El periódico. 12 d’abril de 2010.

La pràctica, prohibida per l’ordenança, és utilitzada com a forma de promoció

El grafit, prohibit en l’ordenança cívica i per la normativa de paisatge urbà de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha reciclat com a nova forma de promoció del petit comerç. Els propietaris de negocis que volen guanyar vistositat quan tenen les persianes abaixades han trobat en aquesta fórmula una opció de publicitat barata.
Va començar fa uns quants anys a Ciutat Vella, però ja s’ha estès per tots els districtes de Barcelona i també per l’àrea metropolitana. La garantia que una pintada professional serà respectada per la resta de grafiters (segons el codi intern del col·lectiu) també ha animat molts comerciants a ordenar una obra a la seva persiana.
Cristian Artigas, conegut com a Axel, ha pintat una desena de comerços a Gràcia els últims cinc mesos després d’haver creat l’empresa Ink Gravity per dedicar-se professionalment a aquest sector. «Ha corregut la veu i els comerciants em fan encàrrecs. Vaig començar en dues botigues de roba. Després va venir un taller mecànic i una fruiteria. Volen que el seu negoci tingui vistositat. És una excel·lent forma de publicitat del comerç a la nit perquè la persiana pintada no passa desapercebuda», explica el grafiter i dissenyador gràfic.
L’Institut del Paisatge Urbà assegura que aquesta pràctica és il·legal ja que les persianes formen part de l’estructura de l’immoble i no poden ser modificades unilateralment pels encarregats dels comerços. Segons explica l’institut, les normatives municipals consideren que els grafits a la via pública embruten el patrimoni de la ciutat i produeixen una «degradació visual» de l’entorn.

SENSE AUTORITZACIÓ / L’ordenança cívica, aprovada el desembre del 2005, exigeix que tot grafit que sigui visible a la via pública ha de comptar amb l’autorització expressa de l’ajuntament. Els districtes, que tenen competències per fer seguiment d’aquesta normativa, no tenen clar com actuar.
«Vaig anar al districte de Gràcia a demanar permís. Em van dir que no tenien gaire clar quina era la normativa, però que suposaven que podia pintar-la», explica Roger Andreu, copropietari de la botiga de samarretes Limaloca. «Jo vaig voler tenir tots els meus papers en regla, perquè no vull tenir problemes amb l’ajuntament ni amb els veïns. Fins ara això no ha passat», afegeix.
Els grafiters coincideixen que en algunes zones de Barcelona, com Ciutat Vella, la Guàrdia Urbana impedeix pintar les persianes. Però el districte assegura que no s’ha fet una campanya específica per controlar aquest tema perquè «hi ha altres problemes més prioritaris». Tot i així, no descarta que s’hagin imposat multes per aquesta pràctica.
«Sempre et demanen els papers quan pintes però fins ara els he ensenyat una autorització del propietari i n’hi ha hagut prou. Però no és així a tot arreu. A Ciutat Vella és gairebé impossible pintar», comenta Cristian Artigas.
El col·lectiu grafiter creu que l’aprovació de l’ordenança cívica que va prohibir el grafit ha fet que els aficionats busquin espais «legals» on puguin pintar. «Jo no m’amago. Segueixo pintant en ponts, murs i on no molesto», assegura Jordi Zaragoza, propietari de l’empresa Graffic Impact que també es dedica al grafit professional. «Vaig començar embrutant parets però m’he anat professionalitzant», afegeix.
Una obra amb esprai pot costar entre 250 i 750 euros en funció de la superfície de la persiana i el tipus de treball. I molts comerciants pensen que la inversió val la pena. «Vaig veure una persiana pintada i em vaig animar a fer el mateix. Els clients estan contents i es veu molt vistós amb el sol quan tanco al migdia», explica Francesc Fernández, propietari de la fruiteria Vida, del carrer d’Escorial.
L’extensió d’aquesta pràctica ha fet que alguns grafiters suggereixin als comerciants persianes temàtiques en un mateix carrer. La idea, per motius econòmics, no ha tingut èxit.