Generador: subministren l’energia al circuit (piles i bateries)
Conductor: cables que uneixen la resta d’elements i estan formats per materials conductors com el coure i protegits externament per un material aïllant com el plàstic.
Receptor: trasformen l’energia elèctic en un treball útil, ja sigui proporcionant un moviment( motors), calor (resistències de les estufes o forns)..
Elements de contol: controlen el circuit (interruptors, polsadors…)
La intensitat del corrent elèctric que circula per un circuit és directament proporcional a la tensió que hi apliquem i inversament proporcional a la resistència que ofereix.
Circuits en Sèrie i en Paral·lel
Connexions en sèrie: els diferents elements estan connectats un darrere l’altre.
Alambre(s) de sujeción y disipación de calor del filamento.
Conducto de refrigeración y soporte interno del filamento.
Base de contacto.
Casquillo metálico.
Aislamiento eléctrico.
Pie de contacto eléctrico.
Des de 2009 s’han deixat de fabricar les làmpades incandescents i són substituïdes per les làmpades fluorescent compactes o CFL (sigles de l’anglès compact Fluorescent lamp) és un tipus de llum fluorescent que es pot usar amb casquets de rosca Edison normal (E27) o petita (E14). També se la coneix amb els noms de ,làmpada de baix consum, o bombeta de baix consum. En comparació amb les làmpades incandescents, les CFL tenen una vida útil més gran i consumeixen menys energia elèctrica per a produir la mateixa il·luminació. De fet, les llums CFL ajuden a estalviar costos en factures d’electricitat, en compensació al seu alt preu dins de les primeres 500 hores d’ús.
Generador Magnètic és una màquina motriu que transforma l’energia mecànica en elenrgia elèctrica. El seu funcionament es basa en la inducció electromagnètica, fenòmen pel qual en moure un imant dins una bobina de fil conductor o a l’inrevés, es genera un corrent elèctric a la bobina.
Motor elèctric és una màquina motriu que transforma l’energia el’ectrica en energia mecànica.
L’aigua és un element indispensable per a la vida, sens dubte és l’element essencial i característic del nostre planeta. Qualsevol assentament humà al llarg de la història s’ha hagut d’instal·lar a prop de l’aigua. Però també per raó de la circulació constant a través del cicle hidrològic, l’energia cinètica continguda en el seu moviment i l’energia potencial associada als salts d’aigua fan d’aquesta una font d’energia renovable que els éssers humans aprendran a aprofitar.
Una manera d’aprofitar l’energia de l’aigua és mitjançant les rodes hidràuliques, són rodes amb una sèrie de pales o àleps unides a un arbre: l’aigua xoca contra les pales i fa girar l’eix. Aquest moviment s’aprofita per fer un treball, ja sigui moldre, serrar, aixecar un mall (martinet)…
Hi ha tres tipus de rodes hidràuliques depenent de com els arriba l’aigua:
Rodes de corrent inferior:
– la part inferior de la roda està submergida.
– no necessita grans obres d’instal·lació
– necessita un corrent d’aigua fort
Rodes de corrent superior:
– l’aigua arriba a la roda per la seva part superior
– enlloc de pales o àleps s’utilitza uns recipients anomenats catúfols, que retenen l’aigua, la roda es mou pel pes de l’aigua dins els catúfols
– aquest sistema requereix la construcció d’una resclosa o assut que retingui l’aigua del riu, un canal des del riu a la reclosa i un altre canal des de la roda al riu.
– s’utilitza en canals de molta aigua però poca força
Roda de corrent mitjà:
– És la més eficient
– requereix un acanal amb la forma de la part inferior de la roda
El cargol està basat en el pincipi del pla inclinat. Per fer menys força és millor enroscar que clavar. Quan enrosquem fem avançar el material en un pla inclinat.
Gràcies aquest mecanisme es multiplica la força però haurem de donar diverses voltes al cargol per tal que avanci només un trosset.
És una màquina simple que consisteix en una superfícia plana amb un extrem elevat a una certa alçada per tal de pujar o baixar càrregues quan no és possible fer-ho verticalment.
La politja o corriola és una de les aplicacions de la roda, s’utilitza per elevar càrregues verticalment. Es caracteritzen per l’ús de cordes (que poden ser també fils o cables) que transmeten la força lineal aplicada a una càrrega mitjançant una o més corrioles per tal de tirar de la càrrega.
Politja simple: La força que s’ha de fer és igual a la càrrega, ja que en aquest cas la corriola es comporta com una palanca de primer gènere. L’avantatge mecànic és igual a la unitat.
Politja composta o polispast: combinació de diverses politges, els polispast tenen un avantatge mecànic que depèn del nombre de politges lliures.
La palanca és una màquina simple . La seva propietat és la de poder multiplicar la força aplicada d’un punt a un altre, mantenint, però la mateixa energia.
Una palanca consta d’una barra (idealment indeformable) i un punt de recolzament o fulcre. Les propietats de la palanca són conegudes d’antic. Arquimedes en el segle III a.C. ja va enunciar: “doneu-me un punt de recolzament i moure el món”
A la barra d’una palanca es distingeixen tres punts:
punt on s’aplica la força d’entrada o potència,
el punt on hi ha la força resistent o resistència,
el punt on la barra es recolza la barra de la palanca.
Segons la distribució d’aquests tres punts, hi ha tres tipus diferents de palanques: de primer, segon i tercer grau. ca tipus s’aplica segons la necessitat del mecanisme.
La palanca de primer grau, té el fulcre entre la força d’entrada i la resistència, formant dos braços:
De la darrera expressió es pot deduir que per igualar la força resistent caldrà aplicar una força a la potència molt més petita que aquella, en relació als braços de palanca lp i lr. Fàcilment es pot deduir que per obtenir una multiplicació de la força a la resistència, el braç de palanca de la potència ha de ser molt més gran que el braç de la resistència.
En la palanca no es produeix un increment d’energia, sinó de força, a canvi d’augmentar el recorregut de la potència en comparació amb el recorregut de la resistència.
La palanca de segon grau, té el fulcre a l’extrem contrari d’on s’aplica la potència. La resistència és enmig:
La palanca de tercer grau, té el fulcre en l’extrem contrari on s’aplica la força resistent. La potència s’aplica doncs, entre el fulcre i la resistència.