La crítica ha definit Casa de nines, vint anys després com una funció brillant amb interpretacions d’antologia. Gaudim-ne!
UN COMENTARI INTERESSANT DE L’OBRA EN UN CLIC
Deixa el teu comentari a l’inici d’aquest post, on diu “leave a reply”.
LLENGUA I LITERATURA
Publicat per Rosa Sagalés
L’espai és una habitació amb una única porta, on una discussió porta a una altra. Després de tant de temps tot afecta més. Ja no saps com és cada personatge i cadascú es fa una idea de l’altre sense saber-ho ben bé del cert. Això fa que el conflicte quedi amplificat i exagerat ja que és un personatge contra aquell amb qui s’imagina que discuteix i el que realment és i pensa. Malgrat sembla que al final s’arribin a entendre entre en Torvald i la Nora, tot queda molt en pinces i això et deixa amb el ruru encara quan la escena ha finalitzat.
Tota l’obra et fa reflexionar. Nora vol expressar les seves idees mitjançant la justificació de la seva vida, però la seva filla, l’Emmy, li mostra com hi podria haver altres realitats, no tot ha de portar al mateix lloc per on ha passat la protagonista.
Cada personatge té les seves idees i no vol callar-les. Defensen el seu relat fins al final i això fa que la família visqui una llibertat diferent entre tots, que estan en una baralla constant. Nora és qui té les idees més clares, o això fa veure. En Torvald comença amb un “No” rotund cap al divorci, però acaba cedint. Es veu com cada interrupció i cada informació donada sempre acaba fent afecte al receptor i en fa minvar la visió d’un mateix concepte.
Hi havia tendència a la onada: el fet de pujar el to i el volum feia de l’escena quelcom més emocionant, però es calmava la situació amb el moment de reflexió o silenci per part dels dos actors. Cal destacar que els silencis es mostraven molt omplerts: petites mirades d’incomoditat omplien l’aire de tensió i això ho podies sentir, per tant, eres capaç d’emfatitzar amb els personatges, i això es valora molt.
Vull afegir que m’ha semblat que el desenllaç de l’obra d’avui i la de Henrik Ibsen tenen una similitud molt ben traçada:
Casa de nines → Després de rebre la carta on desmenteix totes les coses que ha estat amagant Nora, en Krogstad, procurador, envia una altra carta on diu que no tindrà en compte res del que ha fet la protagonista i que ho oblidin. Aquesta carta fa que en Torvald perdoni a Nora pels seus actes i li diu que el millor és oblidar-ho. Sembla ser la solució, però Nora, que ja s’adona, ara, que no sap res del seu marit, decideix no tirar per l’opció fàcil i canviar-ho tot. Ella es podria haver quedat a casa, tal com Torvald li havia dit, però és valenta i ho afronta com ella creu necessari.
Casa de nines 20 anys després → La solució és el divorci. Nora lluita per aconseguir-ho en tota la seva estància a casa d’en Helmer, però no és fins al final, quan és possible. En aquell moment, Nora ja ha pogut parlar amb tots els afectats per la seva antiga decisió (la fugida), però ara la solució que ella tria és diferent que la que té ja a les mans i se’n torna al seu origen per no ocultar res més.
Aquest rebuig al desenllaç més fàcil es presenta ambdues obres i a les dues s’acaba triant la veritat.
“CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS” és la segona part de l’obra d’Henrik Ibsen. Nora
(personatge principal), després de vint anys, torna a la seva antiga ciutat on es troba la casa on vivia amb la seva família, la qual va abandonar. Al tornar per resoldre un problema, es retroba amb el seu, en principi, exmarit, la seva excriada i dida i la seva filla.
Una obra que tracta sobre la llibertat i els drets de la dona. La protagonista, Nora (Emma Vilarasau) expressa molt bé la ràbia provocada per la impotència que sent com a dona davant d’un sistema masclista.
La resta d’actors de la mateixa manera han sabut reproduir els sentiments que els seus personatges tenen cap a la protagonista.
Quatre històries, quatre punts de vista sobre un fet que va passar vint anys enrere. Cada personatge expressa subjectivament la seva transició i sentiments, com aquell fet va marcar un punt i un canvi en les seves vides, tot ressorgeix al retrobar-se els personatges.
Veure aquesta actualització d’un clàssic ha estat una experiència interessant des del punt de vist històric, la reivindicació dels drets per part d’una dona que es sent presonera per la seva societat.
L’obra de teatre que hem anat a veure ha estat bé perquè hem pogut veure que les coses eren diferents en una altra època i ara han canviat.
A Casa de Nines 20 anys després, la Nora, la protagonista, torna a casa després de 20 anys d’haver-la abandonat. Torna principalment perquè necessita que el seu marit li entregui el divorci, ja que ella es pensava que ja el tenia i s’havia comportat com una dona soltera.
Personalment, aquesta obra m’ha semblat interessant, ja que et feia reflexionar sobre aspectes que encara avui en dia hem de tenir en compte, com per exemple, el paper que fa la dona en la societat o com ha evolucionat aquest paper avui en dia.
Des del meu punt de vista, en aquesta obra, he vist que només hi havia quatre personatges: la Nora, en Torvald, la seva filla Emmy i la mainadera Anne-Marie. Sincerament, m’hauria agradat que sortissin més personatges, com per exemple la Kristine o en Krogstad, simplement pel fet de saber com han continuat les seves vides des de la primera obra, Casa de Nines.
Si ens parem a pensar en l’escenografia, no hi havia gran cosa, tota l’obra passava dins la casa, on només hi apareixien dues cadires, uns bancs als laterals i quan obrien la porta, vèiem un llum, com si fos la llum del carrer.
El dimecres 9 d’octubre vam anar al teatre Romea a veure l’obra de teatre Casa de Nines 20 anys després. Podem afirmar que aquesta obra es basa en el debat sobre la llibertat de la persona i els drets de la dona, temes que tot i ser escrits ja fa anys encara són d’actualitat. L’obra ens fa pensar i reflexionar sobre aquests i altres temes.
Des del meu punt de vista el problema que ens presenta l’obra es podria resumir en què la Nora no vol perdre els seus drets que tant li han costat guanyar i al cap de 20 anys d’esforços veu que no li han servit per a res.
El més destacable de l’obra és la gran qualitat escènica dels actors i actrius que fan que sigui una obra on és molt fàcil posar-se en el paper dels personatges i sentir-te identificat amb alguns d’ells.
En definitiva jo recomanaria d’anar a veure l’obra, ja que et fa reflexionar profundament sobre alguns aspectes i per la gran escenificació dels actors i actrius.
Em va agradar bastant l’obra de casa de nines 20 anys després. Ja que critica el matrimoni i les parelles en general. Està bé perquè posa en dubte el matrimoni i ho fa des d’un punt de vista amb el que tant homes com dones tenen els mateixos drets. Malauradament en la societat d’avui en dia encara no hi ha igualtat entre sexes.
M’ha fet reflexionar sobre el matrimoni si és realment necessari o no. També m’ha reafirmat que vivim en una societat masclista en molts aspectes.
Per a mi, aquesta obra, pretén representar la posició de la dona casada en la societat.
Principalment, la dona es veia com una persona sacrificada al matrimoni. No obstant això, en aquella època, es feien càrrec de les feines domèstiques, de la família i de fer el menjar ja que l’home era el que aportava els diners a la família i el que aprovava si la dona, podia o no, fer alguna cosa fora del normal (en aquells temps). En altres paraules, la dona era tractada i vista com una persona infantil, la qual no tenia dret a decidir tota sola ja que necessitava l’aportació del seu marit. D’altra banda, trobo que aquesta obra és feminista, ja que deixa l’home en una mala posició i això fa que no m’hagi agradat tant com em podria haver agradat. L’obra, va tractar el tema de la llibertat. Jo estic a favor que les dones puguin fer el mateix que els homes i que no hi hagi diferències entre sexes , on no estic d’acord és quan la dona va dir que ella ho volia fer tot per ella sola i que no necessitava ajuda. Jo crec que tothom en necessita, tant homes com dones. Si l’home s’oferia per ajudar-la, era per facilitar-li la vida, ja que sempre que es pugui s’ha d’intentar ajudar, pitjor hauria sigut que mai l’hagués ajudat. Trobo que tot arriba a un punt que ja no ens parem a pensar res i no agraïm l’ajuda que ens ofereixen en aquell moment. En general es pensa negativament, però després te n’adones que no n’hi ha per tant i que el que realment volien era ajudar-te.
En conclusió, cap extrem es bo i no perquè una persona hagi actuat malament , es pot generalitzar a la resta. Tret d’això , trobo que l’obra està molt ben interpretada i dona un missatge molt clar.
Dimecres dia 9 d’octubre, els alumnes de primer i segon de batxillerat vam anar al Teatre Romea a veure “Casa de Nines, 20 anys després”.
Casa de Nines és un obra escrita per Henrik Ibsen, sens dubte l’obra més traduïda d’ell i que tracta un dels temes amb més controvèrsia i discutibles d’avui en dia. Nora, la protagonista del drama, decideix abandonar la seva família perquè es sent atrapada. De fet, la Nora deixa la família i la casa perquè vol trobar-se a ella mateixa i descobrir del que és capaç de fer. L’elecció d’ella és, per tant, un acte d’acceptació individual.
La seva obra acaba quan la Nora emprèn el seu viatge cap a la supervivència individual com a dona en aquella època de finals del segle XIX. L’obra de teatre “Casa de Nines, 20 anys després” és la continuació del que podria haver estat l’obra d’Ibsen. Vam poder veure com, a la representació, la Nora torna després de 20 anys sense tenir contacte amb la seva família.
Sincerament, penso que aquesta obra fa reflexionar d’una manera espectacular a l’espectador. T’adones de petits detalls socials de l’obra que marquen una gran diferència en el món actual i d’altres, que encara avui en dia continuen presents. L’ambient tènue de l’escenari dona certa angoixa al públic, la mateixa sensació que està vivint la protagonista. També els decorats, on predominava una sala d’estar sense mobles, tan sols amb dos cadires, il·luminat amb llum freda.
La representació dels actors fa que et posis a la pell de qualsevol d’ells, fent que siguis capaç d’entendre totes dues situacions. Emma Vilarasau, qui fa el paper de Nora en l’obra, expressa els seus desitjos i metes com a dona, és clarament una dona lluitadora pels seus propis drets. En canvi la filla de la Nora, l’Emmy, té una espina clavada dins seu des que la seva mare la va abandonar. Aprofita cada moment que pot per atacar-la de la pitjor manera que pots fer a una mare, amb l’abandonament dels seus fills i la seva família.
Personalment, l’acte final és el meu preferit. La protagonista demostra que pot amb tot i farà el que calgui sense l’ajuda d’un home a la seva vida. En aquesta obra era totalment necessari acabar amb un gir d’arguments com aquest, on ella mostra que una dona realment és lliure i capaç de qualsevol cosa que es proposi. Ens deixa un gran debat important sobre els drets de l’home i la dona. Per a mi ha estat una gran obra.
El dimecres passat dia 9, vam anar al Teatre Romea a veure l’obra titulada ‘Casa De Nines’. Es basa en la Nora, una dona que va abandonar el seu marit i els seus fills pels seus ideals i torna 20 anys després perquè s’ha adonat que no està divorciada i, per tant, es pot posar en problemes. Quan torna s’enfronta amb el seu passat per poder aconseguir allò pel que porta tants anys lluitant: la llibertat.
La idea de l’obra està bé, perquè parla de molts temes com ara el paper de la dona sobre el qual cal reflexionar. Però penso que és molt lenta i que no hi ha cap personatge que tingui tota la raó ja que tots són molt egoistes. Tant la Nora com el Torvald i la filla només pensen en si mateixos durant tota l’obra, no veuen les conseqüències que poden tenir els seus actes. Tots creuen que tenen la raó i van repetint les mateixes idees durant tota l’estona fent que l’obra es faci pesada.
Cal dir que la interpretació dels actors està molt bé i hi ha escenes que són molt divertides, però no és una obra que recomanaria anar a veure. M’hauria agradat un final que et fes reflexionar més i també que fos més tancat.
Sara Marín, 1r Batx C
Casa de nines 20 anys després és una obra molt interessant que mostra un conflicte social entre els drets i deures dels homes i les dones. És un drama que busca crear un pensament confús en el receptor, ja que té un final molt obert i els personatges que hi actuen no ni hi ha cap que tingui la raó, tots fan alguna cosa que ara trobaríem injusta o que no està gens bé. Personalment m’ha agradat aquesta obra, m’ha fet pensar i reflexionar algun tema que jo no sabia. Recomano que la gent la miri i la gaudeixi!
El dimecres 9 d’octubre, vam anar a veure una obra de Teatre “La Casa de nines”, al teatre Romea (Barcelona), l’obra tractava del paper de la dona al segle XX i com la protagonista l’intentatva canviar.
En l’obra hi havia moments en què no podies distreure’t ni un segon, ja que era molt interessant, els actors i actrius van interpretar el paper molt bé.
També m’hauria agradat que tingués algun toc de comèdia, ja que sempre és més agradable, però per ser de drama em va agradar!
Ha estat una sortida interessant.
Casa de nines 20 anys després s’endinsa en una discussió matrimonial ambientada en els anys 20 que es veu molt afectada per les diferències legals entre homes i dones en aquella època.
L’obra teatral se m’ha fet monòtona perquè hi ha massa discussió entre personatges que la fa repetitiva i a més a més, l’obra és en si un intent d’ensenyança feminista i això m’extreu de l’obra constantment ja que et condueix a pensar sobre el feminisme i et descentra de la història que tracta d’explicar. També trobo que la Nora es guia per un feminisme confús i egoista en què ni ella mateixa sap el que vol perquè primer li demana els papers de divorci al Torvald i finalment ho rebutja tot i sabent el que ha hagut de sacrificar en Torvald.
En conclusió, l’obra no m’ha agradat gaire ja que no concorda ni amb els meus gustos teatrals ni amb la meva forma de pensar, però sí m’ha agradat el conjunt de l’experiència i en definitiva tampoc vaig passar una mala estona.
El dia 9 d’octubre de 2019 vam anar els alumnes de primer i segon de batxillerat al teatre Romeo a veure una obra anomenada “La casa de nines”.
Des de fora es veia un teatre petit, però a l’entrar la impressió era a la inversa. També podríem destacar que les butaques eren una mica incòmodes però, malgrat tot, és una obra on es pot veure que darrere d’ella hi ha hagut molta feina.En el tema dels actors podríem dir que el Torvald Helmer, la seva actitud va canviant mentre transcorria l’obra però, en el cas de la Nora Helmer, no canvia fins al final.
Seguidament teníem la senyora Linde i Emmy on els seus personatges són fixos, és a dir que no canvien.
El decorat per a mi era una mica pobre però alhora estava bé, ja que si li haguessin posat més coses potser hagués estat molt carregat.
En conclusió: nota final li posaria un 8,5 sobre 10 pel simple fet de les butaques i perquè el temps de durada va ser una mica llarg.
M’agradaria comentar l’obra de teatre titulada “Casa de nines, 20 anys després” que vaig anar a veure al teatre Romea. L’obra teatral es va estrenar el 21 de desembre de 1879 i va ser escrita per Henrik Ibsen, un escriptor noruec.
Els personatges que surten a l’obra són la Nora Helmer, en Torvald Helmer, l’Emmy Helmer i la Anne-Marie. La Nora és una dona independent, que creu estar soltera. En Torvald Helmer és ”l’ ex-marit” de la Nora. L’Emmy és la filla més petita de la Nora i en Torvald, i l’Anne-Marie és la mainadera, que s’ha fet càrrec dels fills, després que la Nora fes un cop de porta i els abandonés.
La història explica la vida de la Nora Helmer 20 anys després d’haver-se divorciat amb el seu marit, Torvald Helmer i haver-lo abandonat a ell i als seus fills. La Nora s’adona que en Torvald no havia firmat els papers del divorci, i torna per demanar-li que els signi. En aquella època, divorciar-se era més fàcil per al marit, i si la dona volia separar-se, havia de dir coses horribles sobre el seu marit.
En la meva opinió, aquesta obra mostra egoisme, ja que tothom vol el millor per a ell mateix: la Nora només ha tornat a la seva antiga llar per aconseguir el divorci, l’Emmy vol fer passar per morta a la seva mare perquè ella es pugui casar amb l’home que estima. A en Torvald només li importa l’aparença i seguir mantenint l’honor per sobre de tot. L’única persona que es sacrifica és l’Anne-Marie, que va haver de deixar la seva filla i anar-se’n a cuidar la Nora per guanyar un sou i poder mantenir la seva família.
Els personatges tenen uns valors antics, i potser és per això que em costa tant que em caiguin bé. Només m’agrada la Nora, però no pel seu caràcter, sinó per la seva forma de veure el món: ella creu que una dona és lliure de fer el que vulgui, i que el casament no hauria de ser per sempre. Comparteixo aquests pensaments, i per això, penso que és el personatge amb el que tinc més coses en comú.
Per acabar, m’agradaria comentar la desigualtat que hi havia entre homes i dones en aquella època. L’obra mostra com era la societat antigament: d’una banda no estava ben vist que una dona fes un cop de porta i digués “prou”. En canvi, si això ho fes un home no passaria res. Per altra banda, una dona no podia demanar el divorci sense destrossar la reputació del seu marit.
Encara que l’autor no és feminista, dona a conèixer aquest valors i pensaments de manera subjectiva.
El dimecres de la setmana passada vam anar a veure “Casa de Nines 20 anys després”, una obra de teatre que presenta un possible futur per a l’obra original de Henrik Ibsen, “Casa de Nines”.
Tot i que l’obra va ser entretinguda i els actors et feien sentir realment dins l’obra, penso que aquesta “segona part” és innecessària. Ja que Ibsen va donar un molt bon final a la seva obra original i fer que després Nora torni a casa dels Helmers podria interpretar-se com si s’estigues retractant dels ideals que presenta al final de l’obra d’Ibsen. La tornen a presentar com una dona dependent, que s’amaga darrere d’una aparença, que ella mateixa es va construir al marxar de casa, de dona independent.
Tot i que durant el desenvolupament de l’obra sembla que els tres personatge principals (Torvald, Nora i Emmy) canviïn la seva manera de fer, al final sempre actuen per una causa egoista. De fet, és aquest doble sentit de cada paraula que fa qüestionar-te i pensar sobre l’obra i les raons dels personatges.
El dia 9 d’octubre vam anar al Teatre Romea a veure Casa de nines 20 anys després. Jo m’havia llegit l’obra escrita per Henrik Ibsen el 1879 i em va agradar poder veure una possible continuació, ja que en l’original hi ha un final obert. L’escena comença quan la Nora torna a casa a buscar el divorci perquè s’adona que el Torvald mai havia tramitat els papers i ella havia fet actes il·legals pensant-se que era una dona separada. A molts dels meus companys se’ls va fer pesada i llarga però al contrari que a ells a mi em va ajudar a conèixer millor els personatges i a fer-me una opinió clara de les seves personalitats. L’actuació dels actors i les actrius va ser fantàstica i van aconseguir transmetre el que sentia el personatge a la perfecció. L’únic que es podria criticar és l’escenografia, ja que era bastant pobra i amb colors molt neutres.
És una obra molt bona contraposant diferents possibles solucions que tenen relació entre elles, com si a un li surt bé, a l’altre li surt malament.
A vegades una mica lenta, però a la fi prou interessant com per estar tens durant l’actuació.
Per finalitzar, vull afegir que tot i que a la dona gran se la victimitzés molt, estava d’acord amb tots els actes i pensaments del marit, ja que per mi és qui feia les coses amb seny.
Aquest dimecres dia 8 de setembre, vam anar a veure al teatre de Barcelona l’obra titulada “La casa de les nines 20 anys després”.
Aquesta obra tracta d’una noia anomenada Nora Helmer que pren la sorprenent decisió de tancar la porta a la seva vida anterior: deixar el marit i fills, i començar una vida en solitari. A “Casa de nines, 20 anys després” han passat 20 anys des que Nora va marxar de casa. Ara, algú pica sobre aquesta mateixa porta. Nora torna.
Personalment aquesta obra de teatre m’ha agradat moltíssim, és una obra intel·ligent i feminista. També reivindicant el paper de la dona en el segle XX. El tema de l’amor, el matrimoni i la família són posats a debat pels quatre personatges que hi intervenen, en l’obra.
M’agradaria comentar l’obra teatral “Casa de nines, 20 anys després” de Lucas Hnath a partir del clàssic Henrik Ibsen que va escriure aquesta peça teatral l’any 1879, i va ser publicat al desembre del mateix any, però estrenat al gener de 1880 Christiania, l’actual Oslo.
“Casa de nines” tracta d’una dona, Nora Helmer, que és casada des de fa vuit anys amb el Torvald Helmer. En aquella època quan una dona es casava, el cognom del seu marit passava a ser el de la dona també. Nora és mare de tres fills, porta una vida d’una dona del segle XIX, fins que decideix no ser tractada mai més com una nina per ningú, així doncs, abandona tota la vida que portava per tornar a començar de nou.
“Casa de nines, 20 anys després”, com m’imaginava abans d’haver-la vist, el vestuari que portaven és relacionat al d’aquella època, segle XIX. Però la veritat, em pensava que canviarien més de decorat i només n’hi havia un.
Els actors ho van fer correcte perquè s’entengués tot el que passava a la historia de la vida de la Nora. Jo m’esperava que sortissin a l’escenari els altres fills de la Nora per veure la seva trobada amb la seva mare i saber què en pensen i què li dirien.
Jo, en algunes parts, sí que estava d’acord amb la forma de pensar de la Nora, però en altres parts no hi estava d’acord. En tot cas, cadascú podia pensar el que volgués. Encara que jo crec que la Nora volia el millor per als seus fills en aquell moment.
En Torvald, després d’aquests vint anys sense la seva dona, cuidant els seus fills sense una mare, només l’Anne-Marie i ell. L’Anne-Marie, que va cuidar dels seus fills, amiga de la Nora, ja que va ser la seva dida quan ella era petita. Jo em faig la suposició de que ell segueix enamorat de la Nora perquè sinó des que se’n va anar ell s’hauria divorciat, però no va fer-ho.
En conclusió, ha estat una bona obra per poder veure el canvi de pensaments que podien haver-hi en aquell temps, però potser ningú s’atrevia a dir-los en públic com va fer la Nora a l’escriure els seus llibres, encara que ella l’escrigués amb un pseudònim. També per veure com és deixar la teva vida i després de vint anys tornar-hi.
Durant el mes d’abril de 2017, Lucas Hnath va estrenar una segona part de Casa de Nines (de Henrik Ibsen). La història original està ambientada a Noruega, lloc on la Nora Helmer fa vuit anys que és l’esposa del banquer Torvald Helmer amb tres fills. Ella porta la vida típica que tenien les dones al segle XIX. En aquella època, es podria viure una vida superficial i d’imatge. Ningú s’interessa realment per ella. Un dia Torvald es posa malalt, per poder curar-se hauria de viatjar a Itàlia. Com que no tenen suficients diners, el metge li recomana a la Nora, que demani un préstec al banc. Com si el que l’hagués demanat fos el seu marit.
Quan el seu marit torna, ho descobreix i s’escandalitza molt. El prestador renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona a la Nora. Es podria considerar un final feliç, però en aquest moment. La Nora decideix que no vol ser tractada com una nina mai més i decideix marxar. Així acaba la història original de Casa de Nines.
En canvi, a casa de nines 20 anys després. La Nora decideix tornar a casa, cosa que causa un gran escàndol. La raó per la qual decideix tornar, és per trencar una cosa que mai havia estat trencada del tot. El divorci, que el seu marit mai va demanar. Així que durant tota l’obra intenta aconseguir-lo. Mentrestant, aconsegueix retrobar-se amb la seva filla i la seva dida. Quan acaba l’obra torna a marxar. Amb ganes de compartir les seves idees. Intentant fer veure a les persones del seu voltant el nou paper que ha de tenir la dona en una època superficial.
Comentari dels personatges:
1- Emma Vilarasau (Nora): considero que ella és un exemple a seguir. No vol ser mai més la nina. La dona que els altres esperin que sigui. D’ençà que decideix marxar a la història original, decideix ser la persona que vol ser. La Nora real. No una persona creada pels estereotips. Intenta trobar qui és ella, i quin és el paper de la dona en el món actual.
2- Ramon Madaula (Torvald): m’ha semblat que no és tan mala persona com sembla. Crec que només és un home, que actua segons l’educació que va tenir quan ell era petit. I segurament va veure-ho de primera mà. Però, tot i això crec que la Nora li ha donat una lliçó. Del paper que la dona hauria d’arribar a tenir. Perquè crec que en el fons ell mai ha deixat d’estar enamorat d’ella.
3- Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida): crec, que ella és l’estereotip de dona de l’època. Que segueix creient en els ideals que hi hauria d’haver. I per tant no accepta el canvi. Pel que es veu té molta estima al senyor Torvald. Ja que ell li va donar un lloc on poder viure, menjar i un sou mensual. S’hauria de poder obrir als canvis, els nous papers que les dones podrien tenir amb el pas del temps.
4- Júlia Truyol (Emmy, la filla): em sembla una dona segura de si mateixa. Per l’experiència que va patir a causa de la marxa de la seva mare. Cosa, que l’ha fet molt madura. Ella es vol casar, però no pensa de la mateixa manera que la seva mare veu el matrimoni. Potser la seva mare està en l’ho correcte, potser no. Ho haurà de descobrir per primera mà.
El que més em va agradar de tota l’obra va ser la música que es podia escoltar per donar emoció. I la vestimenta. També em va agradar la forma en la qual actuaven els actors, com si fossin els personatges reals.
Maria Minguillón (1r Batxillerat B)
CASA DE NINES
Casa de nines és una peça teatral escrita per Henrik Ibsen en l’any 1879 en una època en què predominava el Naturalisme teatral i començava a aparèixer el Simbolisme.
La Nora Helmer se’n va de casa i es fa escriptora, al cap de 20 anys decideix tornar a casa per la raó que algú l’amenaça. Busca la manera per no ser humiliada i no anar a presó.
L’obra no m’agradat per com actuaven i com s’expressaven. Trobava que l’actriu que feia de Nora es tocava molt les mans, però podria ser que estigues ja en al paper.
Per altra banda sí que m’ha agradat ja que el tema és molt interessant i que cadascú té la seva opinió. Crec que els temes que han anat sortint són habituals en la societat com el masclisme, que les noies són inferiors als nois, que quan et casis la dona hagi de portar el cognom de l’home…
Fa reflexionar com era la societat i com és la societat avui en dia i els progressos que estem fent.
Aquesta gran obra de teatre és la continuació d’una obra molt important per a la literatura universal (occidental).
Aquesta obra teatral té com a protagonista la Nora, la qual al final de l’obra anterior marxa de casa seva abandonant el seu marit i els seus fills, i per un problema de documentació ha de tornar per convèncer en Torvald Helmer (exmarit) perquè signi uns papers i acaba retrobant-se amb gran part dels seus fills…
A opinió comú coincideix tothom que aquesta obra teatral està feta perquè la gent tingui diferents punts de vista. És una obra revolucionària pels pensaments de l’època, el personatge més polític que és qui dona tota la polèmica és la Nora que és qui dona la part més revolucionaria de tota la obra. En conclusió Casa de Nines és una gran obra revolucionaria que com a finalitat té crear polèmica entre el públic i exposar problemes més quotidians.
Trobo que aquesta obra et fa reflexionar sobre temes morals difícils, com per exemple, jo em vaig passar tota l’obra pensant en qui té la raó. Aquesta decisió se’m feia difícil a causa que els dos tenien errors molt greus com el masclisme de l’home o el fet d’abandonar els fills per part de la dona.
Això sumat a la meva sorpresa pel fet de l’època en què aquesta obra va ser escrita, va fer que les 2h que vam passar en el teatre se’m passessin volant.
És molt fàcil malinterpretar “Casa de Nines, 20 anys després”. Pot ser interpretat com que la dona és la culpable, que abandona els fills i que a més culpa el marit. Des del meu punt de vista, és una visió masclista dels fets. La Nora és una dona que s’ha separat del seu marit i ha volgut lluitar pel que ella volia, posant-se en contra de la societat i fins i tot de la seva família, havent de passar mals moments. Tot això, només per fer el que sentia que havia de fer. L’obra està ambientada en el segle XIX. És per això que podem veure la falta de drets de les dones. També dóna molta importància al fet que el trencament del matrimoni per part de les dones estava castigat per llei i per elles era molt més difícil divorciar-se. Parla de la llibertat de prendre decisions com a dona i de l’amor lliure, d’estimar quan vulguem. Ella volia poder decidir per ella mateixa sobre la seva vida i no abocar-se a un home.
Després de veure l’obra, podem fer una reflexió important. Gràcies a dones com ella, ara mateix les dones som on som i hem pogut arribar a tenir molts més drets. Tenim més poder de decisió i encara tot el que queda per fer. Hem d’agrair a les dones com ella per obrir-nos el camí a les dones en el feminisme.