostre centre, el producte final ha estat múltiple atenent a la diversitat d’estils d’aprenentatge existents a l’aula i així els infants tinguin diferents oportunitats per poder expressar tot allò que han aprés.

D’una banda, els i les alumnes han dissenyat uns lapbooks que contenien els aspectes més rellevants del seu procés d’aprenentatge. Degut a la distribució dels alumnes en petits grups, cada grup s’ha especialitzat en un sistema del cos humà. És per això que hem tingut cinc lapbooks diferents que han quedat exposats a l’aula.

Trobem que amb els lapbooks els infants poden sintetitzar els continguts d’aprenentatge de manera molt visual i gràfica i això els facilita la comprensió i alhora la estructura i organització d’una futura exposició. Des del nostre rol de mestre, ens ha permès observar quins han estat aquells continguts que els nens/es han interioritzat més, o aquells que per a ells són més rellevants o interessants.

Un altre producte final ha estat l’exposició grupal del propi lapbook davant els companys de l’aula per poder compartir les descobertes fetes amb la resta. Per assegurar una escolta activa, durant l’exposició, els companys prenien nota per més tard poder fer un resum del que els companys havien explicat i així compartir els coneixements. En aquest moment, els creadors del lapbook, passaven a agafar el rol d’experts en aquest tema i a guiar els seu companys en la síntesi final. L’exposició s’ha fet a nivell d’aula, tot i que considerem que el proper projecte seria convenient fer la gravació de l’exposició per poder-la penjar al blog i que les famílies o altres nens la poguessin veure.

D’aquesta manera, els mestres ens assegurem que posem en pràctica totes les dimensions lingüístiques, tant les expressions orals i escrites, com la comprensió.

Tant alumnes com mestres, han fet servir el guió de treball per vincular el resultat final amb els objectius proposats a l’inici de la investigació. Com que el guió va ser elaborat pels mestres seguint els objectius curriculars propis del cicle, i al llarg del procés d’implementació els nens anaven regulant la seva cerca en funció del que proposava el guió, tots els objectius s’han anat assolint.

I, tot i que no es ben bé producte final, els nens i nenes al llarg de tot el procés han anat elaborant un dossier d’aprenentatge amb els continguts que anaven descobrint amb el guió de treball. I en acabar tota la cerca, han pogut observar i reconèixer el seu propi treball, no només com un producte final, sinó com el resultat de l’esforç, la constància i les petites descobertes de cada sessió, donant valor al treball del dia a dia i del grup.

 

 

Avaluació

El producte final s’avalua mitjançant dues vies. Per una banda, a través de la rúbrica grupal que els alumnes han de valorar col·laborativament, tenint en compte, com ha funcionat el seu grup de treball. Per altra banda, el docent també elabora la seva pròpia rúbrica que engloba diferents aspectes del projecte, com ara,  els continguts, el funcionament del grup, l’autonomia, etc. Aquesta rúbrica s’omple a través de l’observació de les diferents sessions de treball i de les reunions que es fan amb cada equip, donant l’oportunitat al docent d’obtenir dades més objectives per tal de conèixer com evoluciona l’alumne individualment. El fet d’elaborar una avaluació compartida entre diferents mestres proporciona una avaluació molt més rica. Aquesta manera d’avaluar requereix una molt bona coordinació i traspàs d’informació entre els docents. Aquesta observació permet constatar el procés des del punt de partida de l’alumne i conèixer en tot moment en quin punt es troba. La rúbrica es completa entre els diferents docents que intervenen en el projecte.

També es té en compte l’evolució de cada grup a través de l’observació que es fa en el dia a dia a l’aula i a través de les reunions de coordinadors i de grup que es fan de manera constant al llarg de tot el procés. És en aquest punt on el docent pot identificar de manera òptima quines són les dificultats i fortaleses de cada un dels grups de treball i, així guiar i acompanyar el procés.

El dossier que han anat construint durant tot el projecte ens serveix com a recurs d’avaluació ja que és on podem observar tota l’evolució del grup al llarg del procés. A més, podem veure en quins temes cada grup ha volgut ampliar la seva investigació en funció dels seus interessos i necessitats. A partir, d’aquesta carpeta d’aprenentatge també podem valorar si els aprenentatges han estat significatius, així com, a través de l’elaboració del producte final que en aquest cas és el lapbook. El lapbook recull i permet fer una síntesi dels continguts més rellevants que han anat adquirint durant el desenvolupament del projecte.

COMUNICACIÓ DEL PROJECTE FINAL

COMUNICACIÓ DEL PRODUCTE FINAL:

En el nivell que treballem els alumnes fan un gran projecte, però ens trobem que dins d’aquest hi ha com petits temes dels que acabem fent un producte final. Per exemple, dins del projecte dels animals s’han tractat diversos aspectes com les famílies, el perill d’extinció, els hàbitats… i de cadascun d’aquests en sortia un producte que recollia el que s’havia treballat:

  • Hàbitats: en petit grup els van construir amb diferents materials i es van exposar al passadís de l’escola. Al bloc es van anar penjant les fotografies de tot el procés.
  • Perill d’extinció: els alumnes triaven per interès els animals, cercaven la informació i es preparaven una presentació que posteriorment era gravada amb vídeo i es penjava al bloc.
  • Famílies d’animals: en petit grup cercaven les característiques de la seva família, produïen un mural que exposaven a la resta de companys per, posteriorment, cada alumne poder confegir el seu propi lapbook amb tota la informació que ha recollit.  

Les presentacions dels productes finals sempre van dirigides als companys de classe i en algun cas de l’escola. Alhora també aprofitem l’eina del bloc perquè aquesta comunicació arribi a les famílies.

Quan els alumnes es preparen les exposicions es gestionen entre ells: què diran i en quin ordre ho faran. Es fa en rotllana i es demana sempre un clima de respecte pels companys, així es veuen molt bé les estratègies d’organització que entre ells han tingut.

Procés d’implementació

En el projecte del cos humà ens hem trobat que hi ha hagut grups que s’han cenyit al guió establert i d’altres que han aprofundit en la seva recerca ampliant coneixements segons els seus interessos. Com a reflexió, hem pogut observar que justament els grups que s’han ajustat a la resposta única són aquells que mostren més inseguretats o dificultats per sortir de la zona de confort. No obstant, aquells alumnes que tenen un pensament més flexible i divergent donen respostes més diversificades i tenen capacitat per dissenyar el seu propi itinerari d’aprenentatge oferint respostes múltiples.

La informació s’obté de llibres de coneixements, contes i a partir de la recerca per internet. Cal dir, però, ens hagués agradat la presència a l’escola de convidats experts sobre la temàtica per tal d’apropar el coneixement als alumnes i implicar les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fills. Hem convidat famílies però per gestió d’agenda no ha pogut ser però s’ha aplaçat pel proper trimestre perquè tinguin la oportunitat de participar i compartir.

Per introduir un tema nou sempre anem a un coneixement que ja tenen i a partir d’aquí és quan es poden començar a produir connexions entre el coneixement previ i el nou. Considerem molt important respectar els temps i l’ordre per afavorir que l’aprenentatge sigui realment significatiu.

Els alumnes transfereixen els continguts i competències de les diferents àrees de manera molt natural perquè l’horari de l’escola no està parcel·lat. És concep l’aprenentatge d’una manera global, transversal i multidisciplinar.

Implementació

Dels diversos projectes que es treballen durant el curs, en funció del caràcter més o menys lliure i/o guiat del mateix, la resposta sol ser múltiple. En els nostres projectes no es parteix d’una pregunta inicial, sinó que una provocació els convida a fer una investigació/recerca.

La informació ens arriba des de diverses fonts:

  • de les famílies, que s’impliquen en el projecte dels seus fills/es aportant fulletons, diaris, llibres, intervencions directes, etc.
  • de la biblioteca del barri, en la qual són els propis alumnes/es els que fan la demanda del que necessiten.
  • de les noves tecnologies, molt presents en el nostre dia a dia.
  • dels companys/es de l’escola, que ens faciliten materials i coneixements.

DSCN1347La transferència d’informació queda molt ben reflectida en la dinàmica del que nosaltres anomenem coteaching, en el qual els alumnes/as treballen continguts i competències en altres llengües (anglès, castellà…) i són conscients d’aquests aprenentatges.

Anem per feina!

  • GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA

El nostre projecte al curs de primer del cicle inicial té una gran diversitat d’agrupaments. Hi ha activitats individuals, altres que es fan en parelles o bé en grups cooperatius, tot depenent de la proposta i objectiu de l’activitat.

Quan una activitat implica treballar en petit grup, són els alumnes qui trien, o bé perquè escullen els companys que volen o perquè trien el tema que més els engresca investigar o treballar.

Com ens estem iniciant en el treball per grups cooperatius, considerem que tot plegat són moltes novetats i la posada en pràctica d’aquesta metodologia ja donarà peu a anar establint rols al llarg de tota l’etapa de primària, temporitzant les propostes, etc… però sí que fins al moment s’han definit les tasques a realitzar perquè aprenguin a organitzar-se i comencin a esdevenir més autònoms.IMG_0845

A partir de l’eix del projecte i de les necessitats o contradiccions que sorgeixen es proposen les diferents activitats i tasques.

IMG_8748 En aquesta primera fase del projecte, la recerca s’introdueix en funció de les preguntes i dubtes que han sorgit en relació al tema triat. Les activitats proposades han de ser guiades pel mestre, de tal manera que quedin ben pautades per tal d’assolir l’objectiu final. Això no vol dir que el projecte esdevingui tancat i rígid, sinó que és el propi desenvolupament del mateix i la interacció amb els nens/es el que proporciona una possible diversitat de nous interessos. Nosaltres creiem que això vol dir que el projecte és viu, que enriqueix tant el procés com la finalitat del mateix.IMG_8903

La tasca per projectes té una gran importància en el nostre projecte educatiu, d’aquesta manera les franges horàries diàries d’hora i mitja s’adeqüen a la metodologia emprada. És un espai que els alumnes/es en són coneixedors i que està habilitat físicament dins l’aula (espai de rotllana, catifes…). Una de les parts fixes de laclasse és un suro on anem creant tots junts un mapa d’aprenentatges, ja que creiem que facilita el seguiment del projecte.IMG_9585

La rotllana és l’espai compartit on les idees, les reflexions, l’avaluació, la coavaluació esdevé com un fil conductor.

Per a fer públic tot allò que passa a l’aula, fem servir les exposicions de treballs als passadissos de l’escola i pengem els nostres treballs, fotografies i vídeos al bloc de l’escola.

  • TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Ja hem dit anteriorment que el treball per projectes és un dels eixos bàsics del nostre projecte educatiu. Com a claustre de professors/es, es consensua i arribem a acords a llarg termini sobre el treball que durem a terme aquell curs. De fet, dins la nostra programació hi ha tres projectes durant el curs (a més d’un número indeterminat de mini projectes que tenen una breu durada). En aquests tres projectes, s’incorporen tant els objectius com les competències a treballar.

Hem de tenir en compte que tot el desenvolupament dels diferents projectes s’han ajustat a les decisions de claustre i de cicle, i que cada mestre de la nostra escola és conscient de la manera de treballar: guiatge del mestre, què es demana als alumnes/as i el rol que els diferents mestres (especialistes-coteaching) tenen en aquest procés.

La documentació del projecte es fa principalment via bloc (Dia a dia Paco Candel).

http://blocs.xtec.cat/inicialpacocandel/

Hem de dir que fem una valoració molt positiva del treball per projectes, com a claustre hi creiem fermament, però que també som molt exigents amb nosaltres mateixes i sempre trobem coses a millorar i aportacions d’altres companys/es molt enriquidores.

DSCN1380expo perill