La veu dels alumnes emprenedors

La valoració que fan els alumnes del projecte és molt positiu, algunes de les valoracions que més han fet els nens i nenes han estat que els hi ha agradat molt el dia de la venda, els ha agradat molt fer tots els papers per la construcció de la cooperativa, han millorat la forma de relacionar-se i han aprés ha treballar aprenent els uns dels altres i ajudant-se.

També han estat crítics aportant noves idees i pensant que alguns aspectes ho farien d’una altra manera, doncs no han funcionat bé.

Avaluació “Som emprenedors”

El projecte Som Emprenedors ha estat composts per moltes etapes i ha durat tot el curs, l’avaluació per tant sempre ha estat continuada i s’ha anant valorant pas a pas cada nova activitat  o etapa, així podrien dividir el projecte en tres etapes; creació de la cooperativa, elaboració de prototips i elaboració de productes, venda de productes i dissolució de la cooperativa.

Durant tot el procés l’alumne avalua la seva actuació individual i l’actuació envers el grup, també s’avalua de forma grupal el procés del projecte.

Primerament es va realitzar una avaluació inicial, per veure quines eren les expectatives dels alumnes respecte al projecte; es va fer mitjançant una petita enquesta oral on se’ls preguntava que era una cooperativa, quins aspectes podien aportar ells, etc. Es va realitzar una avaluació final aquesta vegada de manera escrita, mitjançant una petita bateria de preguntes, com ara; que has aprés?, com t’has sentit?, t’ha servit per millorar la relació amb els companys?, Què creus que has aportat al grup? Que t’ha agradat més?, Quines coses canviaries? Ho tornaries a fer igual, quins aspectes sobre tu mateix canviaries respecte al treball,  respecte a la relació amb companys?….

Des de la Diputació de Barcelona, a més es realitza una avaluació on-li a través d’un formulari de google, on totes les persones que han participat del projectes directa o indirectament, han avaluat aquest; famílies, alumnes, mestra i escola.

El mestre també fa una avaluació de les diferents activitats que es van desenvolupant al llarg de tot el projecte, dels coneixements, actituds, treball en grup, etc.

Un critica que fem és que la majoria de les activitats d’avaluació que s’han fet al llarg del projecte han estat mitjançant assemblees, per tant no hi ha hagut una recollida escrita del procés d’avaluació. Aquest és un aspecte que caldria millorar.

Producte Final “Som Emprenedors”

20170609_104828El producte final del projecte Som Emprenedors, han estat totes les manualitats que han realitzat els nens al llarg del segon i tercer trimestre. Tots els productes elaborats s’han venut, juntament a altres escoles que desenvolupaven el mateix projecte a la plaça del mercat de Santa Eulàlia, on els familiars, els companys de l’escola i totes les persones que passaven podien apropar-se a mirar i/o comprar. Els preus de les manualitats anaven dels 0,50 cèntims als 2,50 €. Amb els diners que es van treure del dia de la venda, els alumnes, que eren els socis cooperatius van poder recuperar la seva inversió inicial, el 20% va ser per una ONG que treballa a un poblat de l’Àfrica. Prèviament a la venda, els nens van fer un estudi de mercat entre els mestres de l’escola, on preguntaven quin preu era el més convenient i explicaven com havien elaborat alguns productes. També durant el dia de la venda els nens explicaven a tota la gent interessada el perquè d’aquella venda i com s’elaboraven els productes que compraven.

Per a què fem servir les plantes aromàtiques?

IMPLEMENTACIÓ

En acabar el Projecte, els nens/es han quedat satisfets del seu treball realitzat. Però nosaltres pensem que, tot i que ha funcionat bé, podem introduir alguns canvis de millora:

– Els alumnes han de buscar la información de manera més directa, fent servir les tauletes a l’aula.

– Han de fer-se un guió escrit per preparar l’exposició oral.

– El Projecte podria iniciar-se abans, just plantant o sembrant la planta.

Per a què fem servir les plantes aromàtiques?

METODOLOGIA

Per dur a terme el projecte, hem format grups de 4-5 alumnes que han triat un nom i s’han distribuït quatre càrrecs.

Després han escollit una planta aromàtica i han cercat informació sobre les seves característiques, conreu i ús en l’actualitat i antiguitat. Per fer-ho, han fet servir diferents mitjans: entrevista  a casa, internet (ordinadors d’aula) i biblioteca.

Cada grup ha elaborat un mural amb text i imatges amb tota la informació recopilada. Per fer això han hagut de consensuar com dissenyar i fer el mural.

Finalment, tots els grups han exposat als seus companys els diferents aspectes treballats i han presentat la planta per tal que puguessin experimentar-la amb alguns sentits.

Com a cloenda hem fet un tastet de productes elaborats amb plantes aromàtiques i olis esencials, infusions, pizza, amanida,…

Un cop acabat tot el procés, hem portat les plantes a l’hort i les hem plantat.

IMPLEMENTACIÓ

A la nostra escola ja hem acabat el procés d’implementació. Estem contents perquè els infants han après moltes coses però som conscients que encara hem d’anar introduir canvis i millorant les nostres metodologies.

La gran part d’informació ens ha vingut donada a partir dels treballs que han realitzat les famílies a casa per tal de respondre a les qüestions que ens havíem plantejat a l’aula. Cada infant ha explicat als seus companys tota la informació que ha trobat (a internet, a partir de contes, de llibres, de visites a la biblioteca….) . Les famílies partint de tot això han elaborat murals i manualitats per tal de respondre a les nostres preguntes.

Ens ho hem passat molt bé però hem comprovat que aquelles activitats on els nens i nenes han gaudit més, han estat en les que ells i elles han pogut experimentar i vivenciar el que estàvem aprenent.
D’entre aquestes destaquem:
* Anar a buscar fulles d’acàcies al pati, que són els arbres que hi ha a la nostra escola i són les que les girafes mengen.
* La sortida al zoo.
* Experimentar amb el cos com veuen aigua les girafes.
* Comprovar quants nens/es necessitem per saber l’alçada d’una girafa.
* Observar la llargada de la seva llengua.

A l’educació infantil donem molta importància al temps de conversa que sorgeix cada dia. Pensem que aquestes estones són les més profitoses per tal d’anar relacionant els aprenentatges previs amb els nous que van apareixent.

Implementació “Som emprenedors”

El projecte Som emprenedors es va iniciar constituint la cooperativa de la classe de 5è A. Per fer-ho es va demanar als nens que cerquessin informació sobre diferents formes jurídiques de formar un negoci; empresa individual-privada, societats i cooperativa. Els alumnes van explicar i van fer una comparativa entre els inconvenients i  les avantatges. Finalment van decidir que la millor idea era una cooperativa, on tots tingueren les mateixes responsabilitats, els mateixos drets i deures.

Un cop engegada la cooperativa, el procés de construcció del coneixement ha estat a la inversa, és a dir no era el projecte en si el facilitador dels aprenentatges ni el motor impulsor d’aquests, si no que era la programació i els continguts de les diferents àrees els que s’intentaven adaptar a les necessitats de cada moment del projecte, tot i que no sempre ha estat possible.

Els alumnes també han pres un paper actiu de transmissors del coneixements i receptors d’aquests, sobretot en el treball de grups en l’elaboració dels prototips. El fet de que els grups de treball fossin canviants, feia que qui havia aprés el taller i es quedava al grup (sempre quedaven dos nens i marxaven a un altre taller altres 2 o 3) es convertissin en els ensenyants d’aquella manualitat.

Som conscients que al llarg de tota la implementació del projecte hi ha molts aspectes a millorar, una d’ells és el fet que sigui el mateix  projecte l’eix vertebrador, facilitador i integrador dels diferents aprenentatges de les àrees curriculars.

Recollim el NIF de la cooperativa:

Metodologia “Som emprenedors”

“Som emprenedors”, és un projecte que es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar.

Al llarg del desenvolupament del projecte, els alumnes han treballat de diverses maneres, de manera individual, com ara en l’activitat de la presentació de candidatures pels càrrecs de la cooperativa (president/a, tresorer/a i secretari/a.). En l’elaboració d’un prototip (una manualitat) que ensenyarien i explicarien a tota la classe, i la presentació del pressupost del cost de l’elaboració del prototip o en la presentació d’un nom de la cooperativa.

Per parelles, com ara en l’elaboració del logotip de la cooperativa.

En gran grup, en les assemblees per elaborar els estatuts, decidir quina aportació econòmica farien o a quina entitat sense ànim de lucre donarien una part dels diners recaptats el dia de la venda, decidir quins prototips farien per a la venda, etc.

Però la gran majoria del projecte s’ha desenvolupat en treball en grup.

En primer lloc, els alumnes treballaven en grups fixes anomenats departaments, on cadascú assumia una tasca responsable i fixa per a tot el projecte; aquestes grups de treball eren; compra de material, documentació, web, comptabilitat i comunicació màrqueting i publicitat. En aquest cas eren els propis alumnes qui decidia, guiats per la mestra tutora depenent de la tasca a desenvolupar, quan reunir-se i fer les tasques assignades.

En segon lloc, els alumnes s’agrupaven en grups de producció dels diferents prototips, que prèviament es van aprovar en assemblea. Aquests grups de nens no eren fixes, si no que cada tres setmanes aproximadament canviaven alguns alumnes, de manera que qui havia elaborat el prototip ensenyava als companys a fer-ho, un cop aquests nens havien aprés es convertien en experts i ensenyaven als companys que venien nous al petit grup. D’aquesta manera tots els alumnes o la gran majoria era aprenent- ensenyant o ensenyant-aprenent. El treball cooperatiu ha estat, per tant la metodologia que ha mediat durant la gran part del projecte.

A llarg de tot el procés de producció a més es feien reunions de valoració per tal d’analitzar el desenvolupament de les diferents activitats, detectar i resoldre dificultats, aclarir dubtes, prendre noves decisions, com ara si un taller no funcionava, etc.

El paper de la mestra tutora al llarg de tot el projecte ha estat el de guia i/o orientadora, i el de mediadora.

 

METODOLOGIA

Donat l’edat dels nostres alumnes(P3)les activitats que hem realitzat són de caire individual o de gran grup.
En un primer moment el mestre ha organitzat petits grups de quatre o cinc alumnes perquè busquessin informació amb les families sobre les preguntes que prèviament ens havíen sorgit a la classe (què volem saber?). El dia assenyalat cada nen/a portava el material que havia preparat a casa i feia l’explicació davant dels seus companys/es.
Les activitats han estat guiades i ens ha ajudat molt l’organització per preguntes. Hem deixat oberta la possibilitat de que sorgeixin noves preguntes però amb aquestes edats és molt difícil donar-ne sortida.
Tot i ser activitats guiades hem intentat que fossin el més experiencials possibles, utilitzant diferents espais de l’escola i una sortida al zoo de Barcelona. Hem intentat que els infants observessin, toquessin, experimentessin amb el seu cos per tal que tots els aprenentatges que hem anat adquirint fossin el més significatius possible.

Planificació Projecte; Som Emprenedors!

Tant la planificació del projecte com la temporalització ja ve donada per la diputació de Barcelona, per tant en aquest sentit no ens han sorgit dubtes. Les dificultats han esdevingut a l’hora de fer la planificació incorporant el projecte de manera transversal alguns aprenentatges de les àrees curriculars.

La dificultat que ens hem trobat ha estat poder adaptar la programació del curs amb els continguts de la cooperativa. De cara el següent projecte d’emprenedoria s’hauria de mirar molt bé els continguts a treballar i entrellaçar-los amb la programació d’escola.

Cal planificar els continguts de les diferents àrees adaptant-les a la temporalització del projecte d’emprenedoria, de tal manera que l’ordre dels continguts estiguin en consonància amb les necessitats de cada moment del projecte.