De la cort a l’obscuritat

Coincidint amb el 200 aniversari de l’inici de la Guerra del Francès, el Museu del Prado presenta des del 15 d’abril fins al 13 de juliol una àmplia exposició sobre Goya que, centrada al voltant dels quadres del 2 i 3 de maig del 1808 a Madrid, recentment restaurats, estudia i presenta la figura de l’artista en un context més ampli. Comissariada per Manuela Mena, Goya en temps de guerra repassa 25 anys de creació artística (1794-1819) a través de 200 obres, entre les quals s’inclouen, a banda de dibuixos, aiguaforts i litografies, 90 pintures, 65 de les quals pertanyen a altres institucions i col·leccions privades. Entre altres novetats, cal destacar 13 peces mai exposades a l’Estat, entre les quals hi ha Manuel García de la Prada i Cap de xai i costelles, així com un parell de quadres recentment atribuïts a Goya (el retrat d’Isidre Máiquez i el de l’ambaixador austríac Kaunitz).

Evolució artística

L’exposició tracta del recorregut vital de Goya des dels darrers anys del Segle de les Llums, quan la seva activitat se centra en el servei al rei Carles IV i a la cort com a primer pintor de cambra, fins a finals de la segona dècada del segle XIX, quan l’artista ha començat ja el gran viatge d’introspecció cap a l’obscuritat de l’esperit humà, l’aïllament i l’exili, tant mental com físic. És el viatge del neoclassicisme cortesà a la modernitat postrevolucionària. I és que en dues dècades Goya va patir la sordesa, les limitacions creatives de l’ambient cortesà, els atacs de la Inquisició, el clarivident contacte amb intel·lectuals de l’època com Jovellanos, la violència i crueltat de la guerra i les seves conseqüències… Però també va viure episodis costumistes i festius com el Carnestoltes o les corrides de toros.

És per això que pel director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, la mostra “no és un diari de guerra, sinó el diari d’un artista format a la llum de la raó i del progrés que dóna testimoni de l’absurd i la injustícia”. Segons Mena, “així com Einstein va captar l’univers de les estrelles, Goya va captar l’univers dels éssers humans. Va ser un artista racional: això que estava boig és un mite. Va emprar la bogeria com una metàfora més, però la bogeria no era dins seu, sinó fora”, conclou.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dissabte, 12 d’abril del 2008

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *