L’objectiu és construir un mecanisme reductor amb material del taller. Aquest mecanisme ha de ser  capaç de pujar verticalment un pes de més d’1 Kg.

Les condicions:

• Com a mínim tres eixos
• Com a mínim dos sitemes de tresnmissió, politges, engranatges rectes, engranatges cònics, cargol sense fi, cremallera-corona…
• L’arbre motor es pot accionar amb motor o amb manovella.

Temporització: el projecte s’haurà de realitzar amb 4 sessions, l’últim dia es farà la prova amb un pes que portarà el professor. En el suposat que no funcionés s’haurà d’analitzar el motiu i explicar-ho al professor i als companys.

Memòria: S’haurà de fer la memòria per grups amb els següents apartats:

1. Objectiu
2. Llistat de material, especificant la quantitat i dimensions del material.
3. Llistat d’eines utilitzades.
4. Passsos de consrucció. Podeu afeger fotografies
5. Disseny ( Algodoo):
   1. Alçat
   2. Simulació
6. Càlculs.
7. Avaluació
   1. Problemes en la construcció, com s’han solucionat.
   2. Possibles millores.
   3. Valoració personal de projecte.

TORNA

Robolot 2014

Els alumnes de Tecnologia de  4t d’ESO de l’institut JOAN PUIG I FERRETER de la Selva del Camp van fer una visita a ROBOLOT 3D  2014, on van poder participar en unes jornades d’intercanvi d’experiències de Robòtica. Va ser un dia molt profitós, tallers, concursos, demostracions, drons, impressores 3D…i encara vam tenir temps de pujar al volcà de Santa Margarida!!!

Els alumnes de 3r d’ESO han construït una maqueta a escala 1:50.

Aquí en teniu el resultat:

• Pantalla CRT:

• Pantalla de plasma:

Infografia Consumer

• Pantalla TFC:

Infografia Consumer

• PantallaLCD

Infografia Consumer

Infografia Consumer: avantatges de les pantalles TFT respecte les pantalles CRT

• Pantalles OLED:

Els diodes de led orgànic es diferencien d’altres tipus de diode emssors de llum.El funcionament d’una pantalla Oled se basa en una sèrie de punts situats sobre una superfície que s’iluminan i cambian de color en funció de la intensitat de l’estímul elèctric que rep.

pantalles molt primes:

pantalles flexibles:

Què són les ones electromagnètiques?

Les ones electromagnètiques són vibracions o oscil·lacions periòdiques (que es van repetint) que tenen un component elèctric i un altre de magnètic. Tractades adequadament són l’element portador d’informació, sonora en el cas de la ràdio, d’imatges i so en el cas de la televisió, o digital en el cas de les dades informatitzades.

Per què són tant importants les ones electromagnètiques?

És la forma de transportar energia per l’aire, no té barreres. Podem emetre un senyal des d’un emissor i rebre’l en un receptor. Aquesta ona pot contenir informació que primer s’ha codificat en forma d’ona electromagnètica i el receptor la descodificarà i rebrà la mateixa informació que ha emès l’emissor, sense cables o elements físics.

Les ones electromagnètiques s’utilitzen per la radio, la televisió, internet… Però com les diferenciem?

Per les seves freqüències: número de vegades que es repeteix una ona. Com més gran és la freqüència , menor és la longitud d’ona.

.

Ja tenim les ones diferenciades per la seva longitud d’ona o per la seva freqüeència, és el que anomenem Aspectre Electromagnètic, depenent del tipus d’ona pertenyerà a un aspectre o un altre.

A una certa freqüència les ones són visibles

Cada aparell emet unes ones de diferents freqüències i si volem emetre ones de telefonia mòbil les haurem d’emetre a una banda de freqüència determinada per no confondre’s amb altres.

Són perjudicials les ones electromagnètiques? Vídeo

Breu història…

• La tècnica de comunicació sense fils comença a tenir èxit amb els treballs de Guglielmo Marconi, que parteix dels estudis d’Hertz.

• Marconi presentà la primera patent d’un sistema de telegrafia sense fils l’any 1896, i va aconseguir la primera transmissió telegràfica transatlàntica, entre Cornualles (Anglaterra) i Massachusetts (EUA), l’any 1901.

• L’any 1920 es realitzà la primera emissió comercial de ràdio als Estats Units, i l’any 1922, al continent europeu.

• L’any 1933 es popularitzà la compra de receptors de ràdio d’ona curta, tècnicament molt perfeccionats, equipats amb làmpades termoiòniques.

• L’any 1954 ja es van comercialitzar els primers aparells de ràdio fabricats amb transistors. Amb els transistors, els aparells són més petits, consumeixen menys energia, són més fiables, no tan fràgils i, a més, són més econòmics.

Però com funciona una ràdio?

micròfon

Mira’t la Ràdio

Modulació

La Modulació permet transportar la informació en l’espai.

El centre emissor genera una informació sonora, la codifica i l’emet a través d’ones electromagnètiques. Cada emisor genera un a ona de radiofreqüència o ona portadora que es fucionarà amb el senyal sonor per tal de trasnportar la informació en l’espai.

Hi ha dos formes principalsw de modular:

• AM: Modulació d’Amplitud

• FM: Modulació de Freqüència

La fibra òptica és un filament flexible de secció circular fet d’algun tipus de vidre capaç de transportar feixos de llum en el seu interior.

És necessari també disposar d’una font de llum que emeti un feix molt direccional, de manera que es pugui introduir a la fibra òptica amb la major eficiència possible, ja que aquestes tenen un diàmetre molt petit, una fracció de mil·límetre, aproximadament. Les utilitzades són els LED i els làsers.

Infografia fibra òptica.

Els Sistemes de comunicació

La Tecnologia permet la Comunicació a a distància.

Alguns dels invents que han permès a les persones comunicar-se:

• El telègraf
• El telèfon
• La ràdio
• La Televisió
• Internet

El telègraf

Codi Morse

El telèfon

El sistema telefònic es fonamenta en la trasmissió bidireccional  del so a distància mitjançant la conversió del so de l’emissor en un senyal elèctric, que es transmet per la xarxa fins arribar al receptor i convertir-se de nou en so.

• Telefonia fixa

Ubicació fixa d’aparells telefònics connectats a la xarxa per un cable elèctric. Evolució del telèfon.

L’aparell telefònic consta : micròfon, auricular, sistema de marcatge numèric i un avisador acústic.

• La Xarxa Telefònica: està formada pels telèfons dels abonats, les centrals telefònicques i les línis telefòniques (cable elèctric, fibra òptica, ones terrestres, ones per satèl·lit)

• Telefonia mòbil

Quèquicom? Parlar sense fils

La telefonica mòbil:

En la telefonia mòbil els aparells són autònoms, es desplacen amb l’usuari. La connexió amb la xarxa de comunicació es fa a través d’ones electromagnètiques. La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l’aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional.

Fax

El Fax (abreviatura de facsímil, del Llatí fac simile, “fer similar”) és una tecnologia  que s’usa per a transferir copies (facsímils) de documents, usant dispositius que operen sobre la xarxa telefònica convencional.

L’avantatge del Fax respecte altres mètodes com ara el correu tradicional és que en el fax la transmissió és pràcticament instantània. Tot i així, els desavantatges que suposen una baixa qualitat l’han relegat davant el correu electrònic com a forma més comuna d’enviar documents de forma electrònica.

L’aparell de fax empra la línia telefònica per enviar o rebre informació. La línia no és especial, s’utilitza la mateixa que per comunicar amb veu. Tant l’emissor com el receptor han de disposar d’un aparell de fax, que fa les funcions de transmissió i recepció. Com que es fa servir la línia telefònica, cada fax queda identificat també amb un número telefònic. La tècnica de captació de la imatge és la mateixa que la d’una escàner o d’una fotocopiadora. En el receptor el senyal és descodificat i preparat per a ser imprès. El sistema d’impressió més utilitzat actualment és per tòner, com a les impresores làser i les fotocopiadores.

Els plànols són la representació gràfica, a escala i sobre un pla, de totes les parts que integren l’obra.
Els plànols són l’element de comunicació entre l’arquitecte, el propietari i el constructor.
Per dibuixar els plànols d’un projecte d’un habitatge s’encarreguen els delineants projectistes, sota les ordres del arquitecte.
Fins fa poc per fer els plànols s’usaven els estris habituals de dibuix (escaire, cartabò, regle, compàs, paral·lex, etc.) avui dia però la tecnologia informàtica ha transformat molt la professió de delineant perquè l’ús de l’ordinador facilita la feina amb l’ajut d’uns programes informàtics específics (CAD) i els plòters.
– Deluxe Paint – AutoSketch – AutoCAD
Per dibuixar els plànols en cal seguir unes normes així tothom podrà interpretar-los.
Els plànols es dibuixen a unes mides inferiors a les reals (es dibuixen a escala de reducció).
Recordar els tipus d’escales (reducció, natural i ampliació)
Quan una oficina d’arquitectes prepara un projecte ha de fer diversos tipus de plànols.
El conjunt de plànols d’un projecte defineix allò que volen construir. Cada plànol té una finalitat concreta.
Tipus de plànols d’un habitatge: (resum)

Simbologies_habitatge

En aquesta web podeu veure diferents tipus de plànols.

Aquí teniu un parell d’opcions per fer els plànols de la maqueta:

• Floorplaner : programa on line, només cal que us registreu i ha dissenyar, amb aquest programa podeu fer pànols d’emplaçament, de distribució, de cotes i en prespectiva.

• Sketchup .google és un altre progrma gratuït que ens permetrà fer peces  en 3D, només cal que us descarregueu la versió  Descarga Google SketchUp 8