Arxiu de la categoria: General
Poesia
Els dies sempre són els mateixos, Freds i morts. Et lleves i et tornen les ganes d’anar a la cama, Esmorzes i tens més gana Quan estàs a casa vols sortir a fer esport, Però quan surts és tot mort, … Continua llegint
TU Y YO
Pienso en ti, en nosotros hago lo imposible, por no cagarla, pero la cago, si soy celoso, soy un tóxico si no lo soy ya no la quiero, si me enfado soy un rayado, pero si ella se enfada más … Continua llegint
Històries ocultes
Amb el retruny del timbre de mig matí, els passadissos de l’Institut de Beuda començaven a omplir-se d’estudiants. Sent divendres, una certa exultació es veia reflectida a l’ambient. Dues hores lectives més i ja entrarien al cap de setmana. En … Continua llegint
La parella estranya
Compartia habitacle amb una criatura estranya. Cada nit, quan apareixia, passejava silenciosament pel passadís i compartíem una mirada inquietant. No l’incomodava la meva presència ni li provocava cap emoció. Fins i tot, tenia el costum de reposar a l’altra banda … Continua llegint
Nova
El joven Nova despierta en una cama desde la que solo se alcanza a ver un techo blanco, de hospital, ya familiar para él, mientras recupera el conocimiento nota un dolor punzante en todo su cuerpo, aunque no está completamente … Continua llegint
El niño que deseaba ser pequeño
El niño de la plaza de la Alameda, siempre sentado en el escalón de la peluquería, esperaba, a su pesar, a que su madre finalizase la jornada en el establecimiento. Al principio, el niño de la plaza de la Alameda … Continua llegint
El nuevo amanecer de Piedrallana
Un trueno quebró el silencio de aquella oscura noche. Beltrán miró a su alrededor. Ya nada quedaba del apacible lugar en el que se había criado. Las lúgubres calles permanecían vacías bajo la sombra de las casas, muchas de ellas … Continua llegint
13 x 18 cm
13 x 18 cm Et miro, mentre em somrius deixant entreveure una rialla, que em fa pensar en els motius pels quals ara l’apatia t’abraça. Et miro, i recordo els grans somnis que et feien bullir l’ambició, d’aquells dies grisos … Continua llegint
El diluvi de la teva absència
El diluvi de la teva absència No vull que siguis un record trist de diumenge, ennuegar-me en la nostàlgia del teu buit i no poder-la evocar enlloc, i vessa dins el meu pit on encara vius. Desitjaria congelar-la perquè romangui … Continua llegint
Paracetamol para el corazón
Paracetamol para el corazón Quemó las flores de tu cemento, luego se arrodilló, en la cabeza el tormento, y es cuando se van, que viene lo más incierto. Aún subrayo los versos, que tú y yo proclamamos nuestros, y nos … Continua llegint