Poesia

Els dies sempre són els mateixos,

Freds i morts.

Et lleves i et tornen les ganes d’anar a la cama,

Esmorzes i tens més gana
Quan estàs a casa vols sortir a fer esport,
Però quan surts és tot mort,
Només ets tu i el vent,

Llavors et tornen les ganes d’anar a casa.

Et sents malament i no saps el perquè,
Intentes parlar amb algú,
Però ningú t’escolta tot ple.
Només la teva trista ombra.

Fa molt de fred,
Per això poses la xemeneia
O et fas xocolata calent,
La volies beure durant es desfeia,
Però amb les teves mans
Se’t derrama per tot el sòl.
Toca limpiar-ho,
Però ets tot fet pols.

Això és el que sento,
Quan és hivern.

Llimona Amarga

Aquest article ha estat publicat en Categoria 2, General, Poesia en català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *