Implementació

Dels diversos projectes que es treballen durant el curs, en funció del caràcter més o menys lliure i/o guiat del mateix, la resposta sol ser múltiple. En els nostres projectes no es parteix d’una pregunta inicial, sinó que una provocació els convida a fer una investigació/recerca.

La informació ens arriba des de diverses fonts:

  • de les famílies, que s’impliquen en el projecte dels seus fills/es aportant fulletons, diaris, llibres, intervencions directes, etc.
  • de la biblioteca del barri, en la qual són els propis alumnes/es els que fan la demanda del que necessiten.
  • de les noves tecnologies, molt presents en el nostre dia a dia.
  • dels companys/es de l’escola, que ens faciliten materials i coneixements.

DSCN1347La transferència d’informació queda molt ben reflectida en la dinàmica del que nosaltres anomenem coteaching, en el qual els alumnes/as treballen continguts i competències en altres llengües (anglès, castellà…) i són conscients d’aquests aprenentatges.

Anem per feina!

  • GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA

El nostre projecte al curs de primer del cicle inicial té una gran diversitat d’agrupaments. Hi ha activitats individuals, altres que es fan en parelles o bé en grups cooperatius, tot depenent de la proposta i objectiu de l’activitat.

Quan una activitat implica treballar en petit grup, són els alumnes qui trien, o bé perquè escullen els companys que volen o perquè trien el tema que més els engresca investigar o treballar.

Com ens estem iniciant en el treball per grups cooperatius, considerem que tot plegat són moltes novetats i la posada en pràctica d’aquesta metodologia ja donarà peu a anar establint rols al llarg de tota l’etapa de primària, temporitzant les propostes, etc… però sí que fins al moment s’han definit les tasques a realitzar perquè aprenguin a organitzar-se i comencin a esdevenir més autònoms.IMG_0845

A partir de l’eix del projecte i de les necessitats o contradiccions que sorgeixen es proposen les diferents activitats i tasques.

IMG_8748 En aquesta primera fase del projecte, la recerca s’introdueix en funció de les preguntes i dubtes que han sorgit en relació al tema triat. Les activitats proposades han de ser guiades pel mestre, de tal manera que quedin ben pautades per tal d’assolir l’objectiu final. Això no vol dir que el projecte esdevingui tancat i rígid, sinó que és el propi desenvolupament del mateix i la interacció amb els nens/es el que proporciona una possible diversitat de nous interessos. Nosaltres creiem que això vol dir que el projecte és viu, que enriqueix tant el procés com la finalitat del mateix.IMG_8903

La tasca per projectes té una gran importància en el nostre projecte educatiu, d’aquesta manera les franges horàries diàries d’hora i mitja s’adeqüen a la metodologia emprada. És un espai que els alumnes/es en són coneixedors i que està habilitat físicament dins l’aula (espai de rotllana, catifes…). Una de les parts fixes de laclasse és un suro on anem creant tots junts un mapa d’aprenentatges, ja que creiem que facilita el seguiment del projecte.IMG_9585

La rotllana és l’espai compartit on les idees, les reflexions, l’avaluació, la coavaluació esdevé com un fil conductor.

Per a fer públic tot allò que passa a l’aula, fem servir les exposicions de treballs als passadissos de l’escola i pengem els nostres treballs, fotografies i vídeos al bloc de l’escola.

  • TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Ja hem dit anteriorment que el treball per projectes és un dels eixos bàsics del nostre projecte educatiu. Com a claustre de professors/es, es consensua i arribem a acords a llarg termini sobre el treball que durem a terme aquell curs. De fet, dins la nostra programació hi ha tres projectes durant el curs (a més d’un número indeterminat de mini projectes que tenen una breu durada). En aquests tres projectes, s’incorporen tant els objectius com les competències a treballar.

Hem de tenir en compte que tot el desenvolupament dels diferents projectes s’han ajustat a les decisions de claustre i de cicle, i que cada mestre de la nostra escola és conscient de la manera de treballar: guiatge del mestre, què es demana als alumnes/as i el rol que els diferents mestres (especialistes-coteaching) tenen en aquest procés.

La documentació del projecte es fa principalment via bloc (Dia a dia Paco Candel).

http://blocs.xtec.cat/inicialpacocandel/

Hem de dir que fem una valoració molt positiva del treball per projectes, com a claustre hi creiem fermament, però que també som molt exigents amb nosaltres mateixes i sempre trobem coses a millorar i aportacions d’altres companys/es molt enriquidores.

DSCN1380expo perill

El projecte que ens aCOSta a reflexionar!!!!

Després de plantejar-nos com iniciar el projecte vam decidir que una bona manera, engrescadora i motivadora podia ser adreçar una carta a cada grup classe demanant ajuda per resoldre algunes qüestions, segons la temàtica del nom de la classe. Per exemple la classe dels esportistes va rebre una carta d’una nena que demanava ajuda per ser millor esportista i per això havia de conèixer millor el seu cos, per això plantejava unes preguntes en relació al cos humà.

Per introduir la temàtica, es fa una escampada de les maquetes del cos humà (el cervell, l’ull, l’embaràs, el cor, els pulmons, l’esquelet, les dents i l’oïda) que tenim al laboratori de l’escola per les diferents taules de l’aula. Els alumnes quan arriben s’ho troben i és llavors quan comencen a fer l’exploració. Realment, quan exposem tots aquests materials no sabem ben bé com s’organitzaran entre ells ni les preguntes que sorgiran. Sí que detectem que en poc temps s’acaben agrupant per interessos comuns, formant-se així un grup per cada aparell.

Una vegada els grups ja estan formats, les mestres elaboren i comparteixen amb el grup el guió de treball que estructurarà el que s’investigarà durant tot el procés. Cada grup treballa un aparell diferent i cada guió s’adequa al sistema a treballar. El guió sorgeix de la pluja d’idees prèvia feta pels mateixos alumnes. No és un guió rígid sinó que és flexible segons les preguntes i els interessos que van sorgint al llarg de tot el projecte, té la flexibilitat d’anar-se ampliant. Una observació curiosa és que ens hem adonat que tots els grups de treball, a partir de la cerca d’informació han trobat noves inquietuds i per tant tots els guions s’han acabat ampliant.

El producte final que es proposa és l’elaboració d’un lapbook grupal del propi treball. Arrel d’una de les trobades de Xarxa de Competències Bàsiques, on es va presentar el lapbook, van considerar que ho podríem aplicar com a producte final del projecte. Ens va semblar una bona manera de que els alumnes sintetitzessin tot allò que havien après i al mateix temps poder-ho compartir d’una manera molt visual amb la resta de la comunitat educativa.

D’altra banda, també com a producte final, s’han realitzat grups d’experts. Els alumnes que han treballat més a fons un aparell en concret feien d’experts davant dels altres grups. A partir d’un resum dels continguts ajudaran als altres grups a recollir els aspectes a destacar de cada aparell.

IMG_20170403_180027IMG_20170403_175929IMG_20170403_175846