Category Archives: Història del món contemporani

Properes dates importants

Dilluns 21 d’abril: revisió dels comentaris introduïts al bloc sobre les pintures de Grosz i Beckmann

Divendres 25 d’abril: Exposició individuals o per parelles de les escenes de pel.lícules seleccionades que reflecteixin fets que van tenir lloc en el periode d’entreguerres (1919-1939).

Dimarts 29 d’abril: Control de la unitat sobre el període d’entreguerres:

– la crisi del parlamentarisme liberal

– les relacions internacionals després del Tractat de Versailles

– la situació econòmica abans i després del crac del 29

– aparició i ascens dels feixismes

De la cort a l’obscuritat

Coincidint amb el 200 aniversari de l’inici de la Guerra del Francès, el Museu del Prado presenta des del 15 d’abril fins al 13 de juliol una àmplia exposició sobre Goya que, centrada al voltant dels quadres del 2 i 3 de maig del 1808 a Madrid, recentment restaurats, estudia i presenta la figura de l’artista en un context més ampli. Comissariada per Manuela Mena, Goya en temps de guerra repassa 25 anys de creació artística (1794-1819) a través de 200 obres, entre les quals s’inclouen, a banda de dibuixos, aiguaforts i litografies, 90 pintures, 65 de les quals pertanyen a altres institucions i col·leccions privades. Entre altres novetats, cal destacar 13 peces mai exposades a l’Estat, entre les quals hi ha Manuel García de la Prada i Cap de xai i costelles, així com un parell de quadres recentment atribuïts a Goya (el retrat d’Isidre Máiquez i el de l’ambaixador austríac Kaunitz).

Evolució artística

L’exposició tracta del recorregut vital de Goya des dels darrers anys del Segle de les Llums, quan la seva activitat se centra en el servei al rei Carles IV i a la cort com a primer pintor de cambra, fins a finals de la segona dècada del segle XIX, quan l’artista ha començat ja el gran viatge d’introspecció cap a l’obscuritat de l’esperit humà, l’aïllament i l’exili, tant mental com físic. És el viatge del neoclassicisme cortesà a la modernitat postrevolucionària. I és que en dues dècades Goya va patir la sordesa, les limitacions creatives de l’ambient cortesà, els atacs de la Inquisició, el clarivident contacte amb intel·lectuals de l’època com Jovellanos, la violència i crueltat de la guerra i les seves conseqüències… Però també va viure episodis costumistes i festius com el Carnestoltes o les corrides de toros.

És per això que pel director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, la mostra “no és un diari de guerra, sinó el diari d’un artista format a la llum de la raó i del progrés que dóna testimoni de l’absurd i la injustícia”. Segons Mena, “així com Einstein va captar l’univers de les estrelles, Goya va captar l’univers dels éssers humans. Va ser un artista racional: això que estava boig és un mite. Va emprar la bogeria com una metàfora més, però la bogeria no era dins seu, sinó fora”, conclou.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dissabte, 12 d’abril del 2008

Anàlisi de les pintures de Grosz i Beckmann

Ja podeu trobar a Batxillerat > Història del món contemporani > període d’entreguerres, les dues pintures que heu de comentar. En quant a les pautes per a realitzar el comentari, dins de >Història del món contemporani, podeu clicar a >Lectura d’una obra d’art: pintura i contestar els apartats

– Informació general

– Anàlisi formal

És molt important que llegiu abans l’article “Testigos de una guerra sin causa” per a enriquir la informació referent al context històric que també has de contestar.

Heu de fer un comentari de cada pintura, i desar els dos comentaris a sota de les dues pintures.

Testigos de una guerra sin causa

Octavi Martí

La I Guerra Mundial inspiró películas, novelas y obras de teatro, pero los pintores, como si la competencia de la imagen fotográfica se lo impidiese, no quisieron saber nada de ella. Excepto los alemanes. Ahora, y hasta el 4 de febrero, el Museo Maillol de París presenta la exposición que se interesa por el periodo que va de 1914 a 1933, es decir, del estallido de la guerra hasta la llegada de Hitler al poder. Los artistas alemanes escogidos son Otto Dix, George Grosz y Max Beckmann, aunque también hay algunas obras de Ludwig Meidner y Walter Gramatté. En total el museo ha reunido 250 pinturas, dibujos y grabados.A su manera, crítica y forzando el trazo, los artistas alemanes renuevan la tradición de la “pintura de historia”. Pero aquí no se trata de celebrar gestas heroicas o de mitificar a generales y guerreros, sino de mostrar el horror. Y ridiculizar el discurso belicista, sus tópicos patrióticos y raciales. “Ser alemán supone ser cruel, estúpido, feo, gordo e inflexible: un reaccionario de la peor clase”, dice Grosz. Y dibuja burgueses con puro, barriga, alcoholizados, lúbricos, capaces -parece- de corromperlo todo. Dix pinta “porque necesitaba liberarme de todo esto”. “Durante 10 años soñé que estaba obligado a arrastrarme entre casas en ruinas, a través de pasadizos por los que apenas podía pasar”, añade.

La flagelación de Cristo

Si Grosz y Dix tienen, respectivamente, 21 y 22 años cuando les envían al frente, Beckmann ya ha cumplido los treinta cuando es movilizado como enfermero: “En las trincheras, en una semioscuridad, he visto a hombres medio desnudos, cubiertos de sangre, a los que ponían vendajes blancos. El dolor y la grandeza. Una nueva visión de la flagelación de Cristo”.Grosz es el más político de los tres; Dix el que mayor voluntad documental demuestra, y Beckmann quien mejor se inscribe en una tradición pictórica que tiene, como máxima expresión del sacrificio humano. Pero los tres son cronistas de su época, testimonios de una guerra sin causa pero extraordinariamente mortífera. En el caso alemán es posible que influya el hecho de que, cuatro meses antes de la derrota, las tropas del mariscal Ludendorff estaban a 60 kilómetros de París. En Francia, como en otros países, la victoria reclama olvido, mientras que en Alemania exige revisión del pasado. En Rusia, la reclamación llegó antes y se convirtió en la Revolución de Octubre. En Alemania nació la frágil Weimar.Los tres fueron mal vistos por los nazis. Grosz y Beckmann optaron por el exilio; Dix pasó a engrosar la lista de artistas que practicaban un “arte degenerado”.

Article publicat al diari El Pais el 3 de gener de 2008

Paths of Glory /Germinal

Divendres passat 22 de febrer vàrem acabar de veure “Paths of Glory”. Un cop va acabar la pel.lícula vàrem poder gaudir tots i totes d’un ric debat on es van plantejar algunes de les qüestions que s’han de contestar per al proper dilluns 25 de febrer (en aquesta ocasió al vostre dossier/llibreta). A més a més de les qüestions a contestar també van sorgir d’altre dos preguntes:

– Per què el director Stanley Kubrick va escollir fer la pel.lícula en blanc i negre?

– Per què la pel.lícula va trigar en ser estrenada a França?

Aquesta segona avaluació hem tingut l’oportunitat de veure les pel.lícules “Germinal” i “Paths of Glory”. Quines similituds trobeu que tenen aquestes dues pel.lícules?

Paths of Glory

Aquesta setmana a Història contemporània estem veient la pel.lícula “Paths of Glory” dirigida per Stanley Kubrick, estrenada l’any 1957.

Aquesta pel.lícula ens ajudarà a valorar críticament la magnitud de la Primera  Guerra Mundial. Amb aquest objectiu heu de contestar les següents qüestions:

  1. Fes un resum de l’argument.
  2. Cerca informació sobre el director Stanley Kubrick i sobre l’actor principal, Kirk Douglas.
  3. Comenta els fets històrics que reflecteix la pel.lícula (fase de la guerra, exèrcits bel.ligerants, etc)
  4. Aquest film fa una crítica brutal a la jerarquia militar. Quins valors morals i ideològics defensen els comandaments militars?
  5. Quines diferències identifiques entre oficials i soldats?
  6. Comenta l’actitud del coronel Dax al llarg de la pel.lícula.
  7. Fes un balanç final de la pel.lícula:
    • La pel.lícula té un final optimista o pessimista?
    • La lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?

Canvis en l’horari d’història del món contemporani

A partir de la setmana que vé, és a dir, del dilluns 28 de gener, la classe del dijous a les 9:30 passarem a fer-la els dilluns a les 14 hores. La resta de dies, dimarts i divendres, resten en l’horari habitual.

Recordeu que ens veurem els dilluns en comptes del dijous i que ja ho començarem a aplicar a partir del dilluns 28 de gener.

“Queimada” de G. Pontecorvo

A través de l’enllaç adjunt arribaras fins una escena de la pel.lícula Queimada de G. Pontecorvo (1969), ambientada a les Antilles a mitjans del segle XVIII.

http://www.youtube.com/watch?v=CGUBwMPo1B8&feature=related

Observa l’escena i contesta:

1. Descriu l’escena: personatges, lloc, ambient, accions, moment …

2. Quina és la seva actitud vers el colonialisme?

3. Com són considerats els indígenes?

4. Quina crítica faries a les paraules expressades per Sir Williams?

La dominació europea del món

Benvolguts i benvolgudes alumnes d’història del món contemporani,

Suposo que si estas llegint aquest article és que et trobes a l’aula d’informàtica avui dijous 17 de gener. Aleshores ja pots començar a treballar:

  1. Ves a l’apartat BATXILLERAT del menú de la banda superior d’aquesta pàgina d’inici
  2. Un cop s’obri la pàgina de batxillerat, veuras a la dreta “Navegació”, clica a sobre de “El discurs de Jules Ferry ……”
  3. LLegeix amb atenció aquest text i al final del discurs trobaras els enunciats de les preguntes que has de contestar en aquest bloc mateix, clicant a sobre “Deixar un comentari”.

SORT!