One thought on “Història de l’art

  1. Jessica J. Porta

    Sandra Plaza
    Marc Oliva
    Melany Martí
    Jessica J. Porta
    I) DOCUMENTACIÓ GENERAL

    Títol: El Profeta
    Autor: Gargallo, Pablo (1881-1934)
    Cronologia: 1933
    Estil: cubisme
    Tècnica: fosa
    Material: bronze
    Formes: escultura exempta
    Tipologia: dempeus
    Cromatisme: monocroma
    Dimensions: 235cm (alt)x 65cm x 50cm
    Localització actual: n`hi ha diverses reproducions ( Centre d’Art Reina Sofia, a Madrid; Museu Gargallo, a Saragossa…)
    Tema: Un home il•luminat, en tensió física i espiritual, per alló que vol comunicar, adopta el paper de guia i lluita per manifestar al seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret, mentre que a la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que el espectador gira al seu voltant i es fixa en el lloc canviant d’espais buits i masses.

    II) ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

    1.1 Material
    Aquesta escultura està feta amb bronze

    1.2 Tècnica
    La tècnica amb la que es fa es la fosa que consisteix bàsicament a preparar un motlle on es vessa el metall escalfat fins a l’estat líquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i l’obre queda a la vista.

    1.3 Formes de l’escultura
    Es una escultura exempta, permet que girem completament al seu voltant. En aquest cas, l’obra és tridimensional i comporta un volum.

    1.4 Tipologia
    Dins de l’escultura exempta es una escultura dempeus, es a dir, una única figura dreta.

    2. Anàlisi dels elements formal i de la composició

    2.1 Formes figuratives/ abstractes

    Es una escultura figurativa ja que es veu clarament lo que és. No es una escultura idealitzada.

    2.2 Estudi de la composició

    La seva composició fou construida a partir de làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Els volums absents són acotats per elements corbats, com es pot apreciar a la galta esquerra, en el cap es concentra la vehemència del personatge, amb el buit a la boca que deixa veure el crit.
    La figura s’estrucutra entorn d’un eix central: El cap, la columna vertebral i la cama esquerra. Apartir d’aixó creixen els diferents elements del cos mitjançant un joc de corbes. El buit descarnador és molt més expressiu que els volums tradicionals. La figura es coberta amb pell de xai i inclinada cap endavant, així aconsegueix un equilibri perfecte. La utilització dels buits per exacerbat l’expressivitat; l’equilibri entre la verticalitat dominant i les linies corbes que formen els laterals de les escultures; l’acurat estudi de la llum; i la concepció de la figura.

    2.3 La policromia
    Aquesta escultura es monocroma.

    3.- L’estil

    Malgrat que se l’ha volgut integrar en el cubisme a l’hora de treballar les formes geomètriques de les diverses parts del cos del profeta, l’autor va més enllà i introdueix altres elements propis, com és l’estudi del buit i del ple en l’obra.

    La figura es pot considerar com una mescla entre el classicisme i la nova estética del cubisme, L’ús del buit suggereix a l’observador una contemplació que incideix en la retina i transforma la visió de la realitat del personatge en una mutació constant de forma i volum. Convé observar EI profeta girant a través de tots els angles. L’escultor aprofita els elements estètics renaixentistes, com la simetria o les proporcions del cos humà. A partir d’aquestes bases, “escultura es torna avantguardista i els elements formals del cubisme intervenen en la composició. La llum aprofita el buit per penetrar en l’interior de la figura. EI predomini de les línies corbes proporciona una sensació de dinamisme i moviment. A diferència del tenebrisme pictòric, en aquesta escultura les llums i les ombres no són estàtiques, canvien contínuament i el clarobscur varia la seva Intensitat a través de l’aprofitament dels reflexos metàl.lics del conjunt.
    La descomposició de la realitat i de l’espai en figures geomètriques, iniciada en la pintura per Cézanne, penetra en l’escultura. EI cubisme l’assumeix com a pròpia i la de-senvolupa, La idea central de Gargallo es basa en la consideració de la forma escultòrica com una nova organització de l’espai. Utilitza la fotografia per a contemplar la realitat en diferents angles i perspectives, En la Línia de Gargallo podem citar Brancusi, amb unes formes figuratives i estilitzades, Chillida, amb el tractament geomètric del ferro i Henry Moore per la configuració del buit i de la pedra en grans volums.

    Gargallo començà juxtaposant formes còncaves i convexes. A les seves obres es detecta una forta influència de la tradició familiar de la forja, a més d’una clara vocació cubista. A aquest moviment, al qual per la naturalesa del seu art s’apuntaren molts escultors, pertanyia Archipenko 1, que va inspirar Gargallo per fer les seves agosarades combinacions de buits i massissos. També s’hi poden rastrejar reminiscències de l’art primitiu i d’artistes com Brancusi i Modigliani.
    Gargallo, al seu torn, va influenciar l’obra escultòrica de Picasso; encara que la idea d’experimentar amb el cubisme sorgí una nit de l’esmentat any 1907 en què Gargallo va dormir a l’estudi del pare del cubisme, justament al costat de Les senyoretes del carrer Avinyó, i es va aixecar amb revolucionàries idees per al seu art.
    Al diari de Gargallo apareixien paràgrafs on reflexionava sobre la creació i la necessitat d’investigar per tal de no estancar-se en solucions ja conegudes, malgrat que també recomanava captenir-se.
    I això és el que va fer en concebre El profeta, de factura cubista, però proper en la sen força i sensibilitat a l’expressionisme com és evident en el rostre, que defineix els trets facials mitjançant les arestes .
    Les dimensions de l’escultura i la seva funció estètica i investigadora de noves formes ens indueixen a pensar que va ser feta amb la intenció de decorar algun tipus de gran espai (una col•lecció particular, un museu, etc.).
    L’obra s’emmarca en el trasbals polític del període d’entreguerres i, també, en el trasbals artistic que es vivia a Paris .La figura de Pau Gargallo fou clau a l’hora de definir els nous camins de les avantguardes escultòriques, amb els intercanvis d’opinions en tertúlies aplegades en els cafés del moment i, sobretot, mitjançant la relació que s’establia moltes vegades amb els principals marxants d’art del moment.
    L’obra de Gargallo participa de les investigacions que van dur a terme una sèrie d’escultors, de manera paral•lela i complementària a la que es va experimentar en pintura, sobretot dels cubistes. L’obra de Juli González és una de les que es desenvolupen amb més personalitat conjuntament amb la d’altres escultors de l’època, com Constantin Brancusi , Alberto , etc., i cadascun d’ells amb un estil propi que els fa inclassificables.
    EI treball de Gargallo en la recerca dels espais buits i plens va ser precursor i/o paral•lel al d’altres escultors contemporanis com, per exemple, Henry Moore , que va desenvolupar el gruix de la seva obra després de la Segona Guerra Mundial. L’obra de l’escultor de Maella va influir en altres autors posteriors com ara els bascos Jorge Oteiza i Eduardo Chillida (0118, 1429), entre molts d’altres.

    III INTERPRETACIÓ I SIGNIFICAT

    1.-Contingut i significació
    El gest ferm del seu braç dret és la part més alta de l’estatua. Es un home en ple arrevatament de passió, els peus sòlidament afermats a terme en contrast de la seva expressió. És un home dirigent, comunica la seva decisió i incita a la acció perquè el segueixin. La vara de la mà esquerra es un símbol del guia.

    2.-Funció i aspectes socials.
    És una obra feta amb bronze i permet per això la realització de diverses còpies d’idèntica qualitat, va ser concebut per a la seva exposició en galeries d’art o museus o per decorar espais públics, com per exemple, el parc Middelheim d’Anvers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *