Arxiu de la categoria: Prosa en català

Podria començar la narració dient; vet aquí que una vegada hi havia una nena afortunada amb una vida plena de felicitat, malgrat això, seria mentida. Aquesta història no és un conte de fades, ni molt menys un conte amb un … Continua llegint →

Era l’any 1997 i el superheroi de Lloret de mar en l’últim any havia tingut més treball en un any que en tres anys que portava a Lloret. Els zimbabuenses es van posar d’acord per venir a coqueria Catalunya, més … Continua llegint →

L’any 2012 va arribar una nau espacial al planeta Terra. En la nau hi havia un ”bitxo”. Tenia un color verdós, tirant a groc i a casa seva, per ensenyar-li a la seva dona. La seva dona li va dir: … Continua llegint →

“Número cent cinquanta-sis, Àsia Thompson!”, aquelles paraules travessaven el meu cap mentre, a poc a poc, la meva expressió es tornava neutre i els meus pares m’envoltaven en una abraçada. Tots els cridats pujaven a l’escenari, tremolosos. Jo no era … Continua llegint →

Era l’any 2020. Hi havia una vegada un senyor que no es podia moure. Era viu perquè li feien respirar amb una màquina. La seva família estava molt trista per veure l’estat en què es trobava sabent com era abans. … Continua llegint →

Ens vam conèixer el 31 de desembre de l’any 2006, quan encara teníem sis anys, ja que les nostres famílies eren molt amigues i quan venien a visitar-nos sempre jugàvem junts. En aquella època parlàvem bastant, però ens va tocar … Continua llegint →

Amb el retruny del timbre de mig matí, els passadissos de l’Institut de Beuda començaven a omplir-se d’estudiants. Sent divendres, una certa exultació es veia reflectida a l’ambient. Dues hores lectives més i ja entrarien al cap de setmana. En … Continua llegint →

Compartia habitacle amb una criatura estranya. Cada nit, quan apareixia, passejava silenciosament pel passadís i compartíem una mirada inquietant. No l’incomodava la meva presència ni li provocava cap emoció. Fins i tot, tenia el costum de reposar a l’altra banda … Continua llegint →