Avui, dia 14 de novembre de 2007, anaven a enterrar el meu avi a les 4:00. Jo no l’he pogut anar a veure, perquè havia de ser a escola però jo i el meu germà li hem fet un escrit i un dibuix perquè el tengui allà. No me n’oblidaré mai d’ell!!!. Me l’estimava moltíssim, però me’l seguiré estimant.
Laia Sánchez
Quan es fan mal els ajudes, quan estan malalts, els hi dius els deures… Mai acabaríem si us hagués d’explicar tot el que fem per ells, i el que ells fan per a nosaltres. I ja no en parlem de tenir un grup. Llavors ja és amb molta més gent i com diuen: com més serem, més riurem.
AIXÒ SÍ QUE ÉS VIDA!!!!!
Vull que els robots siguin una millora per a la humanitat, per això, vull ser mecànic, per poder-los arreglar. Tot i això, encara els faltarà una cosa: tenir sentiments humans, però potser els científics i mecànics ho aconsegueixen i els robots tindran aspecte humà i viuran amb la família……
Però, seran acceptats?