La politja o corriola és una de les aplicacions de la roda, s’utilitza per elevar càrregues verticalment. Es caracteritzen per l’ús de cordes (que poden ser també fils o cables) que transmeten la força lineal aplicada a una càrrega mitjançant una o més corrioles per tal de tirar de la càrrega.
Politja simple: La força que s’ha de fer és igual a la càrrega, ja que en aquest cas la corriola es comporta com una palanca de primer gènere. L’avantatge mecànic és igual a la unitat.
Politja composta o polispast: combinació de diverses politges, els polispast tenen un avantatge mecànic que depèn del nombre de politges lliures.
La palanca és una màquina simple . La seva propietat és la de poder multiplicar la força aplicada d’un punt a un altre, mantenint, però la mateixa energia.
Una palanca consta d’una barra (idealment indeformable) i un punt de recolzament o fulcre. Les propietats de la palanca són conegudes d’antic. Arquimedes en el segle III a.C. ja va enunciar: “doneu-me un punt de recolzament i moure el món”
A la barra d’una palanca es distingeixen tres punts:
punt on s’aplica la força d’entrada o potència,
el punt on hi ha la força resistent o resistència,
el punt on la barra es recolza la barra de la palanca.
Segons la distribució d’aquests tres punts, hi ha tres tipus diferents de palanques: de primer, segon i tercer grau. ca tipus s’aplica segons la necessitat del mecanisme.
La palanca de primer grau, té el fulcre entre la força d’entrada i la resistència, formant dos braços:
De la darrera expressió es pot deduir que per igualar la força resistent caldrà aplicar una força a la potència molt més petita que aquella, en relació als braços de palanca lp i lr. Fàcilment es pot deduir que per obtenir una multiplicació de la força a la resistència, el braç de palanca de la potència ha de ser molt més gran que el braç de la resistència.
En la palanca no es produeix un increment d’energia, sinó de força, a canvi d’augmentar el recorregut de la potència en comparació amb el recorregut de la resistència.
La palanca de segon grau, té el fulcre a l’extrem contrari d’on s’aplica la potència. La resistència és enmig:
La palanca de tercer grau, té el fulcre en l’extrem contrari on s’aplica la força resistent. La potència s’aplica doncs, entre el fulcre i la resistència.
