No podem tancar aquest diari de projecte sense esmentar els recursos que hem posat en marxa per facilitar la gestió del TdS a alumnat i professorat, i per desenvolupar les tasques.
Hi ha un aspecte primordial que vam considerar inherent al projecte, que es tractava de la competència digital i la incorporació de recursos TAC en el procés d’implementació.
Les eines TAC s’han integrat a través de dues vies:
– Plataforma moodle on es mostra tot el material necessari per desenvolupar el projecte: dossiers, formats i formularis d’avaluació.
– Programari i eines a utilitzar per desenvolupar el projecte: Publisher i format de pòster, editor de textos i presentacions online (Google Drive), WordPress per crear la pàgina web i programa d’edició d’imatges.
Arxiu de l'autor: mgarci25
Valoració del projecte “Espai Guindàvols”
Ens acabar tota la feina, ens quedava pendent fer la valoració del projecte des del punt de vista de l’Equip Impulsor. Llavors ens adonem de com ha estat de complex tot el procés de creació del nostre projecte i es fa evident el grau d’esforç en la implementació.
Quins són els aspectes que es valoren com a punts forts i que cal conservar?:
– Que l’alumnat de 1r d’ESO amb l’ajuda del seu professorat han aconseguit complir el seu repte: crear el nostre “Espai Guindàvols” amb totes les dificultats que ha suposat.
– Que la presentació a les famílies va ser un component molt potent de tot el procés, que justificava tota la feina i esforç posats.
– Que el format té un caire de projecte 100% competencial: l’alumnat ha desenvolupat funcions diverses i complementàries, que han donat el seu fruit…ha estat un veritable treball d’equip col·laboratiu.
– Que la seva estructura permet la presència de moltes matèries, per tant, és interdisciplinar sens dubte.
– Que els resultats de l’alumnat són prou satisfactoris. Són pocs els alumnes que no han estat a l’alçada. Han aconseguit col·laborar cadascú des de la seva parcel·leta, donant tot el millor que han pogut i han sabut.
I què ens cal millorar?
– L’avaluació: ens cal articular millor les estratègies per a l’avaluació, millorar les rúbriques, entendre la diferència entre una tasca i un criteri d’avaluació, millorar els processos de coavaluació entre l’alumnat, estimular la responsabilitat en l’autoavaluació de l’alumnat, i treure millor profit a la carpeta d’aprenentatge…avaluem el procés o el resultat?
– El treball d’equip entre el professorat, sens dubte: ens cal més pràctica, millor coordinació, més espais de trobada i estructurar de forma més adequada les tasques que corresponen a cadascú…
…d’això se’n diu continuar construint per millorar.
Com tractem l’autoavaluació i la coavaluació?
De nou ens apareix el dubte de què fer amb la coavaluació i l’autoavaluació. Cal fer una transferència quantitativa? decidim que sí, que és un incentiu per l’alumnat, veure que les seves observacions i valoracions són tingudes en compte.
I quin format ha de tenir? Quins criteris s’inclouran? Comencem preparant una rúbrica que inclou els ítems que utilitzem en l’avaluació, però veiem que s’escapen coses i que potser repetim massa criteris i valoracions, que tot això comença a complicar el procés. Que potser el més important de tot plegat és que ells reflexionin sobre el seu treball de grup i la seva implicació en el procés, més que buscar que es posin una nota sobre la feina feta.
Per tant, acabem decidint que durem a terme dues actuacions amb tasques ben diferenciades però molt vinculades:
– En el dossier de tasques apareixerà un full de valoració del TdS que servirà com a autoavaluació vinculada als aprenentatges i al funcionament del TdS.
– Els grups de treball ompliran dues graelles d’autoavaluació i coavaluació orientades a valorar el grau de compliment de les seves normes de grup. Quan s’inicia el projecte, consensuen les normes de funcionament grupal, i és això el que l’alumnat acaba valorant.
I quin valor quantificable se li assigna a cada cosa? la primera correspon a una tasca que s’avalua dins la seva carpeta d’aprenentatge, i les dues graelles comptabilitzen un 30% de l’avaluació del treball (15% cadascuna), aplicant una ponderació que pretén evitar les notes excessivament desviades de la nota de dinàmica grupal assignada pel professorat.
D’aquesta manera integrem els diferents aspectes de l’avaluació, tan els emesos pel professorat com el que l’alumnat ha ofert.
Quins criteris orienten l’avaluació?
Quan decidim abordar el tema de l’avaluació, comencen a sorgir dubtes relacionats amb…quins criteris prioritzarem? com redactarem criteris que siguin quantificables? com utilitzarem la carpeta d’aprenentatge en el procés d’avaluació? I la coavaluació i l’autoavaluació? Tot s’ha de poder quantificar? qui ha d’avaluar?…
Després de valorar tots els ítems potencialment avaluables, l’equip impulsor decideix establir diferents criteris, àmbits, aspectes…no sabem massa com definir-ho:
– Per una banda les tasques incloses en el dossier de treball: presentació, google maps, catalogació de peces, pòster realitzat per cada equip i les tasques específiques de cada àmbit.
– Per una altra banda el grau de col·laboració del grup, que serà una nota emesa des de dos punts de vista, el professorat i l’alumnat. Per tant, aquí associarem, també la valoració d’autavaluació i la coavaluació.
– L’exposició oral del treball realitzat per cada grup i que servirà per la presentació davant les famílies el dia de la inauguració. Nota individual i aportada pel professorat que modera la sessió.
En principi es concreten els següents criteris en format de rúbrica:
Visita als museus de Lleida: anem a descobrir!
El dimarts, dia 15 de març, es realitzen les sortides planificades per descobrir l’origen i l’actualitat dels nostres museus. La ciutat de Lleida en té pocs, però molt interessants per allò que mostren.
Es decideix fer una selecció que tingui com a prioritat mostrar diferents formats museístics, des del Museu de Lleida, que recull el nostre passat, fins al Centre d’Art la Panera que mostra obres d’art contemporani. Per tant, continguts diferents amb interessos que es complementen: apropar a la ciutadania de Lleida la seva història i l’actualitat artística més creativa i original.
Així, planifiquem una fitxa de treball per guiar l’alumnat en la seva observació i organitzem, en un matí:
– Visita al Centre d’Art La Panera
– Visita al Dipòsit de l’Aigua, que forma part dels espais recuperats i que es mostren dins l’itinerari ofert pel Museu de l’Aigua.
– Visita al Museu de Lleida
En la primera visita es descobreix un espai dedicat a l’Art Contemporani, amb exposicions permanents i temporals, que tenen un format variable en la seva exposició.
La visita al Dipòsit de l’Aigua pretén apropar a l’alumnat a la visita d’un espai patrimonial, que també reuneix unes característiques molt especials en el seu format.
Finalment ens apropem al Museu de Lleida, per tal de conèixer com funciona un museu de les seves característiques: mostra les seves obres de forma cronològica i se centra en restes directament relacionades amb la història de les contrades de Lleida.
En iniciar-se la visita es fa una activitat basada en les peces que el nostre alumnat vol mostrar: amb les fotografies de les peces, se’ls fa fer una aproximació al que seria la catalogació de la mateixa i la seva preparació per a l’exposició, valorant de quina manera la voldrien col·locar per mostrar.
Després es visita el Museu: durant l’itinerari se’ns mostra una peça pendent de ser posada en l’exposició, una peça de vestir, amb la qual s’explica com es fa la seva restauració, catalogació i preparació per a l’exposició.
Tot plegat, molt interessant.
Amb la fitxa de treball plena, les fotos realitzades i les preguntes realitzades als guies, tornem a l’institut per continuar treballant en el nostre espai. Creiem que hem descobert molta informació que desconeixiem i ens serà de molta utilitat pel nostre muntatge.
El dia 21 d’abril, inaugurem!!!!
El dia 21 ha estat ple d’emocions perquè suposa la posta de llarg del nostre projecte. S’ha convidat a les famílies i hem mostrat el resultat del nostre Treball de Síntesi, el nostre megaprojecte.
S’ha marcat com a objectiu prioritari que el nostre alumnat sigui el principal protagonista, fet pel qual s’ha preparat un equip de cada àmbit per explicar a les mares i pares en què ha consistit la seva tasca i s’han preparat als guies de cada àmbit per explicar in situ què era el que s’ensenyava.
El matí ha estat ple de corredisses i nervis perquè es muntava l’espai, de manera, que per àmbits han anat sortint a fer la seva part. Primer equip d’expositors, després àmbit de projectes i en tercer lloc ámbits de llengües i ciències.
A cinquena hora del matí s’han fet les exposicions orals de tots els equips de treball, dels quals l’alumnat ha triat el millor equip per mostrar la feina feta en cada àmbit, i els guies que atendran les preguntes de les famílies.
A darrera hora de classe, arrodoniment de l’acte: millorem les presentacions i el material que cal utilitzar i les peculiaritats de la nostra mostra. A quarts de 3 tot sembla a punt.
Mentre l’alumnat marxa a dinar, un equip de professors voluntaris i col·laboradors acaben de donar els últims retocs a l’exposició. Quin gran equip!!!
I ara arriba el moment esperat: a les 7 del vespre es fa la rebuda de les famílies. A les 6 alguns dels encarregats de fer les exposicions ja roden pel centre fent els darrers asajos.
Tot plegat, un moment ple d’emocions. Estan molt nerviosos i nervioses vetllant per la manera de garantir que la seva exposició sigui perfecta, perquè les mares i pares han vingut a escoltar-los.
El director i el nostre coordinador pedagògic es converteixen en els nostres ambaixadors en la rebuda a les famílies i a continuació el nostre alumnat ha exposat, per àmbits, una breu síntesi de en què ha consistit el seu treball.
Un cop acabades les exposicons, s’acompanya els nostres visitants a l’exposició. Un alumne en cada àmbit respon les preguntes dels pares i mares interessats pel que es mostra.
Bé, repte assolit!!!!
Ha estat dur i emocionant arribar, però hem complert amb el nostre propòsit.
Les famílies semblen satisfetes del se’ls ha mostrat, i així ho fan arribar al professorat que ha assistit a l’acte i a l’alumnat que hi ha participat.
L’organització en el gran dia d’inauguració
El dia 20 d’abril es converteix en una dia complicat, donat que decidim muntar i inaugurar la nostra exposició per presentar-la als pares i mares. Per tant, ens cal ORGANITZACIÓ!
Després de diverses possibilitats i suggerències de diversos membres de l’equip educatiu, es decideix per la següent organització:
– Primeres dues hores del matí: l’equip d’Expositors muntaran l’espai i el deixaran organitzat per poder col·locar el que s’ha de mostrar. Caixes que fan d’expositors i panells que serviran per penjar els nostres cartells hauran de quedar ben disposats per tal que la resta d’equips puguin mostrar el que han preparat.
– Tercera hora del matí: els equips de l’àmbit de Projectes ja poden anar col·locant objectes i cartells. Primer toca enganxar cartells: amb cura es decideix l’estructura i ordre del contingut; i s’enganxen els petits cartells que defineixen cada àmbit. Es decideix que les peces s’acabaran de col·locar un cop estiguin penjats tots els cartells…per allò de que no es trenqui res.
– A quarta hora del matí sortiran els equips que formen part de la resta d’àmbits: Ciències i Llengües s’encarreguen de penjar els seus cartells i col·locar les seves maquetes i estructures. L’estructura del metre cúbic dona problemes…per sort els nostres companys de cicles formatius estan al nostre abast i ens construeixen una estructura metàl.lica on fixar els cubs fets per l’alumnat. Això millora molt l’aspecte de l’estructura.
– A cinquena hora es fan les exposicions orals sobre les tasques realitzades per cada grup de treball. Es fan a mode de preparació per a la inauguració de l’espai. De cada àmbit, l’alumnat tria l’equip que millor pot representar-los durant la inauguració, donat que no hi ha temps material per a que tots els equips exposin. El mateix fan amb els companys i companyes que, a preu d’exposició, faran les taques de “guies” de cada àmbit. La figura del guia es concreta en la realització d’una petita explicació del que les famílies i altres visitants poden trobar a peu d’exposició.
– La darrera hora de classe es dedica a la preparació final de les exposicions orals a les famílies, preparació final de la presentació de les diapositives que s’utilitzaran i la preparació dels guies.
TOT PLEGAT, UN MATÍ DE NERVIS I CORREDISSES!!!
Àmbit de difusió i web
Una conclusió a la que van arribar els nostres alumnes, un cop llençat el repte, fou la necessitat de fer difusió del nostre Espai Guindàvols i generar un espai web que pogués funcionar com un Espai Guindàvols virtual. Així sorgeix un equip de treball que generarà una pàgina web, un tríptic i un cartell publicitari que contribuís a fer difusió del nostre espai expositiu.
L’alumnat s’organitza en tres grups de treball que dissenyaran, cadascun, els diferents productes.
La pàgina web mostra alguns dels objectes seleccionats per portar a l’exposició amb la seva catalogació, i una breu explicació de les tasques que s’ha desenvolupat des de cada àmbit.
El tríptic vol ser una petita aproximació a l’Espai Guindàvols i s’utilitzarà per fer arribar a les famílies l’anunci de la seva creació i la invitació el dia de la inauguració oficial.
El cartell es penjarà arreu del centre per informar a tota la comunitat educativa de la seva creació.
Us adjuntem el resultat final:
Accés a la pàgina web Espai Guindàvols
Tasques de l’Àmbit d’Expositors
Una necessitat que és constata mentre anem organitzant el nostre espai és que ens cal un equip d’alumnes que prepari els expositors, és a dir, suports per penjar els nostres cartells i per col·locar els objectes que volem mostrar.
Quan es visiten els museus de la ciutat i es pregunta sobre quins professionals col·laboren en els muntatges de les exposicions, apareixen, evidentment, tot un seguit de professionals encarregats de la construcció d’expositors i de preparació dels espais. Això ens porta a crear aquest equip.
La principal prioritat serà investigar diversos formats, observar les seves característiques i decidir el format més adequat per a la nostra exposició.
El dossier de treball recull les tasques comunes i les tasques específiques d’aquest equip: recerca sobre tipus d’expositors i formats d’exposició i disseny dels nostres expositors. S’acabarà optant per utilitzar materials reciclables: caixes de fruita que es podran pintar per ser utilitzades com a suport dels objectes, i panells expositors que ja hi són al centre, que s’utilitzaran per penjar els cartells.
Us mostrem el nostre dossier de treball, que inclou una fitxa del procés tecnològic utilitzat en el procés de construcció:
Dossier Equip Expositors Dossier Espai Guindàvols_2015-16
Imatges del treball fet i els expositors col·locats:
Tasques d’Àmbit de Llengües
L’àmbit de Llengües aglutina les matèries de Llengua Catalana, Llengua Castellana i Llengües Estrangeres. Des de cada matèria s’ofereix una tasca per mostrar.
En concret, Llengua Castellana vol mostrar els cal·ligrames creats per l’alumnat, Llengua Estrangera recopila tot un seguit de pictogrames elaborats per l’alumnat per mostrar el vocabulari en anglès de forma molt visual, i des de Llengua Catalana es vol mostrar el procés de creació literària.
Cada un dels equips de treball que formen aquest espai treballen un dels continguts temàtics esmentats, de manera que cataloguen el treball fet i creen el cartell informatiu que acompanyarà els seus treballs.
I ens cal destacar, de manera molt especial, la presència d’un equip que fa una feina molt especial. Entre l’alumnat de 1r d’ESO trobem el nostre estimat Mammadou, un alumnes deficient visual que, amb el seu ús i coneixement de la llengua Braille, enriqueix el treball final. Aquest equip s’encarregarà de fer una breu síntesi de cada cartell i traslladar-lo a la llengua Braille, de manera que al peu de cada cartell informatiu aparegui la transcripció corresponent. amb aquesta acció, fem accessible tot el nostre Espai Guindàvols a l’alumnat amb dificultats visuals i altres persones de fora que vulguin visitar-lo. Aquesta mateixa feina es farà amb algunes fitxes de catalogació.
Afegir que tota la informació dels cartells es mostrarà en tots els idiomes que s’ensenyen a l’institut: Català, Castellà, Anglès i Francès, a més a més del Braille.
El dossier de treball aglutina les tasques específiques que guiaran a l’alumnat en la cerca d’informació i la selecció dels treballs més ben elaborats.
A continuacó es mostra el dossier de treball:
Dossier Àmbit Llengües Dossier Espai Guindàvols_2015-16
