Monthly Archives: novembre 2007

Els més ràpids del món. Citius.

Leave a reply

Accentua les paraules en negreta de la següent notícia:
Justin Gatlin, sancionat amb vuit anys sense competir i desposseït del seu rècord mundial
Justin Gatlin ha estat castigat amb vuit anys sense competir pel seu ultim positiu per testosterona, detectat l’abril passat. L’Agencia Antidopatge dels Estats Units no l’ha sancionat de per vida com, en principi, li corresponia, ja que Gatlin era reincident. El campio mundial i olímpic, de 24 anys, veura com la seva plusmarca dels 100 metres llisos, de 9 segons i 77 centesimes, sera anul·lada, de manera que sera el jamaica Asafa Powell, amb el mateix crono, qui tindra en solitari la condicio d’home mes rapid del mon.
Yuliya Nesterenko (Bielorussia) es la dona mes rapida del mon. Es la campiona dels 100m. llisos amb una marca de nomes un segon menys que la del campio.

Llegeix el text i contesta:
1. Qui és l´home més ràpid del món en 100m. llisos ?
2. Quina és la seva plusmarca?
3. Qui és la dona més ràpida del món en 100 m. llisos i quina és la seva plusmarca?

Leave a reply

  • Quan va començar la música?

    Els estudiosos consideren que la història de la música va començar a partir del moment en què es va formar una teoria musical i es van unir la teoria i la pràctica musical. Afirmen, per tant, que la música és diferent del so prehistòric i premusical.

    En quines etapes es divideix la història de la música?
    La història de la música es divideix en set etapes: música antiga, medieval, renaixentista, barroca, clàssica, romàntica i contemporània. Vegem-les una a una:

    Música antiga. Inclou les músiques que van desenvolupar les antigues civilitzacions:

    Grècia (des del 2.500 a.C. fins el s.IV d.C.). La música s´emprava per a cantar himnes als déus, per a entrar en batalla, tonades per a treballar, per a fer concursos de cantaires o flautistes, cants per al teatre, per a banquets, per el casament, la mort, etc. Els grecs creien que la música sorgia com a emanada de la divinitat.

  • Roma, (364 a.C. fins el s. V d.C.). La música greca es va importar a Roma a través dels comerciants i viatgers. La primera notícia d’un espectacle musical a Roma és del 364 aC: es tracta d’una invocació sagrada per a demanar la fi d’una epidèmia de pesta. Durant l’època imperial s’organitzaven concerts amb grans masses corals i grans orquestres constituïdes principalment amb els instruments de metall d’ús militar. Aquests concerts sovint es realitzaven als circs.
  • Etrúria, (s. VIII a.C. fins el s. III a.C.). Territori comprès entre els rius Arno i Tíber i la mar Tirrena, que a partir del segle VIII aC fou habitat pel poble etrusc. La música i la dansa acompanyaven banquets, funerals, processons, casaments i sacrificis rituals de tota mena. Sembla que els etruscos preferien la música instrumental al cant.

    Música medieval (500-1430) L’eix vertebrador de la música medieval va ser el cant gregorià i es va desenvolupar als monestirs. S’anomena així per la proposta que va fer el papa Gregori I de codificar musicalment els textos litúrgics.

    Renaixement (1430-1600). Va suposar la revalorització de l’antiguitat clàssica grega i llatina, i un esforç per recuperar, entendre, assimilar i fer perdurar els seus valors. La forma musical més característica del renaixement va ser el madrigal.

    Barroc. (1600-1730). Hi predomina l’estètica del contrast i una música molt ornamentada que emprava el baix continu com a element cohesionador de la música. El contrast s’aplicava a l’ús de la dinàmica oposada —fort/piano—, i als canvis de tempo —ràpid/ lent—. Es van conrear tres gèneres musicals: eclesiàstic, cambrístic i teatral.

    Classicisme musical (1730-1806). Un dels trets lingüístics més destacats de l’estil galant és el progressiu abandonament del baix continu per transformar-se en un suport harmònic destinat a potenciar el melodisme. Aquest interès per una textura de melodia cantable amb acompanyament harmònic supeditat, acabà donant lloc formalment i estilísticament a la sonata binària, predecessora de la futura sonata clàssica tendència a la senzillesa i la claredat, allunyades de l’ampul·lositat i la grandiloqüència barroques. Simfonia i música de cambra. Òpera

    Romanticisme. (1806-1900). El romanticisme va ser un moviment estètic que defensava la lliure exprressió dels sentiments i exalçava la solitud i la personalitat dels artistes. Considerava que la música era el millor de tots els arts per a expressar els sentiments. Per això el músic es convertí en poeta, La solitud era admirada: la imatge d’un Beethoven sol i incomprès fou magnificada als ulls dels romàntics.

    Música moderna. (1900-1999) Els compositors moderns cercaren formes musicals que eixamplaven els límits del llenguatge tonal, rítmic i instrumental que s’havia emprat fins llavors. I ho feren amb la introducció d’elements rítmics provinents de la música popular.

    Font emprada: Enciclopèdia de la música: http://www.grec.cat/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0004339