Expedició al museu del Louvre

IMG_20140824_173313

Marina Salas Zamora al “Moulin Rouge” de París. Agost 2014

Després d’un intens juliol de feina i calor, la meva família i jo varem decidir fer un viatge improvisat a París. Teníem ganes de visitar la ciutat de l’amour per excel·lència i de d’explorar, tot passejant pels carrers més emblemàtics de la ciutat, esglésies centenàries, llibreries a tocar del riu Sena, monuments de ferro que arriben al cel, pintors bohemis del barri de Montmatre… I és clar, com a bones turistes, a part de tastar la sopa de ceba, que és el plat típic de la ciutat, no ens va faltar la visita al Louvre, un del museus més importants i visitats del món sencer.

Era un dia de pluja, com tots els que vàrem estar a París, i després d’una hora i mitja de cua ens disposàvem a passar un jornada completa entre pintures de l’Escola Holandesa i arquitectura Romànica, entre altres. Teníem ven clar que no veuríem ni una quarta part del museu, perquè segons havia llegit, necessitaríem nou mesos per fer, tan sols, un cop d’ull per sobre de totes les exposicions i obres d’arts. Tan bon punt vaig agafar el plànol, ja em vaig marcar un objectiu fix: visitar les sales d’exposicions de civilització grega. I és aquí on vaig fer la gran descoberta del viatge, perquè entre vitrina i vitrina anava trobant grans perles per al meu treball que de cap manera podia desaprofitar. Com us podeu imaginar, tinc tantes imatges, entre figures de terracota i ceràmiques, que necessitaria més d’un article per mostrar-vos-les totes. Per això he fet una tria acurada d’aquelles peces que m’han semblat de caire més interessant i que analitzaré a continuació.

FIGURES MIRINES DE TERRACOTA                                                                 [Antiguitats gregues, etrusques i romanes. Planta baixa, sala 18]

La necròpolis de Mirina (Μυρίνα), situada al golf d’Élea entre Pèrgam i Esmirna (a la costa occidental de l’actual Turquia), va ser descoberta accidentalment l’any 1870. Entre els materials que s’hi van trobar cal destacar les figures de terracota que veurem a continuació. Aquestes adquisicions van donar resposta a moltes de les preguntes que es feien els arqueòlegs sobre la vida cultural i quotidiana d’una ciutat rica i activa entre el 250 aC, poc després de la seva aliança amb la ciutat de Pèrgam pel sobirà Atàlida, Eumenes I (Εὐμένης), i el 106 dC, data de la seva destrucció per un terratrèmol.

Grup de cinc Erotes

Grup de cinc Erotes 

Segle I aC

Procedència i fabricació: Mirina

Font: Marina Salas Zamora

Els Erotes (Ἕρωτες) eren els déus alats de l’amor, acompanyants d’Eros. El nombre d’Erotes era variat, però Hesíode en descriu dos: Eros (Ἔρως), déu de l’amor, i Hímer (Ίμερος), déu del desig, que varen assistir al naixement d’Afrodita (Ἀφροδίτη). Més tard, altres escriptors en van afegir un tercer, Potos (Πόθος), déu de la passió.

Els dos Erotes asseguts sota la taula toquen la siringa (σύριγξ) i la lira (λύρα). La siringa, constituïda per una filera de vuit o nou tubs de mateixa llargada, està associada a la vida pastoral i a la poesia bucòlica.

Músics tocant el tamborí i l'aulos Músics tocant el tamborí i l’aulos

Segles II-III dC

Fabricació Síria

Font: Marina Salas Zamora

L’aulos (αὐλός) que toca el personatge de la dreta d’aquesta imatge està format per dos tubs units per una canya que el músic pressiona amb els seus llavis, i per tant, en direm flauta doble. Aquest instrument era usat en nombroses circumstàncies, particularment, acompanyant la lira en festes religioses. El tamborí o tympanon (τύμπανον) era un instrument pla i de forma circular que es tocava colpejant amb el genoll.

 

Grup del "concert d'Egina"

Grup del “concert d’Egina”

250-225 aC

Procedència i fabricació: Egina

Font: Marina Salas Zamora

El grup del “concert d’Egina”, format per sis musics i dansaires, possiblement va ser trobat en la mateixa tomba, atesa la importància d’aquestes dues disciplines en el context funerari. Cadascuna de les tres dones  presentades en la imatge porta entre les seves mans una cítara (κιθάρα), instrument de forma trapezoïdal i compost generalment per set cordes i una caixa de ressonància. Aquest, quedava reservat a aquells virtuosos qui el tocaven amb l’ajuda d’un plectre (peça d’os) o bé simplement amb els dits.

Músics tocant l'hydraulis i la salpinx

Músics tocant l’hydraulis i la salpinx

Segle I aC

Procedència i fabricació: Alexandria

Font: Marina Salas Zamora

L’orgue d’aigua o l’hydraulis (ὕδραυλις) que està tocant el personatge de la dreta va ser creat per un famós mecànic d’Alexandria de nom Ktésilios el segle III aC. Aquest instrument va ser admès als concursos musicals de Delfos (Δελφοί) i va continuar ressonant durant l’època romana imperial en els combats de gladiadors. Pel que fa a la salpinx (σάλπιγξ) que el personatge de la esquerra porta entre les mans, val a dir que era un instrument de vent de l’Antiga Grècia pertanyent a la família de les trompetes. En moltes civilitzacions antigues s’ha trobat aquest tipus d’instrument, pel que ens és difícil discernir on i quan es troba el seu origen. De fet, en la Ilíada d’Homer, s’han trobat esments al seu so, tot i que no s’han vist referències segures fins a la Grècia clàssica.

CERÀMICA GREGA                                                                                                 [Primera planta, sales 40/41/42/43/44]

Les cinc sales de la galeria de la Campana del museu del Louvre presenten, amb l’ajuda de més d’un milió de vasos, l’evolució de la ceràmica grega durant cinc segles. La visita comença per l’estil geomètric inventat pels atenesos i l’estil oriental dels “ateliers” de Corint i la Grècia de l’est, continua amb la tècnica atenesa de les figures negres i roges i la ceràmica àtica i acaba amb la producció de ceràmica a la zona oriental de la Grècia antiga, la Itàlia meridional. I és clar, entre tanta meravella, era normal que topés amb vasos que, d’alguna manera, reflectien la importància que la civilització grega va donar a l’art musical. A continuació, he preparat una presentació digital perquè feu un tastet de l’exposició de ceràmica grega del Louvre, centrant-me en aquelles peces que contenien escenes musicals.

Ceràmica grega, Louvre by Slidely Slideshow

I aquí finalitza la meva expedició pel Louvre. Penseu que he reduït molt la quantitat d’imatges i que potser, tan sols comptant les ceràmiques amb elements musicals, tenia un centenar de fotografies. Per això, si teniu ocasió, us animo a visitar aquest enorme museu que amaga perles de civilitzacions ben diverses a nivell cultural i, per descomptat, la màgica ciutat de París.

9 comentaris a “Expedició al museu del Louvre

  1. Χαίρετε!

    Marina, quina alegria em fa poder seguir comentant articles teus al teu bloc, i veure com va creixent poc a poc. Quina meravella d’antiguitats gregues ens has mostrat a les fotos i al vídeo.
    Com hem de comentar algunes de les imatges que ens mostres al vídeo, jo he elegit les que més m’han cridat l’atenció i m’han agradat. I ara mateix m’hi posaré!

    Desprès de estar fent un petit esquema a la llibreta de l’ordre que seguiré , començo amb la imatge primera del vídeo, i amb la informació que ens has donat sabem que és un plat de figures roges on surt un músic tocant l’aulos (en grec αὐλός) instrument de fusta format per una canya. La peça es va trobar a Atenes al 490 aC i prové de Volci. És un plat gaire ample, amb dues nanses i per últim no estic molt segura, però crec que el plat té una mica de profunditat per el reflex de la llum, espero que la Marina m’ho aclareixi .Els plats es feien utilitzar a l’hora de dinar. Referent a la il·lustració es troba en mig del plat i té la decoració amb figures roges per últim podem dir que va envoltada per figures geomètriques. La imatge representa a un música tocant l’aulos com ja he dit abans.

    La segona imatge que faré serà la cuarta que és el lècitos amb el fons blanc. La pea va ser trobada a Atenes entre 450-400 aC i provenia de Erètria. És un lècitos que era un tipus de ceràmica que s’utilitzava per guardar ungüents pel cos. Aquest lècitos té una nansa, el coll estret i la obertura ample. La tècnica que utilitza, no l’ havia vist mai i m’ha cridat molt l’atenció. La representació esta feta en color negre, però tota la figura està en un fons blanc per això només és poden veure les línies de la representació. També podem veure que hi ha un intent de introduir color dins les figures.Utilitza les figures geomètriques per amunt i avall de la representació Com ens ha posat a la Marina, representa una imatge d’una visita a la tomba.

    I per últim, la sexta imatge del vídeo que és el Rhyton (en grec ῥυτόν) figures roges amb forma de cap de ase. Encara que no hem treballat aquest peça he trobat alguna informació que pot ajudar a saber per a que s’utilitzaven. Era una mena de recipient que servia per guardar la beguda. La van trobar a Atenes entre 440-430 aC. Utilitza la tècnica de figures roges i representa una escena on hi han Dionís i Medea, la relació que trobem amb aquests dos personatges és ”Les bacants” que és una tragèdia d’Eurípides.
    Fins aquí el meu comentari sobre les ceràmiques gregues.

    Marina, ja he vist a l’altre article ho de el viatge pendent a terres gregues, tant de bo es faci realitat el nostre desig i les companyes de grec hi anem!!

  2. χαίρετe!

    Molt bon article Marina, i bona visita pel Louvre. M’han encantat les figures que ens has descrit i també les imatges relacionades amb la música. I com que em toca comentar-ne unes quantes, he triat algunes que m’han agradat molt: el crater de figures negres que representa un banquet, el plat de figures roges del simposíac i música, i per últim el lècit de figures negres amb Apol·lo i les Muses.

    Començaré pel mig: amb el plat de figures roges. Aquesta ceràmica, la va pintar el Pintor de Colmar, procedeix del Vulci i data del 490 aC a Atenes.
    Com bé ja he dit, és un plat, pintat amb la tècnica de figures roges, és a dir, amb els fons negre, i el dibuix en color roig. Al centre de la ceràmica,observem que el dibuix està envoltat per una mena de sanefa que si no veig gaire malament són figures geomètriques. Pel que fa a la imatge, hi trobem dos personatges: una dona tocant un instrument i un home tombat en una mena de llit.
    La dona porta com a roba un himàcion i porta el cabell recollit i un mocador al cap. L’home no és veu gaire bé però crec que porta el pit descobert i un hexòmide.
    La imatge representa un simposi. En l’antiga Grècia, un simposi era la segona part dels banquets grecs en la qual es bevia, es cantava, es recitaven poemes, etc. sovint s’hi afegien nous comensals que només anaven a beure i no havien assistit a la primera part del banquet.
    A més a més, els participants es decoraven el cap amb corones de flors, com be veiem en l’home que està tombat al nostre plat. També era freqüent que les esclaves ballessin i toquessin instruments per als seus amos, tal com veiem que fa la jove que porta el mocador al cap en la ceràmica.

    A continuació, el lècit de figures negres d’Apol·lo i les Muses: pertany al Pintor de Safo al 500 aC i procedeix del Tanagra. Un lècit era un recipient llarg amb dues nanses que servia per a guardar oli perfumat destinat a la cura dels cossos i que normalment utilitzats com a vasos funeraris. Aquest en concret utilitza la tècnica de figures negres, i la imatge que hi trobem és la de Apol·lo, déu de la bellesa masculina, la música i la poesia; seguit de les Muses, 9 divinitats menors lligades a les arts com l’escriptura i la música. Concretament en aquesta representació hi veiem, pels seus atributs: Èrato (per la lira) i Terpsícore (per la cítara).
    I per últim, el crater de figures negres amb l’escena d’un banquet.

    Un crater era un recipient bastant gran que solia contenir una barreja d’aigua i vi, que es duia fins al lloc on es feia el menjar i es deixava al terra per a que la gent pogués omplir i reomplir els seus cílix. Aquest té representat l’escena d’un banquet i pertany al pintor de Nàucratis al 565 aC a Lacònia.Té decoracions geomètriques, i, com ja he dit en la primera ceràmica, al centre de la peça hi veiem l’escena d’un banquet. Els simposis i els banquets eren molt comuns en la societat grega i era on menjaven i bevien sense parar i es divertien. En aquesta imatge veiem com un home toca un instrument mentre els altres ballen.

    Torno a dir que m’han agradat moltíssim les imatges, espero i desitjo poder visitar el Louvre algun dia i fer fotos com les teves!!

  3. Quin gran viatge Marina!

    Le grand ville de l’amour est magnifique et je vois que vous l’avez aimée

    Has fet una gran feina i un bon recull d’imatges. Nosaltres ara podem aprofitar el teu treball per relacionar-ho amb el que vam estudiar a primer sobre la vida quotidiana i repassar també el comentari d’imatges. En aquest cas comentar les ceràmiques es una de les tantes coses que més em va agradar fer el curs anterior i em segueix agradant molt.

    Les ceràmiques que més m’han cridat l’atenció són les següents:

    ESCIFOS DE FIGURES NEGRES.

    En aquesta ceràmica podem observar un escifos trobat a Corint, 590-570. L’escifos era el got per excel·lència que utilitzaven els grecs per la simposis.
    La tècnica utilitzada és la de les figures negres, tal i com es veu el fons és blanc i les figures principal estan pintades de colro negre. Cal fixar-s’hi en la decoració geomètrica.
    El que ens mostra es la escena d’un comos (κῶμος, ), processió ritual que es feia a l’Antiga Grècia. Aquest ritual es feia en honor al déu Dionís. Es pot definir com un grup d’homes en moviment que bevien i estaven acompanyats de músics. En poques paraules,unes festes sense control.

    PLAT FIGURES ROGES

    Aquesta ceràmica es creu que pertany al pintor Pédieus.(Atenes,510 aC)
    La tècnica utilitzada es de les figures roges, ja que tot està pintat de negre menys les dues figures que es volen destacar.
    Hi ha molt fons negre en el plat i les dues figures estan dintre d’una altra circumferència.
    Apareixen dues persones,el gènere d’aquestes es desconegut perquè no es veu clarament, el que si que es veu es un petó entre una persona jove i l’altra més vella. Un d’ells porta un bastó i per aquesta raó afirmem que es una persona vella.
    Porten una lira a la mà juntament amb un plat.
    L’erotisme i sexualitat formaven part d’un tema tabú per la societat grega . La vida sexual dels grecs es basava en tres apartats; el matrimoni,la prostitució i la pederàstia.
    Deduïm que aquesta escena es tracta de la pederàstia ja que hi ha una relació entre un noi adult i un més petit,el qual està en la edat de la pubertat.

    ÀMFORA FIGURES ROGES

    La següent ceràmica pertany a un artesà anomenat Pamphaios d’Olotos.(Atenes, 525-515 a.C)
    L’àmfora es feia servir per guardar-hi i transportar-hi aliments. Normalment de cos ovalat i de coll estret flanquejat per dues nanses. El coll d’aquesta es una mica més gran i hi ha una tapa.
    La tècnica utilitzada és la de les figures roges i la decoració que esta al voltant de les nanses, la tapa i el que envolta les figures pertany a la decoració vegetal.
    Apareixen tres dones, la que es troba al mig està tocant una cítara (κιθάρα), instrument de forma trapezoïdal i compost generalment per set cordes i una caixa de ressonància.

    Espero que el teu article s’ompli de comentaris!

    Fins aviat.

    • Bé noies, la Marina no es podrà queixar del suc que heu tret del seu muntatge!
      En espera del que ella vulgui contestar-vos i precisar, jo us proposo que reviseu la peça del tercer comentari de l’Andrea, a veure si vosaltres coincidiu en la identificació dels personatges que hi apareixen. Mònica, ja que has posat tant d’èmfasi en l’anàlisi de l’abillament de les figures dels teus comentaris, què ens en pots dir?
      Anna, com que en els teus comentaris has tingut l’encert d’afegir els termes grecs, per què no fas el mateix, tu a una altra companya amb els altres vasos esmentats per l’Andrea i la Mònica?

      • La veritat és que sempre intento explicar i quan puc,dono la meva opinió sobre aquestes coses relacionades amb la moda, com una cita que vaig deixar al nostre bloc ‘aracne fila i fila’ en un article precisament que parlava sobre els peples que deia el següent: ‘la originalitat és tornar a l’origen’ ήήή. Bé, doncs, si no he entès malament crec que et refereixes a la roba de l’antiga Grècia així que dit i fet. Les dones gregues confeccionaven els seus propis vestits, i qual la túnica era oberta pels costats i no duia manigues, parlem d’un peple (πέπλος), mentre que si tenia manigues i era cosida pels costats s’anomenava quitó (χιτών). També, per a taparse quan feia més fred, duien un himàcion (ἱμάτιον) que era una mena de mantell que s’enrotllava pel cos i cubria el cap.
        Dones i homes podien portar-lo. Els homes també podien dur quitons o exòmides (ἐξομίς) i una cosa exclusivament seva que duien els homes que es dedicaven a professions més ‘liberals’ que s’anomenava clàmide (χλαμύς).

        • Mònica, veig que estàs a l’aguait… Tota una experta, sí senyora…

          Núria crec que les teves exalumnes poden estar contestes que continuïs seguint-les a través de la xarxa. Es veu clar que vas deixar una bona petjada en elles com a professora de Francès, a més de Llatí.

  4. Je suis ravié d’apprendre que tu as visité Paris cet été et que tu as pu en profiter pour faire un parcours au Louvre. C’est un beau musée où j’aurais aimé rester des heures et des heures.

    Que des belles pièces tu as répérées là-bas ! Et comme tu dis, il y en a encore des milliers !

    Merci Andrea pour ta phrase en français. N’oubliez pas de le mettre en pratique, peut être un jour, en faisant un voyage en Grèce, qui sait, vous en aurez besoin.

  5. Χαίρετε!

    Teresa, com m’has dit ara posaré els noms com els hem treballat a classe:
    Respecte els de la Mónica, el primer és un plat,el segon és un lècitos i el tercer una cratèra.
    I els de la Andrea, els primer un èscifos, el segon un plat i l’ultim una àmfora.

  6. Retroenllaç: III.I Instruments de vent | Siringa, la música de l'Antiga Grècia

Respon a Andrea Muñoz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *