Mecanismes de transmissió de moviment

Mecanismes

Són elements mecànics que formen part de les màquines  i que realitzen determinades funcions com transmetre un moviment, transformar un tipus de moviment en un altre o augmentar o disminuir la potència o la velocitat.

 

 

Mecanismes de transmissió de Moviment

Són una part molt important de les màquines, la seva funció és trasnmetre el moviment i modificar-ne el valor .

Mecanismes de transmissió de moviment de rotació: el moviment de rotació és el més habitual en les màquines, el proporciona generalment un motor. Per transmetre el moviment circular a altres parts de la màquina s’utilitzen politges, engranatges i rodes dentades que es munten damunt sobre els eixos entre els quals es vol fer la trasnmissió.

Politges: Una politja és una roda amb un solc que gira al voltant d’un eix. Si s’uneixen dues politges amb una corretge podrem trasmetre el moviment de l’eix motor o conductor a l’eix conduït. Els eixos han d’estar en paral·lels.

    1. Si la corretja no estan creuades el moviment tindrà la mateix direcció.
    2. Si la corretja està creuada s’inverteix el sentit de gir.

La politja que genera el moviment és la politja conductora, motora o motriu, i n1 és a la velocitat que gira. La politja que és arrastrda per la corretja és la politja conduïda i la seva velocitat és n2.

En funció del diàmetre de les politges ens podem trobar  que la velocitat de la conduïda sigui igual, més gran o més petita que la velocitat de la conductora. D1 diàmetre conductora i D2 diàmetre conduïda.

La relació de trasnmissió ens permet saber les voltes que dóna la conduïda quan la conductora en fa 1.

 

  • Si n1<n2 el sistema és multiplicador i la i >1
  • Si n1>n2 el sistema és reductor i la  i<1
  • si n1=n2 el sistema és directa i la i =1

Les propietats s’un sistema de transmissió per politges:

  1. sistema senzill
  2. els eixos poden estar allunyats
  3. els eixos han d’estar paral·lels
  4. si s’ha de trasmetre molta força la corretja pot relliscar o trencar-se.

Les corretges poden ser de cautxú, de pell o de goma.

Tren de politges

  • eix solidari:
  • eix lliure:

 

Quin és el sentit de gir de cada politja?

 

Rodes de fricció

4.1.- Ruedas de fricción.

 

 

Engranatges

 

Són mecanismes formats per rodes dentades que s’acoblen entre elles , gràcies a les seves dents, fent possible la trasnmissió de moviment.  S’inverteix el sentit de gir, i si els eixos estan molt allunyats s’uneixen mitjançant una cadena.

  • Els engranatges es classifiquen en funció de la posició de les seves dents :
  • Engranatges rectes: quan giren sobre eixos paral·lels, les dents son paral·leles a l’eix.

  • Engranatges cònics: quan giren sobre eixos que es tallen, l’angle de tall acostuma a ser de 90 graus, és a dir eixos perpendiculars.

  • Engranatges helicoïdals: quan giren sobre eixos que són paral·lels o s’encreuen, les dents es disposen en forma d’hèlix.

  • De cremallera: quan engrana una barra dentada i una roda dentada. Tenim una conversió de moviment circular a rectilini o a l’inrevès.

  • Roda i cargol sense fi: quan giren sobre eixos que es tallen un dels elements és un cargol sense fi.

Per aprendre més…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Engranatge reductor i<1

  • Engranatge multiplicador i>1

 

Les propietats dels engranatges

  • Ocupen poc espai
  • No llisquen per tant poden transmetre esforços elevats
  • Fan soroll
  • Els eixos no cal que siguin paral·lels

 

Tren d’engranatges

 

 

Mecanismes de trasnformació de moviment

Els mecanismes que hem considerat fins ara no modifiquen el tipus de moviment, és a dir, “transformen” moviments rectilinis en moviments rectilinis, o moviments de rotació en altres moviments de rotació.

  1. Transformació de moviment lineal/circular Pot passar d’un moviment lineal  a un moviment circular , o a l’inrevés.
  • El caragol i la femella,
  •  el pinyó i la cremallera


2. Transformació de moviment circular / lineal alternatiu Pot passar d’un moviment circular  a un moviment lineal alternatiu , o a l’inrevés.

La biela i la manovella, l’excèntrica i la lleva en són alguns exemples.

Mecanisme biela- manovella


Lleves: la lleva pot tenir diferents formes, gira i mou una peça anomenada seguidor, amunt i avall.

 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre de lleves

 

 

 

 

 

  • Transformació de moviment circular / circular intermitent Passa d’un moviment circular continu del conductor a un moviment circular intermitent en el conduït.

La creu de malta n’és un exemple

 

 

 

 

 

Aplicacions dels engrantages

El diferencial

els 

 

 

 

 

 

Transmissió de Força i Potència

En els mecanismes de transmissió del moviment de rotació, el moviment va associat a les forces que el provoquen i si transmetem un moviment també transmetem forces.
La transmissió de forces en el moviment de rotació ens porta al concepte de moment o parell que en mecànica és de cabdal importància.

Moment o parell: el moment d’una força s’entén sempre respecte d’un eix o d’un punt.

Llavors els moments M1 i M2 de la força F respectedels centres rotació O1 i O2 en cada una de les transmissions la figura.

M1 = F· r1

M2 = F· r2
La potència

D’una roda dentada o d’una politja motriu a una l’atra conduïda es manté constant si considerem que en la transmissió no hi ha pèrdues d’energia.


En el moviment de rotació la potència està en funció del moment o del parell associat a cada roda i de la seva velocitat angular.
P1=P2
Transmissió de moments o parells

Un últim aclariment…

Fina ara hem parlat e la velocitat de rotació n en voltes/min però en el sistema internacional d’Unitats la velocitat d’un cos que gira se sol mesurar en radiants per segon (rad/s). Llavors d’aquesta velocitat se‘n diu velocitat angular (W), ja que un radiant és un valor angular que correspon a un angle tal que una volta (360°) correspon a 2Q radiants.

L’equivalència entre les unitats de velocitat de rotació i les de velocitat angular és la següent:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fer un comentari